Documents published in 2024 : Scipedia

J. De Quintana

Júlia De Quintana's personal collection (2024). 1
- 0
- read
L’ús de la tecnologia en el rendiment educatiu: evidència a partir de PISA 2021
P. Salinas-Peña, P. Taberner

Abstracts_4rceec (2024). 48

Abstract
Els darrers resultats de PISA han mostrat una forta davallada de les competències dels nens i nenes de 15 anys a la major part de països de la OCDE, tant a matemàtiques com a ciències i comprensió lectora. Aquest fet, ha posat en alerta a les autoritats educatives, que estan emprenent diferents tipus de reformes i posant en marxa diferents programes per tal de millorar els resultats educatius en els seus respectius països. Una qüestió en la qual els experts no acaben de posar-se d’acord és en relació a l’ús de noves tecnologies en la docència. L’evidència existent sobre aquesta qüestió no és del tot concloent, de manera que mentre alguns estudis mostren un impacte positiu en els resultats acadèmics i altres mostren un impacte negatiu (Tamim et al., 2011; Chauhan, 2017; Caroline et al., 2020). Aquesta evidència mostra que el seu impacte depèn del temps d’ús de les tecnologies i el tipus d’ús, sense que els resultats siguin concloents. L’objectiu d’aquest treball és estudiar aquesta qüestió en major detall, mirant de distingir els efectes de les noves tecnologies en els resultats educatius en funció de l’ús que se’n fa de les mateixes. Especialment, es pretén distingir entre l’efecte de la docència en noves tecnologies de l’efecte d’utilitzar les noves tecnologies en l’aprenentatge de les diferents matèries. Per dur a terme l’anàlisi, aquest es basarà en les dades PISA 2021 i es durà a terme una anàlisi de regressió multinivell que relacioni els resultats en les competències de matemàtiques, ciències i comprensió lectora amb diferents variables de l’ús de la tecnologia a l’aula, docència en noves tecnologies i controlant per variables a nivell individual, classe i centre. Així, es pretén realitzar l’anàlisi a nivell espanyol i, si la mostra ho permet, a nivell català, permetent fent una anàlisi comparativa entre els dos. Els resultats d’aquest estudi permetran aportar més evidència de com gestionar l’ús de les tecnologies a les aules per tal de potenciar l’aprenentatge de l’alumnat.
Abstract
Els darrers resultats de PISA han mostrat una forta davallada de les competències dels nens i nenes de 15 anys a la major part de països de la OCDE, tant a matemàtiques [...]
- 0
- read
Els factors explicatius dels centres educatius d’alta i màxima complexitat de Barcelona en l’abandonament escolar prematur del seu alumnat
P. Montemayor-Cejas, P. Salinas-Peña, P. Taberner

Abstracts_4rceec (2024). 47

Abstract
La taxa d'abandonament escolar prematur (TAEP) a Catalunya va ser del 16,9% l'any 2022, 3 punts percentuals per sobre de la mitjana espanyola i 7 punts percentuals per sobre de la mitjana dels 28 països de la Unió Europea (UE). L'any següent, el 2023, la TAEP a Catalunya va disminuir fins al 14%, mentre que a Espanya va fer-ho lleugerament fins al 13,6% (les dades de la UE pel 2023 encara no estan disponibles). Així mateix, si bé Catalunya ha aconseguit reduir substancialment aquesta taxa des del 33% de l'any 2008 fins ara, els darrers anys s'ha estancat. No obstant això, aquest abandonament és especialment elevat pels estudiants amb situacions vulnerabilitat socioeconòmica, limitant encara més les seves oportunitats de futur. Davant d'aquesta situació, l'objectiu d'aquest treball és determinar quines són les característiques dels centres d'alta i màxima complexitat de la ciutat de Barcelona que obtenen millors resultats en termes d'abandonament escolar, i d'aquesta manera poder establir quins són els factors protectors de l'AEP. Concretament, s'analitzaran les dimensions pedagògica, organitzativa i material d'aquests centres, determinant l'efecte de les variables que depenen de l'equip educatiu, de la proposta pedagògica, l'organització, l'equipament i la cultura institucional del centre educatiu sobre els resultats dels alumnes. Per dur a terme l'estudi, s'estimarà un model lògit multinivell, en el qual s'inclouran característiques individuals i familiars dels alumnes (com, per exemple, l'expedient acadèmic, el nivell socioeconòmic de la família...) i les característiques del centre (com les pràctiques pedagògiques, organitzatives i materials dels centres...), que determinen la probabilitat que un alumne acabi abandonant els seus estudis. D'aquesta manera, serà possible dur a terme una caracterització dels centres en els quals la probabilitat d'abandonament dels estudiants en situació de vulnerabilitat és més reduïda. L'estimació es basarà en les dades administratives del Consorci d'Educació de Barcelona, així com en les dades que s'obtindran per mitjà d'un qüestionari dirigit a una mostra de centres d'alta i màxima complexitat de la ciutat. Els resultats d'aquest estudi permetran identificar els factors intrínsecs protectors de l'AEP en aquells centres on presenten nivells elevats de complexitat socioeconòmica (i, per tant, més probabilitats d'abandonament escolar prematur dels alumnes en acabar la formació secundària obligatòria). Així doncs, es podrà crear un banc d'elements protectors dels centres que ajuden a reduir l'abandonament escolar dels alumnes més vulnerables i poder-se aplicar en altres centres. Com a resultat, aquest estudi permetrà identificar mesures cost-efectives, en analitzar elements interns dels centres com estructura organitzativa, pràctiques pedagògiques o cultura institucional, atès que tenen costs econòmics reduïts, tant pels centres educatius com pels organismes públics competents.
Abstract
La taxa d'abandonament escolar prematur (TAEP) a Catalunya va ser del 16,9% l'any 2022, 3 punts percentuals per sobre de la mitjana espanyola i 7 punts percentuals [...]
- 0
- read
Evolution of productivity in Europe: a regional perspective
O. Aspachs

Abstracts_4rceec (2024). 15

Abstract
El creixement de la productivitat és clau pel dinamisme econòmic i el benestar de la població. A les diferents regions europees NUTS 2, la relació entre productivitat, els ingressos de la població i les hores treballades és molt estreta. Així mateix, una major productivitat se sol associar amb una reducció de la població en situació de pobresa. Les darreres dues dècades, l’augment de la productivitat ha sigut generalitzat a pràcticament totes les regions europees però el ritme de creixement s’ha desaccelerat. Hi ha diferències notables entre regions. L’augment de la productivitat ha sigut més elevat a les regions del centre i del nord d’Europa i la distància entre les regions més productives i les menys productives s’ha eixamplat. El creixement de la productivitat a Espanya ha estat molt baix, això ha fet que el nivell de productivitat s’allunyi del de la Unió Europea i de les regions més productives, i que s’apropi al de les regions menys productives. La majoria de les regions espanyoles tenen un nivell de productivitat relativament baix. El creixement de la productivitat de l’economia catalana i de la madrilenya també ha estat molt baix els darrers anys, i s’allunyen de les regions europees més productives. Les regions de França i Itàlia experimenten una davallada a la part alta de la distribució, i les gregues a la part baixa. Aquest article també constata que l’efecte d’aglomeració de la productivitat és molt elevat i que la capital europea de la productivitat s’allunya de Catalunya i d’Espanya i es desplaça cap al nord-est d’Europa.
Abstract
El creixement de la productivitat és clau pel dinamisme econòmic i el benestar de la població. A les diferents regions europees NUTS 2, la relació [...]
- 0
- read
EL RETO DE DESCARBONIZACIÓN DE LA INDUSTRIA NAVAL PRIVADA EN ESPAÑA
A. Caballero

Abstracts_4rceec (2024). 130

Abstract
Los compromisos en materia de emisiones a los que Europa se ha comprometido suponen un desafío para las empresas europeas, que persiguen, además de su cumplimiento, mantener su competitividad a nivel global. La industria naval no es ajena a ello. La reducción de la huella de carbono afecta a todas las empresas de la cadena de valor, que acompañan al ciclo de vida del buque y plataformas flotantes que se diseñan, construyen y reparan en España para ser operados en cualquier entorno hasta su desmantelamiento. Las empresas de la cadena de valor de la industria naval necesitan abordar una profunda transformación en sus procesos y productos, de manera alineada con las nuevas tecnologías. Para que esta transformación sea efectiva, es necesaria la colaboración entre las empresas de la cadena de valor bajo un mismo marco de actuación. PYMAR ha trabajado en identificar los desafíos a los que se enfrenta la industria naval en materia de descarbonización, y en ampliar instrumentos de financiación para las empresas del sector. Objetivos Estudio de viabilidad que determine: El punto de partida en el que se encuentra la industria naval privada en el contexto internacional de sostenibilidad medioambiental. Estado de la tecnología actual aplicable a los procesos y productos de la industria naval. Identificación de los principales desarrollos tecnológicos en otras industrias. Identificación y desarrollo de los usos de las nuevas tecnologías aplicables a procesos y productos. Plan de acción para la descarbonización de la industria naval privada. Proyectos de eficiencia energética para la mejora de procesos productivos en la industria naval privada. Proyectos de desarrollo de tecnologías para la industria offshore e industrialización de los procesos de fabricación en serie a través de la adecuación de la cadena de suministro en la que se integra la industria naval privada. Resultados PYMAR ha trabajado en conceptualizar y estructurar proyectos encaminados para abordar la transformación de la cadena de valor, en particular, 17 proyectos primarios integrados en el proyecto tractor INNCODIS, financiado con fondos NextGen a través del PERTE Naval y estructurado en proyectos de digitalización, sostenibilidad y diversificación del sector hacia las energías renovables marinas. PYMAR ha ampliado el ámbito de utilización de su Fondo de Garantías Navales, un instrumento clave de financiación para el naval, que se extiende a empresas de toda la cadena de valor para proyectos de construcción tanto de buques como de artefactos flotantes relacionados con la eólica marina. Conclusiones alcanzadas La sostenibilidad de la industria naval privada en España requiere de una acción coordinada de la cadena de valor que permita establecer proyectos en colaboración para la transformación de procesos y productos, así como de instrumentos de financiación eficientes que permitan a las empresas mejorar su competitividad y cumplir con las políticas europeas en materia de sostenibilidad medioambiental.
Abstract
Los compromisos en materia de emisiones a los que Europa se ha comprometido suponen un desafío para las empresas europeas, que persiguen, además de su cumplimiento, [...]
- 0
- read
Financing of high capacity roads
A. Garola Crespo, B. Segui, G. Sabater

Abstracts_4rceec (2024). 101

Abstract
The financing of transport infrastructure is one of the elements that have generated and continue to generate debate. In the case of high-capacity roads, this debate has been complicated by the presence of different types: free roads, toll roads and shadow tolls, which have coexisted without developing a homogeneous model on a territorial scale. The end of the concessions of certain toll roads, including AP7 and AP2, which are basic and structuring roads of the country's road system, was an opportunity to define a future proposal for high-capacity roads . In the end, users have opted for free, which implies that management tasks, maintenance, repairs and new investments will be taken over by the administration. Taking this context into account, the presentation aims to make a global reflection on the financing of these high-capacity roads and the consequences of the various financing models. Therefore, a discussion is proposed that incorporates the following elements: An analysis of the forms of payment for high-capacity roads on a European scale, whether it is done through payment for use or payment via taxes, and how the Spanish case fits within this context. Based on several studies and analysis carried out, it will be determined what the cost could be for the administration to manage these roads in the Spanish case, and the repercussions that could have to implement a payment model for users, either based on a toll kilometer, or a toll per time, systems in force in different European countries. Based on the data from the family budget survey and other surveys on the subject, the impact on equity of these financing models is considered. Finally, the relationship between the financing of these high-capacity roads and the resources for public transport. Therefore, a global reflection that will be carried out on the basis of existing studies, and that will generate a discussion on how to approach the financing of these routes.
Abstract
The financing of transport infrastructure is one of the elements that have generated and continue to generate debate. In the case of high-capacity roads, this debate has [...]
- 0
- read
Social impact of the ZBE (Low Emission Zone) of Barcelona Ring. A cost-benefit analysis
A. Garola Crespo, B. Segui, G. Sabater

