Documents published in 2024 : Scipedia

Sea Trials of the W2Power platform
P. Ropero

Fibregy OA (2024). Vol. FIBREGY final industry day, 8
- 0
- read
Project Guidelines for the Design of Offshore Floating Platform using Fibre-Reinforced Plastic
J. Petiteau

Fibregy OA (2024). Vol. FIBREGY final industry day, 6
- 0
- read
FibreGY sumup
J. García-Espinosa

Fibregy OA (2024). Vol. FIBREGY final industry day, 5
- 0
- read
Design and Manufacturing of the TIDETEC Tidal Turbine Housing Demonstrator in FRP
R. Zeringue, J. Cardoso

Fibregy OA (2024). Vol. FIBREGY final industry day, 4
- 0
- read
Current challenges in designing concrete floaters
C. Paulotto

Fibregy OA (2024). Vol. FIBREGY final industry day, 3
- 0
- read
WP1 MARKET ATTRACTIVENESS, COST-BENEFIT ANALYSIS AND BUSINESS PLANS
P. Ropero Giralda

Fibregy OA (2024). Vol. Introduction to FibreGY, 13

Abstract
Presentation for dissemination of the work performed in WP1 of FIBREGY project.
- 0
- read
A Digital Twin-based Structural Health Monitoring for Offshore Wind Platforms
B. Serván-Camas, J. García-Espinosa

Fibregy OA (2024). Vol. FIBREGY final industry day, 2
- 0
- read
An introduction to FibreGY
J. García-Espinosa

Fibregy OA (2024). Vol. FIBREGY final industry day, 1

Abstract
Development, engineering, production and life-cycle management of improved FIBRE-based material solutions for structure and functional components of large offshore wind enerGY and tidal power platform
Abstract
Development, engineering, production and life-cycle management of improved FIBRE-based material solutions for structure and functional components of large offshore wind enerGY [...]
- 0
- read
Transport transition in Catalonia and the Iberian Peninsula
S. Montero

Abstracts_4rceec (2024). 107

Abstract
Louis Armand, in 1962, said that the railway was an invention of the 19th century, that it had to make efforts to survive during the 20th century and that it would become essential in the 21st century. Indeed, today the interoperability of the railway is already the main link of intermodality with roads and other European means of transport. The main reason for this success is that the train is, after the ship, the most efficient passenger and goods transport system. The reason is clear: it consumes between 4 and 10 times less energy than the plane or the road for each passenger-km or tonne-km transported. In addition, the driving energy of the train is already decarbonizing. Since 1970, when the Club of Rome and the Meadows couple said in the "limits to growth" we believed that the combustion gases of certain hydrocarbons were the main cause of the greenhouse effect. Today, global public opinion has internalized that climate change threatens human life on earth. It is also possible that Armand read it from Fourier, Tyndall or Arrenius who discovered it earlier. However, transport by road, ship and plane produces 38% of the gases, while the train produces 1% which will be zero when the electricity is clean. Start now, the electrification of cars, trucks and airplanes as far as possible. And in parallel, also as far as possible, the transition of all transport towards train and ship, which consume less energy per tonne-km transported. We don't have the crystal ball to know what will happen. But today it seems clear that synthetic fuels will be expensive and scarce. Therefore, they will be reserved for vehicles with no alternative. It also seems that hydrogen will be suitable for use in high temperature combustions. And it also seems that clean renewable energies have a future. For all this, the European Union has published between 1992 and 2016, four Packages of Railway Directives that represent a revolution in European transport. They have been discussed in Europe but ignored in Spain. Now they are being activated, something that takes the Iberian railway on a counter foot. This essay analyzes what is happening and gives ideas for integrating the railway in Europe. These ideas are an extension of the work that the author, together with the Road Engineer Carles Viader Soler, carried out in 2020 with the title "Ideas for the rail transition in Catalonia" which was awarded the 2022 Miquel Biada Prize to the best work on infrastructures in the 2021-2022 biennium instituted by the Catalan Society of Economics and supported by the Institute of Catalan Studies. The transport transition that Catalonia must make will be complex, as geographically it will be the main hub between the Iberian Peninsula and Europe. But in addition, sector-wise it must coordinate with the road, navigation and aviation. All of this requires a global vision that is largely already initiated in the aforementioned work.
Abstract
Louis Armand, in 1962, said that the railway was an invention of the 19th century, that it had to make efforts to survive during the 20th century and that it would become [...]
- 0
- read
La defensa europea davant la geoestratègia mundial
X. Ferrer, G. Congrés2025

Abstracts_4rceec (2024). 3
- 0
- read
A Hydrogen-Centric Approach in Catalonia: Opportunities and Challenges
I. Justicia, H. Santcovsky

Abstracts_4rceec (2024). 141

Abstract
As Catalonia embarks on its journey towards decarbonization, hydrogen emerges as a pivotal component of its clean energy strategy. This abstract presents a forecast of hydrogen utilization in Catalonia, shedding light on the opportunities and challenges inherent in its widespread adoption. Hydrogen holds immense promise as a versatile energy carrier capable of decarbonizing various sectors, including transportation, industry, and residential heating. In Catalonia, the forecasted utilization of hydrogen reflects a strategic shift towards sustainable practices, driven by ambitious climate targets and technological advancements. In the transportation sector, hydrogen fuel cell vehicles (FCVs) are poised to play a prominent role, offering zero-emission mobility without compromising range or refuelling convenience. Nowadays, TMB (Transports Municipals de Barcelona) has increased significantly the hydrogen buses fleet and some industrial examples are being developed, but not relative only to heavy transport also in intra logistic areas. In the industrial sector, hydrogen emerges as a key enabler of decarbonization, particularly in energy-intensive industries such as chemicals and construction. The forecast highlights the potential for green hydrogen to replace fossil fuels in industrial processes, leading to significant reductions in carbon emissions and enhancing Catalonia's industrial competitiveness on the global stage and in Tarragona area. Moreover, the forecast examines the integration of hydrogen into the residential sector, where it can serve as a clean alternative for heating and power generation. By leveraging renewable sources for hydrogen production and investing in decentralized hydrogen infrastructure, Catalonia aims to provide sustainable energy solutions to residential consumers, fostering energy independence and resilience. However, the forecast also underscores several challenges that must be addressed to realize the full potential of hydrogen utilization in Catalonia. These include the need for robust regulatory frameworks, investment incentives, and public awareness campaigns to overcome technological barriers and market uncertainties. In conclusion, the forecast of hydrogen utilization in Catalonia paints a compelling picture of a future characterized by sustainable energy practices, economic growth, and environmental stewardship. By seizing the opportunities presented by hydrogen technologies and addressing the associated challenges proactively, Catalonia can chart a course towards a decarbonized future that serves as a model for regions around the globe.
Abstract
As Catalonia embarks on its journey towards decarbonization, hydrogen emerges as a pivotal component of its clean energy strategy. This abstract presents a forecast of hydrogen [...]
- 0
- read
SUSTAINABILITY INNOVATION TO CHANGE TEXTILE INDUSTRY
V. CAMBRA

VICENTE CAMBRA's personal collection (2024). 1

Abstract
Sin lugar a duda el sector textil y confección está siendo uno de los sectores con un mayor número de actuaciones en materia de sostenibilidad y economía circular, principalmente en el ámbito regulatorio como normativo, con un alcance principalmente europeo, que impacta de lleno en el modelo productivo y de negocio de estas empresas. Todo ello viene provocado por la fuerte presión social, política y legislativita en materia medioambiental a la que está expuesto el sector textil en Europa y en consecuencia también en España. Por un lado, en materia de residuos, la Directivas 2008/98 sobre residuos, la Directiva 2018/850 sobre vertido de residuos y la actual Propuesta de Modificación de la Directiva 2008/98 en curso con su anexo correspondiente. Así como, en este caso, la Ley 7/2022 sobre residuos (y suelos contaminados) para una economía circular. Por otro lado, para los consumidores se encuentra la Directiva 2005/29 sobre prácticas comerciales, la Directiva 2011/83 sobre derechos de los consumidores y la Directiva 2024/825 y su anexo sobre su empoderamiento para una transición ecológica, así como la actual Propuesta de Directiva relativa a la justificación y comunicación de alegaciones medioambientales explícitas. Y el Reglamento 1007/2011 sobre denominaciones de fibras textiles, etiquetado y marcado en curso de revisión. También, en materia de ecodiseño, se encuentra la Propuesta de Reglamento Europeo con sus anexos correspondientes más sendos documentos soporte sobre su Primer Plan de trabajo incluyendo la categoría textil y Pasaporte Digital para textiles. Y por último, la diligencia debida la Directiva 2022/2464 para la presentación de información sobre sostenibilidad y su posterior Reglamento Delegado 2023/2772. Todo ello, está derivando en un cambio del modelo productivo de las empresas de la industria textil y confección, de un modelo lineal y un modelo cada vez más circular. En este sentido y ante el contexto actual, la innovación está siendo la palanca clave y estratégica en esta transformación del sector. En este artículo vamos a centrarnos en las líneas maestras del sector en I+D+i que están permitiendo el cambio de este modelo cada vez más circular. En primer lugar se encuentran las diferentes técnicas de reciclado, ya sea de tipo mecánico, para el desgarrado y procesado de fibras, termoquímico, aplicable para la obtención de aceites de pirólisis y biocombustibles, y reciclaje químico, en el que los residuos post-consumo se descomponen en sus componentes químicos básicos para crear de nuevo polímeros con las mismas propiedades técnicas que los vírgenes. Por otro lado, el ecodiseño está llamado a cobrar especial protagonismo, ya que engloba todo el análisis del ciclo de vida desde el propio diseño hasta el final de su vida útil, desde una perspectiva de minimizar y reducir su impacto medioambiental. Además, también existe una línea de actuación de alargar el ciclo de vida de los productos textiles, mayor durabilidad, así como el empleo de materias primas procedente del reciclado y que los productos desarrollados sean reutilizables o reciclables. Los biomateriales son también un campo de investigación consolidado en el que se buscan alternativas a los materiales de origen no renovable como las fibras sintéticas. En este sentido hay dos estrategias muy diferenciadas, por un lado, el origen que sea de fuente renovable, y por otro lado, su eliminación, favoreciendo que sean más biodegradables o compostables. Por otro lado, en cuando a los procesos, se busca también la reducción del uso de productos químicos, así como la búsqueda de alternativas de fuentes naturales, como lo son los colorantes naturales, los cuales son pigmentos orgánicos que se extraen de recursos naturales como plantas, hierbas, madera, frutas o minerales. Los procesos de producción de toda la cadena de valor en general y los procesos de acabado en particular están siendo objeto de investigación e innovación desde diversas estrategias, con el fin de incrementar la eficiencia energética, tanto por razones medioambientales, como por el incremento de los costes energéticos. Los procesos de ennoblecimiento y acabado textil son especialmente intensivos en términos energéticos. Las líneas más destacadas en este sentido se orientan al desarrollo de alternativas a los procesos actuales (calentamiento por microondas o por inducción electromagnética) combinado la integración de estos nuevos sistemas desarrollados con la utilización de energías renovables. Y por último, la gestión integral del agua es una línea estratégica clave especialmente para las empresas del llamado ramo del agua (acabado y ennoblecimiento textil). En este contexto se enmarca toda línea de investigación destinada a minimizar el uso de agua y maximizar su reutilización y reciclaje. Destacan las tecnologías de tintura y acabado por micronebulizado, que son procesos que requieren de una menor cantidad de agua (con reducciones de hasta el 80% del consumo del agua en el proceso de tintura) así como también se reduce el uso de productos químicos. En este contexto también es de señalar las líneas de investigación para el tratamiento y la reducción de los microplásticos y su impacto en los efluentes textiles.
Abstract
Sin lugar a duda el sector textil y confección está siendo uno de los sectores con un mayor número de actuaciones en materia de sostenibilidad y economía [...]
- 0
- read
Quantum dynamics of dissipative Chern insulator
J. Zhong, X. Li

Rev. int. métodos numér. cálc. diseño ing. (2024). Vol. 40, (2), 26

Abstract
For open quantum systems, a short-time evolution is usually well described by the effective non-Hermitian Hamiltonians, while long-time dynamics requires the Lindblad master equation,in which the Liouvillian superoperators characterize the time evolution. In this paper, we constructed an open system by adding suitable gain and loss operators to the Chen insulator to investigate the time evolution of quantum states at long times by numerical simulations. Finally, we also propose a topolectrical circuits to realize the dissipative system for experimental observation. It is found that the opening and closing of the Liouvillian gap leads to different damping behaviours of the system and that the presence of non-Hermitian skin effects leads to a phenomenon of chiral damping with sharp wavefronts. Our study deepens the understanding of quantum dynamics of dissipative system.
Abstract
For open quantum systems, a short-time evolution is usually well described by the effective non-Hermitian Hamiltonians, while long-time dynamics requires the Lindblad master [...]
- 0
- read
L’estat del benestar: una perspectiva holística de cicle vital
G. Abio, C. Patxot, G. Souto, . , C. Patxot

Abstracts_4rceec (2024). 43

Abstract
Un estat de benestar adequat i sostenible aconsella una visió de cicle vital, que protegeixi les persones des del naixement fomentant la igualtat d'oportunitats per al desenvolupament personal. A mes cal considerar el rol de les tres institucions clau en l’assignació de recursos –els mercats, les famílies i el sector públic–, així com les interrelacions entre elles. Resulten especialment útils els Comptes Nacionals de Transferències (NTA), que desagreguen per edat els Comptes Nacionals, afegint una estimació dels recursos que s'assigna a través de la família, tant en termes monetaris com de temps. Aquest enfocament permet mesurar correctament la contribució econòmica de les dones.
Abstract
Un estat de benestar adequat i sostenible aconsella una visió de cicle vital, que protegeixi les persones des del naixement fomentant la igualtat d'oportunitats [...]
- 0
- read
Entorn macroeconòmic i les inversions especulatives en criptomonedes: possibles repercussions econòmiques i ambientals
M. Manrique, M. Manrique

Abstracts_4rceec (2024). 22

Abstract
Es voldrà buscar una relació entre la situació econòmica nacional, i els indicadors que afecten les decisions d’inversions. Es voldrà començar amb una projecció dels últims vint-i-cinc anys, focalitzant-se en els últims cinc anys. L’objectiu serà determinar si la inversió en Bitcoin és merament especulativa, i identificar el perill que poden comportar aquestes inversions a l’economia real, i el seu impacte en el medi ambient degut a la gran energia elèctrica que requereix la mineria de dades. Els indicadors macroeconòmics a treballar són el PIB, la taxa d’atur, la població activa, l’IPC, la balança de pagos, i l’EURIBOR. Cara a l’inversor es vol analitzar l’evolució del Ibex35, el valor de l’or (metall refugi), el mercat de futurs, el mercat immobiliari i el deute públic espanyol i alemany. Es presentaran els diferents valors macroeconòmics, complementats amb un histograma que mostri els fets més rellevants com són: la crisis immobiliària, la crisis sanitària de la COVID, la Guerra d’Ucraïna, i la Guerra de Israel-Palestina. També es presentaran els diferents valors de les inversions, i com unes i altres tenen comportaments diferenciats o complementaris. Per acabar, es farà un solapament entre les dades macroeconòmiques i el comportament del consumidor, buscant un patró de comportament, contra la perillosa natura especulativa del Bitcoin i les possibles repercussions negatives en termes econòmic i ambientals.
Abstract
Es voldrà buscar una relació entre la situació econòmica nacional, i els indicadors que afecten les decisions d’inversions. Es voldrà [...]
- 0
- read
Reflexions sobre recursos minerals, mineria, transició i seguretat energètica: riscos i oportunitats
J. Proenza

Abstracts_4rceec (2024). 140

Abstract
A la darrera Cimera del Clima (COP28) celebrada a Dubai al desembre de 2023, es menciona, per primera vegada, la urgència d’una transició energètica que abandoni el carbó, el petroli i el gas, els principals causants del canvi climàtic. Paradoxalment, el desplegament de les tecnologies energètiques amb baixes emissions de CO2 implica un augment significatiu de la demanda de recursos minerals (no renovables). Tots els estudis disponibles indiquen que el procés de transició energètica serà possible només si existeix seguretat en les cadenes de subministrament de les anomenades “matèries primeres crítiques i/o estratègiques” (incloent elements metàl·lics, no metàl·lics, i minerals). Fins fa relativament poc temps, moltes d’aquestes matèries primeres s’extreien en quantitats limitades, però actualment s’utilitzen per a produir cel·les fotovoltaiques (bor, germani, gal·li, indi, tel·luri, seleni), aerogeneradors (terres rares, bor, niobi), bateries (liti), piles de combustible d’òxids sòlids (escandi) i motors de vehicles elèctrics (terres rares i itri). En aquest nou escenari, el sector de l’energia es converteix en el principal consumidor de minerals. D’acord amb l’Agència Internacional de l’Energia (2021), la demanda de minerals per a tecnologies energètiques més netes el 2040 es multiplicarà, com a mínim, per quatre, per tal d’assolit els objectius climàtics. El principal desafiament a curt termini és que les reserves (no els recursos) d’alguns elements i/o minerals necessaris per aquestes tecnologies energètiques, són insuficients per tal de satisfer la demanda creixent de cara al 2030. En les transicions cap a sistemes energètics més nets, el subministrament de matèries primeres crítiques comporta nous reptes de seguretat energètica. Actualment, el nivell de concentració de les operacions de processament de minerals és molt elevada. En aquest sentit, per exemple, la Xina s’ha erigit en una posició de lideratge, ja que concentra els majors volums de processament de coure, liti, níquel, cobalt i terres rares a nivell mundial. La transició energètica és necessària i improrrogable en la lluita contra el canvi climàtic, però és un desafiament complex, per al qual no hi ha solucions simples, i amb la tecnologia actual implica, sí o sí, mineria. L’accés segur i sense restriccions a les matèries primeres minerals és una preocupació creixent dels països desenvolupats (Unió Europea, Estats Units d’Amèrica, Canadà, Austràlia). En conseqüència, aquests països han decidir augmentar la producció nacional, així com teixir aliances amb altres països productors (geopolitically friendly sources), que permetin acords que promoguin la racionalització dels permisos d’exploració minera, el foment de la investigació i el desenvolupament, centrats en el subministrament de matèries primeres minerals. Al març d’aquest any, el Consell Europeu va adoptar un Reglament de Matèries Primes Fonamentals (European Critical Raw Materials Act), essent un dels seus principals objectius diversificar les importacions i reduir la dependència de països externs, principalment de la Xina, en materials que són imprescindibles per a la transició energètica. En aquest nou escenari, la Península Ibèrica, tenint en compte els abundants recursos minerals que conté, es pot convertir en una regió clau per tal de diversificar l’oferta d’elements/minerals crítics.
Abstract
A la darrera Cimera del Clima (COP28) celebrada a Dubai al desembre de 2023, es menciona, per primera vegada, la urgència d’una transició energètica [...]
- 0
- read
Financial analysis for sustainable management of private forests. Example of Aleppo pine.
D. Hornero, J. perramon

Abstracts_4rceec (2024). 139

Abstract
This paper presents a methodology for a financial and sustainable valuation of business forest management that also allows to improve the incentives to enhance public policies for prevention and conservation, with the case study of the Catalan Aleppo pine forests. Every summer and more recently due to the long drought, the situation of Catalan forests is news, with criticism for the results of public policies and the abandonment or bad exploitation of forests because there is a low proportion of this 41% of the Catalan area planned or certified for both environmental and economic sustainability, despite its economic and political importance. A paradigmatic case could be the Aleppo pine forests, one of the most representative of Catalonia, both for being a Mediterranean variety and for its extension, since it spreads easily through the open areas and its pyrophilic characteristic makes the fire also facilitates its "colonization". It is a type of forest that tends to be unmanaged and unexploited, despite its representativeness (almost 30% of the Catalan private forest area), although there are studies to help the sustainable management of these forests (Beltrán et al., 2011) and detected its potential benefit (Melo et al., 2017; and ICEA, 2019). However, the economic conclusions of these studies and the private maximization of public subsidies have led to a preference for non-exploitation, with perverse effects on fire prevention policies and protection and conservation of mature forests. However, with a broader view, especially from a financial analysis perspective (Ceballos and Perramon, 2021), it is possible to show both the economic viability of its business management, not only in contexts of very favorable prices, as well as the improvement of the effectiveness of public policies with stimuli is feasible if it is not based on the concept of immediate economic utility and other elements linked to sustainable finance are taken into account (Begemann, 2023). However, the results could be more ambitious in the recommendations of public instruments if there were a greater detail of the type of private forest owners in Catalonia as in other European cases (Ficko et al., 2019).
Abstract
This paper presents a methodology for a financial and sustainable valuation of business forest management that also allows to improve the incentives to enhance public policies [...]
- 0
- read
Anàlisi del benestar subjectiu a Catalunya
A. Ferrer i Carbonell

Abstracts_4rceec (2024). 17

Abstract
Aquest document presenta el resum d'una comunicació que presento a consideració del comitè per l'eix de "SOSTENIBILITAT DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES".\\ La comunicació presenta una primera anàlisi del benestar percebut a Catalunya basat en l'enquesta que durant els mesos de desembre de 2022 i gener de 2023 van contestar 4.000 residents a Catalunya i fent servir una pregunta de satisfacció amb la vida com a mesura de benestar percebut. La riquesa de l'enquesta permet utilitzar un ampli ventall d'informació sobre els individus que ens permet entendre els determinants del benestar percebut. Al llarg de les últimes dècades, les mesures de benestar percebut han guanyat importància i s'han convertit en un indicador emprat per molts organismes internacionals i governs. El treball dels investigadors en aquest àmbit ha contribuït al desenvolupament d'indicadors fiables que són utilitzats per un nombre creixent de països com a mesura que cal tenir en compte en la presa de decisions de polítiques públiques. Els resultats indiquen que la situació econòmica, mesurada no només amb els ingressos, sinó també amb altres variables de vulnerabilitat econòmica, és molt important per al benestar percebut, però altres variables fan un paper destacat. La situació laboral (per exemple, tenir feina i disposar de certesa laboral) és un altre factor molt important per a aquelles persones que es troben en una situació econòmica activa. Així mateix, les relacions personals (tenir persones amb qui comptar, no sentir-se sol i tenir temps per a la família i per socialitzar) i la salut són també de gran rellevància. La relació amb els altres inclou també aquelles persones que són fora del cercle més íntim i assenyala la importància de viure en una societat amb nivells de confiança alts (entre els individus que la formen i amb les institucions). Tant el disseny del projecte com el qüestionari i la seva anàlisi posterior parteixen dels coneixements previs de la literatura i ha comptat amb el suport d’experts en diferents àmbits. L'enquesta i l'anàlisi representen el primer estudi del benestar percebut dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i requereixen una continuïtat que ajudi a definir i prioritzar les polítiques públiques. La riquesa del qüestionari permet analitzar els determinants del benestar percebut i presentar una primera anàlisi que, junt amb futurs estudis, dona elements de priorització en el disseny de les polítiques públiques. Addicionalment, aquest primer estudi serveix de guia per dissenyar una estratègia de seguiment del benestar a través de qüestionaris reduïts o adaptats a diferents col.lectius.
Abstract
Aquest document presenta el resum d'una comunicació que presento a consideració del comitè per l'eix de "SOSTENIBILITAT DE LES POLÍTIQUES [...]
- 0
- read
Les tensions als mercats de l'energia i les primeres matèries
R. Murillo

Abstracts_4rceec (2024). 9

Abstract
Aquest article consta d’un resum de la situació geopolítica viscuda després de la pandèmia de la COVID-19 i com aquesta ha impactat al preu de les matèries primes globals, principalment el petroli el gas natural. S’expliquen les causes de la seva variació durant aquest període (entre d’altres, disrupcions en l’oferta, temors sobre una menor demanda o augment del risc geopolític). Més enllà de l’impacte que aquestes fluctuacions han tingut sobre l’economia i la política internacional, valorem quin ha estat l’impacte sobre l’economia catalana, a través de les dades de producció industrial per sectors. Així, podem veure quins han estat els sector més afectats de la crisi energètica, presumiblement aquells més intensius en l’ús de l’energia. També es fa una comparativa amb el conjunt de l’estat espanyol i de la zona euro per veure si hi ha hagut comportaments idiosincràtics a Catalunya.
Abstract
Aquest article consta d’un resum de la situació geopolítica viscuda després de la pandèmia de la COVID-19 i com aquesta ha impactat al preu [...]
- 0
- read
Aire net per a les ciutats? Els efectes del teletreball i el comerç electrònic sobre la pol·lució de les ciutats catalanes
M. Garcia López

Abstracts_4rceec (2024). 104

Abstract
En l’última dècada, el teletreball i el comerç electrònic han anat guanyant importància a la nostra societat gràcies al ràpid impuls de les tecnologies de la informació i de la comunicació. A més, des de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19 hem assistit a una acceleració d’ambdós fenòmens. Aquests canvis en els hàbits de consum i de compra, en l’organització del treball i, fins i tot, en les formes de producció també estan provocant canvis dràstics a les nostres ciutats. Entre els més importants trobem els associats el sector del transport i, en particular, amb la mobilitat de persones i mercaderies. La mobilitat a les nostres ciutats depèn de com hi vivim, treballem i consumim. Viure a prop o lluny de la feina o treballar a casa, consumir bens produïts localment o provinents de llocs llunyans, comprar per internet o presencialment són només alguns exemples de decisions que prenem i que afecten als fluxos de mobilitat. La proliferació del teletreball pot comportar una reducció dels fluxos de mobilitat tant pel que fa als desplaçaments i a la seva freqüència: menys persones que viatgen només en alguns dies concrets de la setmana. D’altra banda, l’augment del comerç electrònic pot augmentar els fluxos de mobilitat: més camions i furgonetes per lliurar més ràpidament més compres freqüents i fragmentades. Si bé la mobilitat és una característica clau per entendre l’èxit i l’existència de les ciutats, també és el principal factor responsable de les emissions de contaminants atmosfèrics. Segons la Comissió Europea (2021), la mobilitat urbana representa el 40% de les emissions de CO2 del transport per carretera i fins al 70% dels contaminants de l’aire. Aquest treball estudia els efectes del teletreball i el comerç electrònic sobre la contaminació de l’aire a les principals ciutats catalanes. Per fer-ho, utilitzem dades horàries de mobilitat i de contaminació de l’aire per tots els dies entre 2020 i 2023. La nostra estratègia empírica es basa en un model de regressió amb múltiples efectes fixes (panel data) que permet controlar els efectes temporals (vinculats al dia de la setmana (laborals vs. festius), a la setmana i mes de l’any (estacionalitat), als anys, ...) així com les diferents condicions meteorològiques, socioeconòmiques i demogràfiques de les ciutats. El període escollit per a l’anàlisi d’especial rellevància ja que ens permet explotar el període excepcional de la pandèmia de la COVID-19 i, en particular, dels diferents períodes de confinaments com un experiment natural.
Abstract
En l’última dècada, el teletreball i el comerç electrònic han anat guanyant importància a la nostra societat gràcies al ràpid [...]
- 0
- read
Own brands and manufacturer brands in the food sector within the Catalan context
J. Valls

