Documents published in 2024 : Scipedia

High Fidelity Hydroelastic Analysis Using Modal Matrix Reduction
J. García-Espinosa, B. Servan Camas, M. Calpe LInares

Journal of Marine Science and Engineering (2023). J. Mar. Sci. Eng. 2023, 11(6), 1168

Abstract
Structural assessment is a main concern when designing and operating any sort of offshore structure. This assessment is meant to ensure that the structural integrity is preserved along the lifespan of the asset, withstanding the worst sea-states that will be encountered and making sure that the accumulated fatigue damage will not jeopardize its structural integrity neither. The purpose of this paper is to present a fast and reliable hydroelastic model. This model is based on time-domain tight-coupling of a three-dimensional FEM (finite element method) linear structural model and a three-dimensional FEM seakeeping hydrodynamics model. In order to reduce the computational cost of structural dynamic simulations, the high-fidelity structural solution is projected onto the modal basis to obtain the modal matrix system and to extend the response amplitude operators (RAO) to the modal responses (MRAO). From there, the number of structural degrees of freedom can be greatly reduced by retaining only those eigenmodes preserving most of the structural elastic energy. The use MRAOs and/or the large reduction in structural degrees of freedom allows us to: first, quickly analyse the large number of loadcases required on the design stage; and second, to implement a digital twin for structural health monitoring in operational conditions. The paper also presents an application case of the developed methodology.
Abstract
Structural assessment is a main concern when designing and operating any sort of offshore structure. This assessment is meant to ensure that the structural integrity is preserved [...]
- 0
- read
Gestors, fons d'inversió, capital privat i institucional com a clau del desenvolupament econòmic i social del segle XXI (Col·laboració Publicoprivada)
J. Franch Bellmunt

Abstracts_4rceec (2024). 188

Abstract
En una economia global amb una circulació de capital cada vegada més fluida, un món occidental amb uns fluxos d'ingressos més estables que creixents i una despesa pública creixent, ens porten a l'única confluència possible que és la col·laboració publicoprivada. La col·laboració publicoprivada en un mercat de capitals extremadament permeable i cada vegada més professionalitzat, amb gestors de capital com a garants de l'eficiència inversora, ens donen l'oportunitat de treballar de forma constructiva i a través dels valors compartits cap a una col·laboració eficient i alineada amb l'economia productiva des de la consciència social.
Abstract
En una economia global amb una circulació de capital cada vegada més fluida, un món occidental amb uns fluxos d'ingressos més estables que [...]
- 0
- read
Compression characteristics and fractography of in-situ polymerisable thermoplastic and bio-epoxy based noncrimp carbon and glass fibre composites
G. Bhatia, K. Fahey, A. Hejjaji, J. Pothnis, A. Comer

(2024).

Abstract
This experimental work involves characterization and fractography of a bio-based epoxy and an in-situ polymerisable thermoplastic polymer matrix based non-crimp glass and carbon fibre composites under compressive loading. The laminates are characterized under compression loading using a combined loading compression (CLC) fixture. Laminates made using the thermoplastic matrix exhibit higher compressive strength (approx. 20% along fibre direction) compared to the bio-epoxy based laminates. Further, both composites exhibit comparable compressive modulus characteristics. The tested composites are subjected to fractography analysis using Scanning Electron Microscopy (SEM) and Computed tomography (CT). SEM results indicate a difference in fibre-matrix interface characteristics between the thermoplastic matrix and the bio-epoxy matrix. Additionally, the CT scans reveal a difference in failure modes due to fibre orientations. A difference between failure mode of the exterior and interior plies of the specimens was also noticed. However, no specific influence of matrix type was observed on the overall macroscopic failure behavior.
Abstract
This experimental work involves characterization and fractography of a bio-based epoxy and an in-situ polymerisable thermoplastic polymer matrix based non-crimp glass and [...]
- 0
- read
Numerical Framework for the Coupled Analysis of Floating Offshore Multi-Wind Turbines
I. Berdugo, B. Servan Camas, J. García-Espinosa

Journal of Marine Science and Engineering (2024). J. Mar. Sci. Eng. 2024, 12(1), 85

Abstract
Floating Offshore Multi-Wind Turbines (FOMWTs) are an interesting alternative to the up-scaling of wind turbines. Since being new incoming concepts, there are few numerical tools for its coupled dynamic assessment at the present time. In this work, a numerical framework is implemented for the simulation of multi-rotor systems under environmental excitations. It is capable to analyse a platform with leaning towers handling wind turbines with their own features and control systems. This tool is obtained by coupling the seakeeping hydrodynamics solver SeaFEM with the single wind turbine simulation tool OpenFAST. The coupling of SeaFEM provides a higher fidelity hydrodynamic solution allowing the simulation of any structural design since using the Finite Element Method (FEM). Besides, a methodology is proposed for the extension of the single wind solver, allowing the analysis of multi-rotor configurations. To do so, the solutions of the wind turbines are computed independently by several OpenFAST instances, performing its dynamic interaction through the floater. The method is applied to the single turbine Hywind concept and the twin-turbine W2Power floating platform, supporting NREL 5-MW wind turbines. The rigid-body Response Amplitude Operators (RAOs) are computed and compared with other numerical tools. The results showed consistency in the developed framework. Agreement is also obtained in simulations with aerodynamic loads. This resulting tool is a complete time-domain aero-hydro-servo-elastic solver, able to compute the combined response and power generation performance of multi-rotor systems.
Abstract
Floating Offshore Multi-Wind Turbines (FOMWTs) are an interesting alternative to the up-scaling of wind turbines. Since being new incoming concepts, there are few numerical [...]
- 0
- read
El transport marítim: Element clau per la competitivitat de l'economia catalana
M. Gonzalez-Aregall

Abstracts_4rceec (2024). 170

Abstract
Aquest article analitza el paper del transport marítim i el sistema portuari en la competitivitat de la indústria catalana. Avalua la gestió portuària actual, els principals factors de competència i els efectes de les crisis internacionals per definir les perspectives futures del sector marítim i el desenvolupament econòmic de la indústria catalana. Segons la literatura actual, el sector portuari està influenciat per dos factors principals: el funcionament del mercat exterior i el sistema de gestió portuària. En el primer cas, el creixement econòmic d'Àsia ha transformat el comerç internacional, augmentant la rellevància de la ruta Europa-Àsia a través del canal de Suez i el Mediterrani. Tot i els avantatges que pesenten els ports del sud d'Europa (estalvi de combustible i reducció del temps de viatge), el 75% de les mercaderies que passen pel canal de Suez tenen com a destinació als ports del nord d'Europa a causa de la feble connectivitat intermodal dels ports mediterranis. Per millorar la competitivitat, cal enfortir la xarxa terrestre, com el corredor mediterrani, i les connexions de transport marítim de curta distància. A més, en els últims anys, les cadenes de subministrament estan patint disrupcions inesperades com la crisi del coronavirus, el bloqueig del canal de Suez, la guerra entre Rússia i Ucraïna, i els atacs de pirates per la guerra a Israel, generant gran incertesa econòmica i portant a reavaluar les estratègies logístiques. En segon lloc, pel que fa a la gestió, el sistema portuari català segueix un model de governança pública. Per una banda, els ports de Barcelona i Tarragona estan gestionats pel govern espanyol a través de Puertos del Estado, mentre que la resta de ports del territori són gestionats per la Generalitat a través de Ports de la Generalitat. Tot i el procés de reforma espanyol cap a un sistema descentralitzat (Castillo-Manzano et al, 2008), els dos principals ports catalans, Barcelona i Tarragona, no han tingut un traspàs de competències clar sinó que s'ha incidit cap a un model de gestió centralitzat. Aquest estudi té com a objectiu avaluar l'impacte de diverses reformes, així com les disrupcions externes que han afectat el sistema portuari i la indústria catalana en els darrers anys, a través d'una anàlisi descriptiu de l'evolució del tràfic portuari dels ports catalans, i principalment en els ports gestionats pel govern espanyol: Barcelona i Tarragona. En primer lloc, s'analitzaran les reformes legislatives enfocades a millorar l'eficiència operativa, augmentar la competitivitat i fomentar la inversió privada, i el seu impacte en el tràfic de mercaderies, la connectivitat i la capacitat dels ports per atraure negocis. En segon lloc, s'avaluarà l'impacte de disrupcions externes que han alterat els fluxos comercials internacionals, creant desafiaments logístics i operatius per als ports catalans, i com aquests han respost per mantenir la continuïtat dels serveis. En tercer lloc, es compararà la competència entre els ports catalans i altres ports del Mediterrani i del nord d'Europa en termes de tràfic de mercaderies, costos operatius, eficiència i sostenibilitat, identificant fortaleses i debilitats. També es consideraran les polítiques de sostenibilitat i innovació tecnològica adoptades pels ports de Barcelona i Tarragona, essencials per a la competitivitat futura. Finalment, es presentaran recomanacions per a futures polítiques i estratègies per enfortir el sistema portuari català.. En conclusió, aquest estudi vol oferir una visió comprensiva de l'evolució del tràfic portuari dels ports catalans, avaluant l'impacte de les reformes, les disrupcions externes i les iniciatives de sostenibilitat i innovació tecnològica, amb l'objectiu final de proporcionar una base sòlida per a la presa de decisions i la planificació estratègica per als ports catalans en els pròxims anys. Referències Castillo-Manzano,J.I., Lopez-Valpuesta,L and Perez, J. (2008) “Economic analysis of the Spanish port sector reform during the 1990s”, Transportation Research Part A, 42, 1056-1063.
Abstract
Aquest article analitza el paper del transport marítim i el sistema portuari en la competitivitat de la indústria catalana. Avalua la gestió portuària [...]
- 0
- read
INDUSTRY 4.0 and SOCIOECONOMIC PROGRESS
A. Garrell

Abstracts_4rceec (2024). 187

Abstract
Catalonia is a country with a long industrial tradition, made up of an important fabric of SMEs and large companies, indigenous and multinational. This industrial tradition, which over the decades has materialized with an important contribution to the GDP and leading the job generation rankings, saw it lose strength at the end of the last century and the beginning of this one, as a result of the process of offshoring arose as a result of globalization and the growth of manufactured products in countries with low labor costs and few environmental protection rules. Over the last few years it has become evident that the paradigm of Asia as the world's factory was beginning to falter, the energy costs in terms of transport, the factors associated with product customization, proximity services, the dangers of covid, the change in culture from using and throwing to the culture of conserving and reusing explain the need to develop policies aimed at promoting reindustrialization with sustainability criteria in a global competition framework and generating quality employment. Requirements that will only become possible with a strong, innovative and productive industrial sector that assumes the criteria of Industry 4.0. Industry 4.0, intelligent factories and products leads to an increase in the competitiveness of the economy based on five components: Innovation, technology, talent, sustainability and inclusive growth. The challenge of Industry 4.0 can be assumed by Catalonia given that Catalan industry and manufacturing are highly competitive at an international level, as shown by the amounts of exports. To make it possible, involves considering manufacturing as a key sector for economic competitiveness and job creation considering three objectives: the first, making it possible to turn scientific progress into social progress by enhancing the transfer of knowledge and the symbioses between the world of science and the productive world. The second is to facilitate the emergence of new initiatives in areas of emerging knowledge and to facilitate their interrelationship with established companies with proven productive capacity. The third, articulating an administration close to the company, familiar with its problems and challenges with the ability to listen to proposals and turn them into action programs considering the reality of the Catalan productive fabric and the entirety of the Catalan territory Achieving this challenge in the context described entails the development of an innovative industrial policy that contemplates digital transformation, strengthening the capitalization of companies and bringing research and the University closer to companies and in promotion policies to mergers and alliances between companies to reach the required volume.
Abstract
Catalonia is a country with a long industrial tradition, made up of an important fabric of SMEs and large companies, indigenous and multinational. This industrial tradition, [...]
- 0
- read
The four motors initiative: cooperation and governability, amid energy resources scarcity and climate change dynamics
D. Rajmil, L. Morales, J. Masllorens, B. O'Callaghan

Abstracts_4rceec (2024). 197

Abstract
Since 1988, the Four Motors Initiative has offered a joint cooperative framework to the territories of Catalonia, Baden-Württemberg (BW), Lombardy and Rhône-Alpes (currently Auvergne-Rhône-Alpes, AURA). In this, the paradiplomacy means of non-state actors and regions have been evolving to a more diverse political participation of regional territories in what was once a traditional matter. The network has expanded from purely economic aspects to a a diverse portfolio of activities. The complexity of the regions and the cooperative elements that have emerged from the working framework will be examined in a comparative framework offered to explore the regions; energy needs during times when the transition towards sustainable energy models are generating significant pressures due to the growing speed of environmental deterioration and its implications for climate change as a result of global warming. This paper proposes a research framework examining how the different regions are developing energy resource management and related policies, their interlinked dynamics, and their implications for water management as a critical resource for economic development and progress. Initially, there was a clear distinction between regionalization as the outcome of the natural location phenomenon which led to closer economic ties and regionalism, which intended to create preferential trading arrangements (Lorenz, 1992). This remained true for most of the advanced industrialized regions in Europe, Asia and America. Nonetheless, the development of globalization paradigms pushed regional actors and local actors to be integrated within international geopolitical dynamics and decisions hand in hand with financial and economic development. Since the 1970s, financial markets have evolved towards a gradual state of globalization, stirring further structural change and transformation including developments in information processing technologies and governments ‘deregulation policies (Allen 2023:1). There is currently a gap in the academic literature, where conclusive results – only indications – are lacking on the climate impact on existing energy resources policies and derived consequences, such as the deficit use of alternative sources or the so named green transition. This project seeks to carry out an academic contribution, based on economic and policy indicators, which will help to define the environmental hazards and climate change in the scarcity contexts in order to contribute to the better definition of public policies.
Abstract
Since 1988, the Four Motors Initiative has offered a joint cooperative framework to the territories of Catalonia, Baden-Württemberg (BW), Lombardy and Rhône-Alpes [...]
- 0
- read
Tarifes d’aigua urbana: reptes en el context de renovació de les xarxes municipals
C. de Gispert, A. Díaz Álvarez

Abstracts_4rceec (2024). 168

Abstract
El document és el propi Abstract previ que es demana per a poder contribuir al Congrés, amb el format de Comunicació breu.
- 0
- read
ARTICLE PROVA REVISORS, COMUNICACIÓ, ETC.
G. Congrés2025, F. Q

Abstracts_4rceec (2024). 2
- 0
- read
Teletreball i mobilitat: tendències i beneficis ambientals a l'àrea metropolitana de Barcelona
N. Pérez Sans, X. Bach, D. Andrés-Argomedo, M. Pons, E. Domene

Abstracts_4rceec (2024). 167

Abstract
Fins a la primavera de 2020 el teletreball era poc freqüent a Catalunya, tot i ser tecnològicament factible. Malgrat les recomanacions des de les polítiques de conciliació laboral i de reducció de les externalitats ambientals dels desplaçaments per treball, no va ser fins a la irrupció de la pandèmia per covid-19 que aquesta modalitat passà a esdevenir habitual en determinats entorns laborals. Mentre que el 2019 el 2% de la població ocupada de l’àmbit metropolità de Barcelona teletreballava en dia feiner, un any més tard s’arribava al 17%. Després de superar la crisi del coronavirus, el teletreball s’ha estabilitzat al voltant del 10%. Des del punt de vista de polítiques que busquen reduir els impactes socioambientals de la mobilitat per feina, és crucial conèixer l’impacte que el teletreball té sobre els hàbits de mobilitat quotidiana i sobre les emissions contaminants globals i locals. Cal considerar que els desplaçaments laborals són els que comporten externalitats ambientals més elevades, atès un major ús del vehicle privat i unes distàncies recorregudes superiors als de la resta la mobilitat en dia feiner. En aquest context, l’objectiu de l’estudi és la penetració del teletreball i el seu impacte en la mobilitat de la població a l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona durant l’any 2023, així com estimar els potencials beneficis ambientals derivats dels canvis en els consums d’energia, l’estalvi d’emissions de diòxid de carboni i altres contaminants locals. La principal font de dades és l’Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF) 2022, que permet analitzar els patrons de desplaçament de les persones teletreballadores respecte de les persones que no teletreballen segons els diverses variables de mobilitat i de característiques sociodemogràfiques (modes de transport, distàncies, temps diaris dedicats a la mobilitat, sexe i edat, nivell de renda, etc.) i observar les diferències en relació amb les externalitats ambientals. Els resultats mostren que la persones que teletreballen algun dia a la setmana presenten una quota modal dels desplaçaments a peu lleugerament superior a les que no teletreballen mai. També presenten quotes inferiors en transport públic i en vehicle privat, i augmenten els desplaçaments al municipi de residència per l’efecte dels dies que sí que es fa teletreball. Aquestes xifres s’accentuen els dies que es fa treball remot, amb unes quotes d’autocontenció municipal i d’ús dels modes actius encara més elevades. Des del punt de vista del temps persona, els dies de teletreball es guanya al voltant de mitja hora diària de temps lliure o per a desenvolupar altres activitats personals. Si s’observen les jornades presencials de les persones que tenen teletreballen algun dia a la setmana, s’observa un patró de viatge molt similar tant en termes de repartiment modal, autocontenció i distàncies al de les persones que no teletreballen mai. Els canvis en els patrons de mobilitat derivades de la pràctica del teletreball contribueix a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i de contaminants locals de la mobilitat quotidiana de la població activa ocupada.
Abstract
Fins a la primavera de 2020 el teletreball era poc freqüent a Catalunya, tot i ser tecnològicament factible. Malgrat les recomanacions des de les polítiques [...]
- 0
- read
Género y recuperación económica: Impactos y propuestas para una política inclusiva en la UE
M. Taín, M. Bastida

Abstracts_4rceec (2024). 201

Abstract
Este trabajo investiga las dimensiones de género de las crisis económicas y los procesos de recuperación en la Unión Europea (UE), centrándose específicamente en las medidas de reactivación económica derivadas de la pandemia del COVID-19, al amparo del programa NextGenerationEU. Presenta pruebas empíricas de los efectos diferenciados por género de estas medidas, destacando cómo las respuestas políticas a menudo no tienen en cuenta estas diferencias, exacerbando así las desigualdades de género. Se analiza de forma crítica la gobernanza económica y los planes de recuperación de la UE, incluidos el Fondo de la UE para la Nueva Generación y el Mecanismo de Resiliencia y Recuperación, por su falta de sensibilidad de género. A través de un estudio de caso detallado de España, el documento examina las medidas de recuperación del país e introduce una novedosa herramienta diseñada para supervisar los impactos de género de sus esfuerzos de recuperación económica. Empleando el modelo input-output y el modelo de demanda, el estudio revela la discriminación sectorial y las implicaciones de género de las estrategias de inversión. Además, se proponen acciones concretas para controlar las desviaciones y mitigar las desigualdades. Concluye con recomendaciones para incorporar la perspectiva de género a las políticas económicas y los planes de recuperación a fin de garantizar resultados equitativos. El documento aboga por una integración más eficaz de la perspectiva de género y por un enfoque equilibrado que promueva tanto el crecimiento económico como la igualdad de género como objetivos complementarios.
Abstract
Este trabajo investiga las dimensiones de género de las crisis económicas y los procesos de recuperación en la Unión Europea (UE), centrándose [...]
- 0
- read
Creación Comité del Agua para reducir huella Hídrica
A. Alegret Maartí