Abstracts_4rceec (2024). 103

Abstract
In the European Union there are more than 200 experiences of cities that have a Low Emission Zone, as a mechanism to reduce pollution caused by traffic in urban areas. This instrument adopts different names, "clean air zones", "environmental zones", "limited traffic zones", etc., but they all have in common the establishment of restrictions on urban transit. Specifically, the Spanish regulations foresee that ZBEs are established in cities with more than 50,000 inhabitants, and therefore it will become a widely generalized tool. At the same time, a broad consensus is gradually being consolidated on the need to assess the social impact of the actions that are carried out, especially in the field of public management, where decisions have been to justify based on the interests of the citizens. This presentation presents an analysis of this impact based on the application of a Cost Benefit Analysis (CBA), a microeconomic approach that is contextualized within the welfare economy and that aims to reproduce, on a social scale, the behavior of a rational agent when comparing the advantages and disadvantages of an economic action This approach integrates all the impacts that the project has on society, in the form of benefits and social costs, valued monetarily, to estimate the resulting effect or the net social benefit of its development. This monetization is the basis of ACB methods, as it is the unit of account that allows heterogeneous benefits and costs to be compared. It is, therefore, a criterion for making collective decisions considering the aggregated individual preferences, expressed economically, either by the willingness to pay or by the costs avoided due to the differential effects that will predictably occur. This methodology will be applied to the Low Emissions Zone of the Rondes de Barcelona. A double result is intended. On the one hand, explain how this methodology can be applied to the analysis of a ZBE and its limitations. On the other hand, to obtain results to quantify the net impact of its implementation on the well-being of the population. In other words, comparing the benefits it generates with the costs derived from its establishment. The conclusions of the work show that it is a positive action, in the sense that the environmental benefits it generates compensate, in sufficiently significant figures, the costs of carrying it out. Therefore, they generate a net positive impact on well-being. But the fact that the global balance is positive does not mean that it is positive for all the agents involved. Therefore, although it is not part of the scope of this work, it must be taken into account, in order to develop complementary actions that can limit the opposition of groups directly affected.
Abstract
In the European Union there are more than 200 experiences of cities that have a Low Emission Zone, as a mechanism to reduce pollution caused by traffic in urban areas. This [...]
- 0
- read
Social leasing for electric vehicles
A. Garola Crespo, B. Segui, G. Sabater

Abstracts_4rceec (2024). 102

Abstract
The European Union has established certain climate commitments to alleviate the harmful effects of pollution on the planet. One of the goals is to reduce greenhouse gas emissions by at least 55% by 2030 compared to 1990 levels. The transport sector is considered one of the largest emitters of pollutants, so it will be crucial to urgently reduce carbon emissions derived from fossil fuels, widely used by the country's current fleet of vehicles. Although there is a commitment to policies and alternatives that promote more sustainable mobility, encouraging active mobility and public transport, the use of private vehicles will continue to be essential in various situations, so it is necessary to look for less polluting alternatives in the use of the private vehicle. The electric vehicle is presented as the main alternative to combustion vehicles, due to its lower impact on carbon emissions, although there are still several challenges in the large-scale replacement of the most polluting vehicles. One of these challenges is the social gap in access to electric vehicles since the acquisition and maintenance of this type of vehicle will be unfeasible for the population, which generally require a larger initial investment. To reduce this gap, some solutions have been tested, among them, the so-called social leasing of electric vehicles, a French project aimed at narrowing the current access gap and allowing the electric vehicle to also be accessible to people with less purchasing power, thanks to government subsidy programs that supplement the payment of an affordable monthly fee for low-middle income earners. In this presentation, we propose to present the methodology and some of the results of the implementation of a social leasing service for electric vehicles applied to the Spanish case. Based on the analysis of microdata, different scenarios will be proposed that take into account social demand and the most suitable population profile to benefit from the service, the economic viability and the costs derived from the implementation of the leasing service, as well as the environmental impact The results will be compared with current car purchase subsidies, and the impact on equality.
Abstract
The European Union has established certain climate commitments to alleviate the harmful effects of pollution on the planet. One of the goals is to reduce greenhouse gas emissions [...]
- 0
- read
La segmentació del mercat laboral a Catalunya en els anys 2014-2018
C. Badenes Escudero

Abstracts_4rceec (2024). 30

Abstract
La segmentació del mercat laboral a Catalunya en els anys 2014-2018 Eix 4. El capital humà i el futur del treball Badenes Escudero, Carles1 & Llodrà i Mesquida, Bel1 1Direccio General d’Anàlisi i Prospectiva Economica, Departament d’Economia i Hisenda, Generalitat de Catalunya 30 d’abril de 2024 Resum. Aquest article estudia la segmentació del mercat de treball a Catalunya en el període 2014- 2018. A partir de les microdades de l’Enquesta Quadriennal d’Estructura Salarial, es procedeix a delimitar conglomerats de llocs de treball, a fi d’estudiar-nedesprés la seva distribució i la composició canviant. Paraules Clau. Mercat Laboral ・ Segmentació ・ Desigualtat Salarial Introducció. Els estudis sobre segmentació del mercat de treball s’han centrat tradicionalment en l’anàlisi de la mobilitat de diferents grups de treballadors o entre situacions laborals i tipus de feines, amb l’objectiu de detectar barreres parcials que donin lloc a un mercat segmentat. En aquest treball, l’èmfasi es posa principalment en les característiques dels treballadors que ocupen diferents tipologies de llocs de treball, així com en la seva evolució en el temps, en un període caracteritzat per la reactivació del mercat de treball, entre 2014 i 2018. Objectiu. L’objectiu es sistematitzar la diversitat de situacions laborals i les desigualtats existents al mercat de treball a Catalunya en termes de condicions, intensitat de treball i remuneracions, connectant-les tant a les característiques dels treballadors, com a les de l’entramat productiu i empresarial. Així mateix, la dimensió temporal, que compren un període de forta reducció de l’atur, permet entendre els canvis en la composició, els i les remuneracions dels diferents grups o tipologies de llocs de treball. Metodologia. En primer lloc, a partir de les microdades de l’Enquesta Quadriennal d’Estructura Salarial, duem a terme una anàlisi de clústers, per agrupar els diferents llocs de treball en conglomerats delimitats a partir de característiques amb un impacte directe en la desigualtat salarial: el salari per hora, la temporalitat, la parcialitat de la jornada de treball i la relació entre llocs de treball, així com el nivell de competències que exigeix aquella posició. En segon lloc, s’hi examina la distribució d’aquests grups de llocs de treball per branques d’activitat, categories professionals i dimensions de les empreses, amb l’objectiu de relacionar les característiques dels llocs de treball amb trets estructurals del teixit productiu i el mercat laboral. En una tercera fase, analitzem qui ocupa aquests llocs de treball, posant èmfasi en la segregació i la sobrerepresentació en termes de gènere, nacionalitat, edat, considerant la incidència de variables com el nivell educatiu. Finalment, estudiem l’evolució temporal del pes poblacional i les característiques en termes de composició i condicions laborals d’aquests segments en el període 2014-2018 i apuntem a fenòmens com cert retrocés de la segregació per gènere, la incorporació generalitzada de treballadors de nacionalitat no espanyola (molt esbiaixada cap als segments pitjor posicionats en la distribució salarial) i la cronificació en el temps de situacions laborals precàries. El contrast entre ambdós períodes aporta una major comprensió als fenòmens de desigualtat salarial i permet entendre la segmentació mes enllà de la dualitat contractual i de les característiques productives dels assalariats (com experiència i formació). L’anàlisi temporal ens permet vincular els fenòmens de segmentació amb el model productiu i amb els mecanismes d’ajust d’un mercat de treball especialment volàtil.
Abstract
La segmentació del mercat laboral a Catalunya en els anys 2014-2018 Eix 4. El capital humà i el futur del treball Badenes Escudero, Carles1 & Llodrà [...]
- 0
- read
Professionalització de les entitats no lucratives
C. Cinelli

Abstracts_4rceec (2024). 156

Abstract
Les entitats de caire no lucratiu no acostumen a disposar de professionals especialitzats de l’àmbit econòmic i financer generant una manca de control significatiu sobre aquesta àrea. Aquest desconeixement sobre la gestió econòmica, comptable i fiscal comporta un efecte directe sobre la resta de l’organització i provoca que les dades obtingudes no estiguin prou analitzades. D’una banda, aquesta situació fa que la seva utilitat sigui limitada però, de l’altra, i encara més rellevant, els òrgans directius no poden avançar-se a resoldre a temps possibles problemàtiques. Sumat en aquesta falta de desenvolupament dels entorns de gestió econòmica i financera, les entitats han hagut d’afrontar un augment molt significatiu del nombre de requeriments i normatives legals. Aquests fets justifiquen la necessitat de treballar exhaustivament en la professionalització tant a nivell intern com extern en els àmbits comptables, fiscals, laborals, administratius, legals i d’auditoria. Aquest va ser l’interès pel qual va néixer la tesi doctoral defensada aquest any 2024 sota el títol “Transparència i obligacions econòmiques, comptables i fiscals de les entitats culturals no lucratives a Catalunya”. Amb un mapeig de 2.400 ens, la recerca ha analitzat 383 qüestionaris i portals de transparència (un 15,96%), 129 informes d’auditoria (un 5,38%) i 16 entrevistes semiestructurades més 4 de tancament a especialistes en diverses matèries de l’àmbit cultural vinculats a organitzacions sense ànim de lucre. A les conclusions de la tesi esmentada es presenta aquesta necessitat de professionalització dels ens de caire no lucratiu i és una de les futures línies d’actuació a desenvolupar de forma més immediata. Com a resum, a continuació s’esmenten alguns dels principals resultats obtinguts en el treball de camp portat a terme en aquesta recerca. L’obtenció de la informació de tipus comptable i quina és la gestió que en fan aquestes organitzacions són uns dels objectius específics treballats en aquesta tesi doctoral. Les entitats sense afany de lucre catalanes, en particular les culturals, presenten que, malgrat que les dades comptables disposen d’un cert grau de periodicitat i de fiabilitat, els càrrecs directius d’aquests ens haurien d’optimitzar la utilització d’instruments de gestió com, també, incrementar els períodes de revisió dels principals indicadors i el seguiment dels resultats econòmics. La recerca presenta que la transparència és un dels grans reptes dels òrgans de govern derivat d’una aplicació de la normativa actual certament deficient, en general per una manca de coneixement de la seva complexitat. Així mateix, aquesta millora servirà per a la difusió de les activitats que porten a terme i, principalment, treballar en la necessitat d’augmentar la credibilitat sobre quina és la gestió dels recursos, la majoria de caire públic. Tampoc destaquen per una elevada utilització d’indicadors de gestió perdent una informació essencial per a l’anàlisi estratègica del seu equip directiu. Aquestes són algunes de les principals conclusions extretes en la recerca presentada i en les que cal aprofundir gràcies a l’existència dels professionals de l’àmbit econòmic i financer.
Abstract
Les entitats de caire no lucratiu no acostumen a disposar de professionals especialitzats de l’àmbit econòmic i financer generant una manca de control [...]
- 0
- read
30 anys de Política de Clústers de Catalunya
J. Martí Estévez