Abstracts_4rceec (2024). 178

Abstract
The strong growth in the share of own brands in Catalan supermarket shelves and the decline in manufacturers' brands requires a historical review of the reasons that have led to this situation following the respective business models; and at the same time, to a comparative analysis of the values that consumers give to each other. To develop the study, a survey is carried out on a representative sample of Catalans to find out the perception of the values they assign to their own brands and those of manufacturers. The following aspects are taken into account: quality, innovation, variety, safety, trust and guarantee, healthy and healthy components, care for the environment, association with humanitarian causes, identification on the shelf, stable price, cheap, adaptation to customer tastes, stay ahead of demands, creativity by providing services, product advertising; all these values shape the brand environment. Along with the field work, they carry out group dynamics with manufacturers and distributors to grasp the vision they have of the business from a strategic and future perspective. The communication that will be presented will show: 1) the historical evolution of the relationship between own brands and manufacturer brands; 2) the state of the current competition and compared business model; 3) the perception of Catalan consumers of the values of certain brands, based on the change in habits experienced; 4) collaboration experiences and cases between own brands and manufacturers' brands; and 5) the conclusions about the future scenario.
Abstract
The strong growth in the share of own brands in Catalan supermarket shelves and the decline in manufacturers' brands requires a historical review of the reasons [...]
- 0
- read
El valor estratégico de la biodiversidad
S. Ayuso

Abstracts_4rceec (2024). 138

Abstract
La presente comunicación reflexionará sobre los riesgos y oportunidades de la dependencia empresarial de la biodiversidad y del valor de una estrategia empresarial asociadas a la biodiversidad en el sector vitivinícola.
Abstract
La presente comunicación reflexionará sobre los riesgos y oportunidades de la dependencia empresarial de la biodiversidad y del valor de una estrategia empresarial [...]
- 0
- read
Que podem aprendre del llarg camí de la transició energètica? On estem? Com seguir?
G. Congrés2025, J. Ortega

Abstracts_4rceec (2024). 137
- 0
- read
Les tensions als mercats de l'energia i les primeres matèries
R. Murillo

Ricard Murillo's personal collection (2024). 1

Abstract
Aquest article consta d’un resum de la situació geopolítica viscuda després de la pandèmia de la COVID-19 i com aquesta ha impactat al preu de les matèries primes globals, principalment el petroli el gas natural. S’expliquen les causes de la seva variació durant aquest període (entre d’altres, disrupcions en l’oferta, temors sobre una menor demanda o augment del risc geopolític). Més enllà de l’impacte que aquestes fluctuacions han tingut sobre l’economia i la política internacional, valorem quin ha estat l’impacte sobre l’economia catalana, a través de les dades de producció industrial per sectors. Així, podem veure quins han estat els sector més afectats de la crisi energètica, presumiblement aquells més intensius en l’ús de l’energia. També es fa una comparativa amb el conjunt de l’estat espanyol i de la zona euro per veure si hi ha hagut comportaments idiosincràtics a Catalunya.
Abstract
Aquest article consta d’un resum de la situació geopolítica viscuda després de la pandèmia de la COVID-19 i com aquesta ha impactat al preu [...]
- 0
- read
Is tokenization the new age of finance?
J. Marabella

Abstracts_4rceec (2024). 87

Abstract
El artículo analiza el impacto que genera el uso de la tecnología blockchain en el sector financiero y profundiza en la actualidad de la regulación y los retos a los que esta se enfrenta. El Reglamento (UE) 2022/858 del Parlamento Europeo y del Consejo de 30 de mayo de 2022, conocido como Reglamento de Régimen Piloto, reconoce expresamente la posibilidad de que los instrumentos financieros tradicionales se contengan en tecnología de registro descentralizado, dando carta de naturaleza legal a la incorporación de este nuevo modelo tecnológico al sector financiero, y abriendo las puertas a la disrupción que ello supone. Asimismo, dicha norma establece las líneas maestras para la construcción de un régimen piloto de infraestructuras de mercado a nivel europeo, con una limitación en cuanto a la tipología de instrumentos y su capitalización que permita controlar los riesgos asociados. El artículo explorará la realidad actual de este proceso transformador y abordará, desde una visión crítica y comparativa con el paradigma tradicional, si dicho marco normativo permitirá aplicar al mercado secundario todas las potenciales ventajas derivadas del uso de la tecnología, como la posibilidad de contar con mercados 24/7, habilitar operaciones entre particulares con la consiguiente reducción de intermediarios y costes, y la democratización del acceso a la inversión y a la liquidez de la misma o si, por el contrario, estamos ante una tendencia con limitaciones intrínsecas que no puede cumplir la promesa de revolucionar el sector financiero.
Abstract
El artículo analiza el impacto que genera el uso de la tecnología blockchain en el sector financiero y profundiza en la actualidad de la regulación y [...]
- 0
- read
La bretxa intergeneracional en els indicadors de pobresa i privació material
A. Monreal Prat

Abstracts_4rceec (2024). 51

Abstract
La sèrie homogènia de l’Enquesta de condicions de vida (ECV) ja té un recorregut de 10 anys, i ja es disposa d’un període de referència que cobreix la dècada 2013-2023, fet que permet comprovar l’evolució de la renda i de la desigualtat des de la recuperació de la crisi financera fins avui, passant per la crisi sanitària del 2020. Hi ha diferents factors que condicionen la millora en termes de renda disponible, però un dels més importants, i que justifica el present treball, és el de l’edat. En el document s’analitza l’evolució de la renda per tres grups d’edat: el dels menors de 16 anys, el dels joves de 16 a 39 anys i, finalment, el de les persones més grans de 64 anys. Aquesta anàlisi per edats s’abordarà també per un altre dels components de la taxa AROPE: la taxa de privació material severa (PMS). Així doncs, s’observa una evolució molt diferent de la renda en funció de la franja d’edat. Entre els anys 2013 i 2023, l’augment de la renda de les persones joves (16-39) en termes reals va ser del 8,9 %, mentre que la de les persones més grans de 64 anys va ser del 17,2 %. En aquesta anàlisi no es pot obviar el fet que la principal font d’ingressos de les persones 16-39 és la salarial, mentre que la de les persones grans la principal font d’ingressos és la de les pensions. Un altre indicador d’anàlisi és la Taxa de risc de pobresa (TRP), que mostra les persones amb ingressos inferiors al 60 % de la mediana de la distribució, ens indica diferències importants pel que fa a l’edat. Així doncs, mentre que les persones grans presenten una TRP del 14,2 %, per als menors de 16 és del 27,1 %. En aquest punt el treball mostrarà una reflexió sobre la metodologia EU-SILC, que no té en compte determinats suports a la infància que es materialitzen en espècie, i com aquest fet podria sobreestimar la pobresa infantil. Finalment, s’analitza la taxa PMS en funció dels tres trams d’edat estudiats, amb la qual es pot comprovar l’elevat grau de benestar relatiu de les persones grans, que contrasta amb unes taxes de PMS més elevades pel que fa a les persones més joves: entre els joves 16-29, la taxa PMS va ser de l’11,1 % el 2023, mentre que per als majors de 64 anys va ser del 4,1 %. Altre cop, aquest fet no es pot desvincular de la pèrdua de poder adquisitiu, així com la vinculació amb el seu habitatge, amb un predomini de la propietat pel que fa a les persones grans, i del lloguer pel que fa als més joves.
Abstract
La sèrie homogènia de l’Enquesta de condicions de vida (ECV) ja té un recorregut de 10 anys, i ja es disposa d’un període de referència [...]
- 0
- read
Impacto económico de la sequía en Catalunya. Impacto sobre los resultados empresariales
J. Santacruz Cano, J. Zulueta

Abstracts_4rceec (2024). 133

Abstract
Este documento analiza el impacto de la coyuntura de desabastecimiento de agua desde mayo de 2023 en Catalunya. Como factor determinante para la economía, no solo del sector primario, sino que de cada uno de los sectores que la integran. La actual conyuntura de debastecimiento hidrico que atraviesa Catalunya ya se contabiliza en cientos de millones de euros, inicialmente ha afectado al sector agroalimentario, pero con el paso del tiempo se ha extendido al resto de los sectores del tejido empresarial catalán. Al punto de que actualmente es la principal factor de decrecimiento de las proyecciones del PIB de la comunidad, su no resolución supone un grave problema cuando se acerca el verano, y el debastecimiento de agua puede generar grandes perdidas en el sector de la hostelería en su momento de mayor ocupación del año, sector vital no solo para Catalunya, sino que también para España. Sumado a las afectaciones energéticas producto del estado de los embalses a un 15% de su capacidad, las cuales repercuten en todos los sectorees económicos de la comunidad, al igual, que en las economías domésticas. En el siguiente paper se realizará un estudio sobre el impacto del debastecimiento de agua calculándo el índice de productividad, coste ponderado de capital, y existencias producidas de una muestra representativa de 20 compañías de los sectores más damnificados, salvo por la hostelería . A partir de la cual se calculará una media de cada una de las tres ratios, evidenciando la perdida de productivad, incremento del coste capital, y la producción de existencias totales aproximándose a una cuantificación ponderada de la crisis hídrica mediante a una comparativa con los resultados encontrados con los del ejercicio económico correspondiente a 2022, antes de la coyuntura. Las empresas que integran el pool sobre el cual se realizará el análisis son: Henkell Freixenet, Raventos Codorníu, Grupo Bonpreu, Casa Taradellas, Damm S.A, Segura Viudas, Frit Ravich, Corporación Alimentaría de Guissona, Grupo Agora, Agroalimen, Costa Food Meat, Europastry, Valls Company, Grupo Agbar, Borges S.A, Nestlé España, Costa Brava Mediterranean Foods, Cobega S.A, Lipsa.
Abstract
Este documento analiza el impacto de la coyuntura de desabastecimiento de agua desde mayo de 2023 en Catalunya. Como factor determinante para la economía, no [...]
- 0
- read
Problemes globals demanen esforços globals
J. Grimalt, J. Grimalt Obrador

Abstracts_4rceec (2024). 131

Abstract
Joan O. Grimalt Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) És conegut que els humans hem transformat de forma molt rellevant la natura. El nostre impacte en el planeta s’ha articulat a l’entorn de tres eixos bàsics: l’increment del consum energètic, l’ús creixent d’un gran nombre de productes químics i en quantitats progressivament més elevades i la destrucció intencional o no d’una gran quantitat d’espècies animals i vegetals amb la conseqüent pèrdua de biodiversitat. L’increment del consum d’energia s’ha fet essencialment per combustió d’elements orgànics, amb el conseqüent augment del CO2 a la troposfera i els efectes del canvi climàtic. L’augment del turisme i l’ocupació d’àrees extenses de superfície litoral per activitats d’esbarjo també respon a l’increment energètic i es pot agrupar en aquesta causa. La pèrdua de biodiversitat resulta de l’extensió de l’agricultura i l’ús de pesticides que ha comportat la pèrdua de boscos, el transport d’espècies vegetals a zones on no s’hi trobaven i l’eliminació de grans animals i un gran nombre d’insectes voladors. La producció de compostos químics ha augmentat de forma espectacular. Des de la utilització d’uns 50 compostos diferents a principis del segle XIX a pràcticament un milió en el període actual. Aquests compostos, un cop utilitzats, sovint s’aboquen en forma de residus. Es preveu, per exemple, arribar a un abocament entre 100 i 250 milions de tones de plàstics al mar l’any 2025. La solució a aquests problemes no és gens fàcil. Es tracta de problemes globals que no es podran resoldre sense una acció global. El problema energètic i les seves conseqüències es tracta en el Panell Internacional del Canvi Climàtic (IPCC), el problema de la biodiversitat és el tema de la Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis d’Ecosistemes (IPBES). La utilització massiva de compostos químics i els seus abocaments necessiten un organisme internacional equivalent. Diversos científics del Panell Internacional sobre Contaminació Química (IPCP) van proposar el 2021, en un article publicat a Science, la creació d’un organisme internacional d’avaluació científica que abordés aquest tema. Aquesta proposta obtingué el recolzament d’uns 2000 científics internacionals i fou acceptada el 2022 per l’Assemblea de Medi Ambient de les Nacions Unides (UNEA) i ara aquest organisme és en procés de constitució. La creació d’aquest organisme internacional és una molt bona notícia. El “món polític internacional” ha respost positivament a la demanda plantejada pel “món científic”. No hi ha molts exemples d’una sintonia com aquesta. És d’esperar que aquesta iniciativa es pugui consolidar, és una passa necessària per avançar en la minimització de l’impacte de la nostra espècie en el planeta. Òbviament, cal molt més per resoldre els problemes d’estrès ambiental amb què els humans estem distorsionant el funcionament del nostre planeta. Malgrat tot, sense organismes internacionals on es pugui identificar i reconèixer quins són els problemes i les seves causes sembla impossible arribar a implementar mesures eficients. Les generacions que ens succeiran ens en demanaran comptes.
Abstract
Joan O. Grimalt Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) És conegut que els humans hem transformat de forma molt rellevant [...]
- 0
- read
Sources and uses of energy. Reverse the point of view
G. Riba Sanmartí, C. Riba Romeva, J. Pujol-Soler

Abstracts_4rceec (2024). 132

Abstract
For any proposal on energy transition, it is necessary to know the energy reality (sources, transformations, uses, impacts), so it is necessary to have suitable tools for its measurement and accounting. The method of energy measurement and accounting most used today to assess energy needs on a large scale (regional, national and global) is a top-down approach based on the use of aggregate values of primary energies (coal, oil and derivatives, natural gas, nuclear, hydroelectric, biomass/waste, other renewable sources) with their energy value normalized to that of oil. These, once transformed, give rise to the final energy (or energy vectors: electricity, heat and commercial fuels). The balance sheets are usually completed with a breakdown of the economic sectors to which the energy flows are addressed (agriculture/forestry, fishing, industry, commercial and public services, transport, residential, non-specified and non-energy uses). Absent is the analysis of the transformations of energy in user processes to useful energy, which actually provides the effects and activates the processes (heat, light, movement, conformation of matter, information, communication, etc.). This methodology was developed during the second half of the XX century, and especially from the creation of the main Western energy agencies, such as the Energy Information Administration (EIA) of the United States, or the International Agency for Energy (IEA) of the OECD during the 70s, and agrees with the reality of the time, based on the extraction, trade and use of fossil fuels. Its use is universal among energy agencies, think tanks, and governments around the world and is one of the main tools for determining energy policies. This approach to energy accounting has been useful while the energy reality was fundamentally based on fossil stocks of high energy density, but it has been unable to incorporate renewable energies satisfactorily due to their dispersed and distributed nature of flows, temporarily variable, but permanent and inexhaustible. The purpose of this communication is to highlight the shortcomings of the current model and to propose a new energy accounting that reverses the path to be taken: starting from the needs of useful energy (at user level) and taking the reverse path upstream in the search for the most efficient energy sources and itineraries. By focusing attention on the uses of useful energy, this accounting recovers some of the lost complexity and has the virtue of generating very important pedagogical effects on users, planners and society as a whole in terms of needs and the uses of energy.
Abstract
For any proposal on energy transition, it is necessary to know the energy reality (sources, transformations, uses, impacts), so it is necessary to have suitable tools for [...]
- 0
- read
Microcredits and productivity
M. Guiot

Abstracts_4rceec (2024). 32

Abstract
La productivitat és un factor fonamental de la bretxa de renda que l’estat espanyol manté amb les economies més avançades d’Europa. Per millorar la productivitat cal preocupar-se i ocupar-se de la innovació i de la formació del capital humà. La requalificació de la població adulta és tan essencial per la prosperitat de la societat com ho és la formació de la gent jove. Alhora, esdevé un repte crític pel futur immediat considerant l’impacte dels factors demogràfics relatius a l’estructura de la piràmide generacional i a l’augment de l’esperança de vida. Partint d’aquestes premisses, la comunicació aprofundeix en com els microcrèdits poden ser una oportunitat de millora de la governança del sistema per superar les inèrcies i bastir quelcom nou i diferent, orientat a mercat i a la demanda, propiciant aliances entre tots els actors clau, amb capacitat per a transformar les universitats en institucions de formació per a totes les edats, en espais de transferència de coneixement, de formació al llarg de la vida i de requalificació de la població adulta. Els microcrèdits són una eina útil de transferència de coneixement, de requalificació de la població adulta i poden esdevenir un factor d’impacte rellevant per a la millora de la productivitat.
Abstract
La productivitat és un factor fonamental de la bretxa de renda que l’estat espanyol manté amb les economies més avançades d’Europa. [...]
- 0
- read
Digital Hub
M. Guiot, E. Sánchez-Colorado Riera-Marsá

Abstracts_4rceec (2024). 77

Abstract
Digitalització i transformació digital són dos reptes de l'economia, oimés per les empreses nascudes analògiques. Dos conceptes que es confonen, que estan relacionats a l'hora d'integrar tecnologia digital i innovació, però que tenen un focus i un impacte diferents en l'organització, el negoci, el seu entorn i, sobretot, en les persones. Són reptes diferents que s'han d'abordar de manera diversa, on el factor determinant són les persones. Lideratge i governança són els dos aspectes clau que determinen els condicionants interns per optimitzar les probabilitats d’afrontar amb èxit els dos reptes. No hi ha fórmules màgiques, però hi ha bones pràctiques i lliçons apreses a tenir en compte. Proposem un model que permet maximitzar l'impacte de la transformació digital: el hub digital. Expliquem les qualitats del hub digital que, en funció de la intensitat amb què es donin, esdevé espai de serendipitat i motor de la transformació digital de l'empresa.
Abstract
Digitalització i transformació digital són dos reptes de l'economia, oimés per les empreses nascudes analògiques. Dos conceptes que [...]
- 0
- read
L’AVALUACIÓ DE PROGRAMES DE GARANTIA D’INGRESSOS MÍNIMS: PROBLEMES CONCEPTUALS I METODOLÒGICS
J. De Quintana, J. Noguera

Abstracts_4rceec (2024). 42

Abstract
Els programes de garantia d'ingressos mínims, en les seves diferents modalitats (rendes mínimes, rendes garantides, complements salarials, prestacions per menors a càrrec, complements de pensions i d'altres), son una eina fonamental per combatre la pobresa monetària i, en general, l'exclusió social. A les societats avançades, aquests programes han cobrat centralitat els darrers anys a causa de la pandèmia i la crisi, i han suscitat nombrosos estudis d'avaluació ex-ante i ex-post. Malgrat aquesta profusió d'interès polític i acadèmic, l'anàlisi d'aquests programes no sempre segueix uns criteris homogenis ni adopta una definició similar de molts paràmetres clau, el que contribueix a que la literatura entorn el seu funcionament sigui poc coherent. Part de la disparitat de criteris per avaluar aquestes polítiques rau en el fet que manca una discussió explícita i clara sobre diversos dels elements importants a l'hora de dissenyar i implementar aquestes polítiques. El propòsit principal d'aquesta comunicació és identificar i conceptualitzar els paràmetres clau per a l'avaluació de polítiques de garantia d'ingressos, revisant com diferents definicions d'aquests paràmetres poden influir en la seva anàlisi. Amb aquest objectiu, s'explora una sèrie de dimensions essencials per desenvolupar avaluacions efectives sobre l'adequació, el funcionament i l'impacte de les polítiques de garantia d’ingressos. En primer lloc, s'aborden aspectes relacionats amb com es defineix la pobresa en el marc d'aquestes polítiques; un aspecte clau a l'hora de determinar qui n'és elegible, quina quantia tindran i com es valorarà la protecció que donen. En termes generals, no està clar que vol dir garantir un ingrés adequat. A tall il·lustratiu, per exemple, hi ha debat sobre si la pobresa s'ha de mesurar a nivell absolut o relatiu, en termes monetaris o d'exclusió social o a nivell de llar o individual o de si aquestes polítiques s'han de dirigir a la pobresa estructural o la sobrevinguda. Analitzar aquestes qüestions es clau per poder avaluar si aquestes polítiques arriben a tothom que les necessita i assoleixen un nivell adequat de protecció. En segon lloc, es discuteixen els requisits d'accés a aquestes prestacions, que sovint combinen diversos criteris com ingressos, patrimoni, participació laboral, i període de residència i empadronament. La justificació d'aquests requisits sovint no és transparent, i la interacció entre ells pot resultar contradictòria. Entendre la lògica darrere de cada requisit i la seva interrelació és fonamental per avaluar adequadament el disseny i l'impacte de les polítiques. Finalment, es discuteix la definició d'èxit d'aquests programes. Comunament, se'ls atribueix la doble funció de protegir contra la pobresa i fomentar la sortida d'aquesta situació mitjançant l'activació laboral. No obstant això, aquests dos objectius poden seguir lògiques diferents i no sempre complementàries, el que pot conduir a interpretacions contradictòries sobre l'eficàcia d'aquestes polítiques. Així doncs, aquesta comunicació busca proporcionar una base més clara i sistemàtica per a l’anàlisi de les polítiques de garantia d'ingressos, destacant la necessitat d'un marc coherent que permeti una comprensió més adequada dels seus impactes i limitacions.
Abstract
Els programes de garantia d'ingressos mínims, en les seves diferents modalitats (rendes mínimes, rendes garantides, complements salarials, prestacions [...]
- 0
- read
J. De Quintana

Júlia De Quintana's personal collection (2024). 1
- 0
- read
L’ús de la tecnologia en el rendiment educatiu: evidència a partir de PISA 2021
P. Salinas-Peña, P. Taberner

Abstracts_4rceec (2024). 48

Abstract
Els darrers resultats de PISA han mostrat una forta davallada de les competències dels nens i nenes de 15 anys a la major part de països de la OCDE, tant a matemàtiques com a ciències i comprensió lectora. Aquest fet, ha posat en alerta a les autoritats educatives, que estan emprenent diferents tipus de reformes i posant en marxa diferents programes per tal de millorar els resultats educatius en els seus respectius països. Una qüestió en la qual els experts no acaben de posar-se d’acord és en relació a l’ús de noves tecnologies en la docència. L’evidència existent sobre aquesta qüestió no és del tot concloent, de manera que mentre alguns estudis mostren un impacte positiu en els resultats acadèmics i altres mostren un impacte negatiu (Tamim et al., 2011; Chauhan, 2017; Caroline et al., 2020). Aquesta evidència mostra que el seu impacte depèn del temps d’ús de les tecnologies i el tipus d’ús, sense que els resultats siguin concloents. L’objectiu d’aquest treball és estudiar aquesta qüestió en major detall, mirant de distingir els efectes de les noves tecnologies en els resultats educatius en funció de l’ús que se’n fa de les mateixes. Especialment, es pretén distingir entre l’efecte de la docència en noves tecnologies de l’efecte d’utilitzar les noves tecnologies en l’aprenentatge de les diferents matèries. Per dur a terme l’anàlisi, aquest es basarà en les dades PISA 2021 i es durà a terme una anàlisi de regressió multinivell que relacioni els resultats en les competències de matemàtiques, ciències i comprensió lectora amb diferents variables de l’ús de la tecnologia a l’aula, docència en noves tecnologies i controlant per variables a nivell individual, classe i centre. Així, es pretén realitzar l’anàlisi a nivell espanyol i, si la mostra ho permet, a nivell català, permetent fent una anàlisi comparativa entre els dos. Els resultats d’aquest estudi permetran aportar més evidència de com gestionar l’ús de les tecnologies a les aules per tal de potenciar l’aprenentatge de l’alumnat.
Abstract
Els darrers resultats de PISA han mostrat una forta davallada de les competències dels nens i nenes de 15 anys a la major part de països de la OCDE, tant a matemàtiques [...]
- 0
- read
Els factors explicatius dels centres educatius d’alta i màxima complexitat de Barcelona en l’abandonament escolar prematur del seu alumnat
P. Montemayor-Cejas, P. Salinas-Peña, P. Taberner

Abstracts_4rceec (2024). 47

Abstract
La taxa d'abandonament escolar prematur (TAEP) a Catalunya va ser del 16,9% l'any 2022, 3 punts percentuals per sobre de la mitjana espanyola i 7 punts percentuals per sobre de la mitjana dels 28 països de la Unió Europea (UE). L'any següent, el 2023, la TAEP a Catalunya va disminuir fins al 14%, mentre que a Espanya va fer-ho lleugerament fins al 13,6% (les dades de la UE pel 2023 encara no estan disponibles). Així mateix, si bé Catalunya ha aconseguit reduir substancialment aquesta taxa des del 33% de l'any 2008 fins ara, els darrers anys s'ha estancat. No obstant això, aquest abandonament és especialment elevat pels estudiants amb situacions vulnerabilitat socioeconòmica, limitant encara més les seves oportunitats de futur. Davant d'aquesta situació, l'objectiu d'aquest treball és determinar quines són les característiques dels centres d'alta i màxima complexitat de la ciutat de Barcelona que obtenen millors resultats en termes d'abandonament escolar, i d'aquesta manera poder establir quins són els factors protectors de l'AEP. Concretament, s'analitzaran les dimensions pedagògica, organitzativa i material d'aquests centres, determinant l'efecte de les variables que depenen de l'equip educatiu, de la proposta pedagògica, l'organització, l'equipament i la cultura institucional del centre educatiu sobre els resultats dels alumnes. Per dur a terme l'estudi, s'estimarà un model lògit multinivell, en el qual s'inclouran característiques individuals i familiars dels alumnes (com, per exemple, l'expedient acadèmic, el nivell socioeconòmic de la família...) i les característiques del centre (com les pràctiques pedagògiques, organitzatives i materials dels centres...), que determinen la probabilitat que un alumne acabi abandonant els seus estudis. D'aquesta manera, serà possible dur a terme una caracterització dels centres en els quals la probabilitat d'abandonament dels estudiants en situació de vulnerabilitat és més reduïda. L'estimació es basarà en les dades administratives del Consorci d'Educació de Barcelona, així com en les dades que s'obtindran per mitjà d'un qüestionari dirigit a una mostra de centres d'alta i màxima complexitat de la ciutat. Els resultats d'aquest estudi permetran identificar els factors intrínsecs protectors de l'AEP en aquells centres on presenten nivells elevats de complexitat socioeconòmica (i, per tant, més probabilitats d'abandonament escolar prematur dels alumnes en acabar la formació secundària obligatòria). Així doncs, es podrà crear un banc d'elements protectors dels centres que ajuden a reduir l'abandonament escolar dels alumnes més vulnerables i poder-se aplicar en altres centres. Com a resultat, aquest estudi permetrà identificar mesures cost-efectives, en analitzar elements interns dels centres com estructura organitzativa, pràctiques pedagògiques o cultura institucional, atès que tenen costs econòmics reduïts, tant pels centres educatius com pels organismes públics competents.
Abstract
La taxa d'abandonament escolar prematur (TAEP) a Catalunya va ser del 16,9% l'any 2022, 3 punts percentuals per sobre de la mitjana espanyola i 7 punts percentuals [...]
- 0
- read
Evolution of productivity in Europe: a regional perspective
O. Aspachs