Abstracts_4rceec (2024). 154

Abstract
El agua es un bien escaso en Cataluña y debemos hacer un uso responsable y estrictamente necesario para el funcionamiento de la planta productiva. Para ello se ha creado un Comité del Agua que analiza y supervisa las operaciones buscando oportunidades de mejora en reducción de consumos y ahorro. Dentro de los aspectos materiales de Delafruit la gestión del agua y de los recursos naturales es el factor medioambiental de mayor coincidencia en la valoración de relevancia tanto por steakholkders como por la alta dirección de la compañía (enero 2024). La evolución del consumo de agua en Delafruit desde 2014 ha ido estrechamente ligada al crecimiento de la compañía y al ser un recurso natura escaso es obligado optimizar al máximo los procesos para reducir el consumo y realizar un ejercicio preventivo de escenarios futuros contemplando la posibilidad de reutilización de las aguas residuales depuradas. EJE: Gestión del consumo de agua en industria alimentaria en un contexto de sequía (riesgo de falta de suministro y riesgo de aumento de precio) y de impacto del cambio climático en los recursos naturales en Cataluña. Creación del Comité del Agua al más alto nivel ejecutivo para analizar el contexto, flujos, consumos, impactos en cuenta de resultados, impacto ESG y sostenibilidad ambiental, oportunidades de ahorro y optimización, posibilidad legal de reutilización de aguas residuales, parámetros y usos, inversiones sostenibles a corto, medio y largo plazo ligadas a los compromisos Agenda 2025 y 2030 y análisis de oportunidades de mejora en la gestión integral del ciclo del agua en la planta productiva. Definir objetivos y planes de acción. TÍTOL: Creación de un Comité del Agua para reducir Huella Hídrica AUTORS: Xavier Bordonaba, Director de Calidad de Delafruit y Alicia Alegret Martí, B Corp Corporate Officer de Delafruit JUSTIFICACIÓ DE L’INTERÉS: El calentamiento global puede traer consecuencias a nivel de la disponibilidad de fuentes de agua de consumo. La reducción de la frecuencia de lluvias e incremento de temperatura puede determinar que, fuentes tales como embalses, vean reducidas sus capacidades e incluso desaparezcan. Este escenario, podría afectar el precio del recurso teniendo una influencia económica sobre la empresa e incluso la posibilidad de limitar el consumo a nivel industrial en determinades épocas de emergencia por sequía. Una optimización en el uso del agua puede significar una forma de adaptación al eventual incremento del precio del recurso. Reducir los requerimientos de agua permitiría compensar los incrementos de costos atribuibles al recurso por unidad productiva. Delafruit es una compañía B Corp certificada y como tal los estándares de responsabilidad y compromiso con el medio natural son los más altos y exigentes, así que ponemos el foco en la reducción de consumo de agua y reutilización en nuestra industria alimentaria que, por definición, es un sector de alto consumo de este recurso natural cada vez más escaso en la zona mediterránea de Cataluña. OBJECTIVOS: Reducción consumos y posibilidades de reutilización RESULTADO: Objetivo reducción 30% en 2025 y reutilización de agua vertida en cauce e impacto de acciones ya efectuades como optimización de limpieza CIP, recuperación de condensados, cambio operativo de procesos de agua por aire comprimido. CONCLUSIONES: Necesidad de Inversiones y alianzas con administraciones públicas en convocatoria de ayudas para proyectos de optimización de recursos naturales y sostenibilidad que impacten en reducción de consumo de agua y descarbonización y mejora de eficiencia energética. Estrategia ESG como palanca de creación de valor Compañía de valor compartido y triple impacto: económico, ambiental y social
Abstract
El agua es un bien escaso en Cataluña y debemos hacer un uso responsable y estrictamente necesario para el funcionamiento de la planta productiva. Para ello se ha creado [...]
- 0
- read
Trazando el camino hacia la resiliencia ambiental: Un enfoque holístico y la metodología del Análisis de Ciclo de Vida
A. (ESCI-UPF), B. Bayo

Abstracts_4rceec (2024). 171

Abstract
La crisis ambiental demanda cambios rápidos en mitigación y adaptación. Aunque la atención mediática se centra en las emisiones de gases de efecto invernadero y el cambio climático, debemos considerar otros impactos. El informe de 2023 de Planetary Boundaries destaca que hemos superado el límite de seguridad en 6 de 9 indicadores, incluyendo cambio climático, integridad de la biosfera, usos del suelo, agua dulce, especies químicas y ciclos biogeoquímicos. Superar estos límites no implica un punto de inflexión inmediato, pero aumenta el riesgo de cambios planetarios, poniendo en peligro la habitabilidad. El 12 de marzo de 2024, la Comisión Europea publicó una Comunicación sobre la gestión de riesgos climáticos, abordando la forma en que la UE y sus países pueden aplicar políticas para salvar vidas, reducir costes y proteger la prosperidad. Europa se calienta el doble que el promedio mundial y deberá adaptarse a un clima tres grados más cálido, incluso si el calentamiento global se limita a 1.5 grados, como se contempla en el Acuerdo de París. Se esperan temperaturas más altas, olas de calor, sequías prolongadas, precipitaciones intensas, velocidades del viento más bajas y menos nieve. Esta evaluación va acompañada de medidas enmarcadas en el Pacto Verde Europeo, con el objetivo de transformar la economía europea en una moderna, eficiente y competitiva. La meta es convertirse en el primer continente climáticamente neutro para 2050 y disociar el crecimiento económico del uso de recursos naturales. Se busca acelerar el cambio hacia modelos de producción circulares, especialmente en sectores como productos electrónicos, vehículos, envases, plásticos, textiles, construcción y alimentos. Estas medidas se complementan con un mayor empoderamiento del consumidor y la prevención del "Greenwashing" mediante la Directiva Green Claims, que exige certificaciones independientes del compromiso ambiental de las empresas. En este contexto, la innovación, el enfoque holístico y la participación de la comunidad científica en la reforma legislativa y las medidas de mitigación, son imperativos en la construcción de una sociedad más resiliente ante los desafíos del siglo XXI. El análisis de ciclo de vida (ACV) emerge como una herramienta fundamental para evaluar el impacto ambiental de productos, servicios o procesos desde la extracción de materias primas hasta su disposición final. Proporciona una visión integral y sistemática de los impactos, considerando el uso de recursos naturales, emisiones de contaminantes, consumo de energía y otros aspectos relevantes, permitiendo identificar oportunidades de mejora y la toma de decisiones científicamente fundamentadas y más sostenibles. Ejemplos inspiradores de buenas prácticas no solo demuestran la viabilidad de un enfoque holístico en la gestión ambiental, sino que también señalan un camino claro hacia la mitigación de la crisis ambiental. Al integrar la experiencia científica con la implementación práctica de estrategias de ciclo de vida, podemos forjar un futuro más prometedor para las generaciones venideras.
Abstract
La crisis ambiental demanda cambios rápidos en mitigación y adaptación. Aunque la atención mediática se centra en las emisiones de gases [...]
- 0
- read
COM AFRONTAR EL REPTE DE LA NOVA LEGISLACIÓ CSDDD (DILIGÈNCIA DEGUDA) I LA SEVA APLICACIÓ EN LA CADENA DE SUBMINISTRAMENT DE LES ORGANITZACIONS
X. Carbonell, B. Bayo

Abstracts_4rceec (2024). 174

Abstract
Conscients que la sostenibilitat abasta no només aspectes ambientals sinó també d' impacte social, abordarem la implicació dins de les organitzacions de la nova directiva CSDDD. La nova legislació sobre diligència deguda, CSDDD (Corporate Sustainability Due Diligence Directive), aprovada per la Unió Europea l'abril de 2024, representa un canvi significatiu en el panorama empresarial cap a un futur més responsable i sostenible per a les organitzacions. De segur, tindrà una gran rellevància en la gestió interna de les organitzacions ja que exigeix que prenguin mesures per identificar, prevenir i mitigar els impactes negatius de les seves activitats i operacions comercials al llarg de tota la cadena de valor. Una bona implementació de la CSDDD pot aportar també diversos beneficis a les organitzacions, tant en termes econòmics com socials i ambientals. Per aconseguir tot això, les empreses hauran de desenvolupar polítiques internes que assegurin el compliment dels requisits establerts a la llei CSDDD: caldrà millorar la transparència i la comunicació amb les parts interessades, la col·laboració amb empleats, comunitats locals i organitzacions de la societat civil, enfortir les estructures de governança, etc. Però sobretot, les empreses hauran de realitzar avaluacions rigoroses i millorar la seva gestió de la cadena de subministrament (dels seus proveïdors) per assegurar-se que compleixen amb els estàndards de drets humans i sostenibilitat ambiental. D'altra banda, l'aplicació d'aquestes mesures també pot significar noves oportunitats per a les organitzacions, com una major confiança dels consumidors i una millor gestió de riscos. A més, la inversió en tecnologies i pràctiques sostenibles ajudarà a construir organitacions més eficients i compromeses amb la sostenibilitat.
Abstract
Conscients que la sostenibilitat abasta no només aspectes ambientals sinó també d' impacte social, abordarem la implicació dins de les organitzacions [...]
- 0
- read
L'envelliment de la població, la flexibilitat de la pensió de jubilació i l'impacte en la sostenibilitat del sistema de pensions
J. MONTSERRAT

Abstracts_4rceec (2024). 166

Abstract
Antecedents Les projeccions demogràfiques mostren un important augment de la proporció de persones grans (de 65 anys i més) en les properes tres dècades. La taxa de dependència, calculada com la ràtio de població de 65 anys i més envers la població entre 16 i 64 anys, augmentarà del 31% observat en 2021 fins al 54% en 2050[1]; aquest canvi pot tenir un impacte important, tant en la taxa d’ocupació, com en els ingressos de les cotitzacions socials i, en definitiva, en el finançament de les pensions. Diversos estudis mostren la necessitat de polítiques destinades a mantenir la taxa d’activitat dels treballadors de més de 54 anys, i especialment dels de més de 65 anys, per tal d’augmentar la taxa d’activitat de l’economia, que vindrà afectada per la disminució de la taxa d’ocupació de les persones més joves. La recent reforma de les pensions entre 2021[2] y 2023[3] inclou mesures per augmentar l’edat legal de jubilació —67 anys a partir de 2027—, incentivar la jubilació demorada i penalitzar la jubilació anticipada, amb l’objectiu d’allargar la sortida efectiva del mercat laboral i reduir la durada de la jubilació. Però, queda pendent la reforma de la jubilació parcial així com la reforma de la jubilació activa en les seves diverses modalitats. Objectiu de la comunicació Descriure la situació actual de la pensió de jubilació -des de la jubilació parcial a la jubilació activa-, les seves limitacions i repercussió econòmiques, així, com els avantatges i desavantatges per a les persones i per a les empreses, i el seu impacte en la sostenibilitat del sistema públic de pensions. Resultats Una major flexibilitat de la jubilació parcial en el trànsit a la jubilació definitiva pot beneficiar, tant a les persones —augment de la seva pensió, ser útil en la transmissió de coneixement, entre d’altres—, com per a l’empresa i la societat —augmentar la taxa d’activitat i, en definitiva, la riquesa del país. D’altra banda, la major compatibilitat entre pensió de jubilació activa i ingressos del treball permetrà un major benestar per a la persona i uns majors ingressos fiscals. Aquestes accions junt amb altres per allargar la vida laboral dels treballadors asseguraran en major grau la sostenibilitat del sistema de pensions. Paraules clau: Envelliment, pensions, jubilació parcial, jubilació activa, taxa dependència, sostenibilitat. [1] Banco de España. Informe anual 2023. https://www.bde.es/bde/es/secciones/informes/ [2] Ley 21/2021, de 28 de diciembre de garantía del poder adquisitivo de las pensiones y de otras medidas de refuerzo de la sostenibilidad financiera y social del sistema público de pensiones. [3] Real Decreto 371/2023, de 16 de marzo, de medidas urgentes para la ampliación de derechos de los pensionistas, la reducción de la brecha de género y el
Abstract
Antecedents Les projeccions demogràfiques mostren un important augment de la proporció de persones grans (de 65 anys i més) en les properes tres dècades. [...]
- 0
- read
Comerç i ciutat
G. Jené

Abstracts_4rceec (2024). 204

Abstract
El sector del comerç exerceix un paper fonamental en l'economia catalana, essent un eix dinamitzador de ciutats com Barcelona. L’any 2023, el creixement del PIB de Barcelona ha estat superior al de Catalunya (2,6%) i d’Espanya (2,5%), fet que s’explica per un predomini del sector serveis en l’economia de la ciutat respecte a la dels altres territoris, i especialment gràcies a aquelles activitats amb més volum de valor afegit brut (VAB) com són el comerç, el transport i la hostaleria, que representen un 23,6%. A partir de l’anàlisi de diferents fonts d’informació i estudis sòcio-econòmics publicats, volem obtenir una radiografia del moment present del comerç de Barcelona, de les seves fortaleses i debilitats, dels seus principals reptes i oportunitats, per tal d’identificar les palanques que contribuiran al desenvolupament estratègic del sector a mig termini, preservant la seva vertebració social en el territori.
Abstract
El sector del comerç exerceix un paper fonamental en l'economia catalana, essent un eix dinamitzador de ciutats com Barcelona. L’any 2023, el creixement [...]
- 0
- read
Rethinking the institutional framework to manage droughts
F. Trillas, G. Delacámara

Abstracts_4rceec (2024). 169

Abstract
As water is a complex resource essential to human life and numerous activities, which largely departs from the characteristics of both public and private good, governance around its allocation and reallocation for different uses is not trivial. This explains why specific institutions have historically emerged to manage the resource or resolve conflicts arising from the multiple uses that compete with each other. It would be the case of the Water Court of Valencia or the Hydrographic Confederations. These specific institutions must interact with the traditional administration (in Spain, the central government, the autonomous communities and local bodies, which interact in a complex map of competences) and with private or mixed operators where appropriate, as well as with communities of irrigators, operators of energy conversion plants and other groups. The recurring drought episodes in Spain and Catalonia, more frequent and intense as a result of climate change, suggest the importance of thoroughly analyzing how the existing institutions have dealt with these episodes, and detecting dysfunctions and aspects to be strengthened. Climate change, in fact, amplifies a pre-existing phenomenon in much of the territory: drought is the acute manifestation of a structural challenge (long-term water scarcity), therefore, the institutional framework that addresses it it is as important as technological advances or investments to deal with it. Our contribution will make proposals along the lines of a federal improvement of the existing institutional framework, with a special focus on Catalonia, but with a Spanish and European perspective as well, to deal with the risk of drought, specific drought events and to advance the water security in a context of inevitable adaptation to climate change. Francesc Trillas (UAB) and Gonzalo Delacámara (IE)
Abstract
As water is a complex resource essential to human life and numerous activities, which largely departs from the characteristics of both public and private good, governance [...]
- 0
- read
The Input-Output Framework of Catalonia 2021. Estimation strategy. The Survey on Intermediate Consumption 2021.
X. Cuadras-Morató, C. Rovira, J. Jorba, J. Muñoz

Abstracts_4rceec (2024). 198

Abstract
Topic 2. Determinants of the macroeconomic context The Catalan Input Output Framework (MIOC 2021) is drawn up on the basis of the European System of Accounts 2010 and aims to carry out a systematic and detailed description of the totality of an economy, its components and its relationships with other economies European guidelines allow methodological homogeneity and comparability of economic data on an international scale. In Spain, the INE only prepares the Input-Output Framework for the whole of Spain, which gives the MIOC 2021 a strategic character in the knowledge of the Catalan economy and constitutes the basis for the preparation of the economic accounting of Catalonia. For the construction of the MIOC 2021 it has been necessary to define and implement a new edition of the Intermediate Consumption Survey for 2021 (ECI 2021), a fundamental tool for obtaining detailed information on companies with economic activity in Catalonia, especially in purchases, foreign services and investment and their geographical origin. Also, other sources are used, mainly structural surveys of companies, the INE 2021 Intermediate Consumption and Investment Survey, as well as administrative records and tax sources (form 347 and of the Immediate Supply of Information system). In some branches, such as agriculture, energy and those corresponding to non-market services, a specific treatment has been applied for this purpose. This work aims to describe the main characteristics of the most relevant source for the construction of the MIOC 2021, that is, the ECI 2021. Specifically, it analyzes the sectorization of economic activity, the target sample, the process survey, the types and characteristics of the questionnaires used. At this point, particular emphasis is placed on the description of the type of information requested according to the type of questionnaire to be applied, taking into account whether the company is mono-sector or multi-sector and whether or not it has establishments outside Catalonia. In this sense, it should be noted that Idescat has developed a specific application for the management of ECI 2021 fieldwork and the definition of questionnaires in electronic format. This application presents the information requested from the reporting units in a structured way by blocks and differentiated according to the type of questionnaire and the sector of activity, an aspect of particular relevance to facilitate the answer. The adaptation of the questionnaires according to the company's branch of activity (135 different questionnaires), and the effort to detail the main purchases, adapted to each branch of activity, as well as other survey variables, have been keys for obtaining specific, detailed and quality information.
Abstract
Topic 2. Determinants of the macroeconomic context The Catalan Input Output Framework (MIOC 2021) is drawn up on the basis of the European System of Accounts [...]
- 0
- read
L'envelliment de la població, la flexibilitat de la pensió de jubilació i l'impacte en la sostenibilitat del sistema de pensions
J. MONTSERRAT

