Creixement i llegat a la pime catalana

Productivitat i valor afegit a la pime catalana

Quan parlem de la participació de les petites i mitjanes empreses (aquelles que tenen menys de 250 treballadors) a l’economia sempre topem amb tres xifres que, segons s’agafin, poden dur a unes conclusions o a unes altres. La pime és, sense cap dubte, aclaparadorament majoritària al teixit productiu català. Representa el 99,80% de les empreses constituïdes, contracta el 68,50% de les persones ocupades, i aporta el 62,30% del valor afegit brut a l’economia catalana. Aquestes xifres, a més, no són gaire diferents a les que veiem a la resta del món occidental. A Europa, segons dades de l’Eurostat dels anys 2008-2019 les europees, per exemple, representaven el 99,9% de les empreses, el 68,2% de les persones i el 56,1% del valor afegit brut. Ens trobem, doncs, amb una situació de partida molt homogènia, tot i que amb una posició més forta en el nostre cas, gràcies a un valor afegit sensiblement superior al de les PIMEs de la resta d’Europa. Aquesta aparent fortalesa de les PIMEs catalanes, però, amaga una realitat més complexa quan ens fixem en el valor afegit i en la productivitat, que mostra com les PIMEs fan pitjor feina a l’hora de traslladar el valor de la feina que fan al mercat. En resum, la PIME guanya menys diners amb la mateixa gent. I aquest és un problema generalitzat, i no només català. Segons l’OCDE, existeix una bretxa significativa en la productivitat entre les PIMEs i les grans empreses a nivell global. En sectors com la indústria, aquesta diferència és particularment accentuada, i això ens hauria de dur a pensar en el perquè de tot plegat.