Abstracts_4rceec (2024). 15

Abstract
El creixement de la productivitat és clau pel dinamisme econòmic i el benestar de la població. A les diferents regions europees NUTS 2, la relació entre productivitat, els ingressos de la població i les hores treballades és molt estreta. Així mateix, una major productivitat se sol associar amb una reducció de la població en situació de pobresa. Les darreres dues dècades, l’augment de la productivitat ha sigut generalitzat a pràcticament totes les regions europees però el ritme de creixement s’ha desaccelerat. Hi ha diferències notables entre regions. L’augment de la productivitat ha sigut més elevat a les regions del centre i del nord d’Europa i la distància entre les regions més productives i les menys productives s’ha eixamplat. El creixement de la productivitat a Espanya ha estat molt baix, això ha fet que el nivell de productivitat s’allunyi del de la Unió Europea i de les regions més productives, i que s’apropi al de les regions menys productives. La majoria de les regions espanyoles tenen un nivell de productivitat relativament baix. El creixement de la productivitat de l’economia catalana i de la madrilenya també ha estat molt baix els darrers anys, i s’allunyen de les regions europees més productives. Les regions de França i Itàlia experimenten una davallada a la part alta de la distribució, i les gregues a la part baixa. Aquest article també constata que l’efecte d’aglomeració de la productivitat és molt elevat i que la capital europea de la productivitat s’allunya de Catalunya i d’Espanya i es desplaça cap al nord-est d’Europa.
Abstract
El creixement de la productivitat és clau pel dinamisme econòmic i el benestar de la població. A les diferents regions europees NUTS 2, la relació [...]
- 0
- read
EL RETO DE DESCARBONIZACIÓN DE LA INDUSTRIA NAVAL PRIVADA EN ESPAÑA
A. Caballero

Abstracts_4rceec (2024). 130

Abstract
Los compromisos en materia de emisiones a los que Europa se ha comprometido suponen un desafío para las empresas europeas, que persiguen, además de su cumplimiento, mantener su competitividad a nivel global. La industria naval no es ajena a ello. La reducción de la huella de carbono afecta a todas las empresas de la cadena de valor, que acompañan al ciclo de vida del buque y plataformas flotantes que se diseñan, construyen y reparan en España para ser operados en cualquier entorno hasta su desmantelamiento. Las empresas de la cadena de valor de la industria naval necesitan abordar una profunda transformación en sus procesos y productos, de manera alineada con las nuevas tecnologías. Para que esta transformación sea efectiva, es necesaria la colaboración entre las empresas de la cadena de valor bajo un mismo marco de actuación. PYMAR ha trabajado en identificar los desafíos a los que se enfrenta la industria naval en materia de descarbonización, y en ampliar instrumentos de financiación para las empresas del sector. Objetivos Estudio de viabilidad que determine: El punto de partida en el que se encuentra la industria naval privada en el contexto internacional de sostenibilidad medioambiental. Estado de la tecnología actual aplicable a los procesos y productos de la industria naval. Identificación de los principales desarrollos tecnológicos en otras industrias. Identificación y desarrollo de los usos de las nuevas tecnologías aplicables a procesos y productos. Plan de acción para la descarbonización de la industria naval privada. Proyectos de eficiencia energética para la mejora de procesos productivos en la industria naval privada. Proyectos de desarrollo de tecnologías para la industria offshore e industrialización de los procesos de fabricación en serie a través de la adecuación de la cadena de suministro en la que se integra la industria naval privada. Resultados PYMAR ha trabajado en conceptualizar y estructurar proyectos encaminados para abordar la transformación de la cadena de valor, en particular, 17 proyectos primarios integrados en el proyecto tractor INNCODIS, financiado con fondos NextGen a través del PERTE Naval y estructurado en proyectos de digitalización, sostenibilidad y diversificación del sector hacia las energías renovables marinas. PYMAR ha ampliado el ámbito de utilización de su Fondo de Garantías Navales, un instrumento clave de financiación para el naval, que se extiende a empresas de toda la cadena de valor para proyectos de construcción tanto de buques como de artefactos flotantes relacionados con la eólica marina. Conclusiones alcanzadas La sostenibilidad de la industria naval privada en España requiere de una acción coordinada de la cadena de valor que permita establecer proyectos en colaboración para la transformación de procesos y productos, así como de instrumentos de financiación eficientes que permitan a las empresas mejorar su competitividad y cumplir con las políticas europeas en materia de sostenibilidad medioambiental.
Abstract
Los compromisos en materia de emisiones a los que Europa se ha comprometido suponen un desafío para las empresas europeas, que persiguen, además de su cumplimiento, [...]
- 0
- read
Financing of high capacity roads
A. Garola Crespo, B. Segui, G. Sabater

Abstracts_4rceec (2024). 101

Abstract
The financing of transport infrastructure is one of the elements that have generated and continue to generate debate. In the case of high-capacity roads, this debate has been complicated by the presence of different types: free roads, toll roads and shadow tolls, which have coexisted without developing a homogeneous model on a territorial scale. The end of the concessions of certain toll roads, including AP7 and AP2, which are basic and structuring roads of the country's road system, was an opportunity to define a future proposal for high-capacity roads . In the end, users have opted for free, which implies that management tasks, maintenance, repairs and new investments will be taken over by the administration. Taking this context into account, the presentation aims to make a global reflection on the financing of these high-capacity roads and the consequences of the various financing models. Therefore, a discussion is proposed that incorporates the following elements: An analysis of the forms of payment for high-capacity roads on a European scale, whether it is done through payment for use or payment via taxes, and how the Spanish case fits within this context. Based on several studies and analysis carried out, it will be determined what the cost could be for the administration to manage these roads in the Spanish case, and the repercussions that could have to implement a payment model for users, either based on a toll kilometer, or a toll per time, systems in force in different European countries. Based on the data from the family budget survey and other surveys on the subject, the impact on equity of these financing models is considered. Finally, the relationship between the financing of these high-capacity roads and the resources for public transport. Therefore, a global reflection that will be carried out on the basis of existing studies, and that will generate a discussion on how to approach the financing of these routes.
Abstract
The financing of transport infrastructure is one of the elements that have generated and continue to generate debate. In the case of high-capacity roads, this debate has [...]
- 0
- read
Social impact of the ZBE (Low Emission Zone) of Barcelona Ring. A cost-benefit analysis
A. Garola Crespo, B. Segui, G. Sabater

Abstracts_4rceec (2024). 103

Abstract
In the European Union there are more than 200 experiences of cities that have a Low Emission Zone, as a mechanism to reduce pollution caused by traffic in urban areas. This instrument adopts different names, "clean air zones", "environmental zones", "limited traffic zones", etc., but they all have in common the establishment of restrictions on urban transit. Specifically, the Spanish regulations foresee that ZBEs are established in cities with more than 50,000 inhabitants, and therefore it will become a widely generalized tool. At the same time, a broad consensus is gradually being consolidated on the need to assess the social impact of the actions that are carried out, especially in the field of public management, where decisions have been to justify based on the interests of the citizens. This presentation presents an analysis of this impact based on the application of a Cost Benefit Analysis (CBA), a microeconomic approach that is contextualized within the welfare economy and that aims to reproduce, on a social scale, the behavior of a rational agent when comparing the advantages and disadvantages of an economic action This approach integrates all the impacts that the project has on society, in the form of benefits and social costs, valued monetarily, to estimate the resulting effect or the net social benefit of its development. This monetization is the basis of ACB methods, as it is the unit of account that allows heterogeneous benefits and costs to be compared. It is, therefore, a criterion for making collective decisions considering the aggregated individual preferences, expressed economically, either by the willingness to pay or by the costs avoided due to the differential effects that will predictably occur. This methodology will be applied to the Low Emissions Zone of the Rondes de Barcelona. A double result is intended. On the one hand, explain how this methodology can be applied to the analysis of a ZBE and its limitations. On the other hand, to obtain results to quantify the net impact of its implementation on the well-being of the population. In other words, comparing the benefits it generates with the costs derived from its establishment. The conclusions of the work show that it is a positive action, in the sense that the environmental benefits it generates compensate, in sufficiently significant figures, the costs of carrying it out. Therefore, they generate a net positive impact on well-being. But the fact that the global balance is positive does not mean that it is positive for all the agents involved. Therefore, although it is not part of the scope of this work, it must be taken into account, in order to develop complementary actions that can limit the opposition of groups directly affected.
Abstract
In the European Union there are more than 200 experiences of cities that have a Low Emission Zone, as a mechanism to reduce pollution caused by traffic in urban areas. This [...]
- 0
- read
Social leasing for electric vehicles
A. Garola Crespo, B. Segui, G. Sabater

Abstracts_4rceec (2024). 102

Abstract
The European Union has established certain climate commitments to alleviate the harmful effects of pollution on the planet. One of the goals is to reduce greenhouse gas emissions by at least 55% by 2030 compared to 1990 levels. The transport sector is considered one of the largest emitters of pollutants, so it will be crucial to urgently reduce carbon emissions derived from fossil fuels, widely used by the country's current fleet of vehicles. Although there is a commitment to policies and alternatives that promote more sustainable mobility, encouraging active mobility and public transport, the use of private vehicles will continue to be essential in various situations, so it is necessary to look for less polluting alternatives in the use of the private vehicle. The electric vehicle is presented as the main alternative to combustion vehicles, due to its lower impact on carbon emissions, although there are still several challenges in the large-scale replacement of the most polluting vehicles. One of these challenges is the social gap in access to electric vehicles since the acquisition and maintenance of this type of vehicle will be unfeasible for the population, which generally require a larger initial investment. To reduce this gap, some solutions have been tested, among them, the so-called social leasing of electric vehicles, a French project aimed at narrowing the current access gap and allowing the electric vehicle to also be accessible to people with less purchasing power, thanks to government subsidy programs that supplement the payment of an affordable monthly fee for low-middle income earners. In this presentation, we propose to present the methodology and some of the results of the implementation of a social leasing service for electric vehicles applied to the Spanish case. Based on the analysis of microdata, different scenarios will be proposed that take into account social demand and the most suitable population profile to benefit from the service, the economic viability and the costs derived from the implementation of the leasing service, as well as the environmental impact The results will be compared with current car purchase subsidies, and the impact on equality.
Abstract
The European Union has established certain climate commitments to alleviate the harmful effects of pollution on the planet. One of the goals is to reduce greenhouse gas emissions [...]
- 0
- read
La segmentació del mercat laboral a Catalunya en els anys 2014-2018
C. Badenes Escudero

Abstracts_4rceec (2024). 30

Abstract
La segmentació del mercat laboral a Catalunya en els anys 2014-2018 Eix 4. El capital humà i el futur del treball Badenes Escudero, Carles1 & Llodrà i Mesquida, Bel1 1Direccio General d’Anàlisi i Prospectiva Economica, Departament d’Economia i Hisenda, Generalitat de Catalunya 30 d’abril de 2024 Resum. Aquest article estudia la segmentació del mercat de treball a Catalunya en el període 2014- 2018. A partir de les microdades de l’Enquesta Quadriennal d’Estructura Salarial, es procedeix a delimitar conglomerats de llocs de treball, a fi d’estudiar-nedesprés la seva distribució i la composició canviant. Paraules Clau. Mercat Laboral ・ Segmentació ・ Desigualtat Salarial Introducció. Els estudis sobre segmentació del mercat de treball s’han centrat tradicionalment en l’anàlisi de la mobilitat de diferents grups de treballadors o entre situacions laborals i tipus de feines, amb l’objectiu de detectar barreres parcials que donin lloc a un mercat segmentat. En aquest treball, l’èmfasi es posa principalment en les característiques dels treballadors que ocupen diferents tipologies de llocs de treball, així com en la seva evolució en el temps, en un període caracteritzat per la reactivació del mercat de treball, entre 2014 i 2018. Objectiu. L’objectiu es sistematitzar la diversitat de situacions laborals i les desigualtats existents al mercat de treball a Catalunya en termes de condicions, intensitat de treball i remuneracions, connectant-les tant a les característiques dels treballadors, com a les de l’entramat productiu i empresarial. Així mateix, la dimensió temporal, que compren un període de forta reducció de l’atur, permet entendre els canvis en la composició, els i les remuneracions dels diferents grups o tipologies de llocs de treball. Metodologia. En primer lloc, a partir de les microdades de l’Enquesta Quadriennal d’Estructura Salarial, duem a terme una anàlisi de clústers, per agrupar els diferents llocs de treball en conglomerats delimitats a partir de característiques amb un impacte directe en la desigualtat salarial: el salari per hora, la temporalitat, la parcialitat de la jornada de treball i la relació entre llocs de treball, així com el nivell de competències que exigeix aquella posició. En segon lloc, s’hi examina la distribució d’aquests grups de llocs de treball per branques d’activitat, categories professionals i dimensions de les empreses, amb l’objectiu de relacionar les característiques dels llocs de treball amb trets estructurals del teixit productiu i el mercat laboral. En una tercera fase, analitzem qui ocupa aquests llocs de treball, posant èmfasi en la segregació i la sobrerepresentació en termes de gènere, nacionalitat, edat, considerant la incidència de variables com el nivell educatiu. Finalment, estudiem l’evolució temporal del pes poblacional i les característiques en termes de composició i condicions laborals d’aquests segments en el període 2014-2018 i apuntem a fenòmens com cert retrocés de la segregació per gènere, la incorporació generalitzada de treballadors de nacionalitat no espanyola (molt esbiaixada cap als segments pitjor posicionats en la distribució salarial) i la cronificació en el temps de situacions laborals precàries. El contrast entre ambdós períodes aporta una major comprensió als fenòmens de desigualtat salarial i permet entendre la segmentació mes enllà de la dualitat contractual i de les característiques productives dels assalariats (com experiència i formació). L’anàlisi temporal ens permet vincular els fenòmens de segmentació amb el model productiu i amb els mecanismes d’ajust d’un mercat de treball especialment volàtil.
Abstract
La segmentació del mercat laboral a Catalunya en els anys 2014-2018 Eix 4. El capital humà i el futur del treball Badenes Escudero, Carles1 & Llodrà [...]
- 0
- read
Professionalització de les entitats no lucratives
C. Cinelli

Abstracts_4rceec (2024). 156

Abstract
Les entitats de caire no lucratiu no acostumen a disposar de professionals especialitzats de l’àmbit econòmic i financer generant una manca de control significatiu sobre aquesta àrea. Aquest desconeixement sobre la gestió econòmica, comptable i fiscal comporta un efecte directe sobre la resta de l’organització i provoca que les dades obtingudes no estiguin prou analitzades. D’una banda, aquesta situació fa que la seva utilitat sigui limitada però, de l’altra, i encara més rellevant, els òrgans directius no poden avançar-se a resoldre a temps possibles problemàtiques. Sumat en aquesta falta de desenvolupament dels entorns de gestió econòmica i financera, les entitats han hagut d’afrontar un augment molt significatiu del nombre de requeriments i normatives legals. Aquests fets justifiquen la necessitat de treballar exhaustivament en la professionalització tant a nivell intern com extern en els àmbits comptables, fiscals, laborals, administratius, legals i d’auditoria. Aquest va ser l’interès pel qual va néixer la tesi doctoral defensada aquest any 2024 sota el títol “Transparència i obligacions econòmiques, comptables i fiscals de les entitats culturals no lucratives a Catalunya”. Amb un mapeig de 2.400 ens, la recerca ha analitzat 383 qüestionaris i portals de transparència (un 15,96%), 129 informes d’auditoria (un 5,38%) i 16 entrevistes semiestructurades més 4 de tancament a especialistes en diverses matèries de l’àmbit cultural vinculats a organitzacions sense ànim de lucre. A les conclusions de la tesi esmentada es presenta aquesta necessitat de professionalització dels ens de caire no lucratiu i és una de les futures línies d’actuació a desenvolupar de forma més immediata. Com a resum, a continuació s’esmenten alguns dels principals resultats obtinguts en el treball de camp portat a terme en aquesta recerca. L’obtenció de la informació de tipus comptable i quina és la gestió que en fan aquestes organitzacions són uns dels objectius específics treballats en aquesta tesi doctoral. Les entitats sense afany de lucre catalanes, en particular les culturals, presenten que, malgrat que les dades comptables disposen d’un cert grau de periodicitat i de fiabilitat, els càrrecs directius d’aquests ens haurien d’optimitzar la utilització d’instruments de gestió com, també, incrementar els períodes de revisió dels principals indicadors i el seguiment dels resultats econòmics. La recerca presenta que la transparència és un dels grans reptes dels òrgans de govern derivat d’una aplicació de la normativa actual certament deficient, en general per una manca de coneixement de la seva complexitat. Així mateix, aquesta millora servirà per a la difusió de les activitats que porten a terme i, principalment, treballar en la necessitat d’augmentar la credibilitat sobre quina és la gestió dels recursos, la majoria de caire públic. Tampoc destaquen per una elevada utilització d’indicadors de gestió perdent una informació essencial per a l’anàlisi estratègica del seu equip directiu. Aquestes són algunes de les principals conclusions extretes en la recerca presentada i en les que cal aprofundir gràcies a l’existència dels professionals de l’àmbit econòmic i financer.
Abstract
Les entitats de caire no lucratiu no acostumen a disposar de professionals especialitzats de l’àmbit econòmic i financer generant una manca de control [...]
- 0
- read
30 anys de Política de Clústers de Catalunya
J. Martí Estévez

Abstracts_4rceec (2024). 179

Abstract
Catalunya va ser un dels territoris pioners a nivell internacional en dissenyar i implementar iniciatives de millora de la competitivitat utilitzant els clústers. Les tres dècades d’experiència continuada han tingut des dels inicis, l’any 1992, l’objectiu essencial de millorar la competitivitat empresarial entenent el clúster com una eina i no pas com a un objectiu. Els orígens d’aquesta metodologia els trobem el 1990 quan el professor de la Universitat de Harvard, Michael E. Porter, publicà The Competitive Advantage of Nations, llibre que va obrir la porta a la utilització dels clústers com a eina de política pública per al reforçament de la competitivitat. Catalunya va ser un dels primers llocs al món en utilitzar aquest enfocament basat en enfortir la competitivitat d’un territori mitjançant la millora de l’estratègia de les empreses i de l’entorn en el qual operen. Aquest esforç i la metodologia original que es desenvolupà a Catalunya va ser reconegut pel mateix Michael Porter en la seva obra On competition (HBS publishing, Boston, 1998). Finalment, la trajectòria de Catalunya en l’aplicació de la política de clústers ha estat recentment objectiu d’un cas d’estudi per part de la universitat de Harvard (veure Christian C.M. Ketels, Three decades of cluster policy in Catalonia: what’s next?, HBS 724404-PDF-ENG, 2023 Aquest recent cas publicat per Harvard sobre l’experiència catalana esdevé un element de reflexió òptim per aprendre del passat però sobretot per encarar el futur. Com hauria d’evolucionar la política de clústers per arribar al seu màxim potencial en el context actual? Quines aportacions pot fer a la prosperitat de Catalunya? A la intensitat tecnològica de la indústria catalana? A generar el talent necessari per aprofitar els grans reptes de futur? A un nou capitalisme més conscient? Els seus objectius. Descriure els factors descriptius d’una política pública en l’àmbit de la competitivitat que , malgrat la inestabilitat vinculada als canvis derivats del cicle polític, s’ha mantingut estable durant més de tres dècades. Alhora, compartir les reflexions de futur per entendre com evolucionar la política de clústers en el context actual. Els resultats i conclusions assolides. Els aprenentatges dels 30 anys de política de clústers, que es descriuran en la comunicació, inclouen aspectes institucionals (treball públic-privat desplegat en xarxa), impacte econòmic (mètriques resultat del rendiment de comptes en base a una avaluació sistemàtica realitzada anualment seguint les millors pràctiques internacionals), competitivitat (estructures sectorials activades al llarg dels anys per incrementar la competitivitat de les empreses i el territori), lideratge (influència de la comunitat clúster catalana en els fòrums internacionals de referència, com Harvard, el TCI Network o la Comissió Europea).
Abstract
Catalunya va ser un dels territoris pioners a nivell internacional en dissenyar i implementar iniciatives de millora de la competitivitat utilitzant els clústers. Les [...]
- 0
- read
El impacto transformador de la inteligencia artificial en el mercado laboral: desafíos y perspectivas
P. Cortadas Guasch

Abstracts_4rceec (2024). 31

Abstract
En este artículo queremos comparar las consecuencias de la incorporación de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) al mercado laboral con las de la Inteligencia Artificial (IA). Al investigar acerca de los efectos de las TIC en el mercado laboral, asumíamos que existía una presión sobre los trabajadores no cualificados debido a la alta probabilidad de perder sus empleos. La tecnología permitía la sustitución de actividades no cognitivas o soft skills, desplazando a ciertos trabajadores hacia el desempleo. Sin embargo, el hecho de que las TIC fueran impulsoras de la capacidad mental humana sugería que esta misma capacidad sería clave para prosperar en el mercado laboral. Por lo tanto, la formación y el desarrollo de habilidades para convertirse en un trabajador cualificado se intuían como la solución ante la pérdida de puestos de trabajo debido a la revolución tecnológica. No obstante, ahora estamos observando un claro cambio de paradigma. Aunque la inteligencia artificial lleva poco tiempo entre nosotros y aún no se han visto todas sus consecuencias, los argumentos que utilizábamos para sostener que los trabajadores de cuello blanco no estaban en riesgo de desempleo ahora se vuelven en nuestra contra. La IA está reemplazando las habilidades mentales humanas, a menudo haciéndolas más efectivas. Aunque puede haber carencias en la empatía, la IA se beneficia de la objetividad de la información para tomar decisiones de una calidad excepcional. Para abordar el impacto económico de la inteligencia artificial en el mercado laboral, proponemos una metodología cualitativa basada en el análisis de contenido de literatura especializada, incluyendo la revisión de estudios y artículos académicos relacionados con el tema de investigación. La literatura actual presenta la IA como una extensión de la incorporación de las TIC y la robotización en la industria. Sin embargo, la implementación de la inteligencia artificial en el sector privado y productivo no significa necesariamente que un robot reemplace a un trabajador humano, sino que puede ser un algoritmo que ayuda a organizar y maximizar los puestos de trabajo de estos trabajadores (Estupiñán & Mesa, 2023). El debate se centra una vez más en si la creación de nuevos puestos de trabajo será suficiente para compensar la pérdida causada por esta nueva revolución tecnológica. Sin duda, será importante que exista esta compensación, pero la extensión de sus efectos a todos los tipos de trabajos, junto con las posibles aunque no evidentes mejoras en la productividad, plantea nuevas paradojas sobre las que debemos reflexionar. Aún queda mucho por analizar, pero la IA desafía el sesgo habitual de habilidades en la aplicación laboral de la tecnología. Por primera vez, no se trata solo de automatización y sustitución de habilidades no cognitivas y repetitivas, sino que todo el espectro laboral, incluidas las tareas cognitivas y no repetitivas (estructura ocupacional media), está en entredicho.
Abstract
En este artículo queremos comparar las consecuencias de la incorporación de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) al [...]
- 0
- read
L’accessibilitat de l’habitatge a Catalunya la darrera dècada: una mirada al segment del lloguer
C. Badenes Escudero

Abstracts_4rceec (2024). 46

Abstract
Abstract per al ”IV Congrés d’Economia i Empresa: Eix 5. Sostenibilitat de les polítiques públiques” Ermengol Bertran i Carles Badenes Generalitat de Catalunya, Departament d’Economia i Hisenda, Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica La preocupació per l’accessibilitat de l’habitatge ha adquirit una forta centralitat en l’agenda política, mediàtica i legislativa dels darrers anys a Catalunya. Les condicions d’accés a l’habitatge s’han endurit en la darrera dècada, tant pel que fa a la tinença en propietat com la de lloguer. Això té impactes significatius en els pressupostos de les llars i en la seva capacitat per estalviar i acumular riquesa, així com en fenòmens d’exclusió residencial. La problemàtica actual està condicionada, en gran part, per fenòmens que són herència de la darrera crisi immobiliària: com la insuficient oferta d’habitatge nou, els criteris més exigents per a la concessió d’hipoteques o els efectes del llarg període d’atur i estancament salarial posterior a la crisi. En aquest treball abordem la qüestió de l’accessibilitat i els seus efectes en les economies familiars, centrant-nos en el segment de lloguer: aquell que ha registrat tensions més importants i un creixement més gran. Per fer-ho, partim de les microdades de l’Enquesta de Condicions de Vida per al període 2013-2023 per calcular la taxa de sobrecàrrega. Aquest indicador es defineix, seguint els criteris de l’Eurostat, com el percentatge de població que viu en llars que destinen més d’un 40% dels seus ingressos al pagament de les despeses de l’habitatge, inclosos els pagaments de l’habitatge i dels subministraments i descomptades les ajudes a l’habitatge. Actualment, fins a un 32,6 % dels llogaters es troben en aquesta situació, cosa que dona com a resultat una taxa de sobrecàrrega lleugerament superior a l’espanyola (30,6 %) i encara molt per damunt de la mitjana europea (20,8 %) i de la majoria de països del nostre entorn. L’evolució de la taxa de sobrecàrrega en el temps indica una disminució des dels màxims registrats el 2014, quan el 47,1% de les persones que vivien de lloguer a preu de mercat es trobaven en una situació de sobreesforç, vint punts percentuals per sobre de la UE (27,1%). Des d’aleshores, la seva incidència s’ha reduït prop de 15 punts percentuals. Tanmateix, aquest procés, que respon sobretot a la millora dels indicadors laborals i salarials, s’hauria estancat i fins i tot revertit a partir del 2018 (si bé exhibeix novament un descens el 2023). La incidència sistemàticament més alta de la sobrecàrrega entre el quintil inferior de renda, en les zones urbanes i entre les persones que viuen en habitatges de lloguer a preu de mercat permet acotar més la problemàtica i connectar-la tant amb indicadors complementaris de pobresa i exclusió residencial, com amb transformacions de caràcter estructural en el mercat d’habitatge.
Abstract
Abstract per al ”IV Congrés d’Economia i Empresa: Eix 5. Sostenibilitat de les polítiques públiques” Ermengol Bertran i Carles Badenes Generalitat [...]
- 0
- read
Impacte de la col·laboració a llarg termini Universitat-Empresa amb el centre DIOPMA
E. Galindo, M. b), J. b), A. Fernández