Abstracts_4rceec (2024). 179

Abstract
Catalunya va ser un dels territoris pioners a nivell internacional en dissenyar i implementar iniciatives de millora de la competitivitat utilitzant els clústers. Les tres dècades d’experiència continuada han tingut des dels inicis, l’any 1992, l’objectiu essencial de millorar la competitivitat empresarial entenent el clúster com una eina i no pas com a un objectiu. Els orígens d’aquesta metodologia els trobem el 1990 quan el professor de la Universitat de Harvard, Michael E. Porter, publicà The Competitive Advantage of Nations, llibre que va obrir la porta a la utilització dels clústers com a eina de política pública per al reforçament de la competitivitat. Catalunya va ser un dels primers llocs al món en utilitzar aquest enfocament basat en enfortir la competitivitat d’un territori mitjançant la millora de l’estratègia de les empreses i de l’entorn en el qual operen. Aquest esforç i la metodologia original que es desenvolupà a Catalunya va ser reconegut pel mateix Michael Porter en la seva obra On competition (HBS publishing, Boston, 1998). Finalment, la trajectòria de Catalunya en l’aplicació de la política de clústers ha estat recentment objectiu d’un cas d’estudi per part de la universitat de Harvard (veure Christian C.M. Ketels, Three decades of cluster policy in Catalonia: what’s next?, HBS 724404-PDF-ENG, 2023 Aquest recent cas publicat per Harvard sobre l’experiència catalana esdevé un element de reflexió òptim per aprendre del passat però sobretot per encarar el futur. Com hauria d’evolucionar la política de clústers per arribar al seu màxim potencial en el context actual? Quines aportacions pot fer a la prosperitat de Catalunya? A la intensitat tecnològica de la indústria catalana? A generar el talent necessari per aprofitar els grans reptes de futur? A un nou capitalisme més conscient? Els seus objectius. Descriure els factors descriptius d’una política pública en l’àmbit de la competitivitat que , malgrat la inestabilitat vinculada als canvis derivats del cicle polític, s’ha mantingut estable durant més de tres dècades. Alhora, compartir les reflexions de futur per entendre com evolucionar la política de clústers en el context actual. Els resultats i conclusions assolides. Els aprenentatges dels 30 anys de política de clústers, que es descriuran en la comunicació, inclouen aspectes institucionals (treball públic-privat desplegat en xarxa), impacte econòmic (mètriques resultat del rendiment de comptes en base a una avaluació sistemàtica realitzada anualment seguint les millors pràctiques internacionals), competitivitat (estructures sectorials activades al llarg dels anys per incrementar la competitivitat de les empreses i el territori), lideratge (influència de la comunitat clúster catalana en els fòrums internacionals de referència, com Harvard, el TCI Network o la Comissió Europea).
Abstract
Catalunya va ser un dels territoris pioners a nivell internacional en dissenyar i implementar iniciatives de millora de la competitivitat utilitzant els clústers. Les [...]
- 0
- read
El impacto transformador de la inteligencia artificial en el mercado laboral: desafíos y perspectivas
P. Cortadas Guasch

Abstracts_4rceec (2024). 31

Abstract
En este artículo queremos comparar las consecuencias de la incorporación de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) al mercado laboral con las de la Inteligencia Artificial (IA). Al investigar acerca de los efectos de las TIC en el mercado laboral, asumíamos que existía una presión sobre los trabajadores no cualificados debido a la alta probabilidad de perder sus empleos. La tecnología permitía la sustitución de actividades no cognitivas o soft skills, desplazando a ciertos trabajadores hacia el desempleo. Sin embargo, el hecho de que las TIC fueran impulsoras de la capacidad mental humana sugería que esta misma capacidad sería clave para prosperar en el mercado laboral. Por lo tanto, la formación y el desarrollo de habilidades para convertirse en un trabajador cualificado se intuían como la solución ante la pérdida de puestos de trabajo debido a la revolución tecnológica. No obstante, ahora estamos observando un claro cambio de paradigma. Aunque la inteligencia artificial lleva poco tiempo entre nosotros y aún no se han visto todas sus consecuencias, los argumentos que utilizábamos para sostener que los trabajadores de cuello blanco no estaban en riesgo de desempleo ahora se vuelven en nuestra contra. La IA está reemplazando las habilidades mentales humanas, a menudo haciéndolas más efectivas. Aunque puede haber carencias en la empatía, la IA se beneficia de la objetividad de la información para tomar decisiones de una calidad excepcional. Para abordar el impacto económico de la inteligencia artificial en el mercado laboral, proponemos una metodología cualitativa basada en el análisis de contenido de literatura especializada, incluyendo la revisión de estudios y artículos académicos relacionados con el tema de investigación. La literatura actual presenta la IA como una extensión de la incorporación de las TIC y la robotización en la industria. Sin embargo, la implementación de la inteligencia artificial en el sector privado y productivo no significa necesariamente que un robot reemplace a un trabajador humano, sino que puede ser un algoritmo que ayuda a organizar y maximizar los puestos de trabajo de estos trabajadores (Estupiñán & Mesa, 2023). El debate se centra una vez más en si la creación de nuevos puestos de trabajo será suficiente para compensar la pérdida causada por esta nueva revolución tecnológica. Sin duda, será importante que exista esta compensación, pero la extensión de sus efectos a todos los tipos de trabajos, junto con las posibles aunque no evidentes mejoras en la productividad, plantea nuevas paradojas sobre las que debemos reflexionar. Aún queda mucho por analizar, pero la IA desafía el sesgo habitual de habilidades en la aplicación laboral de la tecnología. Por primera vez, no se trata solo de automatización y sustitución de habilidades no cognitivas y repetitivas, sino que todo el espectro laboral, incluidas las tareas cognitivas y no repetitivas (estructura ocupacional media), está en entredicho.
Abstract
En este artículo queremos comparar las consecuencias de la incorporación de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) al [...]
- 0
- read
L’accessibilitat de l’habitatge a Catalunya la darrera dècada: una mirada al segment del lloguer
C. Badenes Escudero

Abstracts_4rceec (2024). 46

Abstract
Abstract per al ”IV Congrés d’Economia i Empresa: Eix 5. Sostenibilitat de les polítiques públiques” Ermengol Bertran i Carles Badenes Generalitat de Catalunya, Departament d’Economia i Hisenda, Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica La preocupació per l’accessibilitat de l’habitatge ha adquirit una forta centralitat en l’agenda política, mediàtica i legislativa dels darrers anys a Catalunya. Les condicions d’accés a l’habitatge s’han endurit en la darrera dècada, tant pel que fa a la tinença en propietat com la de lloguer. Això té impactes significatius en els pressupostos de les llars i en la seva capacitat per estalviar i acumular riquesa, així com en fenòmens d’exclusió residencial. La problemàtica actual està condicionada, en gran part, per fenòmens que són herència de la darrera crisi immobiliària: com la insuficient oferta d’habitatge nou, els criteris més exigents per a la concessió d’hipoteques o els efectes del llarg període d’atur i estancament salarial posterior a la crisi. En aquest treball abordem la qüestió de l’accessibilitat i els seus efectes en les economies familiars, centrant-nos en el segment de lloguer: aquell que ha registrat tensions més importants i un creixement més gran. Per fer-ho, partim de les microdades de l’Enquesta de Condicions de Vida per al període 2013-2023 per calcular la taxa de sobrecàrrega. Aquest indicador es defineix, seguint els criteris de l’Eurostat, com el percentatge de població que viu en llars que destinen més d’un 40% dels seus ingressos al pagament de les despeses de l’habitatge, inclosos els pagaments de l’habitatge i dels subministraments i descomptades les ajudes a l’habitatge. Actualment, fins a un 32,6 % dels llogaters es troben en aquesta situació, cosa que dona com a resultat una taxa de sobrecàrrega lleugerament superior a l’espanyola (30,6 %) i encara molt per damunt de la mitjana europea (20,8 %) i de la majoria de països del nostre entorn. L’evolució de la taxa de sobrecàrrega en el temps indica una disminució des dels màxims registrats el 2014, quan el 47,1% de les persones que vivien de lloguer a preu de mercat es trobaven en una situació de sobreesforç, vint punts percentuals per sobre de la UE (27,1%). Des d’aleshores, la seva incidència s’ha reduït prop de 15 punts percentuals. Tanmateix, aquest procés, que respon sobretot a la millora dels indicadors laborals i salarials, s’hauria estancat i fins i tot revertit a partir del 2018 (si bé exhibeix novament un descens el 2023). La incidència sistemàticament més alta de la sobrecàrrega entre el quintil inferior de renda, en les zones urbanes i entre les persones que viuen en habitatges de lloguer a preu de mercat permet acotar més la problemàtica i connectar-la tant amb indicadors complementaris de pobresa i exclusió residencial, com amb transformacions de caràcter estructural en el mercat d’habitatge.
Abstract
Abstract per al ”IV Congrés d’Economia i Empresa: Eix 5. Sostenibilitat de les polítiques públiques” Ermengol Bertran i Carles Badenes Generalitat [...]
- 0
- read
Impacte de la col·laboració a llarg termini Universitat-Empresa amb el centre DIOPMA
E. Galindo, M. b), J. b), A. Fernández

Abstracts_4rceec (2024). 78

Abstract
El Centre de Disseny i Optimització de Processos i Materials (DIOPMA), és un centre de recerca i transferència de la Universitat de Barcelona, format al Departament de Ciència dels Materials i Química Física des del 1992. DIOPMA és un grup consolidat i té l’acreditació TECNIO per la Generalitat de Catalunya. El grup de recerca DIOPMA centra la seva recerca en ciència i tecnologia de materials, i en particular investigació en tecnologies de reciclatge i valorització de, materials per l’energia i per a la impressió 3D. Des de la seva creació, DIOPMA es caracteritza per tenir una estreta relació amb diferents empreses tant a nivell autonòmic com nacional i ha treballat molt estretament amb tres empreses durant més de 20 anys realitzant projectes de recerca de manera ininterrompuda establint vincles consolidats en la confiança mútua, l'excel·lència en l'execució de projectes i la cerca constant de solucions innovadores. Aquesta relació ha permès no sols el desenvolupament i la implementació continua de nombrosos projectes de recerca, sinó també la formació de doctors i personal tècnic molt qualificat per a la seva incorporació a la indústria, noves patents, publicacions científiques o noves empreses. A més de contribuir a l'avanç del coneixement en diversos camps de recerca, la col·laboració de DIOPMA amb aquestes empreses ha tingut un impacte significatiu en el desenvolupament econòmic i tecnològic de les empreses però també al centre de recerca. Els resultats obtinguts d'aquests projectes han impulsat la innovació, millorat la competitivitat empresarial i generat noves oportunitats de creixement i ocupació en diferents sectors industrials i acadèmics. L'objectiu d'aquesta comunicació és aprofundir en els impactes de la col·laboració entre el centre DIOPMA i les empreses: Servei d'Incineració dels Residus Urbans S.A. (SIRUSA), La Farga Your Copper Solutions (LFL) i Magnesitas de Navarra (Magna). Es pretén no sols avaluar els resultats tangibles dels projectes de recerca, mitjançant una anàlisi exhaustiva d’indicadors rellevants com la facturació amb les empreses durant tota la relació o patents generades, sinó també analitzar els efectes intangibles i de llarg termini que han sorgit arran d'aquesta col·laboració; s'examinarà l'impacte en l'àmbit acadèmic, avaluant la contribució d'aquesta col·laboració a la formació de recursos humans altament qualificats mitjançant el desenvolupament de Tesis doctorals, la generació de articles científics d’alt impacte i la transferència de coneixement a la comunitat científica i empresarial.
Abstract
El Centre de Disseny i Optimització de Processos i Materials (DIOPMA), és un centre de recerca i transferència de la Universitat de Barcelona, format [...]
- 0
- read
The value of public health
A. Arenas, A. Adserà, C. Boix

Abstracts_4rceec (2024). 208

Abstract
Estimem valoració d'un sistema de salut pública mitjançant un experiment conjoint en enquestes representatives a nivell nacional en diversos països com el Brasil, França i els Estats Units. A través de la selecció entre diferents models de societat, que varien en termes econòmics, polítics i personals, s'observa una tendència destacada: la preferència per un sistema de salut pública és notablement alta. Aquesta preferència és tan forta que indica la necessitat d'un augment significatiu en els ingressos individuals per tal de sacrificar la sanitat pública en favor de l'ingrés personal. A més, es constata que aquest suport a la sanitat pública està motivat, en gran part, per una preocupació pel bé comú. Els individus que perceben la pobresa com a resultat de la sort o la manca de connexions, així com aquells amb inclinacions polítiques cap a l'esquerra i una visió del món de suma zero, mostren una major probabilitat de recolzar aquest sistema de salut pública. Curiosament, malgrat l'absència de correlació entre característiques demogràfiques i el suport a la sanitat pública, s'observa una relació negativa entre la riquesa dels llars i el nivell de suport, especialment a França i als Estats Units. Així doncs, aquests resultats subratllen la importància de la percepció de la pobresa, les conviccions polítiques i la visió del món en la formació de les actituds cap a la sanitat pública.
Abstract
Estimem valoració d'un sistema de salut pública mitjançant un experiment conjoint en enquestes representatives a nivell nacional en diversos països [...]
- 0
- read
Eines econòmiques per accelerar la transformació cap a una economia circular
P. Chiva

