Titol provisional : Elements d’anàlisi de la intervenció pública en la planificació, construcció i operació de instal·lacions terminals ferroviàries com a servei d’interès general



'''Titol provisional : Elements  d’anàlisi de  la intervenció  pública en la planificació, construcció i operació de instal·lacions terminals  ferroviàries  com a servei d’interès general'''

==Resum==

El Document estratègic ''“Estratègia logística de Catalunya per la internacionalització de l’economia catalana”'', aprovat pel Govern de la Generalitat el 19.02.2021  incorpora una priorització  dels criteris de sostenibilitat  ambiental a l’hora de dissenyar la integració de la logística i les xarxes de transport, superant, on calgui, la flexibilitat inicial   que ofereix per a  la llarga distància  el sector de la carretera, mitjançant infraestructures i serveis  que millorin decididament  la quota modal del ferrocarril.

Per propiciar la intermodalitat, es considera prioritari  promoure  del desenvolupament d’”autopistes” ferroviàries i la disponibilitat de terminals ferroviàries  intermodals   com a integrants d’una xarxa servei  accessible en els diferents àmbits  territorials del país.

L”''Agenda catalana del Corredor Mediterrani” ''és, actualment, el principal document de planificació de la infraestructura ferroviària bàsica a Catalunya concebuda des de la connexió amb la resta d’infraestructures i serveis que conformen la funcionalitat del Corredor mediterrani. En l’Agenda es proposa,  amb la seva estimació  econòmica i previsió temporal,   el desenvolupament de diverses terminals ferroviàries.

L’objecte del treball és  fer una aproximació a la promoció de   l’existència i a  la disponibilitat de terminals ferroviàries  intermodals  com un servei al transport ferroviari de mercaderies  que afavoreixi la substitució entre modes de transport  (carretera vs. ferrocarril) en el qual la intervenció dels poders públics s’orienti  en el doble aspecte del foment  i de l’activitat prestacional (servei públic).

És evident que, com en altres sectors, els poders públics tenen en aquest concret  un paper  orientador i impulsor, que ha de ser adequat a la finalitat pública  que es pretén assolir. En el seu '''Informe especial  ES2023/08  “Transport Intermodal de Mercaderies: la UE encarà està lluny  de desplaçar el transport de mercaderies de la carretera”''' el Tribunal de Comptes Europeu reconeixia  haver descobert  que “''un dels factors que dissuadeixen als operadors logístics  de optar  per la intermodalitat era la manca d’informació accessible fàcilment  sobre les terminals intermodals  i sobre les capacitats de la xarxa en temps real. A més,  tot i que una infraestructura  adequada és una altre factor clau  per afavorir el transport intermodal, la Comissió  esta mancada  d’una visió general sobre les terminals actuals  i de les que encara estan pendents de construir-se o millorar  per satisfer les necessitats el sector (...) Els Estats membres  haurien d’avaluar  les necessitats relatives a la infraestructura de terminals  i la Comissió podria adoptar actes d’execució  per fixar terminis  i condicions per a implantació de trams de xarxa”''

Es tractaria  d’analitzar, des de la perspectiva, alhora, de la intervenció pública  en les activitats econòmiques d’interès general i de l’espai de la col·laboració público-privada, si existeix, per una banda, la possibilitat que determinades terminals siguin susceptibles de  ser assumides, amb una justificació tècnica, econòmica i mediambiental,   en la seva planificació , projecció i execució, tot o parcialment, per la iniciativa pública,  i, per una altra,  fins a quin punt  la seva viabilitat econòmico financera i un eventual marc regulatori “ad hoc” permetrien obrir la participació en la construcció, finançament i posterior explotació al sector privat, en qualsevol de les fórmules possibles de partenariat, incloses modalitats  de “joint venture” o de soci/usuari.

<span id='_GoBack'></span>D’aquesta aproximació merament teòrica en  poden resultar propostes metodològiques  per  una anàlisi de viabilitat d’aquest tipus d’operacions i fins i tot, arribat el cas,  possibles escenaris d’intervenció del sector privat en el marc d’una planificació estratègica del  servei, si pot ser considerat com a aital