Abstracts_4rceec (2024). 78

Abstract
El Centre de Disseny i Optimització de Processos i Materials (DIOPMA), és un centre de recerca i transferència de la Universitat de Barcelona, format al Departament de Ciència dels Materials i Química Física des del 1992. DIOPMA és un grup consolidat i té l’acreditació TECNIO per la Generalitat de Catalunya. El grup de recerca DIOPMA centra la seva recerca en ciència i tecnologia de materials, i en particular investigació en tecnologies de reciclatge i valorització de, materials per l’energia i per a la impressió 3D. Des de la seva creació, DIOPMA es caracteritza per tenir una estreta relació amb diferents empreses tant a nivell autonòmic com nacional i ha treballat molt estretament amb tres empreses durant més de 20 anys realitzant projectes de recerca de manera ininterrompuda establint vincles consolidats en la confiança mútua, l'excel·lència en l'execució de projectes i la cerca constant de solucions innovadores. Aquesta relació ha permès no sols el desenvolupament i la implementació continua de nombrosos projectes de recerca, sinó també la formació de doctors i personal tècnic molt qualificat per a la seva incorporació a la indústria, noves patents, publicacions científiques o noves empreses. A més de contribuir a l'avanç del coneixement en diversos camps de recerca, la col·laboració de DIOPMA amb aquestes empreses ha tingut un impacte significatiu en el desenvolupament econòmic i tecnològic de les empreses però també al centre de recerca. Els resultats obtinguts d'aquests projectes han impulsat la innovació, millorat la competitivitat empresarial i generat noves oportunitats de creixement i ocupació en diferents sectors industrials i acadèmics. L'objectiu d'aquesta comunicació és aprofundir en els impactes de la col·laboració entre el centre DIOPMA i les empreses: Servei d'Incineració dels Residus Urbans S.A. (SIRUSA), La Farga Your Copper Solutions (LFL) i Magnesitas de Navarra (Magna). Es pretén no sols avaluar els resultats tangibles dels projectes de recerca, mitjançant una anàlisi exhaustiva d’indicadors rellevants com la facturació amb les empreses durant tota la relació o patents generades, sinó també analitzar els efectes intangibles i de llarg termini que han sorgit arran d'aquesta col·laboració; s'examinarà l'impacte en l'àmbit acadèmic, avaluant la contribució d'aquesta col·laboració a la formació de recursos humans altament qualificats mitjançant el desenvolupament de Tesis doctorals, la generació de articles científics d’alt impacte i la transferència de coneixement a la comunitat científica i empresarial.
Abstract
El Centre de Disseny i Optimització de Processos i Materials (DIOPMA), és un centre de recerca i transferència de la Universitat de Barcelona, format [...]
- 0
- read
The value of public health
A. Arenas, A. Adserà, C. Boix

Abstracts_4rceec (2024). 208

Abstract
Estimem valoració d'un sistema de salut pública mitjançant un experiment conjoint en enquestes representatives a nivell nacional en diversos països com el Brasil, França i els Estats Units. A través de la selecció entre diferents models de societat, que varien en termes econòmics, polítics i personals, s'observa una tendència destacada: la preferència per un sistema de salut pública és notablement alta. Aquesta preferència és tan forta que indica la necessitat d'un augment significatiu en els ingressos individuals per tal de sacrificar la sanitat pública en favor de l'ingrés personal. A més, es constata que aquest suport a la sanitat pública està motivat, en gran part, per una preocupació pel bé comú. Els individus que perceben la pobresa com a resultat de la sort o la manca de connexions, així com aquells amb inclinacions polítiques cap a l'esquerra i una visió del món de suma zero, mostren una major probabilitat de recolzar aquest sistema de salut pública. Curiosament, malgrat l'absència de correlació entre característiques demogràfiques i el suport a la sanitat pública, s'observa una relació negativa entre la riquesa dels llars i el nivell de suport, especialment a França i als Estats Units. Així doncs, aquests resultats subratllen la importància de la percepció de la pobresa, les conviccions polítiques i la visió del món en la formació de les actituds cap a la sanitat pública.
Abstract
Estimem valoració d'un sistema de salut pública mitjançant un experiment conjoint en enquestes representatives a nivell nacional en diversos països [...]
- 0
- read
Eines econòmiques per accelerar la transformació cap a una economia circular
P. Chiva

Abstracts_4rceec (2024). 136

Abstract
A Catalunya, igual que a la resta d’economies globals, estem encara lluny d’assolir un model econòmic realment circular. L’economia circular s’està convertint en un tema d’interès, cada cop se’n parla més i es legisla més en detall a tots nivells, però els estudis ens diuen que la circularitat real no està avançant. Malauradament, enlloc d’incrementar-se, cada any es redueix la proporció global de matèries secundàries consumides (7,2% en 2023, un 21% menys respecte 2018), i continua incrementant-se el consum global de materials en la nostra economia. Per aconseguir avançar cap a aquest model circular, en l’àmbit dels recursos materials necessitem reduir-ne el consum, prevenir la generació de residus i, d’aquells que no es puguin prevenir, fer una recollida eficient que permeti una valorització material de qualitat, obtenint recursos que es puguin reintroduir al cicle productiu de forma eficient. Els instruments econòmics s’han revelat com realment eficaços per ajudar a assolir aquests objectius. Premiar els comportaments positius, ja sigui a nivell individual o empresarial, i castigar econòmicament els que ens allunyen dels nostres objectius (el que es coneix com l’estratègia del pal i la pastanaga) aconsegueix fer canviar comportaments i estratègies empresarials. A Catalunya en tenim experiència en l’àmbit dels residus, reconeguda internacionalment com un cas d’èxit. El cànon català de disposició final (abocament i incineració) dels residus, des de 2023 convertit en impost estatal, aplicat als residus municipals, industrials i de la construcció ha permès ajudar a desincentivar aquesta opció de gestió. A la vegada, el caràcter finalista d’aquest instrument, ha permès que el retorn dels fons recaptats, mitjançant retorn directe per tones recollides selectivament o a través de la dotació de fons per convocatòries de subvenció per projectes d’economia circular, serveixi com a incentiu a les empreses i administracions. D’altra banda, l’aplicació del principi de “qui contamina paga” aplicat a les taxes o preus públics de recollida i gestió de residus està demostrant la seva eficàcia a través de la implantació de sistemes de pagament per generació o bonificació per participació. En definitiva, individualitzar i desanoninimitzar els comportaments personals o empresarials en relació a la generació i gestió de residus, i que hi hagi una conseqüència econòmica d’aquests comportaments és una via clara per avançar cap a una major circularitat.
Abstract
A Catalunya, igual que a la resta d’economies globals, estem encara lluny d’assolir un model econòmic realment circular. L’economia circular s’està [...]
- 0
- read
Resiliència i els principals reptes del Port de Barcelona
S. Saurí

Abstracts_4rceec (2024). 105

Abstract
El Port de Barcelona és una de les infraestructures logístiques cabdals de l’economia catalana, tant pel volum de mercaderies manipulades com pel seu paper en la competitivitat de les empreses, donada la seva incidència en els costos logístics. Amb poques xifres es pot il·lustrar aquesta rellevància: segons dades de l’Estudi d’Impacte Econòmic del Port, elaborat per la pròpia Autoritat Portuària, l’activitat de la infrastructural representa el 2% del valor afegit brut de Catalunya i aporta 3.531M€ de riquesa, i amb una generació de 41.200 llocs de treball (dades de 2017). Actualment són múltiples els reptes del Port de Barcelona per adaptar-se, i/o aprofitar, en la mesura del possible, a les principals tendències que estan conformant el futur, i graviten al voltant de la sostenibilitat, la digitalització, la geopolítica i el model econòmic i social. Un comú denominador de tots aquests aspectes és la incertesa, incertesa en com evolucionaran les tecnologies de la digitalització i els seus impactes sobre el mercat logístics, l´ús de combustibles alternatius en el sector marítim, les principals punts d’inestabilitat política i els seus efectes sobre els corredors logístics, etc. Tot plegat conforma un escenari on el Port, al igual que la resta d’aquests ens, ha de gestionar i planificar una infraestructura, que, per la seva naturalesa, té una vocació de llarg termini, en un entorn incert. Les solucions més òptimes, en base a l’actual informació i prognosis, que es puguin definir actualment no necessàriament poden ser les més adient si es pogués el futur treure’s mínimament d’aquests importants incerteses. Cal, doncs, introduir de resiliència, entesa com a capacitat d’adaptació al canvi i a la recuperació de l’activitat en cas d’una disrupció econòmica, física, noves tecnologies, etc., a la gestió i planificació portuària. L’objectiu de la ponència és identificar i analitzar els principals mecanismes disponibles per part dels ports per ser més resilients. El treball es centrarà pel cas concret del Port de Barcelona. En una primera part de la ponència, s’identificaran els principals aspectes d’incertesa i disrupcions potencials pel cas de la infraestructura de Barcelona. A partir d’aquí, es definiran i analitzaran els principals instruments de què disposa el Port de poder adaptar-se a un entorn en constant evolució, tant pal cantó de la demanda com per l’oferta. Es contemplaran tot l’espectre possible d’aspectes, això és, infraestructura, planejament, model de governança, etc. I, finalment, s’establiran un seguit de recomanacions.
Abstract
El Port de Barcelona és una de les infraestructures logístiques cabdals de l’economia catalana, tant pel volum de mercaderies manipulades com pel seu paper [...]
- 0
- read
Evaluation of Innovation Impact and Technology Transfer in the ConSOLI+Da Project
E. Galindo Batanero, J. Valls-Pasola, A. Fernández

Abstracts_4rceec (2024). 76

Abstract
One of the most significant challenges facing society today is the need to develop clean energy at reasonable costs, thus ensuring sustainable development to mitigate the effects of climate change. Additionally, in the case of Europe and Spain, it is important to ensure that these new energies utilize domestic resources to avoid the current dependency on foreign sources. Concentrated Solar Power (CSP) technology represents a major opportunity to develop clean energy at competitive costs, thereby reducing dependence on external sources. Furthermore, CSP technology easily integrates into the electrical grid and can be stored. Specifically in electricity generation, solar thermal energy can make a decisive contribution to achieving the objectives of the EU energy policy strategy and combating climate change. From 2009 to 2012, the ConSOLI+Da project was a CENIT grant funded by the CDTI (Centre for the Development of Industrial Technology in Spain). This CDTI grant aimed to stimulate public-private cooperation in industrial research projects of large-scale consortia with high scientific and technical scope. Its mission was to generate new knowledge that could be useful for creating new products, processes, or services, or for integrating technologies of strategic interest. The main objective of the "Consortium for R&D Solar" (ConSOLI+Da) project was to create an R&D infrastructure to consolidate Spain's leadership in concentrated solar thermal energy technologies. Thanks to this funding, research received a boost, allowing the technology to reach the market sooner, thus enabling Spanish companies to position themselves more competitively in Europe and globally. This study aims to evaluate the impact of the ConSOLI+Da project, analyzing its significance for the different stakeholders involved in the development of concentrated solar thermal energy technology. To assess the impact, various key performance indicators (KPIs) are being analyzed, such as the total number of scientific articles generated, job creation, and new products generated. Another KPI analyzed is the patents generated, and thanks to this project, 197 patents were generated, with 9 in collaboration among different partners and 67 after its completion.
Abstract
One of the most significant challenges facing society today is the need to develop clean energy at reasonable costs, thus ensuring sustainable development to mitigate the [...]
- 0
- read
Spain, Split and Talk: Quantifying Regional Independence
M. Larch, H. Adam, J. Paniagua

Abstracts_4rceec (2024). 10

Abstract
The Spanish central and regional Catalan governments recently started a dialogue negotiating Catalan independence. A potential independence of Catalonia from Spain would impose a new border on Catalonia, which would have implications for its international trade. Traded goods between Catalonia and Spain would cross national borders. Catalan trade with EU countries might need to cross thicker non-EU borders, depending on whether or not Catalonia would become an EU member state. Within an international trade framework, this study quantifies the economic impact of a potential secession of Catalonia from Spain, taking into account the associated political uncertainty, for example regarding EU or WTO membership. First, we investigate the border effect of international trade, that is, the observed difference in international trade compared to domestic trade within a country. We construct a novel dataset including trade flows between all 17 Spanish Autonomous Communities and 142 countries worldwide from 2001 to 2017. The data structure allows us to dissect trade borders into different levels (regional, national, EU). Estimating the different border effects using state-of-the-art gravity estimation methods reveals substantial heterogeneity in trade borders. Our results suggest that Catalonia has intensified its trade integration with the rest of the world to the detriment of trade with the other Spanish regions in the past years. Second, we quantify the potential economic impact of a hypothetical Catalan secession using a general equilibrium analysis. Specifically, we use the structural gravity model of inter- and intra-national trade to investigate how Catalan secession and the implied change in its trade border would affect trade flows, consumer prices, producer prices, and welfare for Catalonia, for the remaining Spanish regions, as well as for the countries worldwide. In several counterfactual scenarios, we study the trade and welfare effects for the various political possibilities regarding, for instance, Catalan EU and WTO membership. Our findings suggest, on the one hand, increasing losses for Catalonia in scenarios of declining integration. On the other hand, the results indicate a decrease over time in Catalonia’s welfare loss associated with independence due to weaker integration with the remaining Spanish regions. The losses associated with Catalan independence for the remaining Spanish Autonomous Communities are lower and very similar in all scenarios, as well as over time. The other countries worldwide only face minimal welfare changes following Catalan independence. A prevailing view among Catalan independence supporters is that the economically vibrant Catalonia contributes more to the Spanish state than it receives in return. To account for fiscal contributions, we add fiscal transfers between the Spanish Autonomous Communities into our model. This allows us to quantify the effects of Catalan independence net of the transfers in our counterfactual scenarios. In further extensions, we add social connectedness between the Spanish Autonomous Communities and countries worldwide to assess to what extent social ties affect trade flows. Further counterfactual scenarios quantify the impact of changes in these social ties following a hypothetical Catalan secession, in addition to changes in the Catalan border.
Abstract
The Spanish central and regional Catalan governments recently started a dialogue negotiating Catalan independence. A potential independence of Catalonia from Spain would impose [...]
- 0
- read
Do start-ups respond to social challenges? An empirical analysis of Catalan start-ups
T. Mercedes

Abstracts_4rceec (2024). 75

Abstract
EIX 6. SISTEMA DE CIÈNCIA I INNOVACIÓ I EL REPTE DE LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL Do start-ups respond to social challenges? An empirical analysis of Catalan start-ups Mercedes Teruel, Agustí Segarra-Blasco and Josep Tomàs-Porres Universitat Rovira i Virgili On December 2021, the European Commission presented the 2021 Social Economy Action Plan. The plan aims to promote the social economy by generating the regulatory framework, visualising the potential, and opening new opportunities in order that social economy organisation start up and scale up.[1] The emergence and evolution of start-ups is related to their locational context through different linkages such as the labour market, capital market and knowledge market. From an evolutionary approach, this ecosystem evolves thanks to individual and collective learning resulting in innovation (Acs et al., 2017). Despite a wide number of theoretical and empirical works about the entrepreneurial ecosystems and the emergence of start-ups (for instance, Acs et al., 2017; Stam and Van de Ven, 2021; Audretsch et al., 2023), there is a lack of empirical evidence on the relationship between the existing social challenges in a location such as climate change or ageing and the emergence of start-ups providing innovations to this social need. The evidence already points out the interconnection between local actors and the development of start-ups. For the case of sustainable start-ups, Chaudhary et al. (2024) present a systematic literature. However, there are questions that remain unknown. What role the social needs from a location play in facilitating the emergence of start-ups? Do locations with different social challenges generate start-ups with different entrepreneurial purposes? Our main database belongs to the public directory Barcelona & Catalonia Startups Hub created at the end of 2016 by the Catalan agency for business competitiveness ACCIÓ (L'Agència per la Competitivitat de l'Empresa). This database is composed of more than 2,000 start-ups from all of Catalonia and provides firm-level information including address, year of creation, industry, technology, business model, and target. Our database was obtained in March 2023 and was composed of 2,036 start-ups. Sustainability startups comprise 24% of the enterprises in our sample, the majority of these startups are located in the province of Barcelona. The share of start-ups that are devoting effort to CE differs between provinces. References Acs, Z. J., Stam, E., Audretsch, D. B., & O’Connor, A. (2017). The lineages of the entrepreneurial ecosystem approach. Small Business Economics, 49, 1-10. Audretsch, D. B., Belitski, M., Caiazza, R., & Siegel, D. (2023). Effects of open innovation in startups: Theory and evidence. Technological Forecasting and Social Change, 194, 122694. Chaudhary, S., Kaur, P., Ferraris, A., Bresciani, S., & Dhir, A. (2024). Connecting entrepreneurial ecosystem and innovation. Grasping at straws or hitting a home run?. Technovation, 130, 102942. Stam, E., & Van de Ven, A. (2021). Entrepreneurial ecosystem elements. Small Business Economics, 56(2), 809-832. [1] https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/en/ip_21_6568
Abstract
EIX 6. SISTEMA DE CIÈNCIA I INNOVACIÓ I EL REPTE DE LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL Do start-ups respond to social challenges? An empirical analysis [...]
- 0
- read
Circular economy digital transformation towards resource efficiency. Example of Resource Mapping
V. Kuchinow

Abstracts_4rceec (2024). 135

Abstract
Digitization plays a fundamental role in facilitating the transition to a circular and resource-efficient economy. The circular economy (and common sense) asks us to manage efficiently the (few) resources we have. But we need data, data that currently is not easily accessible or not accessible at all; and all this in a “data period”, in which everyone is talking about open data access....resources are the exception. In this communication we want to highlight the importance of data for an efficient and sustainable wasted resources management in a territory through industrial symbiosis. And we will do it through several examples of mapping business opportunities based on these wasted resources, through SYNER program, explaining how companies can match (synergies) through their wasted resources through codification and mathematical algorithms based on successful cases and data management. It is necessary to generate quality data in a discrete (not aggregated) form to provide information where real data is not available. Only this way we can dentify and quantify industrial and agricultural waste that can potentially be turned into resources through industrial symbiosis, and identify with whom. These "maps" of surplus resource flows become the starting information that every industrial symbiosis territorial project should have in order to have the systemic vision necessary to make strategic decisions towards sustainable development.
Abstract
Digitization plays a fundamental role in facilitating the transition to a circular and resource-efficient economy. The circular economy (and common sense) asks us to manage [...]
- 0
- read
ECONOMISTS FACING THE CHALLENGES THEY RISE REGULATORY AND TECHNOLOGICAL CHANGES.
J. Llavinés, R. Bassols

Abstracts_4rceec (2024). 160

Abstract
ELS ECONOMISTES DAVANT ELS REPTES QUE PLANTEJEN ELS CANVIS NORMATIUS I TECNOLÒGICS. Jordi Castells Llavinés Raimon Casanellas Bassols La falta de perspectiva no ens deixa veure l’abast dels canvis que està patint la nostra societat i l’entorn en el que treballa l’economista. Recents canvis normatius, com sobretot canvis tecnològics, suposen un repte per als nous economistes i una obligació pels que treballem com a tals. Els avenços tecnològics i la irrupció de la Intel·ligència Artificial es fa palès a totes les professions i en particular a la professió d’economistes. Els canvis normatius sempre van un pas enrere dels canvis a la societat. Els economistes assumim el codi deontològic, que ens marca com hem d’actuar: integritat, competència i desenvolupament professional, independència, objectivitat i imparcialitat, confidencialitat, etc. Però sobre en què podem exercir la nostra activitat té moltíssimes opcions que, a més, constantment varien tant en funció dels canvis en els marcs normatius com en el de les noves tecnologies (millora en rapidesa i connectivitat, intel·ligència artificial, etc.). El llistat d’activitats en relació amb l’economia de l’empresa consta a l’art. 4 de l’Estatut Professional d’Economistes i de Professores i Pèrits Mercantils. Tot i que es de 1977 ja n’anomena fins a 39. Moltes d’elles segueixen vigents, però d’altres s’han vist afectades segons canvis normatius i tecnològics. Podem enumerar-les actualitzades segons el següent detall : Administrador concursal – Expert en reestructuracions (“Real Decreto Legislativo 1/2020, de 5 de mayo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Concursal”). Analista de dades Analista d’inversions Assegurances i actuarial (“Ley 35/2015, de 22 de septiembre, de reforma del sistema para la valoración de los daños y perjuicios causados a las personas en accidentes de circulación”) Assessor fiscal Auditor (“Real Decreto 2/2021, de 12 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de desarrollo de la Ley 22/2015, de 20 de julio, de Auditoría de Cuentas”). Comptable (Reglament del Registre d’Experts Comptables (REC]) aprovat pel “Consejo Directivo del REC” el 11.10.2017 i “Plenos del CGE del 14.12.17” i ICJCE del20.12.17, “Plan General de Contabilidad” aprovat per “Real Decreto 1514/2007 de 16 de novembre del 2007” i normativa del “Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas (ICAC)” Economia mitjambiental Economia de la salud Financial manager Gestor de recursos humans Marketing Pèrit (“Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil”, arts. 335 a 348) Plans de viabilitat Planificador logístic Valoració d’empreses Objectius: Proporcionar una visió del nous àmbits de desenvolupament de l’activitat professional dels economistes tenint en compte tant els nous marcs normatius i tecnològics com les noves exigències de coneixements. Conclusions: Cada cop més, les professions són un camp de desenvolupament dinàmic. Es imprescindible assolir els coneixements i habilitats actualitzats per no quedar enrere en la pràctica professional. Els economistes que s’incorporen de nou a la pràctica professional poden aportar l’avantatge del coneixement de les eines tecnològiques, i els professionals més antics, experiència. La transició cap a les noves tecnologies crea noves oportunitats, El marc normatiu va rere la societat, però es possible anticipar el naixement i creixement de noves professions.
Abstract
ELS ECONOMISTES DAVANT ELS REPTES QUE PLANTEJEN ELS CANVIS NORMATIUS I TECNOLÒGICS. Jordi [...]
- 0
- read
Impacto económico de la sequía en Catalunya. Impacto sobre los resultados empresariales
J. Santacruz Cano, J. Zuleta

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Este documento analiza el impacto de la coyuntura de desabastecimiento de agua desde mayo de 2023 en Catalunya. Como factor determinante para la economía, no solo del sector primario, sino que de cada uno de los sectores que la integran. La actual conyuntura de debastecimiento hidrico que atraviesa Catalunya ya se contabiliza en cientos de millones de euros, inicialmente ha afectado al sector agroalimentario, pero con el paso del tiempo se ha extendido al resto de los sectores del tejido empresarial catalán. Al punto de que actualmente es la principal factor de decrecimiento de las proyecciones del PIB de la comunidad, su no resolución supone un grave problema cuando se acerca el verano, y el debastecimiento de agua puede generar grandes perdidas en el sector de la hostelería en su momento de mayor ocupación del año, sector vital no solo para Catalunya, sino que también para España. Sumado a las afectaciones energéticas producto del estado de los embalses a un 15% de su capacidad, las cuales repercuten en todos los sectorees económicos de la comunidad, al igual, que en las economías domésticas. En el siguiente paper se realizará un estudio sobre el impacto del debastecimiento de agua calculándo el índice de productividad, coste ponderado de capital, y existencias producidas de una muestra representativa de 20 compañías de los sectores más damnificados, salvo por la hostelería . A partir de la cual se calculará una media de cada una de las tres ratios, evidenciando la perdida de productivad, incremento del coste capital, y la producción de existencias totales aproximándose a una cuantificación ponderada de la crisis hídrica mediante a una comparativa con los resultados encontrados con los del ejercicio económico correspondiente a 2022, antes de la coyuntura. Las empresas que integran el pool sobre el cual se realizará el análisis son: Henkell Freixenet, Raventos Codorníu, Grupo Bonpreu, Casa Taradellas, Damm S.A, Segura Viudas, Frit Ravich, Corporación Alimentaría de Guissona, Grupo Agora, Agroalimen, Costa Food Meat, Europastry, Valls Company, Grupo Agbar, Borges S.A, Nestlé España, Costa Brava Mediterranean Foods, Cobega S.A, Lipsa.
Abstract
Este documento analiza el impacto de la coyuntura de desabastecimiento de agua desde mayo de 2023 en Catalunya. Como factor determinante para la economía, no [...]
- 0
- read
THE CONTRIBUTION OF ECONOMIC PROFESSIONALS
J. Llavinés

Abstracts_4rceec (2024). 193

Abstract
ELS ECONOMISTES DAVANT ELS REPTES QUE PLANTEJEN ELS CANVIS NORMATIUS I TECNOLÒGICS. Jordi Castells Llavinés Raimon Casanellas Bassols La falta de perspectiva no ens deixa veure l’abast dels canvis que està patint la nostra societat i l’entorn en el que treballa l’economista. Recents canvis normatius, com sobretot canvis tecnològics, suposen un repte per als nous economistes i una obligació pels que treballem com a tals. Els avenços tecnològics i la irrupció de la Intel·ligència Artificial es fa palès a totes les professions i en particular a la professió d’economistes. Els canvis normatius sempre van un pas enrere dels canvis a la societat. Els economistes assumim el codi deontològic, que ens marca com hem d’actuar: integritat, competència i desenvolupament professional, independència, objectivitat i imparcialitat, confidencialitat, etc. Però sobre en què podem exercir la nostra activitat té moltíssimes opcions que, a més, constantment varien tant en funció dels canvis en els marcs normatius com en el de les noves tecnologies (millora en rapidesa i connectivitat, intel·ligència artificial, etc.). El llistat d’activitats en relació amb l’economia de l’empresa consta a l’art. 4 de l’Estatut Professional d’Economistes i de Professores i Pèrits Mercantils. Tot i que es de 1977 ja n’anomena fins a 39. Moltes d’elles segueixen vigents, però d’altres s’han vist afectades segons canvis normatius i tecnològics. Podem enumerar-les actualitzades segons el següent detall : Administrador concursal – Expert en reestructuracions (“Real Decreto Legislativo 1/2020, de 5 de mayo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Concursal”). Analista de dades Analista d’inversions Assegurances i actuarial (“Ley 35/2015, de 22 de septiembre, de reforma del sistema para la valoración de los daños y perjuicios causados a las personas en accidentes de circulación”) Assessor fiscal Auditor (“Real Decreto 2/2021, de 12 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de desarrollo de la Ley 22/2015, de 20 de julio, de Auditoría de Cuentas”). Comptable (Reglament del Registre d’Experts Comptables (REC]) aprovat pel “Consejo Directivo del REC” el 11.10.2017 i “Plenos del CGE del 14.12.17” i ICJCE del20.12.17, “Plan General de Contabilidad” aprovat per “Real Decreto 1514/2007 de 16 de novembre del 2007” i normativa del “Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas (ICAC)” Economia mitjambiental Economia de la salud Financial manager Gestor de recursos humans Marketing Pèrit (“Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil”, arts. 335 a 348) Plans de viabilitat Planificador logístic Valoració d’empreses Objectius: Proporcionar una visió del nous àmbits de desenvolupament de l’activitat professional dels economistes tenint en compte tant els nous marcs normatius i tecnològics com les noves exigències de coneixements. Conclusions: Cada cop més, les professions són un camp de desenvolupament dinàmic. Es imprescindible assolir els coneixements i habilitats actualitzats per no quedar enrere en la pràctica professional. Els economistes que s’incorporen de nou a la pràctica professional poden aportar l’avantatge del coneixement de les eines tecnològiques, i els professionals més antics, experiència. La transició cap a les noves tecnologies crea noves oportunitats, El marc normatiu va rere la societat, però es possible anticipar el naixement i creixement de noves professions.
Abstract
ELS ECONOMISTES DAVANT ELS REPTES QUE PLANTEJEN ELS CANVIS NORMATIUS I TECNOLÒGICS. [...]
- 0
- read
CONTRIBUCIÓ DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A LA SOCIETAT DIGITAL DEL CONEIXEMENT
O. Homs

