(Created page with " ==Creixement i llegat a la pime catalana== Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), les petites i mitjanes empreses (PIMEs) a Catalunya representen aproxima...")
 
 
(3 intermediate revisions by 2 users not shown)
Line 1: Line 1:
  
  
==Creixement i llegat a la pime catalana==
+
==Productivitat i valor afegit a la pime catalana==
  
Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), les petites i mitjanes empreses (PIMEs) a Catalunya representen aproximadament el 99,8% del total d'empreses. Aquestes empreses generen un 64,9% de l'ocupació total del sector privat i contribueixen amb un 61,4% del valor afegit brut (VAB) de l'economia catalana. Pel que fa al volum de facturació, les PIMEs representen un 61,5% del total ([https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10448 Idescat]). Aquestes dades subratllen la importància de les PIMEs en l'economia catalana, destacant el seu paper clau en la creació d'ocupació i la generació de riquesa, però també mostren que el gran repte que tenim al davant és convertir aquesta força en un motor del creixement econòmic del país, sota dues premisses: el que es coneix internacionalment com el gran traspàs generacional de riquesa (empresarial, en aquest cas concret), unit al propi repte de l'estratègia de creixement dels negocis amb les noves generacions.
+
La pime és, sense cap dubte, aclaparadorament majoritària al teixit productiu català. Representa el 99,80% de les empreses constituïdes, contracta el 68,50% de les persones ocupades, i aporta el 62,30% del valor afegit brut a l’economia catalana. Aquestes xifres, a més, no són gaire diferents a les que veiem a la resta del món occidental. A Europa, segons dades de l’Eurostat dels anys 2008-2019 les europees, per exemple, representaven el 99,9% de les empreses, el 68,2% de les persones i el 56,1% del valor afegit brut.
  
Hi ha un patró que es repeteix a moltes PIMEs i no és la famosa frase segons la qual la primera generació la crea, la segona la fa créixer i la tercera se la ven. Això és buscar un culpable, enlloc d'una causa. Si anem a la causa, certs problemes es repeteixen a cada generació però, simplement, no totes l'afronten igual. És una constant que la majoria de PIMEs (i els seus líders) acostumen a veure un ràpid desenvolupament en els primers 5 anys (si fan les coses bé); un creixement continu (però més lent) en els propers 5 anys, i un estancament als darrers 5 anys. Això sovint ho veiem amb persones d'entre 45 i 55 anys; i, sota el meu punt de vista, és un dels obstacles empresarials que més em preocupen del nostre país, i que només es pot adreçar amb estratègia.
+
Aquesta aparent fortalesa de les PIMEs catalanes, però, amaga una realitat més complexa quan ens fixem en el valor afegit i en la productivitat, que mostra com les PIMEs fan pitjor feina a l’hora de traslladar el valor de la feina que fan al mercat. En resum, la PIME guanya menys diners amb la mateixa gent.
  
Aquest informe aborda aquests grans reptes, centrant-nos des del primer moment en la identificació de les prioritats estratègiques que les PIMEs catalanes haurien d'adreçar per a, no només mantenir el ritme de creixement, sinó superar-lo a través d'un més alt valor afegit que repercuteixi en empreses més rendibles, més productives i més sostenibles en el temps. Tres àmbits (guanyar diners, guanyar temps i guanyar talent) que s'hauran de treballar amb estratègies de creixement que mirin al llegat que rebran les generacions futures, a través de l'enfocament en (1) afegir més valor i monetitzar-lo millor, de manera que guanyin rendibilitat; (2) fer els canvis adequats en les operacions per adaptar-se a mercats cada cop més exigents; i (3) convertir els empleats en gestors i líders, per a preparar les noves generacions d'empresaris des del planter.
+
I aquest és un problema generalitzat, i no només català. Segons l’OCDE, existeix una bretxa significativa en la productivitat entre les PIMEs i les grans empreses a nivell global. En sectors com la indústria, aquesta diferència és particularment accentuada, i això ens hauria de dur a pensar en el perquè de tot plegat.
  
Les estratègies de creixement són perilloses. Hi ha líders empresarials que tendeixen a prioritzar el creixement ràpid, sense considerar la viabilitat ni la rendibilitat a llarg termini. Mentre d’altres es distreuen en temes menors per por a que guanyar volum signifiqui també guanyar problemes, ja siguin de temps, equip, producte, finances o mercat, entre d’altres. De la mateixa manera que si et trobes un bitllet de cent euros pel carrer, no decidiràs sortir cada dia a passejar a veure si te'n trobes un cada dia, les estratègies de creixement han tenir propòsit, ordre i, finalment, acció.
+
Aquest treball aporta el diagnòstic del repte i les solucions a aplicar si volem que el cor del teixit productiu nacional millori la seva competitivitat al món.

Latest revision as of 11:14, 14 October 2024


Productivitat i valor afegit a la pime catalana

La pime és, sense cap dubte, aclaparadorament majoritària al teixit productiu català. Representa el 99,80% de les empreses constituïdes, contracta el 68,50% de les persones ocupades, i aporta el 62,30% del valor afegit brut a l’economia catalana. Aquestes xifres, a més, no són gaire diferents a les que veiem a la resta del món occidental. A Europa, segons dades de l’Eurostat dels anys 2008-2019 les europees, per exemple, representaven el 99,9% de les empreses, el 68,2% de les persones i el 56,1% del valor afegit brut.

Aquesta aparent fortalesa de les PIMEs catalanes, però, amaga una realitat més complexa quan ens fixem en el valor afegit i en la productivitat, que mostra com les PIMEs fan pitjor feina a l’hora de traslladar el valor de la feina que fan al mercat. En resum, la PIME guanya menys diners amb la mateixa gent.

I aquest és un problema generalitzat, i no només català. Segons l’OCDE, existeix una bretxa significativa en la productivitat entre les PIMEs i les grans empreses a nivell global. En sectors com la indústria, aquesta diferència és particularment accentuada, i això ens hauria de dur a pensar en el perquè de tot plegat.

Aquest treball aporta el diagnòstic del repte i les solucions a aplicar si volem que el cor del teixit productiu nacional millori la seva competitivitat al món.

Back to Top

Document information

Published on 11/06/24
Submitted on 05/06/24

Licence: CC BY-NC-SA license

Document Score

0

Views 0
Recommendations 0

Share this document

Keywords