Abstracts_4rceec (2024). 136

Abstract
A Catalunya, igual que a la resta d’economies globals, estem encara lluny d’assolir un model econòmic realment circular. L’economia circular s’està convertint en un tema d’interès, cada cop se’n parla més i es legisla més en detall a tots nivells, però els estudis ens diuen que la circularitat real no està avançant. Malauradament, enlloc d’incrementar-se, cada any es redueix la proporció global de matèries secundàries consumides (7,2% en 2023, un 21% menys respecte 2018), i continua incrementant-se el consum global de materials en la nostra economia. Per aconseguir avançar cap a aquest model circular, en l’àmbit dels recursos materials necessitem reduir-ne el consum, prevenir la generació de residus i, d’aquells que no es puguin prevenir, fer una recollida eficient que permeti una valorització material de qualitat, obtenint recursos que es puguin reintroduir al cicle productiu de forma eficient. Els instruments econòmics s’han revelat com realment eficaços per ajudar a assolir aquests objectius. Premiar els comportaments positius, ja sigui a nivell individual o empresarial, i castigar econòmicament els que ens allunyen dels nostres objectius (el que es coneix com l’estratègia del pal i la pastanaga) aconsegueix fer canviar comportaments i estratègies empresarials. A Catalunya en tenim experiència en l’àmbit dels residus, reconeguda internacionalment com un cas d’èxit. El cànon català de disposició final (abocament i incineració) dels residus, des de 2023 convertit en impost estatal, aplicat als residus municipals, industrials i de la construcció ha permès ajudar a desincentivar aquesta opció de gestió. A la vegada, el caràcter finalista d’aquest instrument, ha permès que el retorn dels fons recaptats, mitjançant retorn directe per tones recollides selectivament o a través de la dotació de fons per convocatòries de subvenció per projectes d’economia circular, serveixi com a incentiu a les empreses i administracions. D’altra banda, l’aplicació del principi de “qui contamina paga” aplicat a les taxes o preus públics de recollida i gestió de residus està demostrant la seva eficàcia a través de la implantació de sistemes de pagament per generació o bonificació per participació. En definitiva, individualitzar i desanoninimitzar els comportaments personals o empresarials en relació a la generació i gestió de residus, i que hi hagi una conseqüència econòmica d’aquests comportaments és una via clara per avançar cap a una major circularitat.
Abstract
A Catalunya, igual que a la resta d’economies globals, estem encara lluny d’assolir un model econòmic realment circular. L’economia circular s’està [...]
- 0
- read
Resiliència i els principals reptes del Port de Barcelona
S. Saurí

Abstracts_4rceec (2024). 105

Abstract
El Port de Barcelona és una de les infraestructures logístiques cabdals de l’economia catalana, tant pel volum de mercaderies manipulades com pel seu paper en la competitivitat de les empreses, donada la seva incidència en els costos logístics. Amb poques xifres es pot il·lustrar aquesta rellevància: segons dades de l’Estudi d’Impacte Econòmic del Port, elaborat per la pròpia Autoritat Portuària, l’activitat de la infrastructural representa el 2% del valor afegit brut de Catalunya i aporta 3.531M€ de riquesa, i amb una generació de 41.200 llocs de treball (dades de 2017). Actualment són múltiples els reptes del Port de Barcelona per adaptar-se, i/o aprofitar, en la mesura del possible, a les principals tendències que estan conformant el futur, i graviten al voltant de la sostenibilitat, la digitalització, la geopolítica i el model econòmic i social. Un comú denominador de tots aquests aspectes és la incertesa, incertesa en com evolucionaran les tecnologies de la digitalització i els seus impactes sobre el mercat logístics, l´ús de combustibles alternatius en el sector marítim, les principals punts d’inestabilitat política i els seus efectes sobre els corredors logístics, etc. Tot plegat conforma un escenari on el Port, al igual que la resta d’aquests ens, ha de gestionar i planificar una infraestructura, que, per la seva naturalesa, té una vocació de llarg termini, en un entorn incert. Les solucions més òptimes, en base a l’actual informació i prognosis, que es puguin definir actualment no necessàriament poden ser les més adient si es pogués el futur treure’s mínimament d’aquests importants incerteses. Cal, doncs, introduir de resiliència, entesa com a capacitat d’adaptació al canvi i a la recuperació de l’activitat en cas d’una disrupció econòmica, física, noves tecnologies, etc., a la gestió i planificació portuària. L’objectiu de la ponència és identificar i analitzar els principals mecanismes disponibles per part dels ports per ser més resilients. El treball es centrarà pel cas concret del Port de Barcelona. En una primera part de la ponència, s’identificaran els principals aspectes d’incertesa i disrupcions potencials pel cas de la infraestructura de Barcelona. A partir d’aquí, es definiran i analitzaran els principals instruments de què disposa el Port de poder adaptar-se a un entorn en constant evolució, tant pal cantó de la demanda com per l’oferta. Es contemplaran tot l’espectre possible d’aspectes, això és, infraestructura, planejament, model de governança, etc. I, finalment, s’establiran un seguit de recomanacions.
Abstract
El Port de Barcelona és una de les infraestructures logístiques cabdals de l’economia catalana, tant pel volum de mercaderies manipulades com pel seu paper [...]
- 0
- read
Evaluation of Innovation Impact and Technology Transfer in the ConSOLI+Da Project
E. Galindo Batanero, J. Valls-Pasola, A. Fernández

Abstracts_4rceec (2024). 76

Abstract
One of the most significant challenges facing society today is the need to develop clean energy at reasonable costs, thus ensuring sustainable development to mitigate the effects of climate change. Additionally, in the case of Europe and Spain, it is important to ensure that these new energies utilize domestic resources to avoid the current dependency on foreign sources. Concentrated Solar Power (CSP) technology represents a major opportunity to develop clean energy at competitive costs, thereby reducing dependence on external sources. Furthermore, CSP technology easily integrates into the electrical grid and can be stored. Specifically in electricity generation, solar thermal energy can make a decisive contribution to achieving the objectives of the EU energy policy strategy and combating climate change. From 2009 to 2012, the ConSOLI+Da project was a CENIT grant funded by the CDTI (Centre for the Development of Industrial Technology in Spain). This CDTI grant aimed to stimulate public-private cooperation in industrial research projects of large-scale consortia with high scientific and technical scope. Its mission was to generate new knowledge that could be useful for creating new products, processes, or services, or for integrating technologies of strategic interest. The main objective of the "Consortium for R&D Solar" (ConSOLI+Da) project was to create an R&D infrastructure to consolidate Spain's leadership in concentrated solar thermal energy technologies. Thanks to this funding, research received a boost, allowing the technology to reach the market sooner, thus enabling Spanish companies to position themselves more competitively in Europe and globally. This study aims to evaluate the impact of the ConSOLI+Da project, analyzing its significance for the different stakeholders involved in the development of concentrated solar thermal energy technology. To assess the impact, various key performance indicators (KPIs) are being analyzed, such as the total number of scientific articles generated, job creation, and new products generated. Another KPI analyzed is the patents generated, and thanks to this project, 197 patents were generated, with 9 in collaboration among different partners and 67 after its completion.
Abstract
One of the most significant challenges facing society today is the need to develop clean energy at reasonable costs, thus ensuring sustainable development to mitigate the [...]
- 0
- read
Spain, Split and Talk: Quantifying Regional Independence
M. Larch, H. Adam, J. Paniagua

Abstracts_4rceec (2024). 10

Abstract
The Spanish central and regional Catalan governments recently started a dialogue negotiating Catalan independence. A potential independence of Catalonia from Spain would impose a new border on Catalonia, which would have implications for its international trade. Traded goods between Catalonia and Spain would cross national borders. Catalan trade with EU countries might need to cross thicker non-EU borders, depending on whether or not Catalonia would become an EU member state. Within an international trade framework, this study quantifies the economic impact of a potential secession of Catalonia from Spain, taking into account the associated political uncertainty, for example regarding EU or WTO membership. First, we investigate the border effect of international trade, that is, the observed difference in international trade compared to domestic trade within a country. We construct a novel dataset including trade flows between all 17 Spanish Autonomous Communities and 142 countries worldwide from 2001 to 2017. The data structure allows us to dissect trade borders into different levels (regional, national, EU). Estimating the different border effects using state-of-the-art gravity estimation methods reveals substantial heterogeneity in trade borders. Our results suggest that Catalonia has intensified its trade integration with the rest of the world to the detriment of trade with the other Spanish regions in the past years. Second, we quantify the potential economic impact of a hypothetical Catalan secession using a general equilibrium analysis. Specifically, we use the structural gravity model of inter- and intra-national trade to investigate how Catalan secession and the implied change in its trade border would affect trade flows, consumer prices, producer prices, and welfare for Catalonia, for the remaining Spanish regions, as well as for the countries worldwide. In several counterfactual scenarios, we study the trade and welfare effects for the various political possibilities regarding, for instance, Catalan EU and WTO membership. Our findings suggest, on the one hand, increasing losses for Catalonia in scenarios of declining integration. On the other hand, the results indicate a decrease over time in Catalonia’s welfare loss associated with independence due to weaker integration with the remaining Spanish regions. The losses associated with Catalan independence for the remaining Spanish Autonomous Communities are lower and very similar in all scenarios, as well as over time. The other countries worldwide only face minimal welfare changes following Catalan independence. A prevailing view among Catalan independence supporters is that the economically vibrant Catalonia contributes more to the Spanish state than it receives in return. To account for fiscal contributions, we add fiscal transfers between the Spanish Autonomous Communities into our model. This allows us to quantify the effects of Catalan independence net of the transfers in our counterfactual scenarios. In further extensions, we add social connectedness between the Spanish Autonomous Communities and countries worldwide to assess to what extent social ties affect trade flows. Further counterfactual scenarios quantify the impact of changes in these social ties following a hypothetical Catalan secession, in addition to changes in the Catalan border.
Abstract
The Spanish central and regional Catalan governments recently started a dialogue negotiating Catalan independence. A potential independence of Catalonia from Spain would impose [...]
- 0
- read
Do start-ups respond to social challenges? An empirical analysis of Catalan start-ups
T. Mercedes

Abstracts_4rceec (2024). 75

Abstract
EIX 6. SISTEMA DE CIÈNCIA I INNOVACIÓ I EL REPTE DE LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL Do start-ups respond to social challenges? An empirical analysis of Catalan start-ups Mercedes Teruel, Agustí Segarra-Blasco and Josep Tomàs-Porres Universitat Rovira i Virgili On December 2021, the European Commission presented the 2021 Social Economy Action Plan. The plan aims to promote the social economy by generating the regulatory framework, visualising the potential, and opening new opportunities in order that social economy organisation start up and scale up.[1] The emergence and evolution of start-ups is related to their locational context through different linkages such as the labour market, capital market and knowledge market. From an evolutionary approach, this ecosystem evolves thanks to individual and collective learning resulting in innovation (Acs et al., 2017). Despite a wide number of theoretical and empirical works about the entrepreneurial ecosystems and the emergence of start-ups (for instance, Acs et al., 2017; Stam and Van de Ven, 2021; Audretsch et al., 2023), there is a lack of empirical evidence on the relationship between the existing social challenges in a location such as climate change or ageing and the emergence of start-ups providing innovations to this social need. The evidence already points out the interconnection between local actors and the development of start-ups. For the case of sustainable start-ups, Chaudhary et al. (2024) present a systematic literature. However, there are questions that remain unknown. What role the social needs from a location play in facilitating the emergence of start-ups? Do locations with different social challenges generate start-ups with different entrepreneurial purposes? Our main database belongs to the public directory Barcelona & Catalonia Startups Hub created at the end of 2016 by the Catalan agency for business competitiveness ACCIÓ (L'Agència per la Competitivitat de l'Empresa). This database is composed of more than 2,000 start-ups from all of Catalonia and provides firm-level information including address, year of creation, industry, technology, business model, and target. Our database was obtained in March 2023 and was composed of 2,036 start-ups. Sustainability startups comprise 24% of the enterprises in our sample, the majority of these startups are located in the province of Barcelona. The share of start-ups that are devoting effort to CE differs between provinces. References Acs, Z. J., Stam, E., Audretsch, D. B., & O’Connor, A. (2017). The lineages of the entrepreneurial ecosystem approach. Small Business Economics, 49, 1-10. Audretsch, D. B., Belitski, M., Caiazza, R., & Siegel, D. (2023). Effects of open innovation in startups: Theory and evidence. Technological Forecasting and Social Change, 194, 122694. Chaudhary, S., Kaur, P., Ferraris, A., Bresciani, S., & Dhir, A. (2024). Connecting entrepreneurial ecosystem and innovation. Grasping at straws or hitting a home run?. Technovation, 130, 102942. Stam, E., & Van de Ven, A. (2021). Entrepreneurial ecosystem elements. Small Business Economics, 56(2), 809-832. [1] https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/en/ip_21_6568
Abstract
EIX 6. SISTEMA DE CIÈNCIA I INNOVACIÓ I EL REPTE DE LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL Do start-ups respond to social challenges? An empirical analysis [...]
- 0
- read
Circular economy digital transformation towards resource efficiency. Example of Resource Mapping
V. Kuchinow