Abstracts_4rceec (2024). 111

Abstract
Existeix un ample consens entorn del paper de la productivitat del teixit econòmic en la consolidació de l’estat del benestar en la societat digital del coneixement. Un dels factors claus és el nivell de qualificació de les plantilles de les empreses. La formació professional és l’eina adequada per a la professionalització de la població activa, però els canvis profunds que s’estan produint en la transició cap a la societat digital del coneixement també estan afectant als models de qualificació imperants i al sistema de formació professional. Està canviant el mapa de les professions evolucionant cap a constel·lacions de camps professionals híbrids i interrelacionats mútuament. Aquests canvis comporten noves polítiques de gestió del talent humà a les empreses per tal de mantenir entrenades les competències del seu personal i noves formes d’organitzar els processos de professionalització. Els canvis en els continguts competencials de la gran majoria de les professions actuals requereixen un sistema de formació que sigui capaç d’actualitzar i millorar la qualificació de tota la població activa i aquest repte no el pot dur a terme el sistema de formació en solitari: cal la corresponsabilització de les empreses i de tot el teixit econòmic. És necessari incorporar la formació en el contingut de les relacions laborals i és necessari incorporar el treball en els processos d’aprenentatge. La Llei Orgànica 3/2022 d’Ordenació i Integració de la Formació Professional ha posat les bases per fer front a aquests reptes mitjançant la integració de tot el Sistema i establint la generalització del règim dual d’alternança entre formació i treball a tota la formació professional en un horitzó proper de finals del 2027. L’etapa d’experimentació, des de 2012, de la introducció de la formació dual ha demostrat els seus avantatges encara que la seva extensió ha estat reduïda. Estendre la formació dual a tot el sistema, no és un objectiu menor i suposa un canvi profund tant de l’organització de l’oferta formativa, com de la relació entre els centres de formació i les empreses. Implica, també, un canvi cultural en tots els agents implicats: les empreses, els treballadors, els agents econòmics i socials, els centres de formació, els docents, els joves i les seves famílies, i les administracions públiques competents en la matèria. La consecució d’aquest objectiu requereix una acurada planificació de la gestió del canvi i un acord ampli de tots els actors del sistema.
Abstract
Existeix un ample consens entorn del paper de la productivitat del teixit econòmic en la consolidació de l’estat del benestar en la societat digital del [...]
- 0
- read
Les estratègies de desenvolupament econòmic local als municipis catalans (1988-2023)
M. Calvet, J. Boixader

Abstracts_4rceec (2024). 52

Abstract
La planificació estratègica urbana i territorial és una metodologia central del desenvolupament econòmic local a Catalunya. Ho demostra el fet que, des de l’any 1988, s’han realitzat gairebé 200 plans que es distribueixen per tota la geografia. En aquesta contribució, es presenten 35 anys d’estratègies locals sorgides de la planificació a ciutats, pobles, comarques, etc. L’objectiu central del treball és conèixer les estratègies dels territoris per mitjà d’una anàlisi de contingut dels plans. Aquest objectiu central es descompon amb els objectius secundaris següents: 1) conèixer l’evolució, motivacions i geografia de la planificació estratègica local; 2) analitzar les propostes dels territoris (línies estratègiques, projectes, missions, actuacions, etc.); 3) estudiar els canvis al llarg del temps i les diferències entre territoris, i 4) valorar el paper de l’escala local en els grans desafiaments de l’economia del país. L’inventari i estudi exhaustiu d’aquests plans romania pendent. Així, s’aporta una òptica rellevant per comprendre quines són les grans opcions de la política econòmica local per mitjà de l’extracció i anàlisi de 7.000 unitats de contingut. Pel que fa als resultats en conjunt, la principal prioritat dels agents locals és la regeneració urbana, l’espai públic, l’habitatge i els equipaments, és a dir, majoritàriament l’ODS 11. En segon lloc, destaquen les apostes pels sectors econòmics: turisme, cultura i creativitat, comerç i indústria que formen part dels ODS 8 i 9. El tercer lloc l’ocupa la modernització de l’administració, això és, l’ODS 16 d’institucions sòlides. I, en quart lloc, s’hi situa la formació (ODS 4) en els seus diferents vessants de professional, obligatòria, superior, etc. Si mirem els temes emergents, sobresurt els darrers anys la modernització de l’administració. Així mateix, augmenta l’accent en la infraestructura verda, la innovació, l’economia social, l’energia i les cures. Les solucions estratègiques canvien en funció de les diferents situacions territorials. A les ciutats metropolitanes i intermèdies s’aposta de manera clara per la indústria i el coneixement, per la proximitat entre empreses i recerca i per la inversió en equipaments de formació universitària i professional. Als entorns suburbans, sobresurt la reflexió sobre el model de territori així com la importància que s’atorga als reptes del comerç, la cultura i la identitat locals. Al món rural es posa l’accent en les activitats de turisme, alimentació, fusta i salut i cures. Aquí, la infraestructura verda i els serveix ecosistèmics hi tenen un pes distintiu. A mode de conclusió, en un país d’administracions mal finançades els plans estratègics han funcionat raonablement bé com a instruments de concertació; com a espais de reflexió sobre el futur dels territoris, i per formular estratègies sensibles al lloc. Tanmateix, es detecta una certa incapacitat per fer apostes selectives, identificar els patrons econòmics de llarg termini i coordinar les diferents escales involucrades en el desenvolupament.
Abstract
La planificació estratègica urbana i territorial és una metodologia central del desenvolupament econòmic local a Catalunya. Ho demostra el fet [...]
- 0
- read
L’economia catalana en el context global:
J. Plaza, J. tur, R. Xifré

Abstracts_4rceec (2024). 8

Abstract
Aquest treball pretén identificar l'impacte en l’economia catalana d'un triple repte en el context global i també algunes de les oportunitats que apareixen en el nou escenari. En primer lloc, la globalització, una de les tendències econòmiques clau dels últims 40 anys, està en crisi. Les causes son múltiples, des de l’esgotament del model inicial i la crisi d’una “hiperglobalització descontrolada”, fins a xocs externs de diversa naturalesa com el populisme econòmic, el proteccionisme, l’impacte de la Covid-19 en la reformulació de les cadenes de valor, o canvis en les aliances geoestratègiques i els conflictes armats. En el marc europeu aquest context de crisi, a més, ha dut a una profunda reflexió sobre la pròpia pervivència del projecte d’integració tal i com s’ha conegut fins ara. Conceptes com el d’autonomia estratègica, la seguretat econòmica i, més recentment, el gir geoeconòmic del mercat únic, s’han convertit en referències constants tant en ''policy papers'' de la Comissió Europea com en la producció científica (Miró, 2023 o Herranz-Surrallés et al., 2024). En aquest mateix sentit, el recent ''informe Letta, ''encarregat pel Consell Europeu a'' ''qui fou President del Consell de Ministres d'Itàlia, marcarà l’agenda política europea 2024-2029 i posa l’èmfasi en la necessitat de dotar al Mercat Únic de les capacitats necessàries per a atacar amb prou energia i visió estratègica la transició en l’actual moment d’incertesa. En l’actual escenari geopolític i geoeconòmic mundial, en el qual es juga qui liderarà les tecnologies de la quarta revolució industrial —intel·ligència artificial, 5G, internet de les coses, robòtica, etc.— seria un error llegir la pugna entre els Estats Units i la Xina exclusivament com una guerra comercial. El comerç hi és, certament, però els elements tecnològics i de lideratge i influència hi tenen un paper molt important. Fins a la data, Europa no hi és en aquesta competició i clarament va una passa per darrera d’Amèrica i Àsia en tecnologia. En segon lloc, i amb punts de connexió amb aquest fenomen, els debats entorn a la política industrial i intervenció dels governs en l’activitat de les empreses s’han reactivat últimament (De Ville, 2023, Di Carlo i Schmitz, 2023; Rodrik 2004, 2022; BCE 2023; Xifré 2023). D’alguna manera, com anunciava també recentment el President Macron en el seu discurs a la Sorbona, la Unió Europea i els seus Estats Membres han de valorar fins a quin punt s’han d’ajustar les regles del comerç internacional, la competència dels mercats i la intervenció pública en sectors estratègics en un entorn tan canviant. En qualsevol cas, la idea dels anys 80 i 90 que la indústria no importava o no importava prou es veu ara clarament superada pels fets. Les qüestions relatives als objectius més desitjables i els instruments més apropiats per “coordinar” o “orientar” el teixit productiu han guanyat en importància en el debat públic, en part per les mateixes raons que la globalització està en crisi. En altres paraules, perquè hi ha massa àmbits en els quals la política econòmica correcta segueix sent necessària i fa la diferència. En aquest sentit, recentment el BCE identificava les següents interdependències de les economies europees a les quals les polítiques industrials han de fer front: comercials, energètiques, en matèries primeres, digitals, financeres, migratòries i relacionades amb el mercat laboral (BCE 2023). Un plantejament solvent de les possibilitats de fer política industrial a Catalunya també hauria de tenir ben presents aquestes interdependències. Finalment, en tercer lloc, Catalunya com tots el països o jurisdiccions que formen part de la UE no té competència exclusiva sobre aquest entramat de polítiques que acaben contribuint a la configuració del Mercat Únic, com son la comercial, la industrial o la de competència. Ara bé, això no vol dir que Catalunya no pugui actuar, a diversos nivells i en diversos fronts, per millorar la competitivitat exterior de les seves empreses i facilitar que participin activament dels fluxos internacionals d'inversions. Per tal d'aconseguir aquests objectius, el teixit econòmic i les administracions catalanes haurien d'entendre i participar adequadament en les dinàmiques institucionals de la UE que li siguin rellevants. Catalunya va jugar un paper destacat entre les economies del Sud d’Europa en el moment de la primera revolució industrial. Després, al s. XX va consolidar una base industrial i exportadora notable. Fins i tot en l’actualitat, per sobre dels debats i les mancances, segueix sent una economia amb una potència exportadora que fa que més duna quarta part de les exportacions espanyoles soguin catalanes. Consolidar aquest marc productiu els propers anys passa per aprofitar les oportunitats del nou entorn, tant si la globalització va a la baixa com alguns proclamen, som si senzillament s’està redefinint com diuen altres.
Abstract
Aquest treball pretén identificar l'impacte en l’economia catalana d'un triple repte en el context global i també algunes de les oportunitats que [...]
- 0
- read
L’economia catalana en el context global: nova globalització, política industrial i dinàmiques institucionals
J. Plaza, J. Ribas, R. Xifré

Ramon Xifré's personal collection (2024). 1

Abstract
Aquest treball pretén identificar l'impacte en l’economia catalana d'un triple repte en el context global i també algunes de les oportunitats que apareixen en el nou escenari. En primer lloc, la globalització, una de les tendències econòmiques clau dels últims 40 anys, està en crisi. Les causes son múltiples, des de l’esgotament del model inicial i la crisi d’una “hiperglobalització descontrolada”, fins a xocs externs de diversa naturalesa com el populisme econòmic, el proteccionisme, l’impacte de la Covid-19 en la reformulació de les cadenes de valor, o canvis en les aliances geoestratègiques i els conflictes armats. En el marc europeu aquest context de crisi, a més, ha dut a una profunda reflexió sobre la pròpia pervivència del projecte d’integració tal i com s’ha conegut fins ara. Conceptes com el d’autonomia estratègica, la seguretat econòmica i, més recentment, el gir geoeconòmic del mercat únic, s’han convertit en referències constants tant en policy papers de la Comissió Europea com en la producció científica (Miró, 2023 o Herranz-Surrallés et al., 2024). En aquest mateix sentit, el recent informe Letta, encarregat pel Consell Europeu a qui fou President del Consell de Ministres d'Itàlia, marcarà l’agenda política europea 20242029 i posa l’èmfasi en la necessitat de dotar al Mercat Únic de les capacitats necessàries per a atacar amb prou energia i visió estratègica la transició en l’actual moment d’incertesa. En l’actual escenari geopolític i geoeconòmic mundial, en el qual es juga qui liderarà les tecnologies de la quarta revolució industrial —intel·ligència artificial, 5G, internet de les coses, robòtica, etc.— seria un error llegir la pugna entre els Estats Units i la Xina exclusivament com una guerra comercial. El comerç hi és, certament, però els elements tecnològics i de lideratge i influència hi tenen un paper molt important. Fins a la data, Europa no hi és en aquesta competició i clarament va una passa per darrera d’Amèrica i Àsia en tecnologia.
Abstract
Aquest treball pretén identificar l'impacte en l’economia catalana d'un triple repte en el context global i també algunes de les oportunitats que [...]
- 0
- read
La confiança en les institucions
P. Sorribas-Navarro

Abstracts_4rceec (2024). 45

Abstract
La confiança és un sentiment que es defineix com la seguretat de que una persona actuarà com esperes. És un sentiment força persistent (Putman et al. 1993). Diversos estudis han demostrar que la confiança afecta positivament al creixement econòmic (Algan i Cahuc, 2010) i al benestar individual (Helliwell y Huang; 2010). També hi ha evidència que la confiança afecta a la interacció entre les persones i condiciona el compliment de les normes (Bargain y Aminjonov, 2020). Donat els importants efectes que la confiança pot arribar a tenir, és important ampliar el coneixement dels seus determinants per poder determinar les reformes i canvis necessaris per augmentar aquest sentiment. Entre els seu determinants estan, per una banda, les característiques personals, com l’edat, el gènere, l’educació, la renda o la religió dels individus. Per altra banda estan les característiques de les institucions i de l’entorn, que de fet són les característiques que expliquen la part més substancial de les diferències observades en els nivells de confiança (Alesina y la Ferrara, 2000, 2002). Existeix evidència de que hi ha una forta correlació positiva entre la confiança i la qualitat de les institucions (Rothstein y Uslaner, 2005). Un dels factors que determina la qualitat de les institucions és la corrupció, que ha estat un problema important a Espanya. Les actuacions i polítiques que poden implementar les institucions depenen, principalment, del seu pressupost. Per tant, és important conèixer si la confiança afecta a la seva grandària, a través del seu efecte sobre la voluntat de pagar impostos. En aquest treball, en primer lloc, s’aportarà evidència descriptiva de com ha evolucionat el nivell de confiança en les institucions a Espanya i a Catalunya, fent una comparativa amb altres països de la Unió Europea. En segon lloc, s’aportarà evidència de la relació entre la qualitat de les institucions i la confiança estudiant com la corrupció afecta negativament a la confiança en els polítics. En tercer lloc, s’analitzarà com la confiança afecta a la voluntat de pagar impostos per part dels ciutadans.
Abstract
La confiança és un sentiment que es defineix com la seguretat de que una persona actuarà com esperes. És un sentiment força persistent (Putman [...]
- 0
- read
Oportunitats i beneficis de la reutilizació d’aigua a la indústria catalana
M. Rovira

Abstracts_4rceec (2024). 128
- 0
- read
Integrating Digital Platforms and Positive Psychology: A Web App for Enhancing University Student Well-being
E. Tarrats-Pons, M. Basco, N. Arimany-Serrat

Abstracts_4rceec (2024). 200

Abstract
The contemporary digital landscape offers unparalleled opportunities for educational innovation, particularly in enhancing student well-being through digital platforms. This proposal outlines a web app developed under the European project Happy Power, designed to improve university students' well-being by integrating Positive Psychological Interventions (PPIs) with user-friendly digital solutions. This app addresses common psychological challenges such as stress and loneliness, which are significant barriers to student success. Drawing on the findings from "Positive Psychological Interventions (PPIs) in the age of COVID-19: on the potential impact of digital PPIs on loneliness" (Parks & Boucher, 2020), the app uses digital means to deliver psychological benefits remotely. It incorporates elements such as gamification and interactive features to encourage engagement and sustained usage, thereby enhancing students' educational experiences and psychological resilience. Additionally, the integration of this tool into the university curriculum supports the emergent needs for digital literacy and educational innovation, reflecting broader economic and societal shifts towards digital transformation. This initiative aligns with the principles described in "Positive education: positive psychology and classroom interventions" (Seligman et al., 2009), advocating for an educational paradigm that balances psychological well-being with academic achievement. Moreover, recent research by Kounenou et al. (2022) highlights the effectiveness of a 5-week group-based PPI in enhancing positive emotions, resilience, happiness, optimism, and self-esteem among university students. This study supports the app's approach by demonstrating that structured PPIs can effectively improve well-being and mental health outcomes in educational settings. The integration of various exercises such as gratitude letters, optimistic thinking, replaying positive experiences, and socializing, as evidenced in the study, can be adapted for digital delivery through the app, providing a scalable model to enhance student well-being. The development and implementation of this web app within the academic setting are anticipated to not only improve individual student outcomes but also contribute to a more supportive and productive educational environment. The use of evidence-based PPIs in higher education, as demonstrated by the study's success in Greece, suggests that similar digital interventions can be beneficial globally. This represents a significant step towards integrating scientific insights from positive psychology with digital innovation, offering a scalable model for enhancing student well-being through technology.
Abstract
The contemporary digital landscape offers unparalleled opportunities for educational innovation, particularly in enhancing student well-being through digital platforms. This [...]
- 0
- read
Riesgos y Oportunidades en el mercado de instrumentos financieros sostenibles: los Sustainability-linked Loans (SLLs)
J. Gomes

Abstracts_4rceec (2024). 93

Abstract
Los préstamos vinculados a la sostenibilidad (en inglés Sustainability-linked Loans - SLLs), son un instrumento financiero que acompaña el desempeño de características de sostenibilidad de las empresas, vinculando las tasas de interés a los objetivos propuestos de sostenibilidad. Según Pohl et al. (2023), los SLLs se han disparado en importancia recientemente. En 2021, se convirtieron en el mayor tipo de deuda corporativa que incluye una característica sostenible, recaudando USD 735 mil millones a nivel mundial.” En España[1] en 2023, el mercado de financiación sostenible continuó creciendo y alcanzó los 60.788 millones de euros. Después de algunos años de crecimiento con dobles dígitos, esta cifra representa un crecimiento de solo un 1% con relación al año anterior de 2022. A nivel global se asiste a una tendencia de estabilización de la emisión de este instrumento financiero. Tabela 1. Evolución de los SLLs al nivel global entre 2017 y 2024 (datos incompletos, solo hasta Marzo de 2024). Fuente: Ministerio del Medioambiente de Japón. ¿Cuáles son las razones porque los SLL han crecido tanto y ahora hayan entrado posiblemente en una fase de estabilización? ¿Existe el riesgo de que no sea una fase de estabilización, pero sí de decrecimiento? Las incertidumbres hacia el futuro de este instrumento financiero subrayan la importancia de analizar qué riesgos se están pasando por alto y qué oportunidades se están perdiendo. Los SSLs son una oportunidad tanto para las entidades prestamistas como para los inversores de forma general. Autores como Auzepy et al. (2023) no encuentran indicaciones de que los mercados reaccionen de forma positiva a la emisión de los SSLs, pero Torsteinsen & Englund (2022) defienden que la transparencia asociada a este tipo de préstamos, así como el compromiso de los prestatarios con las cuestiones ASG (Ambientales, Sociales y Gobernanza), hace que los accionistas valoren este tipo de instrumento financiero. Estos instrumentos también tienen un valor añadido para las instituciones financieras, porque según Liu et al. (2023) hay una relación negativa entre los SLLs y los prestamos morosos. Los SLLs también presentan otra oportunidad para las instituciones financieras, según los datos analizados por Huang et al. (2024), ya que muchos bancos utilizan esta herramienta para mejorar su reputación ASG. ¿Pero será que también son una oportunidad para los prestatarios? ¿La mejoría que estos préstamos impulsan en las organizaciones es real? ¿O es una trayectoria que ya existe independente de estos préstamos, como lo afirman Torsteinsen & Englund (2022)? ¿Y las ventajas al nivel de las tasas de interés que los bancos permiten, son realmente impulsoras de cambio hacia la sostenibilidad? Si los costes de incorporar el cambio sostenible en las organizaciones son muy superiores a los beneficios de un préstamo asociado a los SSL, en ese caso será complicado que este instrumento financiero impulse el cambio sostenible por sí solo. Son estas cuestiones las que exigen un equilibrio delicado entre las oportunidades y riesgos de los SLLs, que presentan un reto para el futuro sostenible, y que esta presentación pretende desarrollar. [1] Observatorio Español de la Financiación Sostenible
Abstract
Los préstamos vinculados a la sostenibilidad (en inglés Sustainability-linked Loans - SLLs), son un instrumento financiero que acompaña el desempeño [...]
- 0
- read
ChatGPT is not unique. State of the art of SME-oriented LLMs and their competitiveness improvement
M. Guerris

Abstracts_4rceec (2024). 57

Abstract
In recent years, advancements in artificial intelligence, particularly in large language models (LLMs), have revolutionised multiple sectors, distinguished by their ability to process and generate text with high coherence and relevance. However, their implementation has predominantly been focused on large corporations due to cost barriers and technological complexity. This article examines the current state and potential of LLMs oriented towards small and medium-sized enterprises (SMEs), offering insights on how these models can be integrated into SMEs to enhance efficiency, innovation, and decision-making. Focusing on the description of LLMs and recent advancements that reduce their cost and implementation complexity, use cases for SMEs are explored, demonstrating how adopting LLMs can significantly reduce the time and resources these organisations invest. The article concludes with practical recommendations for SMEs adopting LLM technologies, emphasising the importance of a strategic and conscious approach. This work provides a comprehensive view of the value that LLMs can offer SMEs. It establishes a framework for future research and developments, encouraging SMEs to participate actively in AI-driven digital transformation.
Abstract
In recent years, advancements in artificial intelligence, particularly in large language models (LLMs), have revolutionised multiple sectors, distinguished by their ability [...]
- 0
- read
La força de treball infrautilitzat a Catalunya
R. Segarra, N. Trota Latorre

Abstracts_4rceec (2024). 29

Abstract
Abstract L’Organització Internacional del Treball (OIT) defineix els aturats com les persones que estan desocupades, fent recerca activa de feina i disponibles per treballar. Les persones desocupades que no compleixen una de les dues condicions es classifiquen com inactives. Aquesta definició té consideració d’oficial i és la que fan servir l’àmplia majoria d’organismes internacionals, com per exemple Eurostat (a la Labour force survey) o l’INE (a l’Enquesta de població activa, EPA). Tot i això, la pròpia OIT o Eurostat complementen aquesta informació amb altres indicadors menys restrictius sobre la desocupació, que permeten quantificar situacions que no es recullen en la definició oficial d’atur. En concret, Eurostat calcula el que anomena Labour market slack, que consisteix en afegir als aturats de la definició oficial els inactius que compleixen una de les dues condicions i als ocupats a jornada parcial que volen treballar més hores i estan disponibles (subocupats). El present estudi adapta la metodologia d’Eurostat a les microdades de l’EPA i quantifica la força de treball infrautilitzat (FTI) a Catalunya, els seus components, perfil, evolució i una comparativa amb altres territoris. Per tant, els resultats de l’estudi permeten aprofundir i complementar els estudis ja existents sobre atur, de vital importància pel mercat laboral català i espanyol, ja que la seva incidència es considera una anomalia endèmica a nivell europeu. L’estudi aporta evidència en favor de la incorporació dels inactius inclosos en la FTI, ja que tenen una probabilitat de passar a l’ocupació molt similar a la dels aturats. També aporta arguments sobre la idoneïtat de la definició que es fa de subocupació en front de les que fan servir altres estudis (treballadors parcials involuntaris). Amb aquesta metodologia s’obté per 2023 una FTI a Catalunya de 629.700 persones (front a les 384.500 de la definició oficial d’atur), que suposa una taxa de FTI del 14,8% (la taxa d’atur oficial és del 9,3%). El component que més aporta a la FTI és el propi atur, que suposa més de la meitat, però també destaca la subocupació amb un de cada cinc. En conseqüència, generalment els col·lectius amb major taxa d’atur són també els de major taxa de FTI. Tot i això, alguns col·lectius mostren una incidència més important de la FTI de la que tenen a l’atur. És el cas de les dones (especialment les majors de 45 anys), les persones amb educació superior i les de la província de Lleida i Tarragona. Cal destacar que Catalunya és la comunitat autònoma amb menor taxa de FTI (segons la taxa d’atur oficial és la quarta més baixa), com a conseqüència d’una menor incidència de la subocupació i les persones disponibles que no busquen feina. Comparat amb la Unió Europea, Catalunya té una taxa de FTI superior a la mitjana (12,0%).
Abstract
Abstract L’Organització Internacional del Treball (OIT) defineix els aturats com les persones que estan desocupades, fent recerca activa de feina i disponibles [...]
- 0
- read
AI as a tool to help finding a job
J. Asenjo, M. Murillo

Abstracts_4rceec (2024). 28

Abstract
4TH CONGRESS OF ECONOMICS AND BUSINESS OF CATALONIA: TOWARDS A MORE DIGITAL AND SUSTAINABLE ECONOMY (2024) THEMATIC AXIS: 4. HUMAN CAPITAL AND THE FUTURE OF WORK/The future of work in a world governed by artificial intelligence. COMMUNICATION TITLE: "AI as a tool to help finding a job". AUTHORS: Javier M. Asenjo Fernández (UOC), Manuel Murillo Rosado (UB) JUSTIFICATION: AI is at the center of many debates. However, approaches are needed to take advantage of the opportunities and assess the risks of applying it to solve specific problems, in this case job search. OBJECTIVES: - Describe an overview of the process and a methodology for applying AI to job search and assess its risks and opportunities. - To share various practical experiences carried out in this context (Porta 22 of Barcelona Activa, public institute, private university, professional college). ABSTRACT INTRODUCTION AI is a set of computer programs that simulate human intelligence through statistical predictions and other techniques. Its origin dates back to the 50's with the work of Alan Turing (among others) and in November 2022, the open launch of the GPT Chat by the company Open AI is a catalyst for all previous contributions, opening a world of new opportunities and challenges at a global level. This paper proposes the use of this technology as an aid to find a job, with all the pros and cons that this entails. A global vision of the process and an applied methodology based on conversational chatbots, note takers, multimedia generators (images, videos and audio) is described. AREAS OF APPLICATION OF IA TO JOB SEARCH There are three areas where AI can bring value to job search. Firstly, improving knowledge: one's own (personal SWOT) and others' (market, sector, company, job position). Secondly, the sharpening of tools: CV, presentation communication (letter, mail, LinkedIn post, Whatsapp), portfolio (web, blog, social networks...), interview, tests and group dynamics. Finally it can be applied to continuous improvement through reflection on the preparation and execution of the process (feedback). PRACTICAL EXPERIENCES The authors have conducted several practical workshops in the context of this proposal. They have focused on training for the recruitment interview. Three phases have been worked on: script preparation (using chatbots), interview practice (with note takers for videoconferencing) and continuous improvement (chatbots and images). The aspects verified may be interesting for this area and extrapolated to others. The workshops have been carried out mainly for Barcelona Activa (in Porta 22) both face-to-face and virtual. Also for educational centers: Palau Ausit Public Institute (Ripollet) and Mediterrani University School (Barcelona). Finally, two conferences for the Association of Economists of Catalonia. CONCLUSIONS In the first place, the initial balance is positive, it has generated interest and participation. However, potential risks must be monitored: data protection, hallucinations, ethical aspects. Finally, this model is potentially transferable to other contexts and scalable to improve its impact on society.
Abstract
4TH CONGRESS OF ECONOMICS AND BUSINESS OF CATALONIA: TOWARDS A MORE DIGITAL AND SUSTAINABLE ECONOMY (2024) THEMATIC AXIS: 4. HUMAN CAPITAL AND THE FUTURE OF WORK/The future [...]
- 0
- read
Biodiversity, the next big challenge.
V. Fabrega Montobbio

