La pime és, sense cap dubte, aclaparadorament majoritària al teixit productiu català. Representa el 99,80% de les empreses constituïdes, contracta el 68,50% de les persones ocupades, i aporta el 62,30% del valor afegit brut a l’economia catalana. Aquestes xifres, a més, no són gaire diferents a les que veiem a la resta del món occidental. A Europa, segons dades de l’Eurostat dels anys 2008-2019 les europees, per exemple, representaven el 99,9% de les empreses, el 68,2% de les persones i el 56,1% del valor afegit brut.
Aquesta aparent fortalesa de les PIMEs catalanes, però, amaga una realitat més complexa quan ens fixem en el valor afegit i en la productivitat, que mostra com les PIMEs fan pitjor feina a l’hora de traslladar el valor de la feina que fan al mercat. En resum, la PIME guanya menys diners amb la mateixa gent.
I aquest és un problema generalitzat, i no només català. Segons l’OCDE, existeix una bretxa significativa en la productivitat entre les PIMEs i les grans empreses a nivell global. En sectors com la indústria, aquesta diferència és particularment accentuada, i això ens hauria de dur a pensar en el perquè de tot plegat.
Aquest treball aporta el diagnòstic del repte i les solucions a aplicar si volem que el cor del teixit productiu nacional millori la seva competitivitat al món.
Published on 11/06/24
Submitted on 05/06/24
Licence: CC BY-NC-SA license