Abstracts_4rceec (2024). 135

Abstract
Digitization plays a fundamental role in facilitating the transition to a circular and resource-efficient economy. The circular economy (and common sense) asks us to manage efficiently the (few) resources we have. But we need data, data that currently is not easily accessible or not accessible at all; and all this in a “data period”, in which everyone is talking about open data access....resources are the exception. In this communication we want to highlight the importance of data for an efficient and sustainable wasted resources management in a territory through industrial symbiosis. And we will do it through several examples of mapping business opportunities based on these wasted resources, through SYNER program, explaining how companies can match (synergies) through their wasted resources through codification and mathematical algorithms based on successful cases and data management. It is necessary to generate quality data in a discrete (not aggregated) form to provide information where real data is not available. Only this way we can dentify and quantify industrial and agricultural waste that can potentially be turned into resources through industrial symbiosis, and identify with whom. These "maps" of surplus resource flows become the starting information that every industrial symbiosis territorial project should have in order to have the systemic vision necessary to make strategic decisions towards sustainable development.
Abstract
Digitization plays a fundamental role in facilitating the transition to a circular and resource-efficient economy. The circular economy (and common sense) asks us to manage [...]
- 0
- read
ECONOMISTS FACING THE CHALLENGES THEY RISE REGULATORY AND TECHNOLOGICAL CHANGES.
J. Llavinés, R. Bassols

Abstracts_4rceec (2024). 160

Abstract
ELS ECONOMISTES DAVANT ELS REPTES QUE PLANTEJEN ELS CANVIS NORMATIUS I TECNOLÒGICS. Jordi Castells Llavinés Raimon Casanellas Bassols La falta de perspectiva no ens deixa veure l’abast dels canvis que està patint la nostra societat i l’entorn en el que treballa l’economista. Recents canvis normatius, com sobretot canvis tecnològics, suposen un repte per als nous economistes i una obligació pels que treballem com a tals. Els avenços tecnològics i la irrupció de la Intel·ligència Artificial es fa palès a totes les professions i en particular a la professió d’economistes. Els canvis normatius sempre van un pas enrere dels canvis a la societat. Els economistes assumim el codi deontològic, que ens marca com hem d’actuar: integritat, competència i desenvolupament professional, independència, objectivitat i imparcialitat, confidencialitat, etc. Però sobre en què podem exercir la nostra activitat té moltíssimes opcions que, a més, constantment varien tant en funció dels canvis en els marcs normatius com en el de les noves tecnologies (millora en rapidesa i connectivitat, intel·ligència artificial, etc.). El llistat d’activitats en relació amb l’economia de l’empresa consta a l’art. 4 de l’Estatut Professional d’Economistes i de Professores i Pèrits Mercantils. Tot i que es de 1977 ja n’anomena fins a 39. Moltes d’elles segueixen vigents, però d’altres s’han vist afectades segons canvis normatius i tecnològics. Podem enumerar-les actualitzades segons el següent detall : Administrador concursal – Expert en reestructuracions (“Real Decreto Legislativo 1/2020, de 5 de mayo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Concursal”). Analista de dades Analista d’inversions Assegurances i actuarial (“Ley 35/2015, de 22 de septiembre, de reforma del sistema para la valoración de los daños y perjuicios causados a las personas en accidentes de circulación”) Assessor fiscal Auditor (“Real Decreto 2/2021, de 12 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de desarrollo de la Ley 22/2015, de 20 de julio, de Auditoría de Cuentas”). Comptable (Reglament del Registre d’Experts Comptables (REC]) aprovat pel “Consejo Directivo del REC” el 11.10.2017 i “Plenos del CGE del 14.12.17” i ICJCE del20.12.17, “Plan General de Contabilidad” aprovat per “Real Decreto 1514/2007 de 16 de novembre del 2007” i normativa del “Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas (ICAC)” Economia mitjambiental Economia de la salud Financial manager Gestor de recursos humans Marketing Pèrit (“Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil”, arts. 335 a 348) Plans de viabilitat Planificador logístic Valoració d’empreses Objectius: Proporcionar una visió del nous àmbits de desenvolupament de l’activitat professional dels economistes tenint en compte tant els nous marcs normatius i tecnològics com les noves exigències de coneixements. Conclusions: Cada cop més, les professions són un camp de desenvolupament dinàmic. Es imprescindible assolir els coneixements i habilitats actualitzats per no quedar enrere en la pràctica professional. Els economistes que s’incorporen de nou a la pràctica professional poden aportar l’avantatge del coneixement de les eines tecnològiques, i els professionals més antics, experiència. La transició cap a les noves tecnologies crea noves oportunitats, El marc normatiu va rere la societat, però es possible anticipar el naixement i creixement de noves professions.
Abstract
ELS ECONOMISTES DAVANT ELS REPTES QUE PLANTEJEN ELS CANVIS NORMATIUS I TECNOLÒGICS. Jordi [...]
- 0
- read
Impacto económico de la sequía en Catalunya. Impacto sobre los resultados empresariales
J. Santacruz Cano, J. Zuleta

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Este documento analiza el impacto de la coyuntura de desabastecimiento de agua desde mayo de 2023 en Catalunya. Como factor determinante para la economía, no solo del sector primario, sino que de cada uno de los sectores que la integran. La actual conyuntura de debastecimiento hidrico que atraviesa Catalunya ya se contabiliza en cientos de millones de euros, inicialmente ha afectado al sector agroalimentario, pero con el paso del tiempo se ha extendido al resto de los sectores del tejido empresarial catalán. Al punto de que actualmente es la principal factor de decrecimiento de las proyecciones del PIB de la comunidad, su no resolución supone un grave problema cuando se acerca el verano, y el debastecimiento de agua puede generar grandes perdidas en el sector de la hostelería en su momento de mayor ocupación del año, sector vital no solo para Catalunya, sino que también para España. Sumado a las afectaciones energéticas producto del estado de los embalses a un 15% de su capacidad, las cuales repercuten en todos los sectorees económicos de la comunidad, al igual, que en las economías domésticas. En el siguiente paper se realizará un estudio sobre el impacto del debastecimiento de agua calculándo el índice de productividad, coste ponderado de capital, y existencias producidas de una muestra representativa de 20 compañías de los sectores más damnificados, salvo por la hostelería . A partir de la cual se calculará una media de cada una de las tres ratios, evidenciando la perdida de productivad, incremento del coste capital, y la producción de existencias totales aproximándose a una cuantificación ponderada de la crisis hídrica mediante a una comparativa con los resultados encontrados con los del ejercicio económico correspondiente a 2022, antes de la coyuntura. Las empresas que integran el pool sobre el cual se realizará el análisis son: Henkell Freixenet, Raventos Codorníu, Grupo Bonpreu, Casa Taradellas, Damm S.A, Segura Viudas, Frit Ravich, Corporación Alimentaría de Guissona, Grupo Agora, Agroalimen, Costa Food Meat, Europastry, Valls Company, Grupo Agbar, Borges S.A, Nestlé España, Costa Brava Mediterranean Foods, Cobega S.A, Lipsa.
Abstract
Este documento analiza el impacto de la coyuntura de desabastecimiento de agua desde mayo de 2023 en Catalunya. Como factor determinante para la economía, no [...]
- 0
- read
THE CONTRIBUTION OF ECONOMIC PROFESSIONALS
J. Llavinés

Abstracts_4rceec (2024). 193

Abstract
ELS ECONOMISTES DAVANT ELS REPTES QUE PLANTEJEN ELS CANVIS NORMATIUS I TECNOLÒGICS. Jordi Castells Llavinés Raimon Casanellas Bassols La falta de perspectiva no ens deixa veure l’abast dels canvis que està patint la nostra societat i l’entorn en el que treballa l’economista. Recents canvis normatius, com sobretot canvis tecnològics, suposen un repte per als nous economistes i una obligació pels que treballem com a tals. Els avenços tecnològics i la irrupció de la Intel·ligència Artificial es fa palès a totes les professions i en particular a la professió d’economistes. Els canvis normatius sempre van un pas enrere dels canvis a la societat. Els economistes assumim el codi deontològic, que ens marca com hem d’actuar: integritat, competència i desenvolupament professional, independència, objectivitat i imparcialitat, confidencialitat, etc. Però sobre en què podem exercir la nostra activitat té moltíssimes opcions que, a més, constantment varien tant en funció dels canvis en els marcs normatius com en el de les noves tecnologies (millora en rapidesa i connectivitat, intel·ligència artificial, etc.). El llistat d’activitats en relació amb l’economia de l’empresa consta a l’art. 4 de l’Estatut Professional d’Economistes i de Professores i Pèrits Mercantils. Tot i que es de 1977 ja n’anomena fins a 39. Moltes d’elles segueixen vigents, però d’altres s’han vist afectades segons canvis normatius i tecnològics. Podem enumerar-les actualitzades segons el següent detall : Administrador concursal – Expert en reestructuracions (“Real Decreto Legislativo 1/2020, de 5 de mayo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Concursal”). Analista de dades Analista d’inversions Assegurances i actuarial (“Ley 35/2015, de 22 de septiembre, de reforma del sistema para la valoración de los daños y perjuicios causados a las personas en accidentes de circulación”) Assessor fiscal Auditor (“Real Decreto 2/2021, de 12 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de desarrollo de la Ley 22/2015, de 20 de julio, de Auditoría de Cuentas”). Comptable (Reglament del Registre d’Experts Comptables (REC]) aprovat pel “Consejo Directivo del REC” el 11.10.2017 i “Plenos del CGE del 14.12.17” i ICJCE del20.12.17, “Plan General de Contabilidad” aprovat per “Real Decreto 1514/2007 de 16 de novembre del 2007” i normativa del “Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas (ICAC)” Economia mitjambiental Economia de la salud Financial manager Gestor de recursos humans Marketing Pèrit (“Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil”, arts. 335 a 348) Plans de viabilitat Planificador logístic Valoració d’empreses Objectius: Proporcionar una visió del nous àmbits de desenvolupament de l’activitat professional dels economistes tenint en compte tant els nous marcs normatius i tecnològics com les noves exigències de coneixements. Conclusions: Cada cop més, les professions són un camp de desenvolupament dinàmic. Es imprescindible assolir els coneixements i habilitats actualitzats per no quedar enrere en la pràctica professional. Els economistes que s’incorporen de nou a la pràctica professional poden aportar l’avantatge del coneixement de les eines tecnològiques, i els professionals més antics, experiència. La transició cap a les noves tecnologies crea noves oportunitats, El marc normatiu va rere la societat, però es possible anticipar el naixement i creixement de noves professions.
Abstract
ELS ECONOMISTES DAVANT ELS REPTES QUE PLANTEJEN ELS CANVIS NORMATIUS I TECNOLÒGICS. [...]
- 0
- read
CONTRIBUCIÓ DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A LA SOCIETAT DIGITAL DEL CONEIXEMENT
O. Homs