Abstracts_4rceec (2024). 142

Abstract
The unprecedented rate of species extinction is accelerating. In a world where over half of the GDP depends on nature, it's no wonder that The World Economic Forum identifies biodiversity loss as one of the primary economic risks. The Kunming-Montreal Global Biodiversity Framework (GBF) includes the objective for governments to promote the necessary policies for large multinational companies and financial institutions to measure and disclose their risks, impacts, and dependencies on nature in their operations and value chains. Europe is already experiencing this shift, and the new regulations will mark a significant change in how businesses manage their relationship with nature.
Abstract
The unprecedented rate of species extinction is accelerating. In a world where over half of the GDP depends on nature, it's no wonder that The World Economic Forum identifies [...]
- 0
- read
AI as a factor of social progress
J. Asenjo, M. Murillo

Abstracts_4rceec (2024). 74

Abstract
4TH CONGRESS OF ECONOMICS AND BUSINESS OF CATALONIA: TOWARDS A MORE DIGITAL AND SUSTAINABLE ECONOMY (2024) THEMATIC AXIS: 6. THE SCIENCE AND INNOVATION SYSTEM AND THE CHALLENGE OF DIGITAL TRANSFORMATION Artificial intelligence and other emerging technologies TITLE OF THE COMMUNICATION: AI as a factor of social progress AUTHORS: Javier M. Asenjo Fernández (UOC), Manuel Murillo Rosado (UB) (both founding partners of the Conscienzia.org Association) JUSTIFICATION: AI is at the center of numerous debates due to its potential risks. However, it can also be a source of economic and social opportunities. OBJECTIVES - To reflect on the impact of AI on the economy, business and society. - To address the requirements for AI to become a factor of social progress. ABSTRACT INTRODUCTION AI is a set of programs that simulate human intelligence using massive data analysis and statistical prediction among other techniques. Its origin dates back to the 1950s with the work of Alan Turing (and others), although the real explosion came when the Chat GPT tool developed by the American company Open AI was presented in the open. A world of new possibilities and potential risks opened up globally. SOME KEY VARIABLES AFFECTED BY THE IRRUPTION OF THE IA - PRODUCTIVITY: there is talk of an increase of 15% per year on a sustainable basis. Many tasks can be done in half the time. - EMPLOYMENT: companies could consider doing without part of their workforce. Some jobs could disappear and new ones could emerge. - TIME: a surplus of time can be generated that can be devoted to other things, giving rise to new opportunities in emerging sectors. - EQUALITY: it can increase the GDP of the most developed countries (Macro) and of the most qualified companies and people (Micro). AI AS A FACTOR OF SOCIAL PROGRESS For this to happen, great progress would have to be made in order to meet a series of preconditions: - Governments and companies would prioritize ethical values when configuring algorithms, and people would be given primacy over machines. - Society would enhance the opportunities and minimize the risks of its use in strategic sectors: health, education, business, employment, ... - All social levels would be involved: political, business, trade union, ... in the search for a sustainable balance between jobs destroyed and those generated. - Critical thinking, verification of sources and reflection on the proper use of the application of AI would be promoted in education and citizenship. - Machines would pay taxes and social security contributions to compensate for the undesirable effects of their scalability. AI can make a difference as a factor of social progress in areas such as: - By sustainably increasing productivity, GDP can be improved and that differential could be devoted to improving services to the public - Improving individualized attention: to patients (health), to the customer (companies), to students (education), ... - With more quality time available (Kairos in Greek), people could devote it to areas they cannot now: taking care of people, enjoying the environment, art, leisure, learning, having a healthier life, creating, ...
Abstract
4TH CONGRESS OF ECONOMICS AND BUSINESS OF CATALONIA: TOWARDS A MORE DIGITAL AND SUSTAINABLE ECONOMY (2024) THEMATIC AXIS: 6. THE SCIENCE AND INNOVATION SYSTEM AND THE CHALLENGE [...]
- 0
- read
Creation and consolidation of a scientific-technological innovation cluster: The Case of Secpho
S. Sáez Blasco, X. Ferràs

Abstracts_4rceec (2024). 62

Abstract
The Secpho innovation cluster, created in 2009, has emerged as a successful model of technological aggregation beyond sectoral and geographical borders. Since its founding, Secpho has overcome significant challenges associated with its non-sector nature and geographical dispersion, establishing itself as a prestigious player in the technological innovation ecosystem of southern Europe. This document analyzes the strategic evolution of Secpho from 2009 to 2023, highlighting how it has managed to adapt and prosper through a deep understanding of the reality of science and technology in the Iberian Peninsula and its ability to provide value to its members, which include companies , R&D centers and public administrations. Initially focused on photonics as an enabling technology, Secpho has evolved to embrace a broader spectrum of deep tech technologies, applicable in various industrial sectors. This article details the growth phases of the cluster, from its incipient structuring to its maturation and evolution towards a supercluster, incorporating innovation through workshops, promoting collaborative projects and establishing an effective governance model that has been key to its success. The transition towards a more market-oriented and less exclusively science-focused approach has allowed Secpho to not only survive but thrive, demonstrating the viability of innovation clusters in a context of global technological and economic change. This analysis not only underlines the importance of adapting to the dynamics of technological change but also highlights how clusters can be crucial in facilitating digital and technological transformation, offering valuable lessons for other similar ecosystems in Europe. This abstract summarizes the key points of the development and evolution of Secpho, and adapts to the focus of the thematic axis of the Congress on the science and innovation system and the challenge of digital transformation
Abstract
The Secpho innovation cluster, created in 2009, has emerged as a successful model of technological aggregation beyond sectoral and geographical borders. Since its founding, [...]
- 0
- read
Pobresa monetària a Catalunya
S. Ramos, X. Ramos

Abstracts_4rceec (2024). 41

Abstract
Aquest treball utilitza les dades més recents de la mostra catalana de l’Enquesta de Condicions de Vida per a documentar la incidència i la intensitat de la pobresa monetària a Catalunya i la seva evolució al llarg dels últims anys. Per tal de caracteritzar la pobresa de forma àmplia, informem sobre la pobresa relativa i la pobresa ancorada en un moment del temps. Per a descobrir qui són els col·lectius especialment afectats per la pobresa, descrivim la pobresa per grups poblacionals definits per l’edat, el gènere o la situació laboral. Finalment, analitzem la pobresa a Catalunya des d’una perspectiva comparada, en relació als països del nostre entorn. D’aquesta forma contribuïm a actualitzar l’anàlisi sobre la pobresa monetària i la seva composició a Catalunya.
Abstract
Aquest treball utilitza les dades més recents de la mostra catalana de l’Enquesta de Condicions de Vida per a documentar la incidència i la intensitat [...]
- 0
- read
Industrial Autonomy and Technological Sovereignty: The Risk of Doing Nothing
P. Castillo

Abstracts_4rceec (2024). 63

Abstract
In times of high interest rates, economic uncertainty, and geopolitical tensions, the innovative spirit of companies is waning. In Catalonia, private investment in R&D continues well below the EU country average. Unlike Europe, private investment in productivity improvement in the Spanish state is contracting. These are not good signs for economic growth, nor for the ambitions of industrial autonomy and technological sovereignty of the territory. For the first time in recent history, persistent drought has forced the Catalan government to take drastic measures to restrict industrial and residential water use. At the same time, green hydrogen has been praised for years as the fuel of the future, but our wallets still rely on oil, natural gas, and electricity prices. The agri-food, energy, and transportation sectors in Catalonia are the most dependent on value chains outside the EU and require innovative solutions to gain industrial autonomy. Are there not already promising solutions? Yes, they exist in laboratories or in medium-scale pilots. They are in the phase of identifying and trying to solve the technical, cost, infrastructure, and logistics challenges that will allow the large-scale deployment of profitable and sustainable solutions without raising costs, hindering, or disconnecting from value and supply chains, and without causing harm to people or the planet. The industrialization of research determines the technical and commercial viability of an innovation, as well as its ability to effectively, scalably, and safely meet market needs. However, it is not as glamorous as scientific discoveries or market successes, and therefore it is often overlooked in public discourse on innovation and relegated to the bottom of the priorities of companies and investors. The industrialization of research is an investment not without risk; there is always a possibility of encountering unsolvable technical hurdles with current knowledge or barriers in the value or supply chain that prevent the deployment of technologies on a large scale. But no risk surpasses the certainty that not investing with determination and vision in industrial research and innovation is a direct path to a vulnerable economy dependent on external technologies and value chains.
Abstract
In times of high interest rates, economic uncertainty, and geopolitical tensions, the innovative spirit of companies is waning. In Catalonia, private investment in R&D [...]
- 0
- read
Renewable energy capture and occupation of territory
M. Estorach, E. Estany, J. Peiró Alemany, P. Centelles, C. Riba Romeva

Abstracts_4rceec (2024). 129

Abstract
Today there is a broad consensus that mitigating the effects of the energy and climate crisis requires the substitution of fossil resources for renewable energies in the coming decades. The Paris Agreements of 2015 (COP 21) set a limit on the increase in the average temperature of the surface of the planet Earth of 1.5 ºC, which means leaving unburned about half of the reserves of fossil fuels. Since the nature of renewable energy sources is very different from that of fossil fuels, this transition will lead to changes in the way energy is used in the transition towards sustainable social development: we are facing a real change of civilization. One of the most significant effects is the need to recapture energy from solar radiation (photovoltaic and termosolar) and its derivatives (water flows, winds, biomass). Fossil fuels are the result of capture by photosynthesis and other chemical reactions that took place hundreds of millions of years ago for hundreds of millions of years. It is a finite resource that we are now burning at a rate of 1 million times faster than when they were formed. Estimates made by some authors allow us to affirm that the surface (and territory) requirements necessary to capture and manage renewable energies will be about 80 times those of the fossil and nuclear energy system. This aspect has not yet been internalized neither by the political representatives, nor by the economic managers, nor by the general population. This communication analyses the projection of these territorial requirements on a Catalan scale when, after reducing current energy expenditure by 21% with savings programs and good practices, it will be necessary to occupy an extension of around 124,000 hectares for photovoltaic and wind catchments of which 60,000 may be on anthropized soils and the remaining 64,000 on sensitive soils (agricultural, forests and woodlands). The lack of information and an executive plan together with the high dense and unbalanced population pose additional difficulties to Catalonia's energy transition. In order to provide criteria for catchment implementations and to establish bridges of dialogue, since 2021 the CMES association has promoted the Energy Transition and Territory project (Transició Energètica I Territori, TEiT project) in collaboration with entities and people from different counties of Catalonia. This communication shall put numbers to these realities and ends with the exposition of the most relevant aspects that have emerged from these meetings.
Abstract
Today there is a broad consensus that mitigating the effects of the energy and climate crisis requires the substitution of fossil resources for renewable energies in the coming [...]
- 0
- read
Join the Trashion Revolution. La revolució de la moda a través de l'ecodisseny.
M. Solidança, M. PÉREZ-HICKMAN

Abstracts_4rceec (2024). 134

Abstract
SOSTENIBILITAT MEDIAMBIENTAL JUSTIFICACIÓ: A la indústria tecnològica ens anomenen usuaris i a la indústria tèxtil, consumidors… però no consumim, perquè el tèxtil no desapareix. L'estimulació de la innovació persegueix minimitzar l'impacte ambiental negatiu al llarg del cicle de vida de les peces i facilitar la transició cap a un consum i producció més sostenibles a la indústria tèxtil. OBJECTIUS: Impulsar la visió dels residus tèxtils com a recursos. Promoure la moda circular. Aconseguir allargar l'ús de la roba existent ajuda a reduir el malbaratament tèxtil. Per això és tan necessari l'ecodisseny. Més temps d’ús equival a minimitzar l’impacte ambiental. RESULTATS I CONCLUSIONS: Els productes CIRCUTEX de Solidança fets d´un feltre amb tèxtil reciclat i creat amb estratègies d´eco-disseny i el fil CIRCULARWOOL, un fil reciclat creat a través de tèxtil postconsum i km0 amb empreses de Catalunya. Amb aquests projectes explorem noves vies d'upcycling per a residus tèxtils vinculats a l'economia circular. El projecte que vam iniciar conjuntament el 2021 anomenat The Trashion Fab està en fase de reconfiguració. És un projecte de llarg recorregut escalable i reproduïble a nivell municipal i territorial. Va tenir molt d'èxit a la seva primera etapa però la manca de finançament no ha permès la seva continuació. TTF cerca crear un espai multidisciplinari dedicat a l'economia circular del sector tèxtil. A partir de la metodologia del triple balanç, aquest projecte contempla tres àrees d'acció: la formació en ecodisseny a partir de deixalles preposades consum, la trituració amb l'objectiu d'elaborar material no teixit i la venda de monomaterial pre consum. Aquesta proposta té previst oferir un banc de recursos tèxtils a professionals, a més d'un espai de coworking amb tot el material necessari per a la confecció, tallers on s'impartiran tècniques d'upcycling i zero waste tèxtil i on es podran formar tècnics tèxtils. Per això cal crear un equip de profesionals R+D en reutilització de residus tèxtils. Amb patronistes, professionals de la confecció i de la filatura, així com especialistes en investigació tèxtil, que puguin treballar amb contracte en continu i no basat en el voluntariat (com fins ara). Moda Sostenible Barcelona és una Associació fundada el 2013, la primera de moda sostenible a nivell internacional. Va néixer amb la voluntat d’unir esforços en el desenvolupament, la pràctica i la comunicació de la moda sostenible i circular. Solidança és una entitat social sense ànim de lucre fundada al 1997 dedicada a promoure la inserció sociolaboral i la formació professionalitzadora de persones en situació de vulnerabilitat a l'entorn. Aquesta missió la duu a terme mitjançant activitats enfocades a la gestió de residus i l'economia circular. La principal activitat és a través de la gestió del residu tèxtil amb el Programa Roba Amiga a Catalunya, promovent-ne la reutilització a través de la venda de segona mà a la xarxa de botigues Solidança/Roba Amiga amb l'objectiu d'impulsar la moda sostenible al territori i fomentar la venda km0.
Abstract
SOSTENIBILITAT MEDIAMBIENTAL JUSTIFICACIÓ: A la indústria tecnològica ens anomenen usuaris i a la indústria tèxtil, consumidors… [...]
- 0
- read
Interrelación de riesgos en poblaciones vulnerables: incidencia, características y determinantes
E. Trujillo-Baute, J. Redondo

Abstracts_4rceec (2024). 44

Abstract
La creciente situación de pobreza que existe en España refleja una marcada diferencia estructural en la población donde, a pesar del progreso económico global, hay una distribución desigual de recursos y oportunidades, y como consecuencia de ello, los ricos cada vez son más ricos y los pobres cada vez más pobres. Surge por lo tanto una urgente necesidad de comprender, abordar y visibilizar las múltiples vulnerabilidades que padece parte de la población, en particular, con respecto a las cuatro áreas que se consideran claves por el efecto directo que ejercen sobre a la calidad de vida de los hogares, estas son: energía, transporte, vivienda y agua. Se persigue analizar la situación a partir la introducción de un nuevo concepto, el de vulnerabilidades múltiples, que describe la intersección de estas áreas, donde los individuos se encuentran en un riesgo muy elevado de padecer simultáneamente las cuatro pobrezas o en diferentes combinaciones de ellas. A pesar de la relevancia de esta problemática, el análisis de las personas, los hogares y los territorios en los que es más probable experimentar este fenómeno son muy limitados. Sin embargo, solamente a partir de una profunda comprensión de cómo las diferentes vulnerabilidades pueden superponerse e interactuar entre sí, será posible el diseño y la implementación de políticas públicas adecuadas que permitan hacer frente a la vulnerabilidad de la población desde una perspectiva multidisciplinar del problema. Es por ello que el objetivo de esta investigación es incrementar el conocimiento existente sobre la incidencia, características y determinantes de diferentes tipos de vulnerabilidades en la población española. En particular, es de interés comprender cómo y cuáles son los factores socioeconómicos y espaciales, haciendo énfasis en la perspectiva de género y edad, que pueden incrementar la vulnerabilidad, tanto de manera individual como combinada, y explorar entre otras cuestiones relevantes, la posibilidad de que una de ellas constituya un factor desencadenante a las otras. Los resultados y las conclusiones de este estudio ayudarán a analizar la adecuación de las políticas sociales existentes el cumplimento del objetivo de reducción del problema y, además, proporcionarán una base sólida para el diseño de políticas públicas más efectivas destinadas a abordar las múltiples vulnerabilidades que enfrenta la población, con el fin último de mejorar el bienestar y la calidad de vida de los colectivos más afectados. Eje: 5. Sostenibilidad de las políticas públicas: Pobreza y desigualdad: tendencias y políticas.
Abstract
La creciente situación de pobreza que existe en España refleja una marcada diferencia estructural en la población donde, a pesar del progreso económico [...]
- 0
- read
La empresa familiar catalana y su adaptación a los retos de la digitalización y sostenibilidad: el caso de Idilia Foods
B. MONCLÚS

Abstracts_4rceec (2024). 146

Abstract
Las empresas, además de los retos de siempre como son la competitividad de los mercados y las necesarias estrategias para la continuidad y el crecimiento del negocio a largo plazo, se enfrentan a nuevos retos como la digitalización y la adaptación a los cada vez mayores requerimientos de prácticas sostenibles. Creemos que la empresa familiar catalana, con su papel fundamental en el tejido industrial, se enfrenta a retos y dificultades para esa adaptación, pero nuestra tesis es que está bien equipada para superarlos con buena nota, gracias a factores como la agilidad, el acceso al talento, su espíritu innovador y su compromiso con el largo plazo. En el “paper” desarrollaremos esa tesis a través del caso práctico de Idilia Foods
Abstract
Las empresas, además de los retos de siempre como son la competitividad de los mercados y las necesarias estrategias para la continuidad y el crecimiento del negocio [...]
- 0
- read
A l’avantguarda en informació de sostenibilitat, transparència ESG i compliance amb la legislació europea. Una oportunitat per a les universitats catalanes.
M. Ferres-Freixanet, E. Tarrats-Pons, N. Arimany-Serrat

Abstracts_4rceec (2024). 165

Abstract
Els reptes presents s’emmarquen en una conjuntura d’emergència climàtica i calen accions per fer un pas endavant cap a una economia més sostenible. Les universitats catalanes, així com les empreses i d’altres actors de la societat, tenen un paper clau per liderar el camí cap a un futur més verd, doncs son institucions cridades a ser motor de canvi en la lluita contra els desafiaments ambientals, socials i econòmics del segle XXI. L’aposta de les institucions governamentals catalanes per a una Societat del Coneixement amb bases reforçades pels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 2030 ha de contribuir, en mesura, en crear una societat innovadora capaç de generar coneixement i formar talent d’una forma compromesa amb el medi ambient i l’equilibri social. Les universitats catalanes han d’alinear-se amb els objectius del Pacte Verd Europeu, el conegut “European Green Deal” que busca transformar l'economia europea i esdevenir el primer continent climàticament neutre al 2050. Si bé a dia d’avui les universitats catalanes no estan obligades a elaborar i publicar informes de sostenibilitat d’acord amb la directiva 2022/2464 (UE) del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de desembre de 2022, les Normes Europees de presentació d'Informació de Sostenibilitat (NEIS) que se’n deriven poden servir de guia per comprendre què forma part de l’informe de sostenibilitat. El desembre de 2023 es van publicar els diversos blocs de normes NEIS que abasten diferents aspectes de la sostenibilitat. De l’apartat ambiental, s’inclou canvi climàtic, contaminació, recursos hídrics i marins, biodiversitat i ecosistemes, i ús dels recursos i economia circular. Pel què fa a aspectes socials: personal propi, treballadors de la cadena de valor, col·lectius afectats, i consumidors i usuaris finals. Pel què fa a NEIS de governança, la transversal es correspon a conducta empresarial. Corporate Sustainability Reporting Directive (CSRD) és la nomenclatura amb la que es coneix aquesta directiva sobre informació corporativa en matèria de sostenibilitat de la Unió Europea i de ben segur que farà ressò en el sí de molts consells de govern de grans empreses. Les universitats han d’identificar els seus ESG, i donar resposta a les qüestions de protecció ambiental (Environmental), preocupacions socials (Social) i principis de bona governança (Governance). En conclusió, volem conèixer si les universitats s’alineen a la tendència en realitzar informes de sostenibilitat, i si és així, si recullen els criteris ESG que pretén homogeneïtzar la UE en la seva directiva. Avui les universitats tenen la oportunitat i, alhora, la responsabilitat de liderar la transició cap a un futur més sostenible, transparent i compromès amb la transformació que exigeix el futur de la societat.
Abstract
Els reptes presents s’emmarquen en una conjuntura d’emergència climàtica i calen accions per fer un pas endavant cap a una economia més sostenible. [...]
- 0
- read
Empreses, institucions, geopolítica
M. Callejon, V. Ortún

Abstracts_4rceec (2024). 183

Abstract
Objectiu L’objectiu de la Comunicació es: (1) identificar i sintetitzar les bases actuals de les principals polítiques empresarials i industrials promogudes per la UE, Estats Units, organismes internacionals i governs català i espanyol, i constatar la seva aplicació la realitat del sistema productiu català; i (2) analitzar en quina mesura aquesta acció institucional pot influir en la millora de les dimensions de les empreses del sistema productiu català. Plantejament La petita dimensió relativa de les empreses catalanes (com de Espanya, Itàlia i altres països mediterranis) es un dels aspectes que es mencionen com una de les causes del feble creixement de la productivitat del sistema la última dècada. En la mesura que la dimensió recull característiques competitives de les empreses, constitueix un paràmetre d’interès. Les capacitats empresarials, la seva productivitat i competitivitat, depenen de diversos factors però, en primer lloc, de la qualificació de les persones, i en segon lloc de l’entorn institucional del que aquest treball s’ocupa. Altre factor destacable son les pertorbacions o “shocks” que l’entorn global projecte sobre els sistemes productius. Alguns shocks recents sobre la economia global provenen de la lluita geoestratègica i militar, en primer lloc, però també d’altres desenvolupaments com: (a) la concentració de poder en les grans plataformes tecnològiques; (b) les transformacions dels sistemes financers; i (c) l’acció dels grans inversors globals de capital privat que influeixen en la gestió de les empreses. L’enfrontament geoestratègic dona lloc a la disrupció de les cadenes de circulació d’inputs, i la resultant recomposició dels sectors productius. Y, sobretot, que els països occidentals volen recuperar el control d’una indústria en bona part transferida a Xina. Iniciatives internacionals Front al ampli escenari obert tant la OCDE com la Comissió Europea han intensificat el seu interès i les seves propostes per la millora de la qualitat i potència del conjunt d’empreses que han de operar en l’actual i futur terreny productiu i de relacions internacionals. Tant l’estructura empresarial com la composició sectorial serà afectada d’una manera o altre. Estats Units ha adoptat un conjunt de mesures de política industrial, que fins fa poc descartava i, per tant, els països europeus segueixen la iniciativa. D’altre banda, tant Estats Units com França, Alemanya i altres països europeus apunten la intenció de reforçar l’ indústria militar. Tècnicament seria una bona base de recuperació d’un sector manufacturer intensiu en recerca i coneixements. Socialment significaria el retorn del trade-off “guns or butter”. Enfoc i resultat esperat Aquest treball utilitza tres instruments principals d’anàlisi: primer, articles acadèmics; segon, publicacions rellevants de blogs, think tanks, i publicacions econòmiques nacionals i internacionals; i tercer, bases de dades de la OCDE, UE, Eurostat, INE, Idescat, Generalitat i altres publicacions governamentals i organismes internacionals. Finalment s’intenta valorar el grau d’ajust entre els instruments emprats pels governs i l’objectiu de millorar les dimensions empresarials com a element per adquirir competitivitat internacional.
Abstract
Objectiu L’objectiu de la Comunicació es: (1) identificar i sintetitzar les bases actuals de les principals polítiques empresarials i industrials promogudes [...]
- 0
- read
AI as a factor of social progress
J. Asenjo, M. Murillo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
4TH CONGRESS OF ECONOMICS AND BUSINESS OF CATALONIA: TOWARDS A MORE DIGITAL AND SUSTAINABLE ECONOMY (2024) THEMATIC AXIS: 6. THE SCIENCE AND INNOVATION SYSTEM AND THE CHALLENGE OF DIGITAL TRANSFORMATION Artificial intelligence and other emerging technologies TITLE OF THE COMMUNICATION: AI as a factor of social progress AUTHORS: Javier M. Asenjo Fernández (UOC), Manuel Murillo Rosado (UB) (both founding partners of the Conscienzia.org Association) JUSTIFICATION: AI is at the center of numerous debates due to its potential risks. However, it can also be a source of economic and social opportunities. OBJECTIVES - To reflect on the impact of AI on the economy, business and society. - To address the requirements for AI to become a factor of social progress. ABSTRACT INTRODUCTION AI is a set of programs that simulate human intelligence using massive data analysis and statistical prediction among other techniques. Its origin dates back to the 1950s with the work of Alan Turing (and others), although the real explosion came when the Chat GPT tool developed by the American company Open AI was presented in the open. A world of new possibilities and potential risks opened up globally. SOME KEY VARIABLES AFFECTED BY THE IRRUPTION OF THE IA - PRODUCTIVITY: there is talk of an increase of 15% per year on a sustainable basis. Many tasks can be done in half the time. - EMPLOYMENT: companies could consider doing without part of their workforce. Some jobs could disappear and new ones could emerge. - TIME: a surplus of time can be generated that can be devoted to other things, giving rise to new opportunities in emerging sectors. - EQUALITY: it can increase the GDP of the most developed countries (Macro) and of the most qualified companies and people (Micro). AI AS A FACTOR OF SOCIAL PROGRESS For this to happen, great progress would have to be made in order to meet a series of preconditions: - Governments and companies would prioritize ethical values when configuring algorithms, and people would be given primacy over machines. - Society would enhance the opportunities and minimize the risks of its use in strategic sectors: health, education, business, employment, ... - All social levels would be involved: political, business, trade union, ... in the search for a sustainable balance between jobs destroyed and those generated. - Critical thinking, verification of sources and reflection on the proper use of the application of AI would be promoted in education and citizenship. - Machines would pay taxes and social security contributions to compensate for the undesirable effects of their scalability. AI can make a difference as a factor of social progress in areas such as: - By sustainably increasing productivity, GDP can be improved and that differential could be devoted to improving services to the public - Improving individualized attention: to patients (health), to the customer (companies), to students (education), ... - With more quality time available (Kairos in Greek), people could devote it to areas they cannot now: taking care of people, enjoying the environment, art, leisure, learning, having a healthier life, creating, ...
Abstract
4TH CONGRESS OF ECONOMICS AND BUSINESS OF CATALONIA: TOWARDS A MORE DIGITAL AND SUSTAINABLE ECONOMY (2024) THEMATIC AXIS: 6. THE SCIENCE AND INNOVATION SYSTEM AND THE CHALLENGE [...]
- 0
- read
Empreses, institucions, geopolítica [Eix 3: La musculatura del sistema empresarial català]
V. Ortún, M. Callejón