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
L’envelliment de la població, la flexibilitat de la pensió de jubilació i l’impacte en la sostenibilitat del sistema de pensions Nom de l’eix: Pensions Autora: Júlia Montserrat Codorniu. Antecedents Les projeccions demogràfiques mostren un important augment de la proporció de persones grans (de 65 anys i més) en les properes tres dècades. La taxa de dependència, calculada com la ràtio de població de 65 anys i més envers la població entre 16 i 64 anys, augmentarà del 31% observat en 2021 fins al 54% en 2050[1]; aquest canvi pot tenir un impacte important, tant en la taxa d’ocupació, com en els ingressos de les cotitzacions socials i, en definitiva, en el finançament de les pensions. Diversos estudis mostren la necessitat de polítiques destinades a mantenir la taxa d’activitat dels treballadors de més de 54 anys, i especialment dels de més de 65 anys, per tal d’augmentar la taxa d’activitat de l’economia, que vindrà afectada per la disminució de la taxa d’ocupació de les persones més joves. La recent reforma de les pensions entre 2021[2] y 2023[3] inclou mesures per augmentar l’edat legal de jubilació —67 anys a partir de 2027—, incentivar la jubilació demorada i penalitzar la jubilació anticipada, amb l’objectiu d’allargar la sortida efectiva del mercat laboral i reduir la durada de la jubilació. Però, queda pendent la reforma de la jubilació parcial així com la reforma de la jubilació activa en les seves diverses modalitats. Objectiu de la comunicació Descriure la situació actual de la pensió de jubilació -des de la jubilació parcial a la jubilació activa-, les seves limitacions i repercussió econòmiques, així, com els avantatges i desavantatges per a les persones i per a les empreses, i el seu impacte en la sostenibilitat del sistema públic de pensions. Resultats Una major flexibilitat de la jubilació parcial en el trànsit a la jubilació definitiva pot beneficiar, tant a les persones —augment de la seva pensió, ser útil en la transmissió de coneixement, entre d’altres—, com per a l’empresa i la societat —augmentar la taxa d’activitat i, en definitiva, la riquesa del país. D’altra banda, la major compatibilitat entre pensió de jubilació activa i ingressos del treball permetrà un major benestar per a la persona i uns majors ingressos fiscals. Aquestes accions junt amb altres per allargar la vida laboral dels treballadors asseguraran en major grau la sostenibilitat del sistema de pensions. Paraules clau: Envelliment, pensions, jubilació parcial, jubilació activa, taxa dependència, sostenibilitat. [1] Banco de España. Informe anual 2023. https://www.bde.es/bde/es/secciones/informes/ [2] Ley 21/2021, de 28 de diciembre de garantía del poder adquisitivo de las pensiones y de otras medidas de refuerzo de la sostenibilidad financiera y social del sistema público de pensiones. [3] Real Decreto 371/2023, de 16 de marzo, de medidas urgentes para la ampliación de derechos de los pensionistas, la reducción de la brecha de género y el establecimiento de un nuevo marco de sostenibilidad del sistema público de pensiones.
Abstract
L’envelliment de la població, la flexibilitat de la pensió de jubilació i l’impacte en la sostenibilitat del sistema de pensions Nom de [...]
- 0
- read
Transició energètica: Elements per a millorar-ne la governança
X. Farriols, F. Reventós

Abstracts_4rceec (2024). 153

Abstract
Proposta de Comunicació per a l’eix 1 Partint de la premissa d’un final amb energia 100% renovable i de l’imperatiu ètic de la lluita per la igualtat, la transició energètica es presenta amb una complexitat notable tant per la seva condició de ser mundial com pel fet de necessitar una aproximació multidisciplinària. Aquest és un punt de partida, que assumim, tal com queda plasmat en el llibre que serveix de base per aquesta comunicació: Transició energètica: Què és urgent? Què és important? d’un dels autors, Francesc Reventós Puigjaner, publicat per la Universitat Politècnica de Catalunya. Com a problema mundial, la controvèrsia és abordada avui pels estats com un tema més de la cooperació internacional i molts són els que no estan disposats a cedir en les seves aspiracions de desenvolupament en les accions que es prenguin. Aquest problema és especialment rellevant tant en països emergents com en països del Sud global. Com a problema multidisciplinari estem davant d’una gestió complexa, tant a l’hora d’entendre els continguts de les especialitats científiques involucrades, com a la de cercar consens entre les parts. Els resultats d’aquestes circumstàncies són un avenç lent i un dubte sobre el compliment dels objectius traçats. Tot i apreciant els acords i propostes de les successives conferències COP, el consens no arriba i la incertesa no sembla tractada adequadament. Per bé que són molts els temes afectats d’aquesta problemàtica, la comunicació se centra a dos d’ells, la sobrietat o sostenibilitat i el paper de les centrals nuclears a la transició. Tots dos són tractats amb detall al text de referència, seran resumits convenientment i poden evolucionar en la direcció de produir millores notables en el progrés de la transició. Inevitablement sorgeix la pregunta sobre la suficiència de l’actual governança i ens sumem a la preocupació que també es reflecteix als documents preparatoris de la Cimera del Futur de les NU del proper setembre. En un eventual reforçament de la governança, els autors consideren indispensable la necessitat de comptar amb un major protagonisme de la comunitat científica per avançar en la creació de consens. Basant-nos amb l’experiència d’haver tractat els dos grans temes en entorns científics, pensem que la utilització assenyada i accentuada d’aquests col·lectius ha de permetre una clara millora en l’establiment del consens necessari. L’IPCC (Intergovernamental Panel for Climate Change) és un bon exemple a seguir. Com a òrgan científic de la COP té el debat científic com a eina crucial per a avançar. Seguir aquest exemple a altres nivells ens portarà a un millor enteniment del problema i a una capacitat palesa en congeniar el mitjà i el llarg termini, establir plans B quan convingui o d’establir acords i consens. La indispensable entrada en escena d’ideòlegs, governs i empreses tindria lloc, de forma més justa i eficaç, un cop assegurat aquest coneixement multidisciplinari i científic previ.
Abstract
Proposta de Comunicació per a l’eix 1 Partint de la premissa d’un final amb energia 100% renovable i de l’imperatiu ètic de la lluita per [...]
- 0
- read
The role of world-money and finance in the current contest for global hegemony
S. Cutillas

Abstracts_4rceec (2024). 12

Abstract
US hegemony, also called Pax Americana, has been based largely on US control over the dollar, which has acted as world money. This hegemony has consisted of two periods; the first phase, which runs from 1945 until the fall of the Soviet bloc and based on the dominant global role of its domestic accumulation, and the second, based on the so-called Washington Consensus, and the aggressive imposition of the neoliberal agenda on the periphery through the provision of loans accompanied by conditions on domestic policies, and forcing the opening of commercial and financial flows. These two phases made it possible to secure American hegemony, even when it seemed that it might enter into crisis, after the domestic crises of the 1970s. The second hegemonic phase is also the phase in which the euro was created, which will act as both a domestic currency and a means of payment between Eurozone member states, and will be proposed as a potential competitor to the dollar. However, the European currency will only serve to project German hegemonic power regionally, creating new peripheries within Europe, not achieving the role de competidor esperat i alhora generant problemes estructurals al vell continent. This phase will also be marked by China's incorporation into the WTO, with the expectation on the part of the American elites that the country would adhere totally to the neoliberal framework and that it would be transformed politically. The expected changes have not occurred, while, in 2010, China was already the world's largest exporter, doubling exports from the United States. Currently, its exports have a large presence in the manufacturing sectors of low, medium and high added value, highlighting its role as a producer of telecommunications equipment and electric vehicles. China's emergence has been accompanied by disputes with Russia since the mid-2010s, a power with military and industrial capacity, which has been demonstrated in the current war with Ukraine. However, the main dispute is with China, which despite rising as a serious competitor for hegemony still cannot compete with the US in the field of finance and world money. That is why, following the sanctions imposed on Russia, mainly the seizure of its reserves in dollars, some periphery countries, led by China and Russia, are proposing alternatives in the financial and monetary field based on new trade and monetary agreements, which could exploit new distributed ledger technologies. This article aims to review these developments and question the subordinate strategy followed by Western European countries in the US' current hegemonic dispute with the emerging bloc led by China. The article aims to offer a perspective of how this subordination in the neoliberal period that is reaching its exhaustion, has placed European states, especially those on the southern periphery, such as Spain, in a situation of political and economic dependence that does not offer a viable alternative for the near future.
Abstract
US hegemony, also called Pax Americana, has been based largely on US control over the dollar, which has acted as world money. This hegemony has consisted of two periods; [...]
- 0
- read
Detecció de les principals barreres per a una col·laboració publicoprivada àmplia i eficaç
I. Cerdà, C. MILLLÁN SOLÉS

Abstracts_4rceec (2024). 189
- 0
- read
Transició energètica: Elements per a millorar-ne la governança
X. Reventós

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
TRANSICIÓ ENERGÈTICA. ELEMENTS PER A MILLORAR-NE LA GOVERNANÇA Coautors Xavier Farriols Solà Francesc Reventós Puigjaner Proposta de Comunicació per a l’eix 1 Partint de la premissa d’un final amb energia 100% renovable i de l’imperatiu ètic de la lluita per la igualtat, la transició energètica es presenta amb una complexitat notable tant per la seva condició de ser mundial com pel fet de necessitar una aproximació multidisciplinària. Aquest és un punt de partida, que assumim, tal com queda plasmat en el llibre que serveix de base per aquesta comunicació: Transició energètica: Què és urgent? Què és important? d’un dels autors, Francesc Reventós Puigjaner, publicat per la Universitat Politècnica de Catalunya. Com a problema mundial, la controvèrsia és abordada avui pels estats com un tema més de la cooperació internacional i molts són els que no estan disposats a cedir en les seves aspiracions de desenvolupament en les accions que es prenguin. Aquest problema és especialment rellevant tant en països emergents com en països del Sud global. Com a problema multidisciplinari estem davant d’una gestió complexa, tant a l’hora d’entendre els continguts de les especialitats científiques involucrades, com a la de cercar consens entre les parts. Els resultats d’aquestes circumstàncies són un avenç lent i un dubte sobre el compliment dels objectius traçats. Tot i apreciant els acords i propostes de les successives conferències COP, el consens no arriba i la incertesa no sembla tractada adequadament. Per bé que són molts els temes afectats d’aquesta problemàtica, la comunicació se centra a dos d’ells, la sobrietat o sostenibilitat i el paper de les centrals nuclears a la transició. Tots dos són tractats amb detall al text de referència, seran resumits convenientment i poden evolucionar en la direcció de produir millores notables en el progrés de la transició. Inevitablement sorgeix la pregunta sobre la suficiència de l’actual governança i ens sumem a la preocupació que també es reflecteix als documents preparatoris de la Cimera del Futur de les NU del proper setembre. En un eventual reforçament de la governança, els autors consideren indispensable la necessitat de comptar amb un major protagonisme de la comunitat científica per avançar en la creació de consens. Basant-nos amb l’experiència d’haver tractat els dos grans temes en entorns científics, pensem que la utilització assenyada i accentuada d’aquests col·lectius ha de permetre una clara millora en l’establiment del consens necessari. L’IPCC (Intergovernamental Panel for Climate Change) és un bon exemple a seguir. Com a òrgan científic de la COP té el debat científic com a eina crucial per a avançar. Seguir aquest exemple a altres nivells ens portarà a un millor enteniment del problema i a una capacitat palesa en congeniar el mitjà i el llarg termini, establir plans B quan convingui o d’establir acords i consens. La indispensable entrada en escena d’ideòlegs, governs i empreses tindria lloc, de forma més justa i eficaç, un cop assegurat aquest coneixement multidisciplinari i científic previ.
Abstract
TRANSICIÓ ENERGÈTICA. ELEMENTS PER A MILLORAR-NE LA GOVERNANÇA Coautors Xavier Farriols Solà Francesc Reventós Puigjaner Proposta [...]
- 0
- read
Relación entre Estándares de Gestión y su Impacto en la Implementación de Sistemas de Gestión de la Innovación
L. Fuster Jiménez, A. Sanchez

Abstracts_4rceec (2024). 114

Abstract
Los estándares del sistema de gestión ayudan a las organizaciones a mejorar su desempeño, entre otras cosas, a través de una mayor conciencia de los empleados y el equipo directivo sobre las metas y objetivos organizacionales. Por otro lado, la gestión de la innovación se está convirtiendo cada vez más en un factor crucial para la competitividad y el éxito sostenido de las organizaciones en un entorno de mercado cada vez más dinámico y exigente. Un principio importante es que todos los sistemas de gestión pueden trabajar juntos sobre la base de una estructura común, lo que facilita la integración de la gestión de la innovación con otros sistemas de gestión, potenciando así su efectividad y coherencia dentro de la organización. En este contexto, el objetivo de este artículo es el de estudiar la relación entre diferentes estándares y buenas prácticas utilizados en distintos sistemas de gestión (SG) —como calidad, medioambiental, seguridad, proyectos, etc.— para comprender cómo estos pueden afectar, ya sea de manera directa o indirecta, el desempeño e implantación de un Sistema de Gestión de la Innovación (SGI). En primer lugar, se realizó una revisión de la literatura para identificar los principales SG existentes. Estos se seleccionaron en función de su relevancia y aplicabilidad en diversos contextos organizacionales. Posteriormente, se examinaron los componentes clave de estos SG y se establecieron criterios específicos para evaluar su impacto en un SGI. Los criterios considerados incluyen la mejora en la eficiencia de los procesos, el fomento de la creatividad e innovación, la optimización de recursos y la capacidad de adaptación al cambio. A través de un análisis comparativo, se evaluaron las características de cada componente del SG y se determinó su influencia en la implementación y efectividad de un SGI. Los resultados del análisis sugieren que los estándares seleccionados, aunque tradicionalmente enfocados en áreas específicas como la calidad, el medio ambiente o la seguridad de la información, contienen componentes que interfieren positivamente en la implantación de un SGI. Elementos como la mejora continua, la documentación rigurosa de procesos y la adopción de tecnologías y procesos sostenibles son aspectos destacados que contribuyen al desarrollo de un entorno propicio para la innovación. Dentro de los sistemas de gestión, se han identificado varios elementos clave aplicables a los sistemas de gestión de la innovación. Entre todos ellos cabe destacar la gestión del conocimiento, que abarca desde la captura y almacenamiento hasta la difusión de la información, la colaboración interdisciplinar o de gestión de los stakeholders entre otros. Estas prácticas no solo facilitan la generación de nuevas ideas y la mejora continua, sino que también promueven la diversidad de pensamiento y la creatividad, elementos esenciales para el éxito de un SGI. El estudio concluye que la integración de estándares y buenas prácticas en un SGI puede proporcionar una estructura sólida y un marco de referencia que impulse la innovación de manera sistemática. Adaptar estas prácticas a las necesidades de la organización y a su entorno operativo es crucial para maximizar se efectividad. Las principales recomendaciones que se derivan del estudio son la necesidad de una formación continua y la sensibilización del personal sobre la importancia de la innovación, así como la creación de un entorno organizacional que apoye el pensamiento creativo y la experimentación. Finalmente, se propone la realización de estudios empíricos para futuras líneas de investigación en colaboración con diversas organizaciones con el fin de validar los hallazgos teóricos y examinar el impacto de otros estándares y buenas prácticas no abordados en esta investigación. También, se sugiere explorar cómo la digitalización y las tecnologías emergentes pueden influir en la implementación de un SGI.
Abstract
Los estándares del sistema de gestión ayudan a las organizaciones a mejorar su desempeño, entre otras cosas, a través de una mayor conciencia de [...]
- 0
- read
Activitats econòmiques en sòl no urbanitzable: l’impacte d’una legislació urbanística basada en el concepte de preservació.
J. Lascurain

Abstracts_4rceec (2024). 152

Abstract
Un dels grans obstacles de l’avanç de la ciència de la gestió dels ecosistemes, és la prevalença, fins i tot dins de la comunitat científica, de la visió de la natura com un element simbòlic que s’ha de preservar, és a dir, allunyar de l’acció humana. Una natura que es manté mitjançant un “equilibri natural” que es gestiona de forma homeostàtica. En contraposició a aquesta narrativa, els avenços en el coneixement científic de la gestió dels ecosistemes, apunten a una realitat molt diferent: els ecosistemes, lluny de l’equilibri estable, es mantenen en constant transformació. I aquestes transformacions no són lineals: hi ha llindars a partir dels quals, els ecosistemes es traslladen a estadis d’equilibri alternatius. Alguns dels quals són difícils de revertir. Així doncs, al concepte de “preservació”, s’ha de contraposar el de gestió adaptativa i el de resiliència dels ecosistemes. Molt especialment en el planejament urbanístic, l’instrument necessari és el de la caracterització de l’estructura i dels processos en relació a les transformacions induïdes per els processos d’urbanització i dels usos del sòl. I, a partir d’aquesta caracterització i creació d’un model conceptual, establir els usos i dinàmiques de transformació, estrictament adaptats a la realitat de cada lloc, que millor puguin garantir la resiliència dels ecosistemes que es volen protegir. En la presentació s’exposaran estudis de cas que comparen les normes urbanístiques en planejament territorial, amb la realitat de les diferents dinàmiques del paisatge i els usos del sòl que podrien garantir l’objectiu de resiliència dels ecosistemes. S’analitza la homogeneïtat de la legislació urbanística en contraposició a la diversitat de processos i estadis d’equilibri alternatius que s’haurien de considerar com objectius. Es mostraran també situacions en les quals les normes urbanístiques funcionen com veritables obstacles a la gestió adaptativa.
Abstract
Un dels grans obstacles de l’avanç de la ciència de la gestió dels ecosistemes, és la prevalença, fins i tot dins de la comunitat [...]
- 0
- read
La controvèrsia sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, un estudi de cas sobre la moralització de la política
J. Lascurain

Abstracts_4rceec (2024). 196

Abstract
Una mala diagnosi és, sovint, el punt de partença de respostes de gestió inadequades que, fins i tot, poden agreujar el problema que es vol solucionar. L’ampliació de l’aeroport de Barcelona és un exemple clar. Així doncs, aquesta presentació té tres parts: Una descripció de la diagnosi prevalent (primavera de 2024) i el seu contrast amb la realitat, en termes del coneixement de la dinàmica dels ecosistemes. Anàlisi dels escenaris possibles, en funció dels recorreguts promoguts per cada diagnosi. Una breu hipòtesi sobre les causes: la narrativa prevalent de la preservació de la natura en tant que síntesi d’un ordre moral al qual tota societat ha d’accedir. En el primer punt, es destaca la contraposició d’una llacuna amenaçada, erigida com a símbol de la resistència ambiental, amb la realitat de la manca d’un sistema de gestió basat en evidències empíriques, dècades després de la constitució de la estructura legal de protecció i gestió d’aquests espais naturals. Es mostren diversos exemples de literatura científica i de gestió de zones humides, clarament aplicables a la realitat de les zones humides del delta del Llobregat. En el segon punt, es descriuria l’escenari del “triomf de la moral ecològica”, amb la no ampliació de l’aeroport, la consolidació de l’estructura actual de gestió, i l’ampliació de les zones protegides però sense resposta, en termes de biodiversitat i processos ecològics. L’escenari alternatiu seria el d’un sistema adaptatiu de gestió, fonamentalment basat en una estratègia integral de gestió del cicle hídric, informat per tecnologia, i que integraria altres actors rellevants com el de la producció agrícola. Aquest darrer escenari operaria principalment sobre un nou sistema de zones humides construïdes, de prop de 300 ha de superfície, situat fora de la zona de conflicte per risc de col·lisió de les aeronaus amb les aus. Finalment, explorant la causa d’aquesta controvèrsia, es proposen dos agents causals interrelacionats: la capacitat de les narratives d’estructurar ordres morals, i que s’oposen a la gestió “utilitarista” de la natura basada en dades científiques; i la no separació de la “arena política” de l’esfera de la gestió. L’indicador més evident és la inexistència a Catalunya de cap conversació sobre l’eficiència i l’efectivitat de les polítiques de gestió dels ecosistemes.
Abstract
Una mala diagnosi és, sovint, el punt de partença de respostes de gestió inadequades que, fins i tot, poden agreujar el problema que es vol solucionar. [...]
- 0
- read
ANÁLISIS DE LA RENTABILIDAD SOCIOECONÓMICA EN PRO DE LA SALUD LABORAL Y LA SOSTENIBILIDAD EMPRESARIAL. La solución MIESES-OIT
J. Perona Navarro