Abstracts_4rceec (2024). 111

Abstract
Existeix un ample consens entorn del paper de la productivitat del teixit econòmic en la consolidació de l’estat del benestar en la societat digital del coneixement. Un dels factors claus és el nivell de qualificació de les plantilles de les empreses. La formació professional és l’eina adequada per a la professionalització de la població activa, però els canvis profunds que s’estan produint en la transició cap a la societat digital del coneixement també estan afectant als models de qualificació imperants i al sistema de formació professional. Està canviant el mapa de les professions evolucionant cap a constel·lacions de camps professionals híbrids i interrelacionats mútuament. Aquests canvis comporten noves polítiques de gestió del talent humà a les empreses per tal de mantenir entrenades les competències del seu personal i noves formes d’organitzar els processos de professionalització. Els canvis en els continguts competencials de la gran majoria de les professions actuals requereixen un sistema de formació que sigui capaç d’actualitzar i millorar la qualificació de tota la població activa i aquest repte no el pot dur a terme el sistema de formació en solitari: cal la corresponsabilització de les empreses i de tot el teixit econòmic. És necessari incorporar la formació en el contingut de les relacions laborals i és necessari incorporar el treball en els processos d’aprenentatge. La Llei Orgànica 3/2022 d’Ordenació i Integració de la Formació Professional ha posat les bases per fer front a aquests reptes mitjançant la integració de tot el Sistema i establint la generalització del règim dual d’alternança entre formació i treball a tota la formació professional en un horitzó proper de finals del 2027. L’etapa d’experimentació, des de 2012, de la introducció de la formació dual ha demostrat els seus avantatges encara que la seva extensió ha estat reduïda. Estendre la formació dual a tot el sistema, no és un objectiu menor i suposa un canvi profund tant de l’organització de l’oferta formativa, com de la relació entre els centres de formació i les empreses. Implica, també, un canvi cultural en tots els agents implicats: les empreses, els treballadors, els agents econòmics i socials, els centres de formació, els docents, els joves i les seves famílies, i les administracions públiques competents en la matèria. La consecució d’aquest objectiu requereix una acurada planificació de la gestió del canvi i un acord ampli de tots els actors del sistema.
Abstract
Existeix un ample consens entorn del paper de la productivitat del teixit econòmic en la consolidació de l’estat del benestar en la societat digital del [...]
- 0
- read
Les estratègies de desenvolupament econòmic local als municipis catalans (1988-2023)
M. Calvet, J. Boixader

Abstracts_4rceec (2024). 52

Abstract
La planificació estratègica urbana i territorial és una metodologia central del desenvolupament econòmic local a Catalunya. Ho demostra el fet que, des de l’any 1988, s’han realitzat gairebé 200 plans que es distribueixen per tota la geografia. En aquesta contribució, es presenten 35 anys d’estratègies locals sorgides de la planificació a ciutats, pobles, comarques, etc. L’objectiu central del treball és conèixer les estratègies dels territoris per mitjà d’una anàlisi de contingut dels plans. Aquest objectiu central es descompon amb els objectius secundaris següents: 1) conèixer l’evolució, motivacions i geografia de la planificació estratègica local; 2) analitzar les propostes dels territoris (línies estratègiques, projectes, missions, actuacions, etc.); 3) estudiar els canvis al llarg del temps i les diferències entre territoris, i 4) valorar el paper de l’escala local en els grans desafiaments de l’economia del país. L’inventari i estudi exhaustiu d’aquests plans romania pendent. Així, s’aporta una òptica rellevant per comprendre quines són les grans opcions de la política econòmica local per mitjà de l’extracció i anàlisi de 7.000 unitats de contingut. Pel que fa als resultats en conjunt, la principal prioritat dels agents locals és la regeneració urbana, l’espai públic, l’habitatge i els equipaments, és a dir, majoritàriament l’ODS 11. En segon lloc, destaquen les apostes pels sectors econòmics: turisme, cultura i creativitat, comerç i indústria que formen part dels ODS 8 i 9. El tercer lloc l’ocupa la modernització de l’administració, això és, l’ODS 16 d’institucions sòlides. I, en quart lloc, s’hi situa la formació (ODS 4) en els seus diferents vessants de professional, obligatòria, superior, etc. Si mirem els temes emergents, sobresurt els darrers anys la modernització de l’administració. Així mateix, augmenta l’accent en la infraestructura verda, la innovació, l’economia social, l’energia i les cures. Les solucions estratègiques canvien en funció de les diferents situacions territorials. A les ciutats metropolitanes i intermèdies s’aposta de manera clara per la indústria i el coneixement, per la proximitat entre empreses i recerca i per la inversió en equipaments de formació universitària i professional. Als entorns suburbans, sobresurt la reflexió sobre el model de territori així com la importància que s’atorga als reptes del comerç, la cultura i la identitat locals. Al món rural es posa l’accent en les activitats de turisme, alimentació, fusta i salut i cures. Aquí, la infraestructura verda i els serveix ecosistèmics hi tenen un pes distintiu. A mode de conclusió, en un país d’administracions mal finançades els plans estratègics han funcionat raonablement bé com a instruments de concertació; com a espais de reflexió sobre el futur dels territoris, i per formular estratègies sensibles al lloc. Tanmateix, es detecta una certa incapacitat per fer apostes selectives, identificar els patrons econòmics de llarg termini i coordinar les diferents escales involucrades en el desenvolupament.
Abstract
La planificació estratègica urbana i territorial és una metodologia central del desenvolupament econòmic local a Catalunya. Ho demostra el fet [...]
- 0
- read
L’economia catalana en el context global:
J. Plaza, J. tur, R. Xifré

Abstracts_4rceec (2024). 8

Abstract
Aquest treball pretén identificar l'impacte en l’economia catalana d'un triple repte en el context global i també algunes de les oportunitats que apareixen en el nou escenari. En primer lloc, la globalització, una de les tendències econòmiques clau dels últims 40 anys, està en crisi. Les causes son múltiples, des de l’esgotament del model inicial i la crisi d’una “hiperglobalització descontrolada”, fins a xocs externs de diversa naturalesa com el populisme econòmic, el proteccionisme, l’impacte de la Covid-19 en la reformulació de les cadenes de valor, o canvis en les aliances geoestratègiques i els conflictes armats. En el marc europeu aquest context de crisi, a més, ha dut a una profunda reflexió sobre la pròpia pervivència del projecte d’integració tal i com s’ha conegut fins ara. Conceptes com el d’autonomia estratègica, la seguretat econòmica i, més recentment, el gir geoeconòmic del mercat únic, s’han convertit en referències constants tant en ''policy papers'' de la Comissió Europea com en la producció científica (Miró, 2023 o Herranz-Surrallés et al., 2024). En aquest mateix sentit, el recent ''informe Letta, ''encarregat pel Consell Europeu a'' ''qui fou President del Consell de Ministres d'Itàlia, marcarà l’agenda política europea 2024-2029 i posa l’èmfasi en la necessitat de dotar al Mercat Únic de les capacitats necessàries per a atacar amb prou energia i visió estratègica la transició en l’actual moment d’incertesa. En l’actual escenari geopolític i geoeconòmic mundial, en el qual es juga qui liderarà les tecnologies de la quarta revolució industrial —intel·ligència artificial, 5G, internet de les coses, robòtica, etc.— seria un error llegir la pugna entre els Estats Units i la Xina exclusivament com una guerra comercial. El comerç hi és, certament, però els elements tecnològics i de lideratge i influència hi tenen un paper molt important. Fins a la data, Europa no hi és en aquesta competició i clarament va una passa per darrera d’Amèrica i Àsia en tecnologia. En segon lloc, i amb punts de connexió amb aquest fenomen, els debats entorn a la política industrial i intervenció dels governs en l’activitat de les empreses s’han reactivat últimament (De Ville, 2023, Di Carlo i Schmitz, 2023; Rodrik 2004, 2022; BCE 2023; Xifré 2023). D’alguna manera, com anunciava també recentment el President Macron en el seu discurs a la Sorbona, la Unió Europea i els seus Estats Membres han de valorar fins a quin punt s’han d’ajustar les regles del comerç internacional, la competència dels mercats i la intervenció pública en sectors estratègics en un entorn tan canviant. En qualsevol cas, la idea dels anys 80 i 90 que la indústria no importava o no importava prou es veu ara clarament superada pels fets. Les qüestions relatives als objectius més desitjables i els instruments més apropiats per “coordinar” o “orientar” el teixit productiu han guanyat en importància en el debat públic, en part per les mateixes raons que la globalització està en crisi. En altres paraules, perquè hi ha massa àmbits en els quals la política econòmica correcta segueix sent necessària i fa la diferència. En aquest sentit, recentment el BCE identificava les següents interdependències de les economies europees a les quals les polítiques industrials han de fer front: comercials, energètiques, en matèries primeres, digitals, financeres, migratòries i relacionades amb el mercat laboral (BCE 2023). Un plantejament solvent de les possibilitats de fer política industrial a Catalunya també hauria de tenir ben presents aquestes interdependències. Finalment, en tercer lloc, Catalunya com tots el països o jurisdiccions que formen part de la UE no té competència exclusiva sobre aquest entramat de polítiques que acaben contribuint a la configuració del Mercat Únic, com son la comercial, la industrial o la de competència. Ara bé, això no vol dir que Catalunya no pugui actuar, a diversos nivells i en diversos fronts, per millorar la competitivitat exterior de les seves empreses i facilitar que participin activament dels fluxos internacionals d'inversions. Per tal d'aconseguir aquests objectius, el teixit econòmic i les administracions catalanes haurien d'entendre i participar adequadament en les dinàmiques institucionals de la UE que li siguin rellevants. Catalunya va jugar un paper destacat entre les economies del Sud d’Europa en el moment de la primera revolució industrial. Després, al s. XX va consolidar una base industrial i exportadora notable. Fins i tot en l’actualitat, per sobre dels debats i les mancances, segueix sent una economia amb una potència exportadora que fa que més duna quarta part de les exportacions espanyoles soguin catalanes. Consolidar aquest marc productiu els propers anys passa per aprofitar les oportunitats del nou entorn, tant si la globalització va a la baixa com alguns proclamen, som si senzillament s’està redefinint com diuen altres.
Abstract
Aquest treball pretén identificar l'impacte en l’economia catalana d'un triple repte en el context global i també algunes de les oportunitats que [...]
- 0
- read
L’economia catalana en el context global: nova globalització, política industrial i dinàmiques institucionals
J. Plaza, J. Ribas, R. Xifré

Ramon Xifré's personal collection (2024). 1

Abstract
Aquest treball pretén identificar l'impacte en l’economia catalana d'un triple repte en el context global i també algunes de les oportunitats que apareixen en el nou escenari. En primer lloc, la globalització, una de les tendències econòmiques clau dels últims 40 anys, està en crisi. Les causes son múltiples, des de l’esgotament del model inicial i la crisi d’una “hiperglobalització descontrolada”, fins a xocs externs de diversa naturalesa com el populisme econòmic, el proteccionisme, l’impacte de la Covid-19 en la reformulació de les cadenes de valor, o canvis en les aliances geoestratègiques i els conflictes armats. En el marc europeu aquest context de crisi, a més, ha dut a una profunda reflexió sobre la pròpia pervivència del projecte d’integració tal i com s’ha conegut fins ara. Conceptes com el d’autonomia estratègica, la seguretat econòmica i, més recentment, el gir geoeconòmic del mercat únic, s’han convertit en referències constants tant en policy papers de la Comissió Europea com en la producció científica (Miró, 2023 o Herranz-Surrallés et al., 2024). En aquest mateix sentit, el recent informe Letta, encarregat pel Consell Europeu a qui fou President del Consell de Ministres d'Itàlia, marcarà l’agenda política europea 20242029 i posa l’èmfasi en la necessitat de dotar al Mercat Únic de les capacitats necessàries per a atacar amb prou energia i visió estratègica la transició en l’actual moment d’incertesa. En l’actual escenari geopolític i geoeconòmic mundial, en el qual es juga qui liderarà les tecnologies de la quarta revolució industrial —intel·ligència artificial, 5G, internet de les coses, robòtica, etc.— seria un error llegir la pugna entre els Estats Units i la Xina exclusivament com una guerra comercial. El comerç hi és, certament, però els elements tecnològics i de lideratge i influència hi tenen un paper molt important. Fins a la data, Europa no hi és en aquesta competició i clarament va una passa per darrera d’Amèrica i Àsia en tecnologia.
Abstract
Aquest treball pretén identificar l'impacte en l’economia catalana d'un triple repte en el context global i també algunes de les oportunitats que [...]
- 0
- read
La confiança en les institucions
P. Sorribas-Navarro

