Creixement i llegat a la pime catalana

Creixement i llegat a la pime catalana

Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), les petites i mitjanes empreses (PIMEs) a Catalunya representen aproximadament el 99,8% del total d'empreses. Aquestes empreses generen un 64,9% de l'ocupació total del sector privat i contribueixen amb un 61,4% del valor afegit brut (VAB) de l'economia catalana. Pel que fa al volum de facturació, les PIMEs representen un 61,5% del total (Idescat). Aquestes dades subratllen la importància de les PIMEs en l'economia catalana, destacant el seu paper clau en la creació d'ocupació i la generació de riquesa, però també mostren que el gran repte que tenim al davant és convertir aquesta força en un motor del creixement econòmic del país, sota dues premisses: el que es coneix internacionalment com el gran traspàs generacional de riquesa (empresarial, en aquest cas concret), unit al propi repte de l'estratègia de creixement dels negocis amb les noves generacions.

Hi ha un patró que es repeteix a moltes PIMEs i no és la famosa frase segons la qual la primera generació la crea, la segona la fa créixer i la tercera se la ven. Això és buscar un culpable, enlloc d'una causa. Si anem a la causa, certs problemes es repeteixen a cada generació però, simplement, no totes l'afronten igual. És una constant que la majoria de PIMEs (i els seus líders) acostumen a veure un ràpid desenvolupament en els primers 5 anys (si fan les coses bé); un creixement continu (però més lent) en els propers 5 anys, i un estancament als darrers 5 anys. Això sovint ho veiem amb persones d'entre 45 i 55 anys; i, sota el meu punt de vista, és un dels obstacles empresarials que més em preocupen del nostre país, i que només es pot adreçar amb estratègia.

Aquest informe aborda aquests grans reptes, centrant-nos des del primer moment en la identificació de les prioritats estratègiques que les PIMEs catalanes haurien d'adreçar per a, no només mantenir el ritme de creixement, sinó superar-lo a través d'un més alt valor afegit que repercuteixi en empreses més rendibles, més productives i més sostenibles en el temps. Tres àmbits (guanyar diners, guanyar temps i guanyar talent) que s'hauran de treballar amb estratègies de creixement que mirin al llegat que rebran les generacions futures, a través de l'enfocament en (1) afegir més valor i monetitzar-lo millor, de manera que guanyin rendibilitat; (2) fer els canvis adequats en les operacions per adaptar-se a mercats cada cop més exigents; i (3) convertir els empleats en gestors i líders, per a preparar les noves generacions d'empresaris des del planter.

Les estratègies de creixement són perilloses. Hi ha líders empresarials que tendeixen a prioritzar el creixement ràpid, sense considerar la viabilitat ni la rendibilitat a llarg termini. Mentre d’altres es distreuen en temes menors per por a que guanyar volum signifiqui també guanyar problemes, ja siguin de temps, equip, producte, finances o mercat, entre d’altres. De la mateixa manera que si et trobes un bitllet de cent euros pel carrer, no decidiràs sortir cada dia a passejar a veure si te'n trobes un cada dia, les estratègies de creixement han tenir propòsit, ordre i, finalment, acció.