Abstracts_4rceec (2024). 151
- 0
- read
Qui (no) paga l’Impost sobre el Patrimoni a Catalunya?
J. Gali, È. Capella

Abstracts_4rceec (2024). 199

Abstract
En aquest treball presentem una anàlisi de la càrrega efectiva de l’Impost sobre el Patrimoni (IP) a Catalunya, utilitzant les dades individuals d’autoliquidacions corresponents a l’any 2022. La principal novetat de la nostra anàlisi és el càlcul de diferents indicadors per trams de patrimoni total net, a fi d’avaluar la progressivitat de l’IP a la pràctica. En les memòries anuals sobre l’IP per als exercicis 2012-2016 publicades pel Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat es feia una anàlisi semblant a la nostra, però centrant-se en la incidència de l’impost per trams de base imposable.2 L’existència de béns i drets que estan exempts de l’IP i que, com veurem més avall, representen en molts casos una part substancial del patrimoni de molts contribuents fa que la base imposable (que inclou només els béns i drets no exempts) sigui una mesura molt imperfecta de la capacitat econòmica d’un individu. És per això que preferim analitzar la càrrega que suposa l’IP en relació al patrimoni, incloent en aquest tots els béns i drets dels que és titular un individu, exempts o no. Creiem que els resultats que es presenten més avall són molt reveladors, i posen en evidència la important distorsió que suposa l’existència de les exempcions esmentades, així com d’un límit màxim a la quota íntegra en combinació amb l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). La magnitud d’aquestes distorsions neutralitza a la pràctica la progressivitat teòrica de l’impost, i ens permet concloure que l’aplicació de l’IP a Catalunya té elements regressius importants difícilment compatibles amb els principis d’igualtat, justícia i progressivitat que haurien de caracteritzar qualsevol sistema tributari modern. A través de simulacions del que anomenem proposta Zucman, mostrem que l’actual recaptació de l’IP a Catalunya podria mantenir-se o fins i tot ampliar-se si s’eliminessin les exempcions i el topall a la quota íntegra, augmentant el mínim de patrimoni exempt i reduint significativament els elevats tipus marginals actuals. El treball està estructurat de la següent manera. A la secció 1 presentem una breu introducció a l’IP, posant èmfasi en dues distorsions potencials que caracteritzen el seu disseny: els béns i drets exempts i el límit màxim a la quota íntegra. La secció 2 resumeix mitjançant alguns estadístics les característiques de les dades utilitzades. La secció 3 presenta els principals resultats del nostre treball relatius a la incidència de l’IP per trams de patrimoni. A la secció 4 analitzem l’heterogeneïtat en la incidència de l’impost entre individus amb patrimonis semblants. La secció 5 presenta estimacions de recaptació de l’IP sota un disseny alternatiu que elimina les distorsions actuals. La secció 6 conclou.
Abstract
En aquest treball presentem una anàlisi de la càrrega efectiva de l’Impost sobre el Patrimoni (IP) a Catalunya, utilitzant les dades individuals d’autoliquidacions [...]
- 0
- read
La temporalitat al mercat laboral a Catalunya després de la reforma laboral de 2021
X. Cuadras

Abstracts_4rceec (2024). 35

Abstract
Juntament amb les elevades taxes de desocupació, un dels principals problemes del mercat laboral a Catalunya ha estat, ja des de començaments dels anys 90, l’elevada taxa de temporalitat. Desocupació i temporalitat són manifestacions d’un mercat de treball de caràcter dual que condemna a la precarietat una bona part dels seus treballadors. L’elevat nombre de treballadors amb contracte temporal ha estat a l’arrel d’una sèrie de grans mals endèmics del mercat de treball a Catalunya. En primer lloc, l’elevada volatilitat de l’ocupació. Les empreses s’han ajustat habitualment a les variacions cícliques de l’economia contractant i acomiadant treballadors temporals, que són els que s’han vist obligats a suportar la major part del risc derivat de les fluctuacions de l’activitat econòmica. En segon lloc, l’elevada temporalitat ha tingut efectes negatius pel que fa a la qualitat de l’ocupació. L’elevada rotació dels treballadors desincentiva la inversió en formació i capital humà específic per al lloc de treball, dificulta el creixement de la productivitat i perpetua la baixa qualitat dels llocs de treball. L’existència generalitzada de contractes temporals acaba provocant efectes negatius en els treballadors afectats, com ara una menor participació laboral i menors guanys salarials. En definitiva, la dualitat del mercat de treball a Catalunya i l’ús generalitzat dels contractes temporals són a la base dels elevats nivells de desigualtat entre treballadors i ha contribuït a perpetuar les dificultats que tenen molts treballadors joves per emancipar-se. Per aquest motiu l’any 2021 es va aprovar una nova reforma laboral que, limitant l’ús de contractes temporals i fomentant altres modalitats com els fixos-discontinus, buscava reduir la inestabilitat laboral. Les dades dels darrers anys mostren que la taxa de temporalitat a Catalunya s’ha reduït de manera molt evident a partir de finals de 2022 fins a convergir amb la taxa dels països de la UE27 a finals de 2023. Aquest fet ens indica que, almenys a primera vista, la reforma ha estat efectiva a l’hora d’avançar cap a un mercat de treball caracteritzat per una major estabilitat. Tanmateix, algunes investigacions recents que avaluen els resultats de la reforma laboral conclouen que les coses no semblen haver canviat tant com aparenten. Aquesta línia de recerca parteix de la diferenciació entre temporalitat contractual (el percentatge de treballadors que tenen un contracte temporal) i temporalitat empírica (el percentatge de treballadors que, sigui quin sigui el tipus de contracte que tenen, es veuen afectats per períodes curts de treball i transicions freqüents entre ocupació i desocupació). Tot i que és evident que la taxa de temporalitat contractual s’ha reduït de forma notable, sembla que la temporalitat empírica s’ha mantingut a nivells molt similars als que tenia abans de la reforma laboral, en part per l’ús més intensiu dels contractes fixos discontinus. El treball vol avaluar els efectes de la reforma laboral de 2021 sobre la temporalitat al mercat de treball a Catalunya, analitzant de manera específica com ha afectat algunes mesures de temporalitat empírica com la durada dels períodes de treball efectiu.
Abstract
Juntament amb les elevades taxes de desocupació, un dels principals problemes del mercat laboral a Catalunya ha estat, ja des de començaments dels anys 90, l’elevada [...]
- 0
- read
Managing intangible liabilities to maximize intellectual capital and achieve efficient innovation frameworks
E. Regidor Pérez

Abstracts_4rceec (2024). 112

Abstract
Eje 6: EL SISTEMA DE CIENCIA Y INNOVACIÓN Y EL RETO DE LA TRANSFORMACIÓN DIGITAL En la actualidad, la innovación se ha erigido en factor clave del éxito y fuente de ventaja competitiva para las organizaciones que operan en diferentes sectores. Mientras que los activos intangibles, base sobre la que se construyen nuevas ideas y se desarrollan productos y servicios (como el conocimiento, la tecnología avanzada, el personal altamente cualificado, la marca, las relaciones estratégicas y la propiedad intelectual) son ampliamente reconocidos como fuentes clave de valor, los pasivos intangibles, factores negativos que impactan la efectividad y la eficiencia de la innovación (como la resistencia al cambio, la tecnología obsoleta, la burocracia interna y la falta de alineación estratégica) a menudo son subestimados, lo que puede reducir significativamente el valor de los activos y dificultar la capacidad de una organización para innovar y transformarse. En este artículo, analizaremos el estado del arte de la gestión de los pasivos intangibles, con el fin de proporcionar una visión integral y detallada sobre cómo la minimización de los efectos de estos pasivos puede convertirse en un catalizador para la maximización del capital intelectual y el desarrollo de marcos de innovación eficientes, ofreciendo así un nuevo enfoque para la gestión estratégica en las organizaciones del siglo XXI Objetivos: Revisar el estado del arte en la gestión de pasivos intangibles y su impacto en la maximización del capital intelectual con el fin de identificar y definir los principales pasivos intangibles que frenan la innovación en las organizaciones, y con el fin también de evaluar el impacto de la gestión de pasivos intangibles en la eficiencia y efectividad de la innovación y transformación dentro de las organizaciones. Resultados: Mapeo exhaustivo de los principales pasivos intangibles y su relación con el desempeño organizacional y la innovación. Evidencia empírica que demuestre cómo la gestión efectiva de pasivos intangibles mejora la utilización de activos intangibles y, en consecuencia, el capital intelectual. Conclusiones y próximos pasos: La gestión proactiva de los pasivos intangibles puede liberar un potencial significativo dentro de las organizaciones, permitiendo una mejor gestión del capital intelectual. Las empresas que adoptan estrategias específicas para minimizar los pasivos intangibles pueden lograr una mayor competitividad y sostenibilidad en el mercado global. No obstante, será necesario realizar un análisis más profundo de la brecha actual con respecto a las nuevas necesidades de las empresas en un mercado cada vez más competitivo y global, como la integración y la convergencia de tecnologías avanzadas y las reestructuraciones organizacionales para incentivar la innovación, así como el desarrollo de un marco conceptual robusto para la identificación y gestión de pasivos intangibles, que pueda ser aplicado en diferentes contextos organizacionales.
Abstract
Eje 6: EL SISTEMA DE CIENCIA Y INNOVACIÓN Y EL RETO DE LA TRANSFORMACIÓN DIGITAL En la actualidad, la innovación se ha erigido en factor [...]
- 0
- read
Innovació sostenible: casos d’èxit en models de negoci d’economia circular
J. Morales García

Abstracts_4rceec (2024). 149

Abstract
Aquest document examina l’economia circular, destacant el seu potencial per a transformar models de negoci i fomentar la innovació en diverses indústries. A través d’exemples reals d’empreses mitjanes com Biogründl i Sant Aniol, s’il·lustra com aquest negocis poden implementar pràctiques sostenibles que no sols milloren la seva competitivitat, sinó que també contribueixen a la reducció de residus i l’optimització de recursos. Aquest document ofereix una guia pràctica per a l’adopció de models circulars, abordant estratègies clau i beneficis econòmics i ambientals. En la introducció, es defineix l’economia circular i la seva rellevància en el context actual, emfatitzant la necessitat d’adoptar aquest enfocament degut als desafiaments ambientals i econòmics. S’explica com els principis de reduir, reutilitzar, reciclar i renovar poden substituir el model lineal tradicional, proposant un sistema més sostenible i eficient. La secció sobre el potencial innovador de l’economia circular descriu com aquest model no sols redueix l’impacte ambiental, sinó que també obre oportunitats per a nous productes, serveis i processos més eficients. S’inclouen exemples de sectors on l’economia circular ha generat canvis significatius, demostrant la seva capacitat per a impulsar la innovació. El cas d’estudi de Biogründl se centra en com aquesta empresa utilitza ingredients naturals i sostenibles destinats a l’elaboració de productes cosmètics i dermatològics. En el cas d’estudi de Sant Aniol, es presenta la posada en marxa del projecte Asterix per a potenciar l’economia circular i les pràctiques sostenibles. Les estratègies clau per a implementar models circulars s’aborden en una secció dedicada. Es destaquen tàctiques com el disseny per a la reutilització i reciclatge, l’ús eficient dels recursos, la implementació de tecnologies netes i la col·laboració amb socis estratègics. S’inclouen exemples i gràfics que il·lustren el flux circular de materials i recursos, proporcionant un enfocament estructurat per a l’adopció d’aquestes pràctiques. Els beneficis dels models de negoci circulars es detallen, incloent-hi avantatges econòmics com la reducció de costos i la generació de nous ingressos, així com beneficis ambientals i millores en la competitivitat i reputació de l’empresa. Finalment, s’ofereix una guia pràctica per a la implementació, que inclou passos inicials per a la transició a un model circular, eines i recursos disponibles, i estudis de cas d’empreses que han iniciat amb èxit aquesta transició. La conclusió resumeix els punts clau i crida a l’acció perquè més empreses considerin aquest enfocament, destacant les oportunitats d’innovació i creixement sostenible que ofereix l’economia circular. Aquest document pretén ser una guia comprensiva per a les empreses mitjanes interessades a adoptar pràctiques circulars i beneficiar-se dels seus múltiples avantatges.
Abstract
Aquest document examina l’economia circular, destacant el seu potencial per a transformar models de negoci i fomentar la innovació en diverses indústries. [...]
- 0
- read
Advances in the Jeans Finishing Industry Towards a More Sustainable Production Model
B. Garcia, C. Silla

Abstracts_4rceec (2024). 150

Abstract
The jeans industry is one of the most iconic within the textile sector but also one with a significant environmental impact. From cotton production to the processing and finishing of the final product, the manufacturing process of jeans can be highly polluting. The complexity of the manufacturing chain and the high number of stages, often carried out by different companies, make it difficult to objectively analyze the impact at each stage of the production. However, one of the areas recognized as having the greatest impact is garment finishing, where complex processes combining dry and wet treatment techniques are applied to achieve a specific appearance and garment performance. The jeans finishing industry has been and continues to be a primary focus for reducing environmental impact in jeans manufacturing. Currently, various technological alternatives exist that significantly reduce environmental and human impact compared to traditional techniques by reducing water and energy use, implementing safer chemicals, and replacing manual techniques that negatively affect workers' health. This work aims, through the EIM environmental impact measurement software, to analyze data from more than 19,000 measured jean styles to offer a clear view of the current industry. The impact categories collected by EIM (water and energy use, characteristics of the chemicals used, and the impact on workers from manual garment treatments) will be analyzed, as well as the available alternatives to reduce this impact. Furthermore, the analysis will help identify the main challenges of this industry to advance towards a sustainable transformation. This work also aims to lay the foundations for monitoring progress in this field.
Abstract
The jeans industry is one of the most iconic within the textile sector but also one with a significant environmental impact. From cotton production to the processing and finishing [...]
- 0
- read
Titol provisional : Elements d’anàlisi de la intervenció pública en la planificació, construcció i operació de instal·lacions terminals ferroviàries com a servei d’interès general
J. ERRUZ I SEALL

Abstracts_4rceec (2024). 195

Abstract
El treball planteja com des de la planificació pública de les terminals ferroviàries intermodals es pot promoure la seva construccio i posada en servei com a un element més de la cadena de transport de les mercaderies produides importades o, simplement, que circulen a través de Catalunya . Es tractaria d’analitzar, des de la perspectiva, alhora, de la intervenció pública en les activitats econòmiques d’interès general i de l’espai de la col·laboració público-privada per a l'execució d eles infraestructures i de la prestació dels serveis, si existeix, per una banda, la possibilitat que determinades terminals siguin susceptibles de ser assumides, amb una justificació tècnica, econòmica i mediambiental, en la seva planificació , projecció i execució, tot o parcialment, per la iniciativa pública, i, per una altra, fins a quin punt la seva viabilitat econòmico financera i un eventual marc regulatori “ad hoc” permetrien obrir la participació en la construcció, finançament i posterior explotació al sector privat, en qualsevol de les fórmules possibles de partenariat, incloses modalitats de “joint venture” o de soci/usuari.
Abstract
El treball planteja com des de la planificació pública de les terminals ferroviàries intermodals es pot promoure la seva construccio [...]
- 0
- read
Sistemas de Gestión de la Calidad
L. Beis, G. Congrés2025

Abstracts_4rceec (2024). 164

Abstract
de la comunicación
- 0
- read
El “gap de expectativas” en la auditoría de cuentas
C. Travy, G. Congrés2025

Abstracts_4rceec (2024). 163
- 0
- read
Impacte econòmic en el territori dels Ajuts d’Inversió LEADER en el marc del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014 – 2022. Balanç inversions 2016 - 2020
M. Morell

Abstracts_4rceec (2024). 55
- 0
- read
New paths for the Industrial Heritage of Catalonia: Past, present and future
P. Fàbregas

Abstracts_4rceec (2024). 190

Abstract
The Industrial Heritage of the country helps us to understand how the current realities have been built, representing an important part of the cultural legacy of Catalonia. In recent years, thanks to the efforts of civil society, led by the Association of the Museum of Science and Technology and Industrial Archeology of Catalonia (AMCTAIC, 1979), and also of the public administration with the Museum of the Science and Technology of Catalonia (MNACTEC, 1984), significant progress has been made, which will continue in the future. But the accelerated change in science, technology and its applications has changed the frames of reference, the new industry works with new references: industry 4.0, artificial intelligence (AI), Big Data and additive manufacturing, among others . Also, sustainability, circular economy, digital transformation, and respect for ESG criteria Society has also changed rapidly with new values, new traditions and new forms of socialization: internet, social networks, coworking, telework, etc. We need industry, with its ability to attract talent, to demand a better training of citizens, to reduce the premature abandonment of education and youth unemployment. The industry has been discovering that intangibles (brands, displays, company culture, ...) are as important as physical assets, and sometimes more so. In this field, documents and images have a fundamental relevance, with all the problems that this entails in archives, and in digitization techniques. Perhaps society and companies have not been sufficiently sensitized in relation to these problems. What will happen in Museums with virtual reality, or in Archives with artificial intelligence? Should new conservation technologies and also new treatment methodologies be developed? How will the current industrial reality be preserved with factories that look like meeting rooms, and without handwritten documents? The challenges are of great magnitude. All of this affects, among others, the fields of culture, industry, business, research, universities and education. The communication will explore and clarify the aforementioned areas, analyzing lines of action that can help improve the country's competitive position in the new environments
Abstract
The Industrial Heritage of the country helps us to understand how the current realities have been built, representing an important part of the cultural legacy of Catalonia. In [...]
- 0
- read
Change Management, Transformational Leadership and Emotional Intelligence in the Age of Emerging Technologies
F. Piqué

