Titol provisional : Elements d’anàlisi de la intervenció pública en la planificació, construcció i operació de instal·lacions terminals ferroviàries com a servei d’interès general

Titol provisional : Elements d’anàlisi de la intervenció pública en la planificació, construcció i operació de instal·lacions terminals ferroviàries com a servei d’interès general

Resum

El Document estratègic “Estratègia logística de Catalunya per la internacionalització de l’economia catalana”, aprovat pel Govern de la Generalitat el 19.02.2021 incorpora una priorització dels criteris de sostenibilitat ambiental a l’hora de dissenyar la integració de la logística i les xarxes de transport, superant, on calgui, la flexibilitat inicial que ofereix per a la llarga distància el sector de la carretera, mitjançant infraestructures i serveis que millorin decididament la quota modal del ferrocarril.

Per propiciar la intermodalitat, es considera prioritari promoure del desenvolupament d’”autopistes” ferroviàries i la disponibilitat de terminals ferroviàries intermodals com a integrants d’una xarxa servei accessible en els diferents àmbits territorials del país.

L”Agenda catalana del Corredor Mediterrani” és, actualment, el principal document de planificació de la infraestructura ferroviària bàsica a Catalunya concebuda des de la connexió amb la resta d’infraestructures i serveis que conformen la funcionalitat del Corredor mediterrani. En l’Agenda es proposa, amb la seva estimació econòmica i previsió temporal, el desenvolupament de diverses terminals ferroviàries.

L’objecte del treball és fer una aproximació a la promoció de l’existència i a la disponibilitat de terminals ferroviàries intermodals com un servei al transport ferroviari de mercaderies que afavoreixi la substitució entre modes de transport (carretera vs. ferrocarril) en el qual la intervenció dels poders públics s’orienti en el doble aspecte del foment i de l’activitat prestacional (servei públic).

És evident que, com en altres sectors, els poders públics tenen en aquest concret un paper orientador i impulsor, que ha de ser adequat a la finalitat pública que es pretén assolir. En el seu Informe especial ES2023/08 “Transport Intermodal de Mercaderies: la UE encarà està lluny de desplaçar el transport de mercaderies de la carretera” el Tribunal de Comptes Europeu reconeixia haver descobert que “un dels factors que dissuadeixen als operadors logístics de optar per la intermodalitat era la manca d’informació accessible fàcilment sobre les terminals intermodals i sobre les capacitats de la xarxa en temps real. A més, tot i que una infraestructura adequada és una altre factor clau per afavorir el transport intermodal, la Comissió esta mancada d’una visió general sobre les terminals actuals i de les que encara estan pendents de construir-se o millorar per satisfer les necessitats el sector (...) Els Estats membres haurien d’avaluar les necessitats relatives a la infraestructura de terminals i la Comissió podria adoptar actes d’execució per fixar terminis i condicions per a implantació de trams de xarxa”

Es tractaria d’analitzar, des de la perspectiva, alhora, de la intervenció pública en les activitats econòmiques d’interès general i de l’espai de la col·laboració público-privada, si existeix, per una banda, la possibilitat que determinades terminals siguin susceptibles de ser assumides, amb una justificació tècnica, econòmica i mediambiental, en la seva planificació , projecció i execució, tot o parcialment, per la iniciativa pública, i, per una altra, fins a quin punt la seva viabilitat econòmico financera i un eventual marc regulatori “ad hoc” permetrien obrir la participació en la construcció, finançament i posterior explotació al sector privat, en qualsevol de les fórmules possibles de partenariat, incloses modalitats de “joint venture” o de soci/usuari.

D’aquesta aproximació merament teòrica en poden resultar propostes metodològiques per una anàlisi de viabilitat d’aquest tipus d’operacions i fins i tot, arribat el cas, possibles escenaris d’intervenció del sector privat en el marc d’una planificació estratègica del servei, si pot ser considerat com a aital