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Objectiu L’objectiu de la Comunicació es: (1) identificar i sintetitzar les bases actuals de les principals polítiques empresarials i industrials promogudes per la UE, Estats Units, organismes internacionals i governs català i espanyol, i constatar la seva aplicació la realitat del sistema productiu català; i (2) analitzar en quina mesura aquesta acció institucional pot influir en la millora de les dimensions de les empreses del sistema productiu català. Plantejament La petita dimensió relativa de les empreses catalanes (com de Espanya, Itàlia i altres països mediterranis) es un dels aspectes que es mencionen com una de les causes del feble creixement de la productivitat del sistema la última dècada. En la mesura que la dimensió recull característiques competitives de les empreses, constitueix un paràmetre d’interès. Les capacitats empresarials, la seva productivitat i competitivitat, depenen de diversos factors però, en primer lloc, de la qualificació de les persones, i en segon lloc de l’entorn institucional del que aquest treball s’ocupa. Altre factor destacable son les pertorbacions o “shocks” que l’entorn global projecte sobre els sistemes productius. Alguns shocks recents sobre la economia global provenen de la lluita geoestratègica i militar, en primer lloc, però també d’altres desenvolupaments com: (a) la concentració de poder en les grans plataformes tecnològiques; (b) les transformacions dels sistemes financers; i (c) l’acció dels grans inversors globals de capital privat que influeixen en la gestió de les empreses. L’enfrontament geoestratègic dona lloc a la disrupció de les cadenes de circulació d’inputs, i la resultant recomposició dels sectors productius. Y, sobretot, que els països occidentals volen recuperar el control d’una indústria en bona part transferida a Xina. Iniciatives internacionals Front al ampli escenari obert tant la OCDE com la Comissió Europea han intensificat el seu interès i les seves propostes per la millora de la qualitat i potència del conjunt d’empreses que han de operar en l’actual i futur terreny productiu i de relacions internacionals. Tant l’estructura empresarial com la composició sectorial serà afectada d’una manera o altre. Estats Units ha adoptat un conjunt de mesures de política industrial, que fins fa poc descartava i, per tant, els països europeus segueixen la iniciativa. D’altre banda, tant Estats Units com França, Alemanya i altres països europeus apunten la intenció de reforçar l’ indústria militar. Tècnicament seria una bona base de recuperació d’un sector manufacturer intensiu en recerca i coneixements. Socialment significaria el retorn del trade-off “guns or butter”. Enfoc i resultat esperat Aquest treball utilitza tres instruments principals d’anàlisi: primer, articles acadèmics; segon, publicacions rellevants de blogs, think tanks, i publicacions econòmiques nacionals i internacionals; i tercer, bases de dades de la OCDE, UE, Eurostat, INE, Idescat, Generalitat i altres publicacions governamentals i organismes internacionals. Finalment s’intenta valorar el grau d’ajust entre els instruments emprats pels governs i l’objectiu de millorar les dimensions empresarials com a element per adquirir competitivitat internacional.
Abstract
Objectiu L’objectiu de la Comunicació es: (1) identificar i sintetitzar les bases actuals de les principals polítiques empresarials i industrials promogudes [...]
- 0
- read
Qualitat de l’ocupació industrial
M. Redondo

Abstracts_4rceec (2024). 27

Abstract
Les darreres dades conegudes de l’Enquesta de població activa mostren un creixement destacat de l’ocupació industrial a Catalunya, a prop de representar el 17% de l’ocupació catalana total. L’augment d’ocupació copsat durant el 2023 i principis de 2024 ha vingut de la mà d’una recuperació del VAB industrial, després d’un any 2022 especialment negatiu per al sector en termes d’activitat industrial. El Pacte nacional per a la indústria 2022-2025 dedica el seu àmbit tercer a l’ocupació de qualitat, les condicions de treball i la formació de les persones treballadores en la indústria posant de manifest com és d’important vetllar per la qualitat de l’ocupació industrial. Un sector, l’industrial, clau en una economia per la seva capacitat tractora, impulsora de la innovació i la competitivitat i on els factors productius poden tenir millors retribucions gràcies als guanys de productivitat. Catalunya ha estat en el passat una economia amb un fort pes de la indústria, i l’objectiu és enfortir-lo. En aquest sentit, el Pacte es fixa l’objectiu per a 2025 d’assolir una xifra de 510.000 persones afiliades a la Seguretat Social i que les dones representin el 33% del total. Resulta d’interès analitzar detalladament el grau de qualitat de l’ocupació industrial, a través de la comparativa de diferents indicadors associats a l’ocupació i l’afiliació a la Seguretat Social, la contractació laboral i la desocupació, també en contraposició amb altres sectors de l’economia catalana amb la finalitat última de determinar aquells aspectes a millorar. Els indicadors estudiats estan vinculats, entre altres, a la temporalitat, els salaris, els nivells formatius de la població ocupada, la sinistralitat laboral i l’atur. Una de les característiques principals de la indústria fa referència a l’elevada proporció d’homes entre els seus ocupats, sobretot en algunes branques d’activitat que coincideixen, justament, amb les millor remunerades. D’altra banda, sobresurt en el conjunt de la indústria un baix nivell de temporalitat però un elevat recurs al treball de les ETT i un menor ús de la figura del contracte fix discontinu, que en altres sectors s’ha vist impulsat arran de la reforma laboral de 2021. Quant a la sinistralitat laboral, els índexs d’incidència situen la indústria al capdavant dels sectors, només superada per la construcció. A l’estudi també es fa una comparativa sectorial de la qualitat de l’ocupació a través de les dimensions que ofereix l’Enquesta de qualitat i condicions de treball elaborada pel Departament d’Empresa i Treball. D’aquí es dedueix que l’ocupació industrial presenta una qualitat inferior en ambient físic i en la dimensió d’habilitats, participació i formació. En el primer cas per estar exposats els seus treballadors amb més freqüència a condicions de treball potencialment perjudicials, i en el segon per comportar menys exigències cognitives, amb el que això pot implicar de treball rutinari i mecànic, i tenir menys capacitat de decisió i de participació en l’organització que els treballadors d’altres sectors.
Abstract
Les darreres dades conegudes de l’Enquesta de població activa mostren un creixement destacat de l’ocupació industrial a Catalunya, a prop de representar [...]
- 0
- read
Educating for Critical Thinking, Assertiveness and Emotional Self-Regulation on Smartphones: A Scoping Review
M. Montané, J. Corral, E. Tarrats-Pons

Abstracts_4rceec (2024). 73

Abstract
Future business leaders must possess digital competence and soft skills like critical thinking, assertiveness, and emotional self-regulation. Traditional training and development methods lack flexibility, thus hindering adaptability. Smartphones, ubiquitous, adaptable, and providing the most digital equality among m-learning platforms, play a crucial educational role as demonstrated by many applications for language learning or academic content in math, history, or science. However, it remains unclear if user-generated interactions in mobile apps can develop soft leadership skills. This research, conducted within the guidelines of a PRISMA scoping review, aims to validate smartphones as a quality medium for acquiring soft leadership skills. It explores mobile apps as a learner-driven, flexible, universal, timeless, and fast alternative to traditional training methods for leadership skills such as critical thinking, assertiveness, and emotional self-regulation.
Abstract
Future business leaders must possess digital competence and soft skills like critical thinking, assertiveness, and emotional self-regulation. Traditional training and [...]
- 0
- read
ESTIMACIÓ DE LES PARITATS DE PODER ADQUISITIU (PPA) PER A LES COMUNITATS AUTÒNOMES ESPANYOLES. 2021
V. Galletto

Abstracts_4rceec (2024). 16

Abstract
ESTIMACIÓ DE LES PARITATS DE PODER ADQUISITIU (PPA) PER A LES COMUNITATS AUTÒNOMES ESPANYOLES. 2021 EIX 2. DETERMINANTS DEL CONTEXT MACROECONÒMIC Àlex Costa. Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades Vittorio Galletto. Institut Metròpoli. Universitat Autònoma de Barcelona Jaume Garcia. Universitat Pompeu Fabra Josep Lluís Raymond. Universitat Autònoma de Barcelona Daniel Sánchez – Serra. OCDE Abril 2024 Els preus varien entre països però també entre territoris d’un mateix país, fet que qualsevol observador pot apreciar en els seus desplaçaments entre països i dins d’un mateix país/estat. Aquest fet és rellevant pels canvis que suposa en el cost de la vida de la població i en conseqüència, en el nivell de benestar dels individus dels diferents territoris. No cal insistir en la rellevància d’aquesta informació per a la implementació i avaluació de las polítiques públiques. Tot i aquesta rellevància, no existeixen a Europa estadístiques oficials sobre Paritats de poder adquisitiu (PPA) a nivell regional. En el preàmbul del Reglament del Parlament Europeu i del Consell de 2007 s’indica que “s’han d’encoratjar els Estats membres a elaborar dades per les PPA regionals”. No obstant, a hores d’ara encara no existeixen aquestes dades. L’objectiu d’aquest treball és estimar les PPA per les Comunitats Autònomes espanyoles (CCAA) utilitzant mètodes indirectes fent ús de la informació més completa i més recent disponible en aquests moments. La metodologia utilitzada ha comptat amb una perspectiva doble, macro i microeconomètrica (tal com s’havia realitzat en l’estudi anterior que obtenia dades de PPA de les CCAA per l’any 2012 (Costa et al 2015)). La integració d’aquestes dos metodologies permet obtenir una estimació de síntesi que, a l’incorporar d’ambdues aproximacions, es considera la més sòlida possible. L’aproximació macro aplica la hipòtesi de Balassa-Samuelson que relaciona els nivells de preus amb els nivells de PIB o Renda per càpita. S’estimen dos models, un amb dades pels estats dels EUA i un altre pels països de la zona Euro. La utilització de les dades dels EUA té l’avantatge que es refereixen a observacions regionals d’una mateixa economia, i per tant es pot suposar que mostren un grau d’integració superior al que poden representar dades països diferents, encara que siguin espais físicament més allunyats al nostre àmbit d’estudi. D’altra banda, l’ús de dades dels EUA permet ampliar el model de Balassa-Samuelson amb variables com l’estructura productiva i els preus de l’habitatge. La metodologia micro estima les PPA com els efectes regionals d’una equació explicativa de la despesa total de les llars espanyoles estimada amb dades de l’Encuesta de Pressupostos Familiars (EPF) de l’INE. La proposta de PPA de síntesi s’ha fet a partir d’una mitjana ponderada dels resultats dels mètodes macro i micro, on les ponderacions tenen en compte la fiabilitat dels resultats en funció de la grandària de les mostres de l’EPF. A més de presentar els valors de les PPA pel 2021, en el treball també es mostra com queden corregides macromagnituds tan rellevants com el PIB pc de les CCAA quan es consideren els diferents valors de la PPA de cada comunitat autònoma.
Abstract
ESTIMACIÓ DE LES PARITATS DE PODER ADQUISITIU (PPA) PER A LES COMUNITATS AUTÒNOMES ESPANYOLES. 2021 EIX 2. DETERMINANTS DEL CONTEXT MACROECONÒMIC Àlex [...]
- 0
- read
Guia per a la publicació dels indicadors lligats a la Taxonomia de la UE
O. Canosa Daroca

Guia per a la publicació dels indicadors lligats a la Taxonomia de la UE (2023). COM LES EMPRESES PODEN COMPLIR I UTILITZAR EL REGLAMENT 2020/852/UE

Abstract
El document aborda el reglament de taxonomia de la UE de manera holística, des del compliment normatiu fins al desenvolupament futur i els usos estratègics, incloent-hi eines i recomanacions. Es destaca la importància de transmetre internament en les empreses l'ús estratègic de la taxonomia per a garantir la seva comprensió en tots els nivells. En resum, el document proporciona una visió detallada de la normativa, la seva aplicació i metodologia, amb l'objectiu d'assegurar el compliment normatiu i augmentar la transparència en la divulgació d'informació de sostenibilitat.
Abstract
El document aborda el reglament de taxonomia de la UE de manera holística, des del compliment normatiu fins al desenvolupament futur i els usos estratègics, [...]
- 0
- read
Understanding and Enhancing the Local Data Ecosystem: Integrating the Triple Helix of Government, Company, and Society
G. Toscani

Abstracts_4rceec (2024). 67

Abstract
This paper investigates local data ecosystems in Catalunya, Spain, focusing on how government, companies, and society interact within this framework. Employing the Triple Helix model, which stresses collaboration among government, industry, and society (including academia), it analyzes stakeholders' roles and dynamics. Through literature review, interviews, and case studies, challenges like governance, data sharing, and data operability disparities are identified alongside collaboration and innovation prospects. Strategies proposed for Triple Helix integration include partnership enhancement, professional training, data literacy promotion, ethical data practices, and collaboration infrastructures. The paper aims to advance sustainable local data ecosystems benefiting society at large. @font-face {font-family:"Cambria Math"; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:roman; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-536870145 1107305727 0 0 415 0;}@font-face {font-family:Aptos; panose-1:2 11 0 4 2 2 2 2 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:536871559 3 0 0 415 0;}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-unhide:no; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; margin:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Aptos",sans-serif; mso-ascii-font-family:Aptos; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:Aptos; mso-fareast-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Aptos; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi; mso-font-kerning:1.0pt; mso-ligatures:standardcontextual; mso-fareast-language:EN-US;}p {mso-style-priority:99; mso-margin-top-alt:auto; margin-right:0cm; mso-margin-bottom-alt:auto; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";}.MsoChpDefault {mso-style-type:export-only; mso-default-props:yes; mso-ascii-font-family:Aptos; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:Aptos; mso-fareast-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Aptos; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi; mso-fareast-language:EN-US;}div.WordSection1 {page:WordSection1;}
Abstract
This paper investigates local data ecosystems in Catalunya, Spain, focusing on how government, companies, and society interact within this framework. Employing the Triple [...]
- 0
- read
Reversing unsustainable development
J. Sempere-Carreras, J. Pujol-Soler, J. Parés-Grahit, E. Furro, M. Crehuet

Abstracts_4rceec (2024). 143

Abstract
Sustainable development aims to preserve the continuity of life and enable human development within the framework of a planet with finite resources. Physical resources include renewable flow resources such as solar radiation, the water cycle or biomass and non-renewable finite stock resources such as minerals and fossil fuels; but there are also ecosystem resources, such as environmental health and species biodiversity, essential for life. Simply changing fossil fuels for renewable sources of energy does not in itself guarantee a change to sustainable development, although it is unavoidable to recover less devastating climate and environmental pollution scenarios. Sustainable development at the end of the fossil age is presented as a true change of civilization. It presents multiple and different facets that need to be addressed in their entirety and interdependence and that have in common the need to reverse many practices that have been harmful to the natural environment and, in turn, to humanity. Today there is a very broad consensus around the idea that a priority task is to face the climate emergency, trying to mitigate and reverse it as soon as possible. And this involves fundamentally changing the energy matrix, abandoning fossil fuels and building a new renewable energy system. Without recourse to the intensive and easily available energy of fossils, a new balance will have to be found in the use and management of basic resources for the sustenance of life and human civilizations; that is, energy, water, food, the natural environment and biodiversity. The aim of this communication is to contribute to laying the foundations for this important transformation and specifically in: a) the definition of new accounting tools, both energy and economic, suitable for the new sustainable society; b) the reconversion of economic activities towards a "green" economy; c) a more balanced territorial distribution of both the population and human activities, and in particular a relocation of these activities to avoid the unsustainable hypertrophy of transport on a global scale; and d) The promotion of new values and new forms of social and political organization appropriate to the collective responsibilities of the new society.
Abstract
Sustainable development aims to preserve the continuity of life and enable human development within the framework of a planet with finite resources. Physical resources include [...]
- 0
- read
La política Energètica de la Unió Europea. Elements de comparació amb altres blocs econòmics
F. Bonvehí

Abstracts_4rceec (2024). 115
- 0
- read
Strategies for a more sustainable logistics model in middle cities: lessons learnt from the first Sustainable Urban Logistics Plans implemented in Catalonia
E. Alvarez Palau, C. Gutiérrez, M. Roig, C. Rivero

Abstracts_4rceec (2024). 106

Abstract
Twenty years after passing the Mobility Law of Catalonia, there have been notable changes in the way people move. The gradual approval of Sustainable Urban Mobility Plans has led to an infrastructural adaptation, a supply of mobility services that favour the most sustainable modes of transport, and a gradual increase in the demand of users to gradually assimilate the new paradigm. However, the other transport-related sector, urban freight distribution, has not followed the same dynamic. It is true that logistics companies have been implementing strategies to optimize costs - by reducing kilometres travelled - and emissions - by adapting vehicle fleets - but the increase in the number of B2C eCommerce deliveries has magnified the externalities caused. Sustainable Urban Logistics Plans (SULP) arise as a new instrument to precisely revert this trend, providing new methodologies that must lead to new strategies to be implemented in the municipalities. This work aims to compile the main lessons learnt from the drafting process of the first four SULP of medium-sized Catalan cities. In this way, a public debate will be launched regarding the suitability of this new instrument and the recommendations for local authorities aiming to follow this initiative.
Abstract
Twenty years after passing the Mobility Law of Catalonia, there have been notable changes in the way people move. The gradual approval of Sustainable Urban Mobility Plans [...]
- 0
- read
The effect of particle properties on binary mixture segregation during blast furnace charging
R. Roeplal, Y. Pang, D. Schott

particles2023.

Abstract
Segregation is likely to occur during blast furnace charging since the iron ore mixture contains particles differing simultaneously in size, shape and density. However, predicting how the mixture components will be distributed is particularly difficult due to the combined effect of these differences. Although the Discrete Element Method has been used extensively to gain understanding of segregation during blast furnace charging, most research has focused on simple mixtures in which particles differ only in size. In this work, we investigate how size, shape and density differences simultaneously affect mixture segregation in radial and vertical directions of a charged layer using the response surface methodology. We found that size and density difference between the mixture components significantly affect both radial and vertical segregation while shape differences, especially the aspect ratio, are relatively less important.
Abstract
Segregation is likely to occur during blast furnace charging since the iron ore mixture contains particles differing simultaneously in size, shape and density. However, predicting [...]
- 0
- read
Catalunya capdavantera en recerca i innovació en medicaments de teràpia avançada
A. Comella Bolla, A. Guiraut, J. Coll

Abstracts_4rceec (2024). 69

Abstract
La recerca i innovació són elements clau per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya. Aquests generen coneixement, tecnologia i innovació; i fomenten avenços i oportunitats que beneficien la societat, millorant el benestar i la competitivitat. El sector de les ciències de la vida i la salut és motor d’innovació a Catalunya amb un impacte econòmic del 7,9% del PIB. En particular, les teràpies avançades constitueix un dels principals camps de recerca a Catalunya amb 2,195 publicacions i 30 patents registrades durant la darrera dècada. La recerca en teràpies avançades es remunta a finals del segle XIX, i ha crescut exponencialment des del 2000 degut a l’aprovació de les primeres teràpies avançades per l'Agència Europea de Medicaments. Aquests medicaments coneguts com a ATMPs en anglès, són una revolució que transformaran la medicina actual i generaran un impacte significatiu en la societat. Els ATMPs ofereixen una captivadora solució per malalties sense cura, millorant la qualitat de vida dels pacients, reduint la càrrega econòmica i social d’aquestes malalties i alleugerant la pressió sobre el sistema sanitari, un aspecte crític considerant l'augment de l'esperança de vida. Catalunya és un actor clau en el l’ecosistema de la salut i un referent en ATMPs a Europa que compte amb un ecosistema sòlid i especialitzat en aquest camp. L’ecosistema integra acadèmia i centres de recerca de primer nivell, hospitals, indústria i inversors. Catalunya és molt activa en etapes clíniques ocupant el 5è lloc a Europa i el 8è a mundialment. A Espanya participa en 88,5% dels assajos clínics, 9% dels quals són de teràpies avançades. Catalunya és la seu escollida per grans multinacionals, com Astrazeneca, Alliance Healthcare, Bayer, Boehringer Ingelheim, Novartis, Roche i Sanofi, que es complementa amb entitats públiques de prestigi, com són el centre de Producció i Validació de Teràpies Avançades de la Universitat de Barcelona, Creatio, i el Banc de Sang i Teixits de la Generalitat, ambdós amb una important activitat desenvolupadora d’ATMPs. A més, la regió compta amb nombrosos líders d'opinió i professionals altament qualificats en teràpies avançades, i amb el suport del govern. Tot plegat són aspectes essencials i motor per impulsar la competitivitat; el creixement econòmic i intel·lectual; fomentar la innovació; i facilitar la transferència de coneixement i l’atracció de talent a Catalunya. No obstant, innovació en ATMPs és desafiadora, exigent i presenta reptes, tant a Catalunya com a la resta d’Europa. La incertesa de l’entorn regulatori i ètic al voltant d’aquests medicaments; l’elevat cost associat al llarg de la cadena de desenvolupament d’ATMPS; la complexitat logística de producció, escalatge, distribució i implementació en el sistema sanitari; i el requeriment d’una elevada inversió en infraestructures, son alguns dels reptes que presenten aquestes teràpies. En conclusió, els ATMPs representen el futur de la medicina moderna, i Catalunya es troba capdavantera. Els desafiaments associats amb aquestes teràpies s‘han d’abordar proactivament mitjançant la col·laboració entre les institucions públiques i privades, el govern i les autoritats reguladores i sanitàries. Només així, la innovació d’ATMPS seran una realitat en benefici de la societat.
Abstract
La recerca i innovació són elements clau per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya. Aquests generen coneixement, tecnologia i innovació; [...]
- 0
- read
L’acció comercial dels grups Tecnio és la clau perquè tot funcioni ?
R. Vidal Tusal, E. García, P. Simó

Abstracts_4rceec (2024). 72

Abstract
JUSTIFICACIÓ: Les polítiques de transferència i innovació busquen fomentar la interacció entre els generadors de coneixement (universitats) i els explotadors (indústries). A Catalunya, s'ha introduït la marca-segell Tecnio amb la hipòtesi inicial que millorant l'enfocament comercial es podria reduir la "distància" entre empresa i universitat, i que les empreses serien les principals sol·licitants de coneixement per generar innovació al país. Malauradament, la realitat és que encara hi ha un baix nivell d'innovació empresarial. Els grups de recerca amb segell Tecnio, dins de l’entorn universitari, han de complir uns requisits que suposadament tenen com a objectiu impulsar una interacció efectiva entre el món acadèmic i el sector empresarial. Aquests requisits es divideixen en dues àrees principals: la relacionada amb la qualitat del grup (certificació de qualitat, publicacions, etc.), i la centrada en l’acció comercial, com l’elaboració d’un pla de màrqueting i la creació d’ spin-off. Centrant-nos en el pla de màrqueting, ens preguntem : L’acció comercial dels grups Tecnio és la clau perquè tot funcioni ? METODOLOGIA: Es pretén donar resposta a través d’un estudi qualitatiu, on s'ha analitzat a fons la perspectiva dels investigadors principals dels grups Tecnio d’una universitat amb un alt índex de transferència dins el sistema. RESULTATS: Malgrat els esforços per millorar la seva funció comercial, els grups Tecnio troben difícil ampliar el seu impacte. Els plans de màrqueting es veuen afectats per mancances en recursos humans, econòmics i de coneixement. A més de les seves tasques principals, han d'assumir rols addicionals com a "animadors de les PIMES" i gestors de convocatòries. Els beneficis percebuts són limitats a causa de la burocràcia, la manca d'ajuts econòmics i la baixa visibilitat. També estan en desavantatge comercial respecte altres agents tecnològics del sistema. Com a resultat, molts grups actius es pregunten fins a quin punt podrien aconseguir els seus objectius sense la dependència del segell Tecnio, ja que en general, els plans de màrqueting son descrits com un requisit més burocràtic que pràctic. Actualment, l'Associació Tecnio (iniciativa liderada pels mateixos grups), treballa per revaloritzar el segell, per reposicionar-lo dins de la política d'innovació del país, per donar una visibilitat clara del seu rol dins del sistema, amb l'objectiu d'aconseguir una política coordinada i integradora entre agents. CONCLUSIONS: Desenvolupar un pla de màrqueting pot abordar aspectes comercials i estratègics, però no és percebut com la solució definitiva per resoldre tots els desafiaments en transferència i cooperació. Aquest estudi revela una realitat en la interacció dels agents del sistema d'innovació i de les qüestions que hi ha al darrere i que no sempre es fan explícites. El fet que el pla de màrqueting hagi posat de manifest les discrepàncies en el sistema indica que hi ha aspectes més complexos que s'han d'abordar més enllà de la comercialització pura. El coneixement i el reconeixement mutu podrien ser la base per al desenvolupament d'una política de transferència veritablement de cooperació. Per tal que tot funcioni de manera fluïda, és essencial una política dissenyada amb una visió comuna, tenint en compte el paper de cadascun dels agents involucrats.
Abstract
JUSTIFICACIÓ: Les polítiques de transferència i innovació busquen fomentar la interacció entre els generadors de coneixement (universitats) [...]
- 0
- read
AI as a tool to help finding a job
J. Asenjo, M. Murillo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
4TH CONGRESS OF ECONOMICS AND BUSINESS OF CATALONIA: TOWARDS A MORE DIGITAL AND SUSTAINABLE ECONOMY (2024) THEMATIC AXIS: 4. HUMAN CAPITAL AND THE FUTURE OF WORK/The future of work in a world governed by artificial intelligence. COMMUNICATION TITLE: "AI as a tool to help finding a job". AUTHORS: Javier M. Asenjo Fernández (UOC), Manuel Murillo Rosado (UB) JUSTIFICATION: AI is at the center of many debates. However, approaches are needed to take advantage of the opportunities and assess the risks of applying it to solve specific problems, in this case job search. OBJECTIVES: - Describe an overview of the process and a methodology for applying AI to job search and assess its risks and opportunities. - To share various practical experiences carried out in this context (Porta 22 of Barcelona Activa, public institute, private university, professional college). ABSTRACT INTRODUCTION AI is a set of computer programs that simulate human intelligence through statistical predictions and other techniques. Its origin dates back to the 50's with the work of Alan Turing (among others) and in November 2022, the open launch of the GPT Chat by the company Open AI is a catalyst for all previous contributions, opening a world of new opportunities and challenges at a global level. This paper proposes the use of this technology as an aid to find a job, with all the pros and cons that this entails. A global vision of the process and an applied methodology based on conversational chatbots, note takers, multimedia generators (images, videos and audio) is described. AREAS OF APPLICATION OF IA TO JOB SEARCH There are three areas where AI can bring value to job search. Firstly, improving knowledge: one's own (personal SWOT) and others' (market, sector, company, job position). Secondly, the sharpening of tools: CV, presentation communication (letter, mail, LinkedIn post, Whatsapp), portfolio (web, blog, social networks...), interview, tests and group dynamics. Finally it can be applied to continuous improvement through reflection on the preparation and execution of the process (feedback). PRACTICAL EXPERIENCES The authors have conducted several practical workshops in the context of this proposal. They have focused on training for the recruitment interview. Three phases have been worked on: script preparation (using chatbots), interview practice (with note takers for videoconferencing) and continuous improvement (chatbots and images). The aspects verified may be interesting for this area and extrapolated to others. The workshops have been carried out mainly for Barcelona Activa (in Porta 22) both face-to-face and virtual. Also for educational centers: Palau Ausit Public Institute (Ripollet) and Mediterrani University School (Barcelona). Finally, two conferences for the Association of Economists of Catalonia. CONCLUSIONS In the first place, the initial balance is positive, it has generated interest and participation. However, potential risks must be monitored: data protection, hallucinations, ethical aspects. Finally, this model is potentially transferable to other contexts and scalable to improve its impact on society.
Abstract
4TH CONGRESS OF ECONOMICS AND BUSINESS OF CATALONIA: TOWARDS A MORE DIGITAL AND SUSTAINABLE ECONOMY (2024) THEMATIC AXIS: 4. HUMAN CAPITAL AND THE FUTURE OF WORK/The future [...]
- 0
- read
Està el teixit industrial català preparat per a l’arribada de nous fabricants de vehicles? El cas de Chery.
M. Clavijo Losada, T. Megía