Abstracts_4rceec (2024). 34

Abstract
EIX: 4. EL CAPITAL HUMÀ I EL FUTUR DEL TREBALL Aquesta recerca analitza la influència del lideratge transformacional i de la intel·ligència emocional en la gestió del canvi a les empreses, en el context de la 4a Revolució Industrial i del món en constant evolució del segle XXI. La 4a Revolució Industrial, caracteritzada per la convergència de tecnologies digitals, físiques i biològiques, està transformant profundament la manera com vivim, treballem i ens relacionem. Aquest canvi de paradigma afecta especialment l'entorn empresarial, on la digitalització i les tecnologies emergents com la intel·ligència artificial, la robòtica avançada, l'Internet de les Coses (IoT) i el big data estan redefinint els processos productius i els models de negoci. Les organitzacions es troben davant del repte d'adaptar-se de manera constant i proactiva per mantenir la seva competitivitat en aquest nou entorn tecnològic. L'objectiu de la recerca és analitzar com el lideratge transformacional i la intel·ligència emocional influeixen en la gestió del canvi en el context de la Quarta Revolució Industrial. La recerca examina la manera com les organitzacions poden adaptar-se als canvis. En particular, fa una aproximació a la gestió del canvi a través de l’anàlisi dels factors que el causen i de diversos models de canvi organitzacional. Alhora, estudia la influència que hi té el lideratge, en concret el lideratge transformacional, com a estil de lideratge que pivota en les persones i que pot promoure el canvi en la cultura organitzativa. Gestionar el canvi en un entorn de complexitat i incertesa és imperatiu per a les organitzacions i els seus membres. Trencar l'statu quo organitzatiu pot generar por i resistència; per tant, desenvolupar la intel·ligència emocional és crucial per gestionar aquestes emocions de manera efectiva. Els líders transformacionals, que se centren en les persones i busquen assegurar el seu compromís a través de l'estimulació emocional i l'alineació de valors, s'identifiquen com l'enfocament més efectiu per a la gestió del canvi. Aquest tipus de lideratge es fonamenta en la intel·ligència emocional, mobilitzant l'organització per a la transformació i fomentant el creixement individual per assolir la missió de l'organització. El darrer concepte que es tracta és el de la intel·ligència emocional, i com aquesta esdevé fonamental per transitar pel canvi. La intel·ligència emocional inclou la capacitat de reconèixer les pròpies emocions i les dels altres, motivar-se a un mateix i gestionar les relacions de manera efectiva, essent fonamental en un context canviant i adaptatiu. Els líders transformacionals, equipats amb aquesta habilitat, poden superar la resistència al canvi, promovent una cultura de confiança, creativitat i innovació dins de l'organització. Per concloure, l’adaptació de les organitzacions a la Quarta Revolució Industrial representa un canvi que cal gestionar. El lideratge transformacional proporciona un marc d’actuació per fer-ho, i aprendre a ser emocionalment intel·ligent pot ser un facilitador del procés. Aquesta combinació de lideratge i intel·ligència emocional és vital per prosperar en un món en constant evolució, on la capacitat d’adaptació és la clau per a la supervivència i l’èxit organitzatiu en l’era de les tecnologies emergents.
Abstract
EIX: 4. EL CAPITAL HUMÀ I EL FUTUR DEL TREBALL Aquesta recerca analitza la influència del lideratge transformacional i de la intel·ligència [...]
- 0
- read
L’Aeroport, una infraestructura de país
A. Casals, G. Congrés2025

Abstracts_4rceec (2024). 110
- 0
- read
Quina és la solució més sostenible des del punt de vista ambiental per fer front a la sequera?
D. Marin, M. Termes

Abstracts_4rceec (2024). 109

Abstract
Els anys 2023 i 2024 han marcat una pluviometria fora del que era habitual a Catalunya. Aquesta situació ha empès al govern a aplicar el Pla de Sequera que assenyala quina ha de ser pel que fa al consum segons els diferents usos de l’aigua. De tota manera, el pla no introdueix com s’hauria de donar resposta a la situació de sequera tret de racionar el consum de recurs. En aquest context, algunes de les respostes, sigui des de la vessant de l’oferta o de la demanda, no estaven previstes encara que estaven disponibles algunes tecnologies com la desolació o la regeneració per produir aigua. També han aparegut altres possibilitats com la utilització de la part no consumida de la concessió del mini-transvassament o la portada d’aigua en vaixells. Tot i que el cost econòmic és rellevant, inclourem el cost de les externalitats ambientals provocades i presentarem els resultats del cost ambiental (en emissions de CO2 i petjada hídrica) de les diferents solucions tecnològiques que s’han anat incorporant. Tot i que no s’acostumen a tenir en compte, cal incloure el cost ambiental de les diferents solucions per tal de dur a terme una presa de decisions informada.Els anys 2023 i 2024 han marcat una pluviometria fora del que era habitual a Catalunya. Aquesta situació ha empès al govern a aplicar el Pla de Sequera que assenyala quina ha de ser pel que fa al consum segons els diferents usos de l’aigua. De tota manera, el pla no introdueix com s’hauria de donar resposta a la situació de sequera tret de racionar el consum de recurs. En aquest context, algunes de les respostes, sigui des de la vessant de l’oferta o de la demanda, no estaven previstes encara que estaven disponibles algunes tecnologies com la desolació o la regeneració per produir aigua. També han aparegut altres possibilitats com la utilització de la part no consumida de la concessió del mini-transvassament o la portada d’aigua en vaixells. Tot i que el cost econòmic és rellevant, inclourem el cost de les externalitats ambientals provocades i presentarem els resultats del cost ambiental (en emissions de CO2 i petjada hídrica) de les diferents solucions tecnològiques que s’han anat incorporant. Tot i que no s’acostumen a tenir en compte, cal incloure el cost ambiental de les diferents solucions per tal de dur a terme una presa de decisions informada.Els anys 2023 i 2024 han marcat una pluviometria fora del que era habitual a Catalunya. Aquesta situació ha empès al govern a aplicar el Pla de Sequera que assenyala quina ha de ser pel que fa al consum segons els diferents usos de l’aigua. De tota manera, el pla no introdueix com s’hauria de donar resposta a la situació de sequera tret de racionar el consum de recurs. En aquest context, algunes de les respostes, sigui des de la vessant de l’oferta o de la demanda, no estaven previstes encara que estaven disponibles algunes tecnologies com la desolació o la regeneració per produir aigua. També han aparegut altres possibilitats com la utilització de la part no consumida de la concessió del mini-transvassament o la portada d’aigua en vaixells. Tot i que el cost econòmic és rellevant, inclourem el cost de les externalitats ambientals provocades i presentarem els resultats del cost ambiental (en emissions de CO2 i petjada hídrica) de les diferents solucions tecnològiques que s’han anat incorporant. Tot i que no s’acostumen a tenir en compte, cal incloure el cost ambiental de les diferents solucions per tal de dur a terme una presa de decisions informada.Montserrat Termes
Abstract
Els anys 2023 i 2024 han marcat una pluviometria fora del que era habitual a Catalunya. Aquesta situació ha empès al govern a aplicar el Pla de Sequera que assenyala [...]
- 0
- read
La despesa de les llars catalanes i l’impacte de la recent inflació en l’estructura de consum
M. Orriols Domingo

Abstracts_4rceec (2024). 23
- 0
- read
PLA ESTRATÈGIC DE LA FAMÍLIA EMPRESÀRIA
J. tarragona coromina

Abstracts_4rceec (2024). 192
- 0
- read
A Empirical Research on AI-Powered Athletic Posture Detection in Sports Training
S. Wang, G. Zhang

Rev. int. métodos numér. cálc. diseño ing. (2024). Vol. 40, (2), 35

Abstract
The current investigation delineates the efficacy of AI-facilitated detection of athletic postures within the realm of sports training. Employing a synthesis of literature review and empirical methodologies, data were amassed and scrutinized, affirming the study’s validity. The salient outcomes are manifold: (1) The frame difference algorithm efficaciously discerns inter-frame variances, evidencing pronounced adaptability and robustness, thereby enabling the recognition of weightlifting postures. (2) Confronting the challenge of negligible inter-frame disparities inherent in the frame difference algorithm, the research introduces a novel detection technique predicated on the cumulative inter-frame differences, which precisely pinpoints regions of posture alteration in weightlifting athletes. (3) Leveraging the dynamic space model of optical flow, the study ascertains the directional channel predicated on optical flow trajectory analyses, facilitating the identification of three distinct weightlifting postures: squatting, descending, and standing. (4) In alignment with the distinctive postural attributes of weightlifting athletes, a human posture paradigm was formulated, and a BP neural network classifier was deployed for both training and evaluative purposes, culminating in the successful differentiation of athlete from non-athlete entities within the training milieu. (5) The application of AI in posture recognition was extended to the scrutiny of pivotal postures and motions in weightlifting athletes, with experimental findings revealing a 98.21% accuracy rate in the recognition of force-exertion postures via the inter-frame difference method, and a flawless 100% accuracy in the identification of the apex and squatting postures. The enumeration of detected postures—encompassing knee extension, knee flexion, force application, squatting, and standing—through the poselet keyframe extraction approach, corresponded with the video count. Prospectively, AI’s role in athletic posture detection promises to augment coaches’ and athletes’ comprehension of their proficiencies and deficiencies, thereby steering training refinement and bolstering both the efficacy of training and the athletes’ caliber.
Abstract
The current investigation delineates the efficacy of AI-facilitated detection of athletic postures within the realm of sports training. Employing a synthesis of literature [...]
- 0
- 5/5
- read
La descarbonització industrial europea i la paradoxa dels ‘early adopters’
P. Vila i Garcia

Abstracts_4rceec (2024). 184

Abstract
L’article pretén acreditar com la Unió Europea es troba en una posició de lideratge pel que fa a la descarbonització de les economies que la conformen, particularment en relació a la manufactura industrial. Aquest procés es deu fonamentalment a la substitució de fonts energètiques derivades dels combustibles fòssils per d’altres d’alternatives, no només de forma espontània sinó també guiada per la política fiscal; per exemple, a través de l’existència del programa EU-ETS (Emissions Trading System) pel qual molts sectors industrials han de pagar una taxa per cada tona de CO2 que emeten. El resultat de combinar una fiscalitat pigouviana per fomentar aquest procés de descarbonització juntament amb la realitat que moltes de les fonts energètiques o tecnologies substitutives tenen un cost primari més elevat que les opcions menys sostenibles deriva en una degradació de l’estructura de costos per a una diversitat de sectors industrials europeus. Aquest fenomen es veu accentuat pel caràcter embrionari de moltes d’aquestes alternatives tecnològiques verdes, que previsiblement disminuiran el seu cost durant les properes dècades. Es pretén posar de manifest el risc de que el lideratge temporal en aquesta transició acabi implicant per a Europa assumir uns costos industrials poc competitius en el context internacional, mentre que altres geografies poden adoptar aquestes solucions un cop ja se n’hagi validat la seva viabilitat tecnològica i iniciat la corba decreixent de costos. Es vol avaluar de quina manera aquest escenari pot derivar en una nova onada de deslocalització industrial que resulti en l’efecte contrari: unes majors emissions de CO2 incrustades dins dels productes dels quals Europa seria netament importadora. Es pretenen posar de manifest alguns instruments de fiscalitat, com el mecanisme de compensació a frontera, orientats a mitigar aquests efectes, així com analitzar-ne els pros i contres.
Abstract
L’article pretén acreditar com la Unió Europea es troba en una posició de lideratge pel que fa a la descarbonització de les economies que la conformen, particularment [...]
- 0
- read
Papel y percepción de las mujeres en las finanzas
G. Congrés2025, A. Carreras-Candi, P. Vila

Abstracts_4rceec (2024). 96
- 0
- read
La importancia de integrar factores sostenibles en la valoración de las compañías
M. Carrasquer, G. Congrés2025

Abstracts_4rceec (2024). 89
- 0
- read
Integración de los criterios ESG en la gestión de carteras.
M. Casado, G. Congrés2025

Abstracts_4rceec (2024). 81
- 0
- read
El capital risc contribuint al finançament empresarial a Europa
M. Sans, G. Congrés2025, . Prova

Abstracts_4rceec (2024). 82
- 0
- read
Diez años de tipos de interés convulsos
G. Congrés2025, S. Beltran, P. Larraga

Abstracts_4rceec (2024). 91
- 0
- read
Anàlisi de la capacitat de replica dels ETF de renta fixa
J. Armengol, G. Congrés2025

Abstracts_4rceec (2024). 90
- 0
- read
Alfabetització financera i benestar financer
J. Martinez, G. Congrés2025

Abstracts_4rceec (2024). 94
- 0
- read
Plataformes de fintech per al finançament empresarial a Catalunya: estat actual i perspectives
E. Noya

Eloi Noya's personal collection (2024). 1

Abstract
Entre les diferents possibilitats que tenen les empreses a l’hora de finançar-se, l’anomenat finançament alternatiu cobreix una àmplia varietat d’instruments que ofereixen opcions diferents al finançament tradicional bancari i al que ofereixen els mercats de capitals. Un subgrup del finançament alternatiu que té una importancia creixent és el de les plataformes de fintech, aquelles que, mitjançant l’ús de la tecnología i de nous models de negoci, ofereixen fòrmules innovadores per al finançament de petites i mitjanes empreses. Aquest sector del fintech té participants que financen diferents necessitats de les empreses catalanes. Alguns d’ells tenen presència física a Catalunya, i d’altres tenen la seu fora del país però tots ells tenen la capacitat de poder finançar a empreses que tenen el seu àmbit d’actuació a Catalunya. El document recollirà les diferents tipologies de fintech que existeixen en l’àmbit del finançament alternatiu per a les empreses catalanes i quins són els seus principals actors. Per a la redacció del document i de les principals conclusions que se n’extreguin es faran servir les següents fonts d’informació: -Entrevistes en profunditat amb alguns dels principals actors de fintech (CEOs, Country Managers i directors d’inversió de diferents tipologies de plataformes fintech, com crowdlending per a empreses, crowdfunding immobiliari, invoice trading o plataformes de revenue-based finance, entre altres). -Part de les dades recollides en el Baròmetre Empresarial de Fintech i Finançament Alternatiu, que elabora anualment l’Institut d’Estudis Financers (IEF) en col·laboració amb la consultoria financera Altria Corpo, i que entrevista a empreses, entitats financeres i proveïdors de finançament alternatiu sobre diferents aspectes conjunturals, però amb especial èmfasi sobre el fintech, el seu grau de coneixement i utilització, així com avantatges i dificultats d’aquestes fòrmules de finançament per a les empreses. -Mapa del sector dels serveis financers publicat per la Generalitat de Catalunya el febrer de 2024, que dóna algunes dades i xifres rellevants sobre les fintech i les plataformes de finançament empresarial de base tecnológica. Mitjançant les entrevistes, la recolida de dades i el repàs de diferents informes i articles sobre el tema, així com pel coneixement que l’autor té d’aquest sector, es farà balanç de la situació actual i de les perspectives que el mateix té per als propers anys, per tal de valorar de quina manera aquests instruments poden ser una solució financera per a les empreses catalanes. Autor: Eloi Noya Espinazo, Director d’Innovació i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Financers (IEF)
Abstract
Entre les diferents possibilitats que tenen les empreses a l’hora de finançar-se, l’anomenat finançament alternatiu cobreix una àmplia varietat [...]
- 0
- read
El finançament públic al sistema de recerca defineix l’èxit d’un país. Criteris per al seu repartiment.
A. Font Jornet

Abstracts_4rceec (2024). 80

Abstract
Catalunya és un país que compta amb una xarxa de centres de recerca públics excel·lents, de reconegut prestigi internacional, vertebrats al voltant d’I-CERCA, fundació que els empara i coordina. Aquests 42 centres, anomenats centres CERCA, es troben classificats en 6 àrees temàtiques: Ciències de la vida, Ciencies i matemàtiques, Ciències mèdiques i de la Salut, Ciències socials, Enginyeries i Humanitats. Els centres estan vinculats tant a la pròpia administració de la Generalitat de Catalunya com a alguna de les universitats catalanes. L’activitat al voltant d’aquests centres és en sí un motor econòmic. Empleen més de 16.500 persones, de les quals, 9.000 són personal investigador. Mouen un pressupost anual de més de 800 milions d’euros i han creat més de 200 empreses spin-off. Els resultats d’aquests centres són més que notoris a nivell europeu. En el Programa de recerca H2020, els centres CERCA van participar en més de 1.100 projectes de recerca i van guanyar 211 ajuts atorgats pel Consell Europeu de Recerca (ERC), el qual només finança els projectes més disruptius i innovadors, d’entre aquells que són excel·lents. La participació en el programa H2020 va significar un retorn de 550 milions d’euros pel sistema. Els centres CERCA també estan aconseguint uns resultats fantàstics en el vigent programa europeu de recerca Horizon Europe. En el període 2021-2023, els centres de recerca i les universitats catalanes han captat al voltant de 630 milions d’euros, el qual representa el 3,5% del total dels fons disponibles, amb només un 1,8% de la població. Catalunya és la tercera regió europea en captació de fons i els centres CERCA els tercers a Europa en volum de participació, per darrera dels instituts Helmholtz a Alemanya i els CNRS de França. Els instituts alemanys Fraunhofer i Max Plank queden per darrera els centres CERCA. Però els centres de recerca públics no poden sobreviure únicament en base al finançament competitiu que els aporten aquests i d’altres programes de recerca. És més, l’administració hauria de ser la primera interessada en dotar aquests organismes d’un finançament basal suficient per garantir que els centres puguin abordar nous reptes i línies i mantenir sempre la recerca del país a un nivell d’excel·lència. Sembla evident que el finançament basal dels centres de recerca, donat el seu impacte en el present i en el futur, hauria de distribuir-se utilitzant certs criteris. Podrien ser criteris objectius basats en indicadors del passat, que premiessin aquells centres que millors resultats haguessin aconseguit. O podrien ser criteris subjectius, basats en interessos de país, finançant certs àmbits de recerca per sobre d’altres. Però els criteris han d’existir i han de ser coneguts per tots els actors: els centres i la ciutadania. I s’han de poder explicar. Actualment, el finançament dels centres no respon a cap criteri conegut i evidencia un biaix cap a certs àmbits i un abandonament evident de l’àmbit de les enginyeries, tot i ser Catalunya un país clarament industrialitzat i amb necessitats d’inversió continuada en el sector. Aquest article vol aprofundir en el finançament dels centres públics catalans, demostrant una falta de planificació en l’assignació del finançament basal que, de ben segur, té i tindrà un impacte en el benestar de la nostra societat.
Abstract
Catalunya és un país que compta amb una xarxa de centres de recerca públics excel·lents, de reconegut prestigi internacional, vertebrats al voltant [...]
- 0
- read
TÍTOL: El finançament públic al sistema de recerca defineix l’èxit d’un país. Criteris per al seu repartiment.
A. Jornet, A. Font Jornet

Anna Font Jornet's personal collection (2024). 1
- 0
- read
A BIBLIOMETRIC ANALYSIS ABOUT THE RELATION OF INNOVATION AND TRUST
G. Palma, A. Granados