Abstracts_4rceec (2024). 45

Abstract
La confiança és un sentiment que es defineix com la seguretat de que una persona actuarà com esperes. És un sentiment força persistent (Putman et al. 1993). Diversos estudis han demostrar que la confiança afecta positivament al creixement econòmic (Algan i Cahuc, 2010) i al benestar individual (Helliwell y Huang; 2010). També hi ha evidència que la confiança afecta a la interacció entre les persones i condiciona el compliment de les normes (Bargain y Aminjonov, 2020). Donat els importants efectes que la confiança pot arribar a tenir, és important ampliar el coneixement dels seus determinants per poder determinar les reformes i canvis necessaris per augmentar aquest sentiment. Entre els seu determinants estan, per una banda, les característiques personals, com l’edat, el gènere, l’educació, la renda o la religió dels individus. Per altra banda estan les característiques de les institucions i de l’entorn, que de fet són les característiques que expliquen la part més substancial de les diferències observades en els nivells de confiança (Alesina y la Ferrara, 2000, 2002). Existeix evidència de que hi ha una forta correlació positiva entre la confiança i la qualitat de les institucions (Rothstein y Uslaner, 2005). Un dels factors que determina la qualitat de les institucions és la corrupció, que ha estat un problema important a Espanya. Les actuacions i polítiques que poden implementar les institucions depenen, principalment, del seu pressupost. Per tant, és important conèixer si la confiança afecta a la seva grandària, a través del seu efecte sobre la voluntat de pagar impostos. En aquest treball, en primer lloc, s’aportarà evidència descriptiva de com ha evolucionat el nivell de confiança en les institucions a Espanya i a Catalunya, fent una comparativa amb altres països de la Unió Europea. En segon lloc, s’aportarà evidència de la relació entre la qualitat de les institucions i la confiança estudiant com la corrupció afecta negativament a la confiança en els polítics. En tercer lloc, s’analitzarà com la confiança afecta a la voluntat de pagar impostos per part dels ciutadans.
Abstract
La confiança és un sentiment que es defineix com la seguretat de que una persona actuarà com esperes. És un sentiment força persistent (Putman [...]
- 0
- read
Oportunitats i beneficis de la reutilizació d’aigua a la indústria catalana
M. Rovira

Abstracts_4rceec (2024). 128
- 0
- read
Integrating Digital Platforms and Positive Psychology: A Web App for Enhancing University Student Well-being
E. Tarrats-Pons, M. Basco, N. Arimany-Serrat

Abstracts_4rceec (2024). 200

Abstract
The contemporary digital landscape offers unparalleled opportunities for educational innovation, particularly in enhancing student well-being through digital platforms. This proposal outlines a web app developed under the European project Happy Power, designed to improve university students' well-being by integrating Positive Psychological Interventions (PPIs) with user-friendly digital solutions. This app addresses common psychological challenges such as stress and loneliness, which are significant barriers to student success. Drawing on the findings from "Positive Psychological Interventions (PPIs) in the age of COVID-19: on the potential impact of digital PPIs on loneliness" (Parks & Boucher, 2020), the app uses digital means to deliver psychological benefits remotely. It incorporates elements such as gamification and interactive features to encourage engagement and sustained usage, thereby enhancing students' educational experiences and psychological resilience. Additionally, the integration of this tool into the university curriculum supports the emergent needs for digital literacy and educational innovation, reflecting broader economic and societal shifts towards digital transformation. This initiative aligns with the principles described in "Positive education: positive psychology and classroom interventions" (Seligman et al., 2009), advocating for an educational paradigm that balances psychological well-being with academic achievement. Moreover, recent research by Kounenou et al. (2022) highlights the effectiveness of a 5-week group-based PPI in enhancing positive emotions, resilience, happiness, optimism, and self-esteem among university students. This study supports the app's approach by demonstrating that structured PPIs can effectively improve well-being and mental health outcomes in educational settings. The integration of various exercises such as gratitude letters, optimistic thinking, replaying positive experiences, and socializing, as evidenced in the study, can be adapted for digital delivery through the app, providing a scalable model to enhance student well-being. The development and implementation of this web app within the academic setting are anticipated to not only improve individual student outcomes but also contribute to a more supportive and productive educational environment. The use of evidence-based PPIs in higher education, as demonstrated by the study's success in Greece, suggests that similar digital interventions can be beneficial globally. This represents a significant step towards integrating scientific insights from positive psychology with digital innovation, offering a scalable model for enhancing student well-being through technology.
Abstract
The contemporary digital landscape offers unparalleled opportunities for educational innovation, particularly in enhancing student well-being through digital platforms. This [...]
- 0
- read
Riesgos y Oportunidades en el mercado de instrumentos financieros sostenibles: los Sustainability-linked Loans (SLLs)
J. Gomes

Abstracts_4rceec (2024). 93

Abstract
Los préstamos vinculados a la sostenibilidad (en inglés Sustainability-linked Loans - SLLs), son un instrumento financiero que acompaña el desempeño de características de sostenibilidad de las empresas, vinculando las tasas de interés a los objetivos propuestos de sostenibilidad. Según Pohl et al. (2023), los SLLs se han disparado en importancia recientemente. En 2021, se convirtieron en el mayor tipo de deuda corporativa que incluye una característica sostenible, recaudando USD 735 mil millones a nivel mundial.” En España[1] en 2023, el mercado de financiación sostenible continuó creciendo y alcanzó los 60.788 millones de euros. Después de algunos años de crecimiento con dobles dígitos, esta cifra representa un crecimiento de solo un 1% con relación al año anterior de 2022. A nivel global se asiste a una tendencia de estabilización de la emisión de este instrumento financiero. Tabela 1. Evolución de los SLLs al nivel global entre 2017 y 2024 (datos incompletos, solo hasta Marzo de 2024). Fuente: Ministerio del Medioambiente de Japón. ¿Cuáles son las razones porque los SLL han crecido tanto y ahora hayan entrado posiblemente en una fase de estabilización? ¿Existe el riesgo de que no sea una fase de estabilización, pero sí de decrecimiento? Las incertidumbres hacia el futuro de este instrumento financiero subrayan la importancia de analizar qué riesgos se están pasando por alto y qué oportunidades se están perdiendo. Los SSLs son una oportunidad tanto para las entidades prestamistas como para los inversores de forma general. Autores como Auzepy et al. (2023) no encuentran indicaciones de que los mercados reaccionen de forma positiva a la emisión de los SSLs, pero Torsteinsen & Englund (2022) defienden que la transparencia asociada a este tipo de préstamos, así como el compromiso de los prestatarios con las cuestiones ASG (Ambientales, Sociales y Gobernanza), hace que los accionistas valoren este tipo de instrumento financiero. Estos instrumentos también tienen un valor añadido para las instituciones financieras, porque según Liu et al. (2023) hay una relación negativa entre los SLLs y los prestamos morosos. Los SLLs también presentan otra oportunidad para las instituciones financieras, según los datos analizados por Huang et al. (2024), ya que muchos bancos utilizan esta herramienta para mejorar su reputación ASG. ¿Pero será que también son una oportunidad para los prestatarios? ¿La mejoría que estos préstamos impulsan en las organizaciones es real? ¿O es una trayectoria que ya existe independente de estos préstamos, como lo afirman Torsteinsen & Englund (2022)? ¿Y las ventajas al nivel de las tasas de interés que los bancos permiten, son realmente impulsoras de cambio hacia la sostenibilidad? Si los costes de incorporar el cambio sostenible en las organizaciones son muy superiores a los beneficios de un préstamo asociado a los SSL, en ese caso será complicado que este instrumento financiero impulse el cambio sostenible por sí solo. Son estas cuestiones las que exigen un equilibrio delicado entre las oportunidades y riesgos de los SLLs, que presentan un reto para el futuro sostenible, y que esta presentación pretende desarrollar. [1] Observatorio Español de la Financiación Sostenible
Abstract
Los préstamos vinculados a la sostenibilidad (en inglés Sustainability-linked Loans - SLLs), son un instrumento financiero que acompaña el desempeño [...]
- 0
- read
ChatGPT is not unique. State of the art of SME-oriented LLMs and their competitiveness improvement
M. Guerris

Abstracts_4rceec (2024). 57

Abstract
In recent years, advancements in artificial intelligence, particularly in large language models (LLMs), have revolutionised multiple sectors, distinguished by their ability to process and generate text with high coherence and relevance. However, their implementation has predominantly been focused on large corporations due to cost barriers and technological complexity. This article examines the current state and potential of LLMs oriented towards small and medium-sized enterprises (SMEs), offering insights on how these models can be integrated into SMEs to enhance efficiency, innovation, and decision-making. Focusing on the description of LLMs and recent advancements that reduce their cost and implementation complexity, use cases for SMEs are explored, demonstrating how adopting LLMs can significantly reduce the time and resources these organisations invest. The article concludes with practical recommendations for SMEs adopting LLM technologies, emphasising the importance of a strategic and conscious approach. This work provides a comprehensive view of the value that LLMs can offer SMEs. It establishes a framework for future research and developments, encouraging SMEs to participate actively in AI-driven digital transformation.
Abstract
In recent years, advancements in artificial intelligence, particularly in large language models (LLMs), have revolutionised multiple sectors, distinguished by their ability [...]
- 0
- read
La força de treball infrautilitzat a Catalunya
R. Segarra, N. Trota Latorre

Abstracts_4rceec (2024). 29

Abstract
Abstract L’Organització Internacional del Treball (OIT) defineix els aturats com les persones que estan desocupades, fent recerca activa de feina i disponibles per treballar. Les persones desocupades que no compleixen una de les dues condicions es classifiquen com inactives. Aquesta definició té consideració d’oficial i és la que fan servir l’àmplia majoria d’organismes internacionals, com per exemple Eurostat (a la Labour force survey) o l’INE (a l’Enquesta de població activa, EPA). Tot i això, la pròpia OIT o Eurostat complementen aquesta informació amb altres indicadors menys restrictius sobre la desocupació, que permeten quantificar situacions que no es recullen en la definició oficial d’atur. En concret, Eurostat calcula el que anomena Labour market slack, que consisteix en afegir als aturats de la definició oficial els inactius que compleixen una de les dues condicions i als ocupats a jornada parcial que volen treballar més hores i estan disponibles (subocupats). El present estudi adapta la metodologia d’Eurostat a les microdades de l’EPA i quantifica la força de treball infrautilitzat (FTI) a Catalunya, els seus components, perfil, evolució i una comparativa amb altres territoris. Per tant, els resultats de l’estudi permeten aprofundir i complementar els estudis ja existents sobre atur, de vital importància pel mercat laboral català i espanyol, ja que la seva incidència es considera una anomalia endèmica a nivell europeu. L’estudi aporta evidència en favor de la incorporació dels inactius inclosos en la FTI, ja que tenen una probabilitat de passar a l’ocupació molt similar a la dels aturats. També aporta arguments sobre la idoneïtat de la definició que es fa de subocupació en front de les que fan servir altres estudis (treballadors parcials involuntaris). Amb aquesta metodologia s’obté per 2023 una FTI a Catalunya de 629.700 persones (front a les 384.500 de la definició oficial d’atur), que suposa una taxa de FTI del 14,8% (la taxa d’atur oficial és del 9,3%). El component que més aporta a la FTI és el propi atur, que suposa més de la meitat, però també destaca la subocupació amb un de cada cinc. En conseqüència, generalment els col·lectius amb major taxa d’atur són també els de major taxa de FTI. Tot i això, alguns col·lectius mostren una incidència més important de la FTI de la que tenen a l’atur. És el cas de les dones (especialment les majors de 45 anys), les persones amb educació superior i les de la província de Lleida i Tarragona. Cal destacar que Catalunya és la comunitat autònoma amb menor taxa de FTI (segons la taxa d’atur oficial és la quarta més baixa), com a conseqüència d’una menor incidència de la subocupació i les persones disponibles que no busquen feina. Comparat amb la Unió Europea, Catalunya té una taxa de FTI superior a la mitjana (12,0%).
Abstract
Abstract L’Organització Internacional del Treball (OIT) defineix els aturats com les persones que estan desocupades, fent recerca activa de feina i disponibles [...]
- 0
- read
AI as a tool to help finding a job
J. Asenjo, M. Murillo