Abstracts_4rceec (2024). 182

Abstract
El 12 d’abril de 2024 Chery va signar un acord amb l’empresa catalana Ebro-EV Motors per a poder assemblar al D-Hub l’Omoda 5, un dels principals models del fabricant xinès. Les previsions més optimistes indiquen que aquest podria ser el primer de més models que podrien acabar assemblant-se a l’antiga fàbrica de Nissan a la Zona Franca. L’objectiu de l’empresa asiàtica és fabricar 150.000 vehicles cap el 2029. De manera inicial, la producció a la planta de Zona Franca es limitarà a l’assemblatge de grans parts del vehicle que s’importaran de la Xina semidesmuntats, el procés anomenad DKD (Disassembled Knocked-Down). Aquest procés sol implicar la fabricació complerta del vehicle al país d’origen i el seu desmuntatge parcial per a ser transportat i rearmat a la planta de destí per a ser venut al mercat objectiu. Aquesta estratègia de producció pot esdevenir la primera fase cap a processos a on cada cop es vagin fabricant més parts a la planta de destí (MKD: Medium Knocked-Down; SKD: Semi Knocked-Down) fins a arribar a la fase CKD (Completely Knocked-Down), en la que, si bé la major part de components ja es fabriquen a la planta de destí, molts petits components continuen essent importants. L’objectiu de la recerca és analitzar si el teixit industrial català de l’automoció estaria preparat per assumir el repte d’aprovisionar a un nou OEM, en aquest cas Chery, si aquesta empresa decideix passar del model DKD actual a un model CKD. Es vol valorar fins a quin punt Chery podria trobar a Catalunya una oferta de components amb prou massa crítica com per plantejar-se aquest canvi productiu. Per a la recerca s’utlitzarà la base de dades internacional anomenada “Marklines”, que conté informació detallada de més de 70.000 proveïdors del sector de l’automoció de tot món. Am certa aproximació, aquesta base de dades por indicar quins proveïdors ha estat utilitzant Chery en els darrers anys i per a quins components dels seus vehicles. A la vegada, també pot indicar en cada país quines empreses operen en la producció cadascun d’aquests components. Generant i creuant aquestes bases de dades es podrà analitzar amb certa aproximació quins components dels que necessita Chery ja es produeixen a Catalunya i quins els haurien d’importar de fora del Principat. Amb aquest estudi s’espera contribuir al coneixement del teixit productiu català del sector de l’automoció i oferir una informació qualitativa sobre la capacitat de la indústria catalana a l’hora de traccionar una oportunitat potencial com és l’arribada de Chery a Catalunya o de qualsevol altre OEM que s’hi vulgui establir per a produir models de combustió, baixes o zero emissions.
Abstract
El 12 d’abril de 2024 Chery va signar un acord amb l’empresa catalana Ebro-EV Motors per a poder assemblar al D-Hub l’Omoda 5, un dels principals models [...]
- 0
- read
Claus per a la millora dels aprenentatges de l’alumnat català: polítiques d’equitat al servei de la qualitat
M. Alegre

Abstracts_4rceec (2024). 40

Abstract
Els resultats del darrer informe PISA ofereixen un diagnòstic preocupant sobre l’estat i l’evolució dels nivells d’aprenentatge de l’alumnat català. Catalunya ha empitjorat les seves puntuacions mitjanes en matemàtiques, lectura i ciència i, sobretot, s’han incrementat les desigualtats entre els resultats que obtenen els alumnes en millor posició socioeconòmica i els alumnes desafavorits. Aquests mals resultats de Catalunya en les proves PISA es troben en sintonia amb els obtinguts pels alumnes de 6è de primària i 4t d’ESO en les proves de competències bàsiques, on observem: Les mancances en matemàtiques s’arrosseguen i s’incrementen al llarg de l’ESO. D’una banda, nou de cada deu alumnes que a les proves de 6è van tenir un rendiment baix en matemàtiques continuen tenint-lo a les proves de 4t d’ESO. D’altra banda, més del 60% de l’alumnat amb rendiment mitjà i alt en numeració i càlcul a les proves de 6è, baixa el seu nivell a les de 4t. L’aprenentatge del català es recupera en el pas de la primària a la secundària, si bé es manté en un nivell de suficiència que no ha millorat en els darrers deu anys. Es cronifiquen, quan no augmenten, les desigualtats educatives entre centres socialment desafavorits i no desafavorits, un llast per a la millora de resultats en el conjunt del sistema. És necessari un pla de recuperació dels aprenentatges a Catalunya que focalitzi l’atenció en l’alumnat i els centres més vulnerables i prioritzi aquelles actuacions que l’evidència assenyala com a més efectives per la millora d’unes i altres competències. Des d’una perspectiva comparada internacional, aquesta contribució ofereix un diagnòstic de l’estat dels aprenentatges a Catalunya, dels principals factors que n’obstaculitzen la millora, i finalment repassa les actuacions informades en la recerca que poden contribuir a neutralitzar-los (com ara programes de suport, reduccions estratègiques de ràtio o beques a l’estudi).
Abstract
Els resultats del darrer informe PISA ofereixen un diagnòstic preocupant sobre l’estat i l’evolució dels nivells d’aprenentatge de l’alumnat [...]
- 0
- read
La inversió pública com a variable d’ajust en el marc de consolidació fiscal però també en expansió pressupostària a Catalunya i Espanya. Instruments per fer-hi front.
M. BARBERA SABATE

Abstracts_4rceec (2024). 18

Abstract
"Aquest document presenta un anàlisi de la inversió pública escomesa a Catalunya i Espanya en els últims temps. La Formació Bruta de Capital Fix executada pel total de les Administracions Públiques en aquests dos àmbits geogràfics es va reduir dràsticament en el procés de consolidació fiscal posterior a la gran recessió i la crisi del deute perifèric europeu. La inversió va absorbir en gran mesura aquest ajust. No obstant, aquesta situació de baix nivell d’inversió, notablement per sota de la mitjana europea, ha esdevingut estructural. A partir del 2016, la recuperació dels ingressos públics ha anat acompanyada d’un creixement de la despesa corrent en major mesura que la despesa de capital. La literatura econòmica ressalta la importància del paper de la inversió pública en la contribució al creixement econòmic i al benestar de la societat. En aquesta línia, diversos organismes a nivell català, estatal i internacional han analitzat i mostrat la seva preocupació per aquest tema els darrers anys. Un dels objectius del treball es introduir aproximacions al que seria un nivell mínim o òptim d’inversió pública. A partir de la depreciació de l’estoc de capital públic, de la comparativa amb països i regions de l’entorn europeu o dels resultats que mostren els models científics. Conèixer les necessitats o els nivells desitjables d’inversió pública i la seva justificació econòmica és només un pas previ. La política fiscal ha de garantir un pressupost per mantenir aquests estàndards. És a dir, vincular els plans d’inversió amb el procés pressupostari i també amb l’escenari macroeconòmic. Amb el propòsit de deslligar la variable inversió del cicle econòmic, pressupostari i electoral i evitar-ne grans oscil·lacions hi ha consens per facilitar-la en períodes deficitaris i eliminar la pràctica habitual dels governs de pivotar l’ajust fiscal en l’esforç inversor. La funció estabilitzadora (anticíclica o keynesiana) de la política fiscal inversora també ho requereix. L’article presenta els instruments que s’han utilitzat en aquesta línia en diferents països (límits constitucionals del dèficit públic, regles d’or, plans d’inversió públics...) i quins han estat els resultats. També el marge que deixa la tornada al marc de les noves regles fiscals a la UE que entren en vigor aquest 2024 després de la seva suspensió derivada del shock exogen de la pandèmia del Covid-19. El moment és especialment sensible en el cas català i espanyol. Els dèficits públics han estat persistents des de la crisi econòmica i financera i aguditzats aquests anys d’excepció per la pandèmia. El retorn a la disciplina pressupostària comporta un repte majúscul per blindar un espai fiscal per a la inversió. La senda de consolidació per l’estat espanyol està força clarificada després de l’Acord en el Consell Europeu per a les noves regles fiscals. No és el cas de Catalunya, que haurà d’estar pendent del repartiment de l’ajust entre les Comunitats Autònomes. La solució per la via de la despesa no ha de ser reduir els recursos emprats en inversió, i més important encara, ja no pot ser-ho. Els nivells d’inversió pública són tant baixos que amb prou feines arriben a cobrir el manteniment de l’estoc de capital existent."
Abstract
"Aquest document presenta un anàlisi de la inversió pública escomesa a Catalunya i Espanya en els últims temps. La Formació Bruta de [...]
- 0
- read
Productivity in Catalonia: a sectoral analysis of growth patterns from 2000 to 2019
X. Pedrós, J. Mussons Olivellla

Abstracts_4rceec (2024). 21

Abstract
La productivitat amb que s’utilitzen els recursos és crucial per a les millores sostingudes de renda. Les anàlisis preliminars entre l’any 2000 i 2019 assenyalen entre una feblesa en l’evolució relativa de la productivitat a Catalunya, un fet que és coherent amb la pèrdua de posicions relatives en el PIB per habitant respecte a les principals economies avançades. Primer, aquesta anàlisi proporciona una comparativa de l’evolució de la productivitat agregada de Catalunya, en relació a les economies més avançades. Segon, s’aborden les tendències en productivitat total dels factors (PTF), productivitat del treball i del capital, en 22 sectors d’activitat de l’economia catalana. Tercer, es proporciona una anàlisi de quins són els sectors que més contribueixen a l’evolució agregada dels indicadors de productivitat. Finalment, es descompon el creixement de la productivitat en efectes intra-sectorials i de canvi estructural. Fins a quin punt la feblesa de la productivitat és generalitzada des d’un punt de vista sectorial? Com ha canviat el patró sectorial de l’evolució de la productivitat entre les diferents etapes? Quin paper han jugat les diferències inter i intra sectorials? Entendre aquestes qüestions ens ha de permetre fer un balanç de la productivitat, un dels principals reptes que afronta l’economia catalana.
Abstract
La productivitat amb que s’utilitzen els recursos és crucial per a les millores sostingudes de renda. Les anàlisis preliminars entre l’any 2000 i [...]
- 0
- read
L’anàlisi de la desigualtat d’ingressos de les llars en temps real
J. Mestres Domenech, A. graziano, J. Montalvo, M. Reynal, O. bracons

Abstracts_4rceec (2024). 39

Abstract
L’objectiu de l’anàlisi és mesurar la desigualtat d’ingressos de les llars a Espanya i a Catalunya en temps real a partir de dades de moviments bancaris. Els ingressos de les famílies en els últims anys han estat sotmesos a xocs econòmics com la pandèmia de la COVID-19 o la recent crisis inflacionària afectada per la guerra d’Ucraïna. Conèixer l’impacte que aquests xocs tenen sobre la desigualtat dels ingressos és clau per a poder donar una resposta de política pública. Molts cops, però, el retard en la publicació d’estadístiques de desigualtat fan difícil reaccionar ràpidament a canvis sobtats. Els indicadors oficials es construeixen a partir d’enquestes que es publiquen amb varis anys de decalatge i no permeten una diagnosi en el curt termini. L’ús de dades bancàries, d’altra banda, permet analitzar en temps real fenòmens econòmics de manera acurada i s’està mostrant cada cop més important per a l’estudi de l’economia. En estudis previs, juntament amb altres co-autors (veure Aspachs et al, 2021[1] i Aspachs et al, 2022[2]) vam analitzar l’impacte que va tenir la pandèmia de la COVID-19 sobre la desigualtat dels ingressos dels assalariats a Espanya mitjançant la utilització de dades massives de nòmines domiciliades a CaixaBank completament anonimitzades, així com les transferències públiques percebudes pels treballadors (subsidis d’atur i ERTO). D’aquesta manera, vam poder seguir tant l’impacte de la pandèmia en els ingressos dels assalariats com el paper de les ajudes públiques en mitigar-ho. Al portal d’economia en temps real de CaixaBank Research actualitzem mensualment els indicadors desenvolupats a partir d’aquest estudi inicial. (https://realtimeeconomics.caixabankresearch.com/#/monitor ). En aquest estudi, ampliem l’anàlisi de la desigualtat amb dades bancàries al conjunt d’individus de la llar, no només als assalariats. Així, inclourem els ingressos dels treballadors autònoms, dels jubilats així com d’altres membres de la llar. L’ús de dades bancàries massives permetrà obtenir indicadors de desigualtat representatius, en temps real i de manera mensual, del conjunt de la població així com també de diferents grups poblacionals (edat, gènere, país de naixement), geografies o activitat professional (assalariat, autònom, jubilat). La major granularitat de les dades ens permetrà també estudiar l’evolució de la desigualtat entre grups poblacionals, i veure en quina mesura l’evolució general de la desigualtat d’ingressos es deu a canvis dins d’un mateix grup poblacional o als canvis d’ingressos entre grups poblacionals (p.ex., treballadors vs. jubilats). Finalment, la inclusió de manera diferenciada de diferents tipus d’ajudes públiques (subsidis d’atur, pensions, IMV), permetrà quantificar en quina mesura cada ajuda redueix la desigualtat d’ingressos de mercat i la seva importància relativa entre elles (p.ex. en quin percentatge els ingressos de pensions públiques o del IMV redueixen la desigualtat de les llars). [1] Aspachs, O., Durante, R., Graziano, A., Mestres, J., Reynal-Querol, M. i Montalvo, J.G. (2021), «Tracking the impact of COVID-19 on economic inequality at high frequency», PLOS one, 16(3), a https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0249121. [2] Aspachs, O., Durante, R., Graziano, A., Mestres, J., Montalvo, J. G., & Reynal-Querol, M. (2022). Real-time inequality and the welfare state in motion: evidence from COVID-19 in Spain. Economic Policy, 37(109), 165-199.
Abstract
L’objectiu de l’anàlisi és mesurar la desigualtat d’ingressos de les llars a Espanya i a Catalunya en temps real a partir de dades de [...]
- 0
- read
EU Taxonomy Regulation (852/2020) - From the classification of sustainable economic activities to corporate climate action
O. Canosa Daroca

Abstracts_4rceec (2024). 126

Abstract
El 12 de juliol de 2020, la Comissió Europea aprovava el Reglament 2020/852/UE, conegut generalment com la Taxonomia d’activitats ambientalment sostenibles. Aquest reglament europeu planteja un sistema de classificació que estableix per primer cop un llistat d’activitats econòmiques considerades ambientalment sostenibles sota determinats criteris tècnics. Aquesta peça normativa es considera una de les més importants del Pla d’Acció en Finances Sostenibles de la Unió Europea i l’Estratègia per finançar una transició a una economia sostenible (UE). El pla presenta deu accions prioritàries estructurades en tres pilars, (i) Reorientar els fluxos de capital cap una economia més sostenible, (ii) Incorporar la sostenibilitat en la gestió del risc i (iii) fomentar la transparència i la visió a llarg termini. La Taxonomia es considera una peça normativa d’importància cabdal ja que classifica per primer cop què s’entén com a activitats ambientalment sostenibles, un pas necessari aconseguir els dos primers pilars. Es preveu que el reglament de taxonomia agafi, de cara a futur, una rellevància estratègica per les empreses. Conèixer la taxonomia i l’aplicació a cada empresa serà important per millorar l’accés a capital privat d’empreses amb projectes encarats a la sostenibilitat, ampliar les possibilitats d’accedir a fons públics, millorar el posicionament com a proveïdors de grans empreses, poder basar la comunicació i reputació ambiental en un sistema sòlid, quantitatiu i de referència i, finalment, millorar el perfil de risc de sostenibilitat del negoci, reduint l’exposició a les conseqüències de la transició cap a una economia baixa en carboni. Així doncs, s’entén que la taxonomia presenta avantatges de cara a: Accés a línies de finançament sostenible: Tal i com es menciona anteriorment, els mercats financers estaran obligats a publicar i utilitzar les dades de taxonomia de les empreses finançades o en les que s’ha invertit. Aquest fet, lligat a la demanda de productes financers verds, presenta a dia d’avui beneficis per a les empreses més ben posicionades. Exemple d’això en són les rebaixes en el tipus d’interès de préstecs, bons o línies de crèdit sostenible/verd. Amb l’ús estès de la taxonomia s’esperen menors despeses de capital i més atracció per part d’inversors institucionals per a aquelles empreses amb uns percentatges d’alineament amb la taxonomia elevats o amb la intenció d’afrontar un pla d’inversió que ajudi a incrementar aquests ingressos d’activitats sostenibles. Accés a capital públic: Com es mencionava en paràgrafs anteriors, el fet de que els organismes públics estiguin incorporant el criteri de DNSH als fons lligats al Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR) fa que les empreses estiguin obligades a familiaritzar-se amb el llenguatge de la taxonomia. El fet de que moltes línies de subvencions, ajudes o incentius derivin del PRTR traslladarà obligatòriament el mateix requeriment d’avaluar el principi de DNSH al receptor final dels fons. Posicionament com a proveïdor: En l’última dècada, l’ús cada cop més transversal d’eines per valorar la sostenibilitat i qualitat de proveïdors ha servit per capitalitzar també les inversions en sostenibilitat de l’empresa privada. La implementació de certificacions internacionals o el càlcul de la petjada de carboni son només alguns aspectes que s’han anat incorporant en la valoració de proveïdors crítics. A partir d’ara, la taxonomia serà un altre indicador clau en la valoració de la sostenibilitat de proveïdors, en especial per a aquelles amb alts percentatges d’elegibilitat. Comunicació i reputació: Un dels objectius que pretén la taxonomia és disminuir el greenwashing (en català, ecoblanqueig o rentat de cara verd) del sector privat, establint les bases per valorar les credencials en matèria ambiental de les empreses d’un mateix sector econòmic sota uns mateixos criteris. Aquest fet, disruptiu fins ara, facilitarà la divulgació d’informació en matèria de sostenibilitat ambiental d’aquelles empreses per les quals s’hagin establert criteris tècnics de selecció i DNSH. Les empreses que puguin reportar un percentatge del negoci més elevat d’alineament amb la taxonomia estaran en un posició de mercat que els permetrà guanyar reputació i valor de marca. Millor gestió del risc de sostenibilitat: La taxonomia pot ser una eina interessant per afegir determinats aspectes al sistema de gestió del risc corporatiu. Els criteris tècnics de selecció, els principis de DNSH i les garanties mínimes ajuden a disminuir el risc associat a canvis polítics o legals gràcies al fet d’anar un pas més enllà dels mers requeriments legals, disminuir el risc financer associat a falta de liquiditat per a un model econòmic poc encarat a una economia baixa en carboni, el risc social de no complir amb determinats estàndards de pràctiques laborals o drets humans, el risc ambiental i legal de responsabilitats penals per a impactes ambientals, riscos operacionals lligats a la volatilitat del preu de combustibles fòssils o similars. Així doncs, podríem considerar el reglament de taxonomia com una eina que va molt més enllà d’un simple sistema de classificació, l’ús estratègic del qual pot resultar en avantatges competitives en el mitjà o llarg termini. Com s’ha vist, les implicacions i responsabilitats d’utilitzar el reglament es troben en mans dels departaments legals, financers, de qualitat, de medi ambient o a escala de direcció general, entre d’altres. Un fet que, igual que la sostenibilitat, té el repte i l’oportunitat d’implementar-se de forma tranversal per fer incrementar la competitivitat de l’economia catalana front a la descarbonització socioeconómica europea i global.
Abstract
El 12 de juliol de 2020, la Comissió Europea aprovava el Reglament 2020/852/UE, conegut generalment com la Taxonomia d’activitats ambientalment sostenibles. Aquest [...]
- 0
- read
Climate change as a risk and an opportunity for catalan companies
O. Canosa Daroca

Abstracts_4rceec (2024). 127

Abstract
La humanitat coneix l’existència del canvi climàtic des de que el 1896 el científic suec Svante Arrhenius va preveure que un increment en la concentració de CO2 a l’atmosfera podria incrementar l’efecte hivernacle. Mentre la ciència avançava per buscar un consens sobre el vincle entre l’activitat humana i el canvi climàtic, les agencies multilaterals començaven a centrar els seus esforços en el tema. A nivell internacional, la primera Conferència de les Parts (COP) del Convenci Marc de Nacions Unides pel Canvi Climàtic es va portar a terme el 1995 a Berlín i va suposar el principi d’una era. Des de llavors, el canvi climàtic ha sigut una de les temàtiques que han despertat més interès científic, tensions geopolítiques i noves tendències econòmiques. A dia d’avui, la problemàtica del canvi climàtic s’enfoca principalment des de la mitigació – coneguda també com descarbonització – i des de l’adaptació als riscos derivats de les conseqüències generades pels canvis en el clima. Ambdós línies d’actuació incorporen de forma inherent una vessant de riscos per a determinats sectors econòmics, ubicacions geogràfiques o tecnologies però alhora una oportunitat. A la COP28 de Dubai es va acordar la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 43% pel 2030, un 60% a 2035 i aconseguir ser Zero Net al 2050 respecte les emissions de referència de 2019. En paral·lel es va acordar també triplicar l’energia renovable instal·lada i doblar el rati d’eficiència energètica a 2030. Aquests acords ens indiquen la necessitat urgent d’una transició accelerada a una economia descarbonitzada que asseguri operar en un entorn segur a nivell climàtic. Els propers anys semblen destinats a una transició socioeconòmica accelerada i un increment en les afectacions físiques conseqüència del canvi climàtic. Aquesta transició portarà a riscos i oportunitats en matèria (i) política-legal per canvis en normativa vinculada a l’emissió de GEI, litigació ambiental o limitacions a productes o serveis intensius en carboni. Per altre costat, també serem testimonis de (ii) canvis tecnològics vinculats a noves tecnologies de producció energètica, increment de l’eficiència d’equips, nous productes o serveis descarbonitzats i similar. En la mateixa línia s’espera un canvi en (iii) les tendències dels mercats per canvis de comportament dels compradors, increments en el cost de matèries primeres o canvis en la demanda. La manera com les empreses afrontin aquests canvis també pot suposar afectacions a nivell de (iv) reputació vinculades a preocupacions de clients, estigmatització de sectors o falta d’acció estratègica. Si ens centrem en la part física del canvi climàtic és on podem observar riscos i oportunitats vinculades a les modificacions dels patrons meteorològics i climàtics globals i locals. En aquest sentit estem parlant d’increment en la freqüència i severitat d’esdeveniments extrems com sequeres, temporals, inundacions o similars. En paral·lel continuarem observant com els patrons de precipitació, temperatura o nivell del mar acceleren la seva tendència a allunyar-se de la mitjana i provoquen conseqüències greus per ecosistemes naturals, la base de la societat. Com en qualsevol canvi, l’economia de mercat farà aflorar guanyadors i vençuts. S’erigiran com a guanyadors aquelles empreses que hagin sabut llegir el context de transició del mercat global i apostin per models de negoci descarbonitzats, resilient a riscos climàtics i que aprofitin els canvis polítics, legals, tecnològics i de mercat per posicionar-se positivament de cara a la nova economia. Fallaran als seus accionistes i parts interessades aquelles empreses que no adaptin la seva activitat a un context amb més vulnerabilitat operatives vinculades a menor disponibilitat d’aigua, major risc d’incendis o probabilitat d’inundació i no aconsegueixin transformar els seus actius per adaptar-se a una demanda de productes o servies baixos en emissions.
Abstract
La humanitat coneix l’existència del canvi climàtic des de que el 1896 el científic suec Svante Arrhenius va preveure que un increment en la concentració [...]
- 0
- read
Aplicació de la Metodologia Random Forest per a la Detecció del Maquillatge Comptable: Un Estudi Empíric
P. Lloret, N. Arimany, R. Oller

Abstracts_4rceec (2024). 159

Abstract
Eix 10: La contribució dels professionals de l’economia Justificació del seu interès La incidència del frau i maquillatge comptable en els estats financers és un tema d'alta rellevància tant en l'àmbit acadèmic com en el professional, donant lloc a significatives pèrdues econòmiques i afectant la credibilitat de les empreses. La metodologia Random Forest ha demostrat ser una eina potent en la identificació de patrons de maquillatge comptable, oferint una nova perspectiva en la detecció de fraus. Objectius 1. Identificar els senyals d'alerta més efectius per a la detecció de maquillatge comptable. 2. Validar l'eficàcia de la metodologia Random Forest en l'anàlisi de dades comptables. 3. Contribuir a la millora de la transparència i la integritat financera en el sector empresarial. Resultats que s'espera obtenir S'espera identificar de manera fiable els senyals més importants a l´hora d'alerta de maquillatge comptable. conjunt de 55 variables analitzades. Conclusions que s'espera assolir Amb aquesta recerca es preveu demostrar per una banda, l'aplicabilitat i l'eficiència del Random Forest en la detecció de maquillatge comptable, oferint eines robustes per a auditors i reguladors. Per altra banda, identificar quins són els senyals que tenen més poder predictiu per a la identificació de les empreses que cometen engany comptable dintre d´un conjunt de 55 variables quantitatives i qualitatives. Es tracta d’una proposta que pot ser d’utilitat per a auditors, analistes i organismes supervisors i qualsevol persona interessada en la informació econòmica financera i no financera proporcionada per les empreses, afavorint un entorn empresarial més ètic i transparent.
Abstract
Eix 10: La contribució dels professionals de l’economia Justificació del seu interès La incidència del frau i maquillatge comptable [...]
- 0
- read