Abstracts_4rceec (2024). 113

Abstract
During the first decades of 21st century, the world economy has been suffering a sequence of global crisis also including the Twin Towers attack, the Lehman Brothers collapse, the Covid-19 pandemic, the wars in Ukraine and in Israel, and the climate change. In this context, the European Strategy and Policy Analysis System (2024 ESPAS) identified the 10 most challenging global trends for the next decade, highlighting a general lack of stability, together with the expectation of further fast-paced and disruptive changes. It is acknowledged that fast-paced changes and international crisis increase inequality gaps in the economy (2023 United Nations) as well as the feelings of uncertainty and discomfort, with a strong and negative impact on Trust. At the same time, it is implicit in the concept of crisis that the status quo is challenged; what was working to date, suddenly does not work anymore, or works in a different way. Therefore, Innovation should represent a logical reaction to crisis and disruptive changes, and over time it should restore the discomfort and lack of confidence generated by fast-paced changes. Within existing Literature, Bar Am, et al. (2020 Bar Am et al.) affirm that, particularly in times of crisis, it is urgent to adapt, innovate or transform the business model. However, observing the different decisions taken by companies, they also note that “during or after crisis […] many companies are deprioritizing innovation to concentrate on: shoring up their core business, pursuing known opportunity spaces, conserving cash or minimizing risk and waiting until there is more clarity.” In other words, in the very moment when there is a lack of trust - representing a barrier to Innovation - it is also vital for enterprises to innovate more. Despite of it, we did not find enough investigations supporting the capacity of innovation to restore Trust after crisis. Therefore, the purpose of this upcoming work is to do a systematic analysis of the literature identifying articles and investigations treating the connection between Innovation and Trust, and more specifically, what is the role of Innovation during crisis and fast-paced changes in the economy. Eventually, the lack of knowledge in this specific area might represent an opportunity for further investigation, generating a deeper and relevant understanding of the topic.
Abstract
During the first decades of 21st century, the world economy has been suffering a sequence of global crisis also including the Twin Towers attack, the Lehman [...]
- 0
- read
Firms and ownerships
R. nonell

Abstracts_4rceec (2024). 185

Abstract
..
- 0
- read
A BIBLIOMETRIC ANALYSIS ABOUT THE RELATION OF INNOVATION AND TRUST
G. Palma

Gabriele Palma's personal collection (2024). 1

Abstract
During the first decades of 21st century, the world economy has been suffering a sequence of global crisis also including the Twin Towers attack, the Lehman Brothers collapse, the Covid-19 pandemic, the wars in Ukraine and in Israel, and the climate change. In this context, the European Strategy and Policy Analysis System (2024 ESPAS) identified the 10 most challenging global trends for the next decade, highlighting a general lack of stability, together with the expectation of further fast-paced and disruptive changes. It is acknowledged that fast-paced changes and international crisis increase inequality gaps in the economy (2023 United Nations) as well as the feelings of uncertainty and discomfort, with a strong and negative impact on Trust. At the same time, it is implicit in the concept of crisis that the status quo is challenged; what was working to date, suddenly does not work anymore, or works in a different way. Therefore, Innovation should represent a logical reaction to crisis and disruptive changes, and over time it should restore the discomfort and lack of confidence generated by fast-paced changes. Within existing Literature, Bar Am, et al. (2020 Bar Am et al.) affirm that, particularly in times of crisis, it is urgent to adapt, innovate or transform the business model. However, observing the different decisions taken by companies, they also note that “during or after crisis […] many companies are deprioritizing innovation to concentrate on: shoring up their core business, pursuing known opportunity spaces, conserving cash or minimizing risk and waiting until there is more clarity.” In other words, in the very moment when there is a lack of trust representing a barrier to Innovation it is also vital for enterprises to innovate more.
Abstract
During the first decades of 21st century, the world economy has been suffering a sequence of global crisis also including the Twin Towers attack, the Lehman Brothers collapse, [...]
- 0
- read
Self-employment in Catalonia: Analysis of the current situation and future perspectives
E. Oller, C. Mas, M. Bonal, D. Fortuny

Abstracts_4rceec (2024). 186

Abstract
Títol de la comunicació: El treball autònom a Catalunya: Anàlisi de la situació actual i perspectives futures Eix 3: La Musculatura del sistema empresarial català Autors: Nom de l'autor 1 -Elisabet Bach i Oller Nom de l'autor 2- Carles Mas i Lloveras Nom de l'autor 3- Moisès Bonal i Ferrer Nom de l’autor 4- David Fortuny i Julià Justificació del seu interès: El treball autònom és una part fonamental de l'economia catalana, representant una fracció significativa del total d'afiliats. Aquesta comunicació oferirà una anàlisi detallada de l'evolució, les condicions econòmiques, i els desafiaments que enfronten els treballadors autònoms a Catalunya. Considerant la creixent importància de l'emprenedoria i l'autoocupació, és essencial comprendre les dinàmiques que afecten aquest col·lectiu per a dissenyar polítiques públiques eficients que promoguin un entorn favorable per al treball autònom i l'emprenedoria. Objectius: La comunicació es proposa els següents objectius: Analitzar l'evolució del nombre de treballadors autònoms a Catalunya des del 2012 fins al 2023, identificant les tendències principals i els factors que han influït en aquests canvis. Examinar les condicions econòmiques dels treballadors autònoms, incloent la capacitat d'estalvi, la cobertura de necessitats econòmiques i la percepció sobre les prestacions de la Seguretat Social. Identificar els principals desafiaments i preocupacions que enfronten els treballadors autònoms, com la inestabilitat dels ingressos, la burocràcia i la càrrega fiscal. Proporcionar recomanacions per a la millora de les condicions del treball autònom basades en les dades analitzades i les opinions recollides en les enquestes. Resultats que s'espera obtenir: Amb la present comunicació s’espera aconseguir els següents resultats: Dades concretes sobre l'evolució del treball autònom, mostrant una tendència de creixement constant amb fluctuacions causades per esdeveniments com la pandèmia de la COVID-19. Informació detallada sobre les condicions econòmiques dels treballadors autònoms, destacant la dificultat per a estalviar i la percepció d'una cobertura insuficient per part de la Seguretat Social. Identificació de les principals preocupacions i desafiaments dels treballadors autònoms, com la inestabilitat dels ingressos i la burocràcia. Recomanacions basades en l'anàlisi que puguin ser utilitzades per a informar les polítiques públiques i les iniciatives de suport als autònoms. Conclusions que s'espera assolir: Les conclusions que s’espera assolir són, essencialment, les següents. Confirmar la importància del treball autònom en l'economia catalana i la necessitat de suport específic per a aquest col·lectiu. Evidenciar la necessitat d'una millor cobertura i suport per part de la Seguretat Social i altres institucions per a millorar les condicions econòmiques dels autònoms. Subratllar la necessitat de polítiques que redueixin la burocràcia i ofereixin un marc fiscal més favorable per als treballadors autònoms. Proposar iniciatives de suport a l'emprenedoria que considerin les especificitats del treball autònom i fomentin un entorn més segur i estable per a aquests professionals.
Abstract
Títol de la comunicació: El treball autònom a Catalunya: Anàlisi de la situació actual i perspectives futures Eix 3: La Musculatura [...]
- 0
- read
4t. Congrés d’Economia i Empresa
A. Tarrach Colls

Anna Tarrach Colls's personal collection (2024). 1

Abstract
Control de les polítiques públiques i qualitat institucional Anna Tarrach Colls Sindica de la Sindicatura de Comptes de Catalunya Abstract Les administracions públiques s'enfronten a una sèrie de reptes de gran transcendència per al futur: demogràfics, socials, econòmics, mediambientals, sanitaris i tecnològics. Aquests desafiaments s’encaren en un context de retorn de les regles fiscals en l’àmbit de la Unió Europea i de desconfiança creixent en les institucions públiques i en l'ús que fan dels recursos públics. La qualitat democràtica d’un país es mesura, d’entre altres elements, per la bona administració dels recursos públics. Entenem per “bona administració” fer bé les coses correctes. Aquest és el concepte d’efectivitat, és a dir fer les coses de forma eficaç i eficient. Tenir una bona administració dels recursos públics és un deure per les administracions públiques i un dret dels ciutadans i aquests deures i drets poden estar condicionats per l’estructura institucional d’un país en la mesura en què faciliti o no la transparència i el retiment de comptes. Hi ha diferents nivells de control sobre els recursos públics. El primer control és el que exerceixen els propis impulsors o gestors de les intervencions públiques. Aquests han de vetllar perquè les iniciatives que es financen amb fons públics siguin les més òptimes. Això implica que les noves intervencions s’haurien d’avaluar ex ante en termes de costos i beneficis econòmics i socials i que se n’hauria de fer un seguiment i una avaluació ex post. Els òrgans de control intern haurien de vetllar perquè tota actuació pública compleixi amb la normativa i també es faci de la forma més eficaç i eficient. Els òrgans de control extern, que actuen per compte dels Parlaments, tenen la missió de controlar l’acció dels governs en termes de compliment de legalitat i de regularitat financera i també de que les intervencions públiques assoleixen els seus objectius i que s’obté el que els anglosaxons anomenen “Value for Money” (valor del diner en termes d’increment del benestar social). Finalment, els Parlaments, fan un control polític de l’acció de govern. És rellevant que tots aquests nivells de control funcionin i que cadascú exerceixi el seu paper. Per això, el disseny institucional d’un país hauria de dotar-se de normes, estructures orgàniques, personal capacitat i xarxes i aliances per poder dur a terme aquests papers de forma adequada. La Sindicatura de Comptes de Catalunya està en una posició rellevant per les seves característiques d'entitat de fiscalització externa, amb un gran coneixement del sector públic i sotmesa als principis d'independència , objectivitat, rigor, professionalitat i transparència. Aquesta singularitat com a òrgan de control extern diferencia el seu paper d’altres agents de control i avaluació que conviuen en aquest ecosistema i el centra particularment en la garantia del bon ús dels recursos públics. Per poder exercir millor aquesta missió l’estratègia de la Sindicatura de Comptes per als propers anys està centrada en anar més enllà del control financer i de legalitat i impulsar les auditories operatives i utilitzar els mètodes de l’avaluació de polítiques públiques per vetllar per l’ús eficaç i eficient dels recursos públics.
Abstract
Control de les polítiques públiques i qualitat institucional Anna Tarrach Colls Sindica de la Sindicatura de Comptes de Catalunya Abstract Les administracions [...]
- 0
- read
Abstract_Característiques socioeconòmiques dels municipis rurals amb Coworking a Catalunya
C. Méndez-Ortega

Abstracts_4rceec (2024). 33

Abstract
La proliferació del teletreball i els desplaçaments cap a zones rurals han impulsat l'interès pels espais de coworking rural com a eina per revitalitzar el territori. Aquest estudi explora les relacions entre les característiques sociodemogràfiques i socioeconòmiques dels municipis rurals de Catalunya i la presència d'espais de coworking rural adherits a la xarxa Cowocat Rural. Mitjançant l’aplicació de models de regressió OLS i logit, s’analitzen dades de 904 municipis, excloent els completament urbans. Els resultats indiquen una relació positiva entre la presència d’espais de coworking i variables com la població i la taxa de creixement d’autònoms, mentre que variables com la taxa d’ocupació presenten un efecte negatiu. Aquest estudi preliminar ofereix visions rellevants per al desenvolupament de polítiques públiques orientades a impulsar aquests espais com a agents de revitalització.
Abstract
La proliferació del teletreball i els desplaçaments cap a zones rurals han impulsat l'interès pels espais de coworking rural com a eina per revitalitzar [...]
- 0
- read
Housing and the welfare state
H. Simón Moreno

Abstracts_4rceec (2024). 215

Abstract
Housing is a basic pillar of the welfare state, as it is a necessary condition for the development of other fundamental rights, such as privacy, education, human dignity or health. The global financial crisis of 2007 continues to have a serious impact on the citizens of our country, which is now combined with the effects arising from the COVID19 (2020-2021) and inflation (2022) crises. Indeed, the constant process of urbanization, couple with the process of emptying rural space and the lack of social and affordable housing, has contributed to making housing unaffordable in the main urban areas of our country to the less well-off families. Multilevel public housing policies, however, have been erratic in recent years without providing real alternatives to home ownership (from which young people and low-income families are excluded) or tenancy (which is not a truly desirable alternative to home ownership), while attempts to increase the stock of social and affordable housing (for example, through expropriations or penalties for owners of empty homes) have had limited success. This has led to a progressive precariousness of tenure and the increase (and, even, its promotion by public authorities) of situations of hidden homelessness, such as squatting, shared housing, overcrowding or substandardhousing, without the State Housing Law 12/2023 having implemented any structural measures to cover the existing gaps in the development of the right to decent and adequate housing, a function that corresponds to public authorities and not to private owners, which they are seeing their right to private property gradually being eroded. This article analyzes this problem and possible structural solutions to the housing problem, such as the territorial cohesion or the diversification of housing tenures.
Abstract
Housing is a basic pillar of the welfare state, as it is a necessary condition for the development of other fundamental rights, such as privacy, education, human dignity or [...]
- 0
- read
Catalan Long-Term Care system reachers the majority of age: What have we learned?
H. Pizarro

Abstracts_4rceec (2024). 49

Abstract
Almost 20% of the Catalan population is aged 65 years or older (Departament de Drets Socials, 2023). By 2050, this percentage is estimated to reach 29%. In addition, this population cohort is associated with the longest life expectancy among OECD countries, yet only half of the total life expectancy at 65 is expected to be healthy life expectancy (OECD, 2024). Far from healthy aging, around 66% of the Catalan elderly do not self-rate their health as good or very good, and 50% report limitations in carrying out daily activities as of 2021 (OECD, 2024). In this context, the Long-Term Care (LTC) system—representing the fourth pillar of the welfare state—is being consolidated after more than 15 years of implementation. The first goal of this communication is to present the main features of the system and compare and contrast it with European counterparts. Secondly, we aim to provide the main insights learned from a diverse range of system evaluations. Using administrative records of the Catalan LTC system, we have learned about the equity and impact of LTC benefits on the health of LTC beneficiaries. In terms of horizontal inequity, cash subsidies provided to compensate informal care costs are disproportionately distributed to the financially better-off, while the use of care services is concentrated among the worse-off. Additionally, we identify inequity in the form of provision. With respect to the effects of LTC on the use of healthcare, receiving LTC benefits is estimated to reduce unscheduled primary care visits by 44% and has no significant effect on scheduled visits. It also reduces the probability of avoidable hospital admissions by 66%. When comparing home-care settings with institutional care, no significant differences are found in the probability of hospitalization.
Abstract
Almost 20% of the Catalan population is aged 65 years or older (Departament de Drets Socials, 2023). By 2050, this percentage is estimated to reach 29%. In addition, this [...]
- 0
- read
JOCS DE RESILIÈNCIA ECONÒMICA EN UN MÓN GEOPOLÍTICAMENT FRAGMENTAT
J. Lladós-Masllorens

Abstracts_4rceec (2024). 11

Abstract
La globalització sembla sofrir la derivada econòmica del primer principi de la termodinàmica, que sosté que no es destrueix pas sinó que es transforma en quelcom diferent. I, tal i com passa amb l’energia, aquesta mutació pot convertir el procés en quelcom que sigui més o menys eficient o profitós. Els successius episodis de crisis i conflictes han fet evident que la globalització no és un resultat inevitable ni tampoc un fet que es pugui donar per garantit. L’escassetat de components considerats essencials o les disrupcions en el seu subministrament han convidat els sistemes productius a reconsiderar els seus socis estratègics i els governs a impulsar polítiques industrials basades en subsidis generosos i en instruments característics de polítiques comercials proteccionistes. La voluntat de reconfigurar les cadenes de subministrament ha afavorit l’emergència de nous conceptes (reshoring, nearshoring, friendshoring, slowbalisation, deglobalisation...) que tracten de predir les tendències de futur, al temps que arreu van creixent els temors sobre els costos econòmics reals d’un procés de fragmentació geopolítica. Una anàlisi detallada dels fluxos recents dels intercanvis comercials i financers internacionals ens posa de manifest una nova realitat, caracteritzada per alguns trets distintius. Primer, uns indicis primerencs de fragmentació econòmica, estretament relacionats amb l’orientació de les inversions directes exteriors. Segon, una dissociació dels fluxos comercials entre els Estats Units i la Xina causada per la brega proteccionista, que deriva en desviació de comerç en favor de països tercers però que no evita la influència de l’economia asiàtica per via indirecta. Tercer, un procés de reassignació de l’activitat econòmica (reallocation), amb un menor protagonisme de les importacions de productes intermedis, una conseqüència de la menor demanda de les economies més avançades i de l’automatizació induïda per les tecnologies emergents. Quart, un protagonisme creixent dels serveis comercials en la reconfiguració de les cadenes globals de valor i, per extensió, la seva major participació en el comerç internacional. Cinquè, una distribució geogràficament molt asimètrica de la producció dels recursos que són considerats estratègics per a l’èxit de la digitalització i la transició verda, també entre blocs políticament considerats afins. I sisè, l’evidència que els costos de la fragmentació econòmica no serien menyspreables. En aquest context, l’economia catalana presenta un grau d’obertura exterior considerable i un nivell de dependència significatiu del comerç internacional de productes intermedis, el que posa de manifest la seva orientació preferent als mercats internacionals i la seva plena inserció a les cadenes de valor globals. L’estudi minuciós dels seus intercanvis amb l’exterior, de les relaciones existents entre les diferents activitats productives localitzades a Catalunya i dels indicadors de dependència exterior mostren com el pas del temps ha reforçat aquestes dues tendències. Però els canvis en la generació i distribució de valor a les activitats que generen més valor afegit i ocupació i les transformacions en les cadenes de subministrament de les principals economies mundials també posen de manifest que la capacitat de l’economia catalana per afrontar amb èxit una situació de risc o per adaptar-se i desenvolupar-se positivament en circumstàncies adverses inevitablement requerirà d’una major intervenció.
Abstract
La globalització sembla sofrir la derivada econòmica del primer principi de la termodinàmica, que sosté que no es destrueix pas sinó que [...]
- 0
- read
Análisis del Green Premium de la deuda pública en un entorno inflacionario
H. Robelló

Abstracts_4rceec (2024). 83

Abstract
El estudio del Green Premium es un campo de investigación que se está extendiendo a medida que crece la financiación para proyectos verdes y una transición hacia una economía sostenible. Se trata de evaluar las características específicas en la valoración de los bonos verdes y su comparación con la valoración de bonos simples, también denominados convencionales, con similares características de vencimiento y mismo emisor. Con el análisis de la denominada Green Premium o Greenium, se examinan las posibles diferencias de precio y rentabilidad entre dos bonos del mismo emisor, uno denominado verde y otro sin tal definición o con características diferentes de las que se aplican para los bonos verdes y vencimientos similares o iguales. Para este análisis es conveniente diferenciar en el momento de la emisión, mercado primario, y cuando ya se negocia la emisión en el mercado secundario y si estas diferencias se deben a aspectos de liquidez u otras. Determinar, si se establece diferencia significativa de precio y rentabilidad y si esta divergencia beneficia al emisor, consiguiendo unos costes de financiación menores en el mercado primario que en condiciones de emisión de un bono simple o convencional o, por el contrario, favorece al inversor, pagando menos precio y obteniendo más rentabilidad en la emisión. Una vez emitido el bono, en el mercado secundario, si se diferencian rentabilidades significativas entre un bono verde y uno convencional, en este caso, afectando directamente a los inversores e indirectamente al emisor. Los modelos de valoración basado en primas de riesgo expresan la rentabilidad esperada de un activo con riesgo como la suma del tipo de interés sin riesgo y una o varias primas de riesgo que compensan a los inversores por la exposición del activo a fuentes de riesgo. Estos componentes diferenciados para activos de renta fija son el activo libre de riesgo, la prima por plazo del activo, la prima por riesgo de crédito y la prima por liquidez. En consecuencia, si se comparan las rentabilidades de un bono convencional y un bono verde y considerando un modelo de prima de riesgo para los activos de renta fija, el presente estudio del Green Premium se centra básicamente, en la prima de liquidez y la dificultad de separarla entre liquidez y Green Premium; las causas de las diferencias, que se puedan dar tanto en el mercado primario como secundario en activos de deuda pública europea que han emitido, hasta el momento, bonos verdes y/o que están constituyendo, de forma paralela, estructuras de tipos de interés, convencional y verde (i.e. Alemania y sus twin bonds). Entre las causas que se analizan están las relacionadas con las normativas en sostenibilidad, costes de emisión y/o verificación, programa de recompras de activos por parte del Banco Central, distribución de inversores, sectores elegibles para el destino de los recursos, etc. Igualmente se pretende discernir la Green Premium, en dos regímenes diferenciados en el entorno de tipos de interés en las economías europeas, desde tipos de interés negativos o bajos y/o deflación, hasta la “normalización” de tipos de interés y aparición de altas tasas de inflación y si se observan diferencias significativas en estos dos periodos. La emisión, reciente, de un bono verde por parte de Japón y su disyuntiva durante 25 años con tipos de interés de referencia negativos o menores al 0,5%, también es valioso analizar para una mejor comprensión de la Green Premium y posible extensión en otros países asiáticos.
Abstract
El estudio del Green Premium es un campo de investigación que se está extendiendo a medida que crece la financiación para proyectos verdes y [...]
- 0
- read
REFORMULACI ´ON DE LA MEC ´ANICA DE FLUIDOS
J. Mac-Lennan, J. Jenaro Mac-Lrnnan

Presentations on Computational Methods in Naval Architecture and Offshore Engineering (2024). 1

Abstract
Utilizando la metodología contenida en mi artículo Acción sobre un codo de una tubería, publicado en la Revista de Obras Públicas en el año 2004, se llega a unas ecuaciones diferenciales que gobiernan el movimiento de una nave desde su rodadura en pista hasta su flotación y ascenso en el aire., con unos resultados de fácil utilización,
Abstract
Utilizando la metodología contenida en mi artículo Acción sobre un codo de una tubería, publicado en la Revista de Obras Públicas en el [...]
- 0
- read
Points for to the environmental sustainability of companies.
P. Mundial

Abstracts_4rceec (2024). 173

Abstract
Sustainability and business is a binomial that challenges companies. The UN Global Compact, as a leading international sustainability initiative, has been working to transform businesses for more than 20 years and, from this experience, it supports companies from the broadest point of view. Within the environmental area, the state of environmental management of companies, challenges and solutions will be explained..
Abstract
Sustainability and business is a binomial that challenges companies. The UN Global Compact, as a leading international sustainability initiative, has been working to [...]
- 0
- read
Análisis del Green Premium de la deuda pública en un entorno inflacionario
H. Robelló

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El estudio del Green Premium es un campo de investigación que se está extendiendo a medida que crece la financiación para proyectos verdes y una transición hacia una economía sostenible. Se trata de evaluar las características específicas en la valoración de los bonos verdes y su comparación con la valoración de bonos simples, también denominados convencionales, con similares características de vencimiento y mismo emisor. Con el análisis de la denominada Green Premium o Greenium, se examinan las posibles diferencias de precio y rentabilidad entre dos bonos del mismo emisor, uno denominado verde y otro sin tal definición o con características diferentes de las que se aplican para los bonos verdes y vencimientos similares o iguales. Para este análisis es conveniente diferenciar en el momento de la emisión, mercado primario, y cuando ya se negocia la emisión en el mercado secundario y si estas diferencias se deben a aspectos de liquidez u otras. Determinar, si se establece diferencia significativa de precio y rentabilidad y si esta divergencia beneficia al emisor, consiguiendo unos costes de financiación menores en el mercado primario que en condiciones de emisión de un bono simple o convencional o, por el contrario, favorece al inversor, pagando menos precio y obteniendo más rentabilidad en la emisión. Una vez emitido el bono, en el mercado secundario, si se diferencian rentabilidades significativas entre un bono verde y uno convencional, en este caso, afectando directamente a los inversores e indirectamente al emisor. Los modelos de valoración basado en primas de riesgo expresan la rentabilidad esperada de un activo con riesgo como la suma del tipo de interés sin riesgo y una o varias primas de riesgo que compensan a los inversores por la exposición del activo a fuentes de riesgo. Estos componentes diferenciados para activos de renta fija son el activo libre de riesgo, la prima por plazo del activo, la prima por riesgo de crédito y la prima por liquidez. En consecuencia, si se comparan las rentabilidades de un bono convencional y un bono verde y considerando un modelo de prima de riesgo para los activos de renta fija, el presente estudio del Green Premium se centra básicamente, en la prima de liquidez y la dificultad de separarla entre liquidez y Green Premium; las causas de las diferencias, que se puedan dar tanto en el mercado primario como secundario en activos de deuda pública europea que han emitido, hasta el momento, bonos verdes y/o que están constituyendo, de forma paralela, estructuras de tipos de interés, convencional y verde (i.e. Alemania y sus twin bonds). Entre las causas que se analizan están las relacionadas con las normativas en sostenibilidad, costes de emisión y/o verificación, programa de recompras de activos por parte del Banco Central, distribución de inversores, sectores elegibles para el destino de los recursos, etc. Igualmente se pretende discernir la Green Premium, en dos regímenes diferenciados en el entorno de tipos de interés en las economías europeas, desde tipos de interés negativos o bajos y/o deflación, hasta la “normalización” de tipos de interés y aparición de altas tasas de inflación y si se observan diferencias significativas en estos dos periodos. La emisión, reciente, de un bono verde por parte de Japón y su disyuntiva durante 25 años con tipos de interés de referencia negativos o menores al 0,5%, también es valioso analizar para una mejor comprensión de la Green Premium y posible extensión en otros países asiáticos.
Abstract
El estudio del Green Premium es un campo de investigación que se está extendiendo a medida que crece la financiación para proyectos verdes y una transición [...]
- 0
- read
Construction of microstructure and nutrient transport properties of tibial segmental implant prosthesis
X. Zhang, J. Hai, C. Shan, X. Ma

Rev. int. métodos numér. cálc. diseño ing. (2024). Vol. 40, (2), 31

Abstract
Segmental tibial bone defects caused by bone tumors, open fractures, and non-union of large bone segments are one of the challenges in orthopedic diseases. In existing research on load-bearing implants, it has been found that stress mismatch at the bone/implant interface leading to implant loosening and biological instability due to limited depth of bone ingrowth are key obstacles to the development of tibial implants. Therefore,In this study, the mechanical properties and internal fluid properties of three existing bone scaffold microstructures were investigated by finite element analysis.Based on the requirements of tibial segmental bone defect scaffolds, a composite scaffold with a GDP pore structure is prepared. The stress transmission mechanism of its microstructure model and the influence of internal scaffold microstructure on the transport of nutrients are studied. The newly proposed GDP pore structure is suitable for segmental bone defects similar to the tibial diaphysis.
Abstract
Segmental tibial bone defects caused by bone tumors, open fractures, and non-union of large bone segments are one of the challenges in orthopedic diseases. In existing research [...]
- 0
- read
'''L'emergència climàtica i la transició energètica urgent comporta canvis en tots els àmbits de la societat. De forma directa als sistemes productius i els seus consums energètics i costos associats.'''
J. Vazquez Martinez, M. Ferrer

Abstracts_4rceec (2024). 147

Abstract
La emergencia climática y la urgente transición energética conlleva cambios en todos los ámbitos de las sociedad. De forma directa en los sistemas productivos y sus consumos energéticos y costes asociados. José Enrique Vázquez 1, Moisés Bonal i Ferrer 2, Joan Barfull i Salvador 3 . PIMEC 1 President Comissio d’Energia 2 Director d’estudis i anàlisi económica 3 Secretari tècnic de la Comissió de Medi Ambient La disponibilidad energética y los costes energéticos asociados siempre han marcado la viabilidad y la competitividad de las empresas. Además, la transición energética motivada por la emergencia climática actual, esta imponiendo la energía eléctrica como un vector energético que permite canalizar fuentes energéticas de muy bajas emisiones de CO2, descartando otras fuentes por sus muy altas emisiones. En esta situación las PIMES , para un 92% de ellas, opinan que la electricidad , que es el vector energético de esta transición, tiene un coste elevado o excesivo. La percepción está justificada. En la UE los precios de la electricidad que más han aumentado son los de los pequeños consumidores , y en el caso de España , este grupo de consumidores, tienen los precios más caros de la UE. Así mismo en España el diferencial de precio entre los pequeños consumidores y los grandes consumidores es de los más elevados de la UE. Esta situación se agravo durante la crisis vinculada a la guerra ente Ucrania y Rusia en el año 2022, guerra que tensiono los mercados mayoristas internacionales provocando una crisis de abastecimiento y una alza en los precios como no habían producido en las últimas décadas. Los mecanismos de urgencia desarrollados en el RDL 10/2022 , que impusieron mecanismos de ajuste de los costes de producción para la reducción del precio de la electricidad en el mercado mayorista, la denominada “excepción Ibérica” consiguieron una reducción de los precios que aseguraron mantener la competitividad de las PIMES y evitar el cierre del 50% de ellas al no poder mantener su viabilidad ante los elevadísimos costes energéticos, mayoritariamente eléctricos , que se estaban produciendo. Para PIMEC es necesario mantener mecanismos permanentes que permitan la competitividad de las PIMES en la transición energética.
Abstract
La emergencia climática y la urgente transición energética conlleva cambios en todos los ámbitos de las sociedad. De forma directa en [...]
- 0
- read
Time-resolved subcycle and intercycle interference influenced momentum shift in nonadiabatic tunnelling ionization
S. Cui, M. Xu

Rev. int. métodos numér. cálc. diseño ing. (2024). Vol. 40, (2), 32

Abstract
Momentum shift is an important sign of nonadiabatic tunnelling ionization process, to investigate the mechanism of momentum shift, we use the strong-field approximation theory to track the formation of ionization momentum spectra of hydrogen atom under the action of different laser pulses in time domain. By observing the ionization momentum spectra of different structures with time, we find that the momentum shift is formed by the continuous interference and evolution of ionization signals over time. Meanwhile, we further analyze how subcycle and intercycle interference influencing the formation of momentum shift. Before the duration is long enough that intercycle interference emerges, momentum shift grows smoothly. This finding reveals the different intrinsic mechanisms for the formation of momentum shift in many-cycle and few-cycle laser pulses. This work lays foundation for deeper understanding of nonadiabatic tunnelling process and makes the regulation of momentum shift possible.
Abstract
Momentum shift is an important sign of nonadiabatic tunnelling ionization process, to investigate the mechanism of momentum shift, we use the strong-field approximation theory [...]
- 0
- read
Does the new DLT Pilot Regime represent the push towards European Financial Market Integration?
L. Parrondo

Abstracts_4rceec (2024). 95

Abstract
This article analyzes the Pilot Regime for Distributed Ledger Technology (DLT), introduced by Regulation (EU) 2022/858 as part of the European Union's digital finance strategy. This regulatory framework promotes innovation by allowing exemptions from existing regulations to facilitate the use of DLT in financial markets, positioning itself as the necessary tool to create the long-awaited Single Financial Market in Europe. A central part of the document focuses on the different DLT market infrastructures: DLT Multilateral Trading Facilities (MTFs), DLT Settlement Systems (SS), and DLT Trading and Settlement Systems (TSS). The requirements for obtaining licenses to operate these infrastructures are discussed in detail, highlighting how each type of infrastructure addresses different market needs and contributes to the integration of the European financial market. Additionally, the strategic opportunities for DLT market infrastructure providers are highlighted. The implementation of these technologies offers possibilities to integrate trading and settlement more efficiently and transparently, reducing costs and operation times. However, significant challenges are also presented, such as the need to develop technical expertise, ensure interoperability between different DLT platforms, and adapt to an evolving regulatory environment. The regime, therefore, seeks to balance technological innovation with the security and stability of the financial market, preparing the ground for a future where DLT technology plays a central role in the creation and consolidation of the Single Financial Market in Europe.
Abstract
This article analyzes the Pilot Regime for Distributed Ledger Technology (DLT), introduced by Regulation (EU) 2022/858 as part of the European Union's digital finance [...]
- 0
- read
Unlocking the Full Potential of Hydropower
A. Calvi

Alessandro Calvi's personal collection (2024). 26

Abstract
In this paper, a number of innovative technologies are presented that have the potential to improve the efficiency and utilization of hydropower. These technologies include new turbine designs, improved efficiency, small hydro.
Abstract
In this paper, a number of innovative technologies are presented that have the potential to improve the efficiency and utilization of hydropower. These technologies include [...]
- 0
- read
Financiación de proyectos audiovisuales mediante la tecnología DLT
J. Matinero Tor

Abstracts_4rceec (2024). 86

Abstract
La situación de boom de producciones, la tecnología blockchain (conocida en sus inicios únicamente por el sector de las criptomonedas) y gracias a sus contratos inteligentes “Smart Contracts” nos ofrece nuevas soluciones para los productores, guionistas o hasta actores, para financiar sus proyectos, siendo plenamente transparentes en la gestión de los fondos y además ofrecer a los inversores la experiencia de como se crea un proyecto audiovisual desde dentro, disfrutando de experiencias únicas o como no, obteniendo una rendimiento de la inversión como si se tratara de una inversión de capital riesgo.
Abstract
La situación de boom de producciones, la tecnología blockchain (conocida en sus inicios únicamente por el sector de las criptomonedas) y gracias a sus [...]
- 0
- read
Research on thyroid nodule segmentation using an improved U-Net network
P. Xu

Rev. int. métodos numér. cálc. diseño ing. (2024). Vol. 40, (2), 28

Abstract
To develop a precise neural network model designed for segmenting ultrasound images of thyroid nodules. The deep learning U-Net network model was utilized as the main backbone, with improvements made to the convolutional operations and the implementation of multilayer perceptron modeling at the lower levels, using the more effective BCEDice loss function. The modified network achieved enhanced segmentation precision and robust generalization capabilities, with a Dice coefficient of 0.9062, precision of 0.9153, recall of 0.9023, and an F1 score of 0.9062, indicating improvements over the U-Net and Swin-Unet to various extents. The U-Net network enhancement presented in this study outperforms the original U-Net across all performance indicators. This advancement could help physicians make more precise and efficient diagnoses, thereby minimizing medical errors.
Abstract
To develop a precise neural network model designed for segmenting ultrasound images of thyroid nodules. The deep learning U-Net network model was utilized as the main backbone, [...]
- 0
- read
LA GOBERNANÇA COL·LABORATIVA EN ACCIÓ: EVOLUCIÓ DE L'ORQUESTRACIÓ DINÀMICA EN ELS ECOSISTEMES PÚBLICS
C. Farré, C. Carrasco

Abstracts_4rceec (2024). 79

Abstract
Les ciutats d'arreu del món utilitzen cada cop més la innovació per fer front a desafiaments socials i ambientals d’alta complexitat, la qual cosa requereix la formació d'ecosistemes públics per gestionar les diferents parts interessades i navegar les incerteses inherents a aquests tipus d’ecosistemes. No obstant això, tot i que hi ha una àmplia literatura sobre l'orquestració d'ecosistemes privats, on la direcció corre a càrrec d'una entitat privada, la investigació empírica sobre l'orquestració d'ecosistemes públics és escassa. Per tant, tenim poc coneixement sobre les estratègies específiques per a l'orquestració dels ecosistemes públics. En aquest article, explorem empíricament estratègies de gestió per a l'orquestració d'ecosistemes públics, exposant estructures de governança dinàmiques i aportant noves perspectives teòriques a la intersecció de relational stakeholder theory i la literatura sobre ecosistemes. Ho fem analitzant un conjunt de dades de patrons de comunicació per correu electrònic dins d'un ecosistema públic català, que inclou 24.254 correus electrònics enviats per 521 persones que pertanyen a 151 organitzacions diferents i apliquem mètodes de descoberta quantitativa inductiva per descobrir les estratègies de gestió emprades per diferents parts interessades a través de diverses fases de l'ecosistema. El nostre estudi revela que determinades estratègies de gestió (broker, connector, hub, integrador, mediador i pols) s'associen amb el paper de l'orquestrador, mentre que d'altres (influent, observador) són habitualment emprades per participants que no són orquestradors. Aquestes troballes amplien la teoria de relational stakeholder situant-la dins de l'entorn complex dels ecosistemes públics, posant èmfasi en el paper de les administracions públiques a l'hora de dirigir la dinàmica de col·laboració cap al creixement i la innovació dels ecosistemes. Això té implicacions significatives tant per a la teoria com per a la pràctica, posant de manifest la importància estratègica d'aprofitar les relacions entre organitzacions per a objectius sistèmics més amplis.
Abstract
Les ciutats d'arreu del món utilitzen cada cop més la innovació per fer front a desafiaments socials i ambientals d’alta complexitat, la qual [...]
- 0
- read
SteelGuard-yolo: Steel surface defect detection network based on improved YOLOv5s
Z. Zhou, M. Yuan

Rev. int. métodos numér. cálc. diseño ing. (2024). Vol. 40, (2), 29

Abstract
Steel is playing an increasingly important role in industry, and the detection of defects on its surface is also of great significance. The complex and diverse defects on the steel surface bring great challenges to the detection. In this paper, we propose a SteelGuard-yolo based steel surface defect detection model, whose main role is to improve the existing algorithms for detecting steel surface defects. First, we design the C2f module with weight aggregation and introduce the BiFormer attention mechanism to improve the feature extraction capability of the model. Second, we design a new up-sampling structure and introduce the Multi-Scale Dilated Attention (MSDA) module to effectively improve the feature fusion capability of the model. Finally, we introduce the Simam attention mechanism and use EIoU as a new loss function to improve the robustness and accuracy of the model.SteelGuard-yolo has a powerful multi-scale feature fusion capability and achieves an ideal balance between latency and accuracy. The algorithm proposed in this paper is tested on the NEU-DET dataset and achieves an average accuracy of 69.0%, which compares favorably with most one- and two-stage detection algorithms.
Abstract
Steel is playing an increasingly important role in industry, and the detection of defects on its surface is also of great significance. The complex and diverse defects on [...]
- 0
- read
LA INDÚSTRIA DAVANT EL REPTE MEDIAMBIENTAL.
C. Martinez, G. Congrés2025

Abstracts_4rceec (2024). 145
- 0
- read
The flexibility imperative: tapping demand-side flexibility (DSF) in future decarbonised energy systems
D. robinson, . , G. Congrés2025

Abstracts_4rceec (2024). 144
- 0
- read
Digitalització i cura de persones
T. Monllau Jaques

Abstracts_4rceec (2024). 53

Abstract
La finalitat d’aquest treball és presentar els resultats obtinguts en el marc del projecte europeu: Digital Missions for Care Social Economy's Resilience (DIMCARE :SMP-COSME-2021-RESILIENCE 101074115-DIMCARE). L’objectiu del projecte, entre d’altres, és analitzar i concloure sobre el nivell de digitalització assolit per les organització socials que desenvolupen la seva activitat en el sector de la cura de persones. L’anàlisi es farà a tres països: Croacia (Varazdin), Espanya (Mataró) e Italia (Prato). En el projecte hi ha participat la Universitat Pompeu Fabra que, juntament amb Barcelona Social Business City, ha liderat el projecte. Els altres participants han estat la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró, Polo Universitario di Prato, Ajuntament de Prato, Universitat de Zagreb (Faculty of Organisation and Informatics) i el Varazdin County. En aquest treball ens centrarem en els resultats obtinguts a Mataró. La metodologia utilitzada per l’anàlisi ha estat tant qualitativa (entrevistes en profunditat) com quantitativa (qüestionaris enviats per correu). Els resultats permeten concloure que, tot i que les empreses mostren interès en el procés de digitalització, encara hi ha molt camí per recórrer. En aquest camí és molt important el desenvolupament de polítiques públiques que fomentin la digitalització de les empreses de l’economia social. L’estudi és una contribució a la promoció del procés de digitalització en les organitzacions socials que es dediquen a la cura de les persones i els avantatges de la seva implementació. Des de el punt de vista de la l’organització, la digitalització incrementa l'eficiència dels processos i dels serveis. Des del punt de vista dels usuaris, la digitalització té una funció de prevenció, incrementa l'accés de les persones als serveis a i, per tant, incrementa la qualitat de vida dels usuaris. En resum, la digitalització contribueix a fer més igualitària i inclusiva a la societat; per tant han de ser objecte del desenvolupament de polítiques públiques.
Abstract
La finalitat d’aquest treball és presentar els resultats obtinguts en el marc del projecte europeu: Digital Missions for Care Social Economy's Resilience [...]
- 0
- read
LA MEDIACIÓN EN BOLIVIA Y SU NECESIDAD DE RECONOCIMIENTO NORMATIVO: UN ABORDAJE HACÍA LA INCORPORACIÓN DEL USO DE LAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN
A. Cabello Ayzama

Alex Cabello Ayzama's personal collection (2024). 1

Abstract
La mediación como método no adversarial es uno de los mecanismos de resolución de conflictos más utilizado en América Latina. Sin embargo, varios países de la región no contemplan dentro de sus legislaciones internas dicha figura, dejando un vacío jurídico sobre su normatividad y reglamentación. En el presente documento, se analiza la figura de la mediación en el Estado Plurinacional de Bolivia, donde utilizando el método deductivo se analiza la hipótesis de un necesario reconocimiento normativo a la figura de la mediación, que permita avanzar a la incorporación del uso de las tecnologías de la información; facilitando así, el acceso a una pronta resolución de los problemas de las partes intervinientes
Abstract
La mediación como método no adversarial es uno de los mecanismos de resolución de conflictos más utilizado en América Latina. Sin embargo, [...]
- 0
- read
Impacte de la Intel.ligència Artificial a la professió d'economista
R. Trias

Abstracts_4rceec (2024). 220

Abstract
Proposta de comunicació per al 4rt Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya Eix temàtic: 10. La contribució dels professionals de l’economia Títol: Impacte de la Intel·ligència Artificial a la professió d’economista Autor: Ramon Trias Capella Justificació d’interès: En el controvertit article de CARL BENEDIKT FREY i MICHAEL A. OSBORNE (2013): "The future of Employment: How susceptible are jobs to computerization? ", s'afirma que la professió d'Economista té una probabilitat del 43% de ser substituïda per eines de còmput. Entre altres rèpliques, destacaria la de DARON ACEMOGLU i PASCUAL RESTREPO (2018) a “Artificial Intelligence . Automation and Work" que, junt amb altres rèpliques, tenen de factor comú evidenciar l’error de mètode, al no apreciar la diferència entre professió i tasca, doncs quan es pot alleugerir el pes de les tasques automatizables, guanya espai l’activitat professional de mes creativitat i valor al disposar de mes recursos, amb el que millorarà la qualitat del seu servei. Sense entrar en la polèmica, es proposa analitzar aquest desplaçament de les tasques que transformarà l’activitat dels economistes. Objectius: En l’estudi que es proposa, s’analitzarà i es justificarà la utilitat de les eines de Intel·ligència Artificial en els diferents camps d’acció dels economistes: anàlisi de dades econòmiques, automatització de tasques, anàlisi predictiu i modelització, optimització de polítiques i anàlisi desagregat a petits segments, eines que s’apliquen en diferents camps i especialitats dins la professió: auditoria, anàlisi econòmic, planificació, assessorament financer o anàlisi de mercats, que son camps en els que s’oferirà un estudi de la situació actual d’aplicació, així com les perspectives de les eines mes madures – Artificial Neural Nets, Deep Learning, Xtreme Gradient Boost, Machine Learning, Genetic Algorithms com les darreres, com els ChatBox, el BlockChain i, sobretot la Intel·ligència Artificial Generativa com Copilot i ChatGPT. També es tractaran els problemes en l’ús d’aquestes tecnologies, ètica, discriminació, falta de transparència, privacitat i efectes dels falsos positius / falsos negatius. Resultats i conclusions: Es mostraran resultats de l’impacte en les tasques del economista en dues línies: Experiència de l’autor en l’aplicació d’eines estadístiques, d’aprenentatge automàtic, de raonament simbòlic i d’optimització, aplicats a la anàlisi de crèdit, a màrqueting i a planificació financera, adés d’altres camps, des de fa mes de 35 anys. Noticies, Anàlisi, assajos i pilots en la utilització de les darreres novetats de la Intel·ligència Artificial Generativa, Deep Learning, Large Language Models i altres novetats.
Abstract
Proposta de comunicació per al 4rt Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya Eix temàtic: 10. La contribució dels professionals [...]
- 0
- read
New abstract 1
J. Viñas

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.
- 0
- read
Electromyographic Insights and Simulations of Core Training in Compression Tights: Implications for Performance and Wearable Ergonomic
Q. Zhou, Y. Wang

Rev. int. métodos numér. cálc. diseño ing. (2024). Vol. 40, (2), 27

Abstract
In exploring the performance-enhancing effects of compression sportswear, this study investigates its impact on trunk muscle activation during core stability training, with a particular focus on the biomechanical implications of this relationship. This research posits the existence of an Equilibrium Point of Motion (EPM) and employs surface Electromyography (EMG) to measure muscular responses in the Erector Spinae (ES), External Oblique (EO), and Rectus Abdominis (RA) during exercises performed with and without compression wear. Results revealed that compression garments significantly augment root mean square (RMS) values for ES and EO muscles, suggesting differential muscle activation patterns. Further, the application of OpenSim modeling of full-body musculoskeletal mechanics facilitated a novel analysis of muscle forces and activations, enhancing the understanding of sportswear functionality in an ergonomic context. This approach uncovered significant correlations between actual and simulated muscle activations, particularly for the ES and EO during a gluteal bridge exercise. These insights contribute to the development of ergonomically-engineered sportswear aimed at optimizing athletic performance and provide a valuable reference for future sportswear design and research.
Abstract
In exploring the performance-enhancing effects of compression sportswear, this study investigates its impact on trunk muscle activation during core stability training, with [...]
- 0
- read
Debt-Equity Bias Reduction Allowance, DEBRA
A. Prat

Abstracts_4rceec (2024). 85

Abstract
En opinión del regulador, el potencial ahorro fiscales en lo que respecta a la financiación ajena de las empresas situadas en la Unión Europea ha provocado un sobreendeudamiento en el tejido empresarial. Se estima que, de mantenerse y no capitalizarse las empresas, podría generar una inestabilidad económica a largo plazo. La Comisión Europea presentó una propuesta de Directiva cuyo objetivo consiste en garantizar que la financiación a través de fondos propios y la financiación mediante deuda reciban un tratamiento fiscal similar a la vez que unificado para las empresas de los países miembros, incentivando la inversión a través de recursos propios y moderando la tendencia a obtener financiación de terceros. El artículo tiene por finalidad ahondar en el contenido de la propuesta comunitaria, la cual incluye dos medidas fiscales contrapuestas; la primera consistente en una bonificación por fondos propios que permite minorar la tributación y la segunda incorpora una limitación en la deducción fiscal de los intereses relacionados con el endeudamiento con terceros. El artículo valorará cómo estas medidas afectaran en el Impuesto sobre Sociedades, así como si las mismas, favorecer la capitalización de las empresas fomentando así un tejido empresarial más sostenible a largo plazo y no sujeto a la inestabilidad del tipo de interés.
Abstract
En opinión del regulador, el potencial ahorro fiscales en lo que respecta a la financiación ajena de las empresas situadas en la Unión Europea ha provocado [...]
- 0
- read
Inversión Indexada: ¿Una estrategia óptima de inversión o una estrategia desaconsejable?
A. Fuster

Abstracts_4rceec (2024). 84

Abstract
El artículo explora la estrategia de inversión indexada, evaluando su eficacia y relevancia en el contexto financiero actual. La inversión indexada ha ganado una popularidad significativa en las últimas décadas, en parte debido a su enfoque de bajo costo y su capacidad para superar consistentemente a la gestión activa a largo plazo. A pesar de su éxito aparente, la estrategia enfrenta críticas y comparaciones con burbujas económicas históricas, como la japonesa de 1989, lo que plantea preguntas sobre su sostenibilidad futura. Este análisis detallado proporciona una visión crítica sobre cómo la percepción del riesgo y las políticas de tasas de interés negativas han moldeado el mercado, impulsando a los inversores hacia la indexación. A través de un enfoque empírico y una revisión de tendencias históricas, discutimos si la continua prevalencia de los fondos indexados es una señal de eficiencia del mercado o una potencial sobrevaloración que podría llevar a correcciones significativas. En última instancia, este documento busca discernir si la inversión indexada es una estrategia óptima para el futuro o una moda pasajera con implicaciones riesgosas para los inversores globales.
Abstract
El artículo explora la estrategia de inversión indexada, evaluando su eficacia y relevancia en el contexto financiero actual. La inversión indexada ha [...]
- 0
- read
Catalonia's bifurcated perspective: Productive model, economic integration and social tension
. Eduard

Abstracts_4rceec (2024). 14

Abstract
La integració del mercat europeu, i global, està transformant el model productiu català. A un mercat integrat com l’europeu, l’activitat es concentra a uns pocs nuclis que maximitzen les economies d’escala i d’integració. A la península Ibèrica això accelera el desplaçament secular del pes econòmic del centre (amb l’excepció de Madrid) cap a la perifèria, que a les darreres dècades s’ha focalitzat a dos nuclis: l’eix mediterrani (amb la metròpoli de Barcelona) i l’entorn de Madrid. Per contra la resta de la Península, sobretot l’altiplà central (“la España vacía”, l’interior de Portugal), com el centre de França (“la diagonal du vide”), perd sistemàticament activitat i població. La transformació econòmica de Catalunya, nucli d’aquest eix mediterrani integrat al mercat europeu, és competitiu en un seguit d’activitats: a l’atractiu turístic i la centralitat logística s’afegeixen la metròpoli més gran de l’Europa mediterrània (Barcelona), una forta base d’empresa privada (incloses activitats d’alt valor afegit com les ciències de la vida) i les condicions “californianes” per atraure activitats de tecnologia i coneixement. Alhora, aquesta transformació crea tensions (immigració, gentrificació, xoc cultural, saturació dels serveis...). Sota altres condicions el propi creixement generaria els recursos per finançar polítiques que en mitiguessin l’impacte (com a Àustria o Suïssa). A Catalunya, però, les polítiques de l’Estat espanyol generen un fortíssim dèficit fiscals (fins al 10% del PIB) i imposen un biaix en favor de la centralitat econòmica de Madrid. Aquestes polítiques, afegides a l’ofegament burocràtic al que les institucions, pròpies o estatals, sotmeten Catalunya, hi ha un perill que les activitats d’alt valor afegit se n’allunyin i l’economia acabi orbitant al voltant del seu avantatge comparatiu més bàsic: el turisme. OBJECTIU: L'objectiu d’aquest treball és analitzar els principals factors competitius associats a la transformació del model productiu de Catalunya, els desequilibris que hi van aparellats i les seves possibles perspectives de futur. PRINCIPALS RESULTATS I CONCLUSIONS: La competitivitat de Catalunya es basa sobre cinc eixos fonamentals: La metròpoli barcelonina L’atractiu turístic La localització geogràfica dins d’Europa La forta i diversificada base industrial i de serveis L’atractiu d’aquests entorn per activitats tecnològiques i de coneixement El creixement basat en aquests factors genera també un seguit de tensions: Immigració de baixa qualificació amb forta necessitat de serveis (salut, educació, habitatge...) i sovint paràmetres culturals diferents Gentrificació deguda a l’atractiu de Catalunya per turistes i expatriats Dissociació entre la qualificació dels treballadors sovint entre sobrequalificats i poc qualificats i les necessitats de l’economia La capacitat de Catalunya de capitalitzar el seu potencial i mitigar-ne els inconvenients es veu seriosament limitada per: El fortíssim dèficit fiscal que pateix (fins al 10% del PIB), molt en particular el dèficit d’inversió en infraestructures Les polítiques en favor de la capitalitat econòmica de Madrid i el propi disseny de les infraestructures a nivell de l’estat L’ofegament burocràtic al que les institucions, pròpies o estatals, sotmeten l’economia catalana
Abstract
La integració del mercat europeu, i global, està transformant el model productiu català. A un mercat integrat com l’europeu, l’activitat es [...]
- 0
- read
An examination of social representations of IA for professional accountant in Catalunya: implication for the profession and the business ecosystem.
W. khlif, G. Congrés2025

Abstracts_4rceec (2024). 162
- 0
- read
El paper preponderant de l’economista a la nova realitat concursal: els plans de reestructuració i la venda de la unitat productiva
G. Congrés2025, J. Albiol, C. Valcarcel

Abstracts_4rceec (2024). 161
- 0
- read
The unceasing progression of SATH technology
J. Moya

Fibregy OA (2024). Vol. FIBREGY final industry day, 12
- 0
- read
The importance of technology certification for growing investor confidence
P. Mayorga

Fibregy OA (2024). Vol. FIBREGY final industry day, 11
- 0
- read
The challenge for Naval Architecture and Ocean Engineering in the face of the development of the MRE
C. Barahona

Fibregy OA (2024). Vol. FIBREGY final industry day, 9
- 0
- read
Sea Trials of the W2Power platform
P. Ropero

Fibregy OA (2024). Vol. FIBREGY final industry day, 8
- 0
- read
Project Guidelines for the Design of Offshore Floating Platform using Fibre-Reinforced Plastic
J. Petiteau

Fibregy OA (2024). Vol. FIBREGY final industry day, 6
- 0
- read
FibreGY sumup
J. García-Espinosa

Fibregy OA (2024). Vol. FIBREGY final industry day, 5
- 0
- read
Design and Manufacturing of the TIDETEC Tidal Turbine Housing Demonstrator in FRP
R. Zeringue, J. Cardoso

Fibregy OA (2024). Vol. FIBREGY final industry day, 4
- 0
- read
Current challenges in designing concrete floaters
C. Paulotto

Fibregy OA (2024). Vol. FIBREGY final industry day, 3
- 0
- read
WP1 MARKET ATTRACTIVENESS, COST-BENEFIT ANALYSIS AND BUSINESS PLANS
P. Ropero Giralda

Fibregy OA (2024). Vol. Introduction to FibreGY, 13

Abstract
Presentation for dissemination of the work performed in WP1 of FIBREGY project.
- 0
- read
A Digital Twin-based Structural Health Monitoring for Offshore Wind Platforms
B. Serván-Camas, J. García-Espinosa

Fibregy OA (2024). Vol. FIBREGY final industry day, 2
- 0
- read
An introduction to FibreGY
J. García-Espinosa

Fibregy OA (2024). Vol. FIBREGY final industry day, 1

Abstract
Development, engineering, production and life-cycle management of improved FIBRE-based material solutions for structure and functional components of large offshore wind enerGY and tidal power platform
Abstract
Development, engineering, production and life-cycle management of improved FIBRE-based material solutions for structure and functional components of large offshore wind enerGY [...]
- 0
- read
Transport transition in Catalonia and the Iberian Peninsula
S. Montero

Abstracts_4rceec (2024). 107

Abstract
Louis Armand, in 1962, said that the railway was an invention of the 19th century, that it had to make efforts to survive during the 20th century and that it would become essential in the 21st century. Indeed, today the interoperability of the railway is already the main link of intermodality with roads and other European means of transport. The main reason for this success is that the train is, after the ship, the most efficient passenger and goods transport system. The reason is clear: it consumes between 4 and 10 times less energy than the plane or the road for each passenger-km or tonne-km transported. In addition, the driving energy of the train is already decarbonizing. Since 1970, when the Club of Rome and the Meadows couple said in the "limits to growth" we believed that the combustion gases of certain hydrocarbons were the main cause of the greenhouse effect. Today, global public opinion has internalized that climate change threatens human life on earth. It is also possible that Armand read it from Fourier, Tyndall or Arrenius who discovered it earlier. However, transport by road, ship and plane produces 38% of the gases, while the train produces 1% which will be zero when the electricity is clean. Start now, the electrification of cars, trucks and airplanes as far as possible. And in parallel, also as far as possible, the transition of all transport towards train and ship, which consume less energy per tonne-km transported. We don't have the crystal ball to know what will happen. But today it seems clear that synthetic fuels will be expensive and scarce. Therefore, they will be reserved for vehicles with no alternative. It also seems that hydrogen will be suitable for use in high temperature combustions. And it also seems that clean renewable energies have a future. For all this, the European Union has published between 1992 and 2016, four Packages of Railway Directives that represent a revolution in European transport. They have been discussed in Europe but ignored in Spain. Now they are being activated, something that takes the Iberian railway on a counter foot. This essay analyzes what is happening and gives ideas for integrating the railway in Europe. These ideas are an extension of the work that the author, together with the Road Engineer Carles Viader Soler, carried out in 2020 with the title "Ideas for the rail transition in Catalonia" which was awarded the 2022 Miquel Biada Prize to the best work on infrastructures in the 2021-2022 biennium instituted by the Catalan Society of Economics and supported by the Institute of Catalan Studies. The transport transition that Catalonia must make will be complex, as geographically it will be the main hub between the Iberian Peninsula and Europe. But in addition, sector-wise it must coordinate with the road, navigation and aviation. All of this requires a global vision that is largely already initiated in the aforementioned work.
Abstract
Louis Armand, in 1962, said that the railway was an invention of the 19th century, that it had to make efforts to survive during the 20th century and that it would become [...]
- 0
- read