Abstracts_4rceec (2024). 28

Abstract
4TH CONGRESS OF ECONOMICS AND BUSINESS OF CATALONIA: TOWARDS A MORE DIGITAL AND SUSTAINABLE ECONOMY (2024) THEMATIC AXIS: 4. HUMAN CAPITAL AND THE FUTURE OF WORK/The future of work in a world governed by artificial intelligence. COMMUNICATION TITLE: "AI as a tool to help finding a job". AUTHORS: Javier M. Asenjo Fernández (UOC), Manuel Murillo Rosado (UB) JUSTIFICATION: AI is at the center of many debates. However, approaches are needed to take advantage of the opportunities and assess the risks of applying it to solve specific problems, in this case job search. OBJECTIVES: - Describe an overview of the process and a methodology for applying AI to job search and assess its risks and opportunities. - To share various practical experiences carried out in this context (Porta 22 of Barcelona Activa, public institute, private university, professional college). ABSTRACT INTRODUCTION AI is a set of computer programs that simulate human intelligence through statistical predictions and other techniques. Its origin dates back to the 50's with the work of Alan Turing (among others) and in November 2022, the open launch of the GPT Chat by the company Open AI is a catalyst for all previous contributions, opening a world of new opportunities and challenges at a global level. This paper proposes the use of this technology as an aid to find a job, with all the pros and cons that this entails. A global vision of the process and an applied methodology based on conversational chatbots, note takers, multimedia generators (images, videos and audio) is described. AREAS OF APPLICATION OF IA TO JOB SEARCH There are three areas where AI can bring value to job search. Firstly, improving knowledge: one's own (personal SWOT) and others' (market, sector, company, job position). Secondly, the sharpening of tools: CV, presentation communication (letter, mail, LinkedIn post, Whatsapp), portfolio (web, blog, social networks...), interview, tests and group dynamics. Finally it can be applied to continuous improvement through reflection on the preparation and execution of the process (feedback). PRACTICAL EXPERIENCES The authors have conducted several practical workshops in the context of this proposal. They have focused on training for the recruitment interview. Three phases have been worked on: script preparation (using chatbots), interview practice (with note takers for videoconferencing) and continuous improvement (chatbots and images). The aspects verified may be interesting for this area and extrapolated to others. The workshops have been carried out mainly for Barcelona Activa (in Porta 22) both face-to-face and virtual. Also for educational centers: Palau Ausit Public Institute (Ripollet) and Mediterrani University School (Barcelona). Finally, two conferences for the Association of Economists of Catalonia. CONCLUSIONS In the first place, the initial balance is positive, it has generated interest and participation. However, potential risks must be monitored: data protection, hallucinations, ethical aspects. Finally, this model is potentially transferable to other contexts and scalable to improve its impact on society.
Abstract
4TH CONGRESS OF ECONOMICS AND BUSINESS OF CATALONIA: TOWARDS A MORE DIGITAL AND SUSTAINABLE ECONOMY (2024) THEMATIC AXIS: 4. HUMAN CAPITAL AND THE FUTURE OF WORK/The future [...]
- 0
- read
Biodiversity, the next big challenge.
V. Fabrega Montobbio

Abstracts_4rceec (2024). 142

Abstract
The unprecedented rate of species extinction is accelerating. In a world where over half of the GDP depends on nature, it's no wonder that The World Economic Forum identifies biodiversity loss as one of the primary economic risks. The Kunming-Montreal Global Biodiversity Framework (GBF) includes the objective for governments to promote the necessary policies for large multinational companies and financial institutions to measure and disclose their risks, impacts, and dependencies on nature in their operations and value chains. Europe is already experiencing this shift, and the new regulations will mark a significant change in how businesses manage their relationship with nature.
Abstract
The unprecedented rate of species extinction is accelerating. In a world where over half of the GDP depends on nature, it's no wonder that The World Economic Forum identifies [...]
- 0
- read
AI as a factor of social progress
J. Asenjo, M. Murillo

Abstracts_4rceec (2024). 74

Abstract
4TH CONGRESS OF ECONOMICS AND BUSINESS OF CATALONIA: TOWARDS A MORE DIGITAL AND SUSTAINABLE ECONOMY (2024) THEMATIC AXIS: 6. THE SCIENCE AND INNOVATION SYSTEM AND THE CHALLENGE OF DIGITAL TRANSFORMATION Artificial intelligence and other emerging technologies TITLE OF THE COMMUNICATION: AI as a factor of social progress AUTHORS: Javier M. Asenjo Fernández (UOC), Manuel Murillo Rosado (UB) (both founding partners of the Conscienzia.org Association) JUSTIFICATION: AI is at the center of numerous debates due to its potential risks. However, it can also be a source of economic and social opportunities. OBJECTIVES - To reflect on the impact of AI on the economy, business and society. - To address the requirements for AI to become a factor of social progress. ABSTRACT INTRODUCTION AI is a set of programs that simulate human intelligence using massive data analysis and statistical prediction among other techniques. Its origin dates back to the 1950s with the work of Alan Turing (and others), although the real explosion came when the Chat GPT tool developed by the American company Open AI was presented in the open. A world of new possibilities and potential risks opened up globally. SOME KEY VARIABLES AFFECTED BY THE IRRUPTION OF THE IA - PRODUCTIVITY: there is talk of an increase of 15% per year on a sustainable basis. Many tasks can be done in half the time. - EMPLOYMENT: companies could consider doing without part of their workforce. Some jobs could disappear and new ones could emerge. - TIME: a surplus of time can be generated that can be devoted to other things, giving rise to new opportunities in emerging sectors. - EQUALITY: it can increase the GDP of the most developed countries (Macro) and of the most qualified companies and people (Micro). AI AS A FACTOR OF SOCIAL PROGRESS For this to happen, great progress would have to be made in order to meet a series of preconditions: - Governments and companies would prioritize ethical values when configuring algorithms, and people would be given primacy over machines. - Society would enhance the opportunities and minimize the risks of its use in strategic sectors: health, education, business, employment, ... - All social levels would be involved: political, business, trade union, ... in the search for a sustainable balance between jobs destroyed and those generated. - Critical thinking, verification of sources and reflection on the proper use of the application of AI would be promoted in education and citizenship. - Machines would pay taxes and social security contributions to compensate for the undesirable effects of their scalability. AI can make a difference as a factor of social progress in areas such as: - By sustainably increasing productivity, GDP can be improved and that differential could be devoted to improving services to the public - Improving individualized attention: to patients (health), to the customer (companies), to students (education), ... - With more quality time available (Kairos in Greek), people could devote it to areas they cannot now: taking care of people, enjoying the environment, art, leisure, learning, having a healthier life, creating, ...
Abstract
4TH CONGRESS OF ECONOMICS AND BUSINESS OF CATALONIA: TOWARDS A MORE DIGITAL AND SUSTAINABLE ECONOMY (2024) THEMATIC AXIS: 6. THE SCIENCE AND INNOVATION SYSTEM AND THE CHALLENGE [...]
- 0
- read
Creation and consolidation of a scientific-technological innovation cluster: The Case of Secpho
S. Sáez Blasco

Abstracts_4rceec (2024). 62

Abstract
The Secpho innovation cluster, created in 2009, has emerged as a successful model of technological aggregation beyond sectoral and geographical borders. Since its founding, Secpho has overcome significant challenges associated with its non-sector nature and geographical dispersion, establishing itself as a prestigious player in the technological innovation ecosystem of southern Europe. This document analyzes the strategic evolution of Secpho from 2009 to 2023, highlighting how it has managed to adapt and prosper through a deep understanding of the reality of science and technology in the Iberian Peninsula and its ability to provide value to its members, which include companies , R&D centers and public administrations. Initially focused on photonics as an enabling technology, Secpho has evolved to embrace a broader spectrum of deep tech technologies, applicable in various industrial sectors. This article details the growth phases of the cluster, from its incipient structuring to its maturation and evolution towards a supercluster, incorporating innovation through workshops, promoting collaborative projects and establishing an effective governance model that has been key to its success. The transition towards a more market-oriented and less exclusively science-focused approach has allowed Secpho to not only survive but thrive, demonstrating the viability of innovation clusters in a context of global technological and economic change. This analysis not only underlines the importance of adapting to the dynamics of technological change but also highlights how clusters can be crucial in facilitating digital and technological transformation, offering valuable lessons for other similar ecosystems in Europe. This abstract summarizes the key points of the development and evolution of Secpho, and adapts to the focus of the thematic axis of the Congress on the science and innovation system and the challenge of digital transformation
Abstract
The Secpho innovation cluster, created in 2009, has emerged as a successful model of technological aggregation beyond sectoral and geographical borders. Since its founding, [...]
- 0
- read
Pobresa monetària a Catalunya
S. Ramos, X. Ramos

Abstracts_4rceec (2024). 41

Abstract
Aquest treball utilitza les dades més recents de la mostra catalana de l’Enquesta de Condicions de Vida per a documentar la incidència i la intensitat de la pobresa monetària a Catalunya i la seva evolució al llarg dels últims anys. Per tal de caracteritzar la pobresa de forma àmplia, informem sobre la pobresa relativa i la pobresa ancorada en un moment del temps. Per a descobrir qui són els col·lectius especialment afectats per la pobresa, descrivim la pobresa per grups poblacionals definits per l’edat, el gènere o la situació laboral. Finalment, analitzem la pobresa a Catalunya des d’una perspectiva comparada, en relació als països del nostre entorn. D’aquesta forma contribuïm a actualitzar l’anàlisi sobre la pobresa monetària i la seva composició a Catalunya.
Abstract
Aquest treball utilitza les dades més recents de la mostra catalana de l’Enquesta de Condicions de Vida per a documentar la incidència i la intensitat [...]
- 0
- read
Industrial Autonomy and Technological Sovereignty: The Risk of Doing Nothing
P. Castillo

Abstracts_4rceec (2024). 63

Abstract
In times of high interest rates, economic uncertainty, and geopolitical tensions, the innovative spirit of companies is waning. In Catalonia, private investment in R&D continues well below the EU country average. Unlike Europe, private investment in productivity improvement in the Spanish state is contracting. These are not good signs for economic growth, nor for the ambitions of industrial autonomy and technological sovereignty of the territory. For the first time in recent history, persistent drought has forced the Catalan government to take drastic measures to restrict industrial and residential water use. At the same time, green hydrogen has been praised for years as the fuel of the future, but our wallets still rely on oil, natural gas, and electricity prices. The agri-food, energy, and transportation sectors in Catalonia are the most dependent on value chains outside the EU and require innovative solutions to gain industrial autonomy. Are there not already promising solutions? Yes, they exist in laboratories or in medium-scale pilots. They are in the phase of identifying and trying to solve the technical, cost, infrastructure, and logistics challenges that will allow the large-scale deployment of profitable and sustainable solutions without raising costs, hindering, or disconnecting from value and supply chains, and without causing harm to people or the planet. The industrialization of research determines the technical and commercial viability of an innovation, as well as its ability to effectively, scalably, and safely meet market needs. However, it is not as glamorous as scientific discoveries or market successes, and therefore it is often overlooked in public discourse on innovation and relegated to the bottom of the priorities of companies and investors. The industrialization of research is an investment not without risk; there is always a possibility of encountering unsolvable technical hurdles with current knowledge or barriers in the value or supply chain that prevent the deployment of technologies on a large scale. But no risk surpasses the certainty that not investing with determination and vision in industrial research and innovation is a direct path to a vulnerable economy dependent on external technologies and value chains.
Abstract
In times of high interest rates, economic uncertainty, and geopolitical tensions, the innovative spirit of companies is waning. In Catalonia, private investment in R&D [...]
- 0
- read
Renewable energy capture and occupation of territory
M. Estorach, E. Estany, J. Peiró Alemany, P. Centelles, C. Riba Romeva

Abstracts_4rceec (2024). 129

Abstract
Today there is a broad consensus that mitigating the effects of the energy and climate crisis requires the substitution of fossil resources for renewable energies in the coming decades. The Paris Agreements of 2015 (COP 21) set a limit on the increase in the average temperature of the surface of the planet Earth of 1.5 ºC, which means leaving unburned about half of the reserves of fossil fuels. Since the nature of renewable energy sources is very different from that of fossil fuels, this transition will lead to changes in the way energy is used in the transition towards sustainable social development: we are facing a real change of civilization. One of the most significant effects is the need to recapture energy from solar radiation (photovoltaic and termosolar) and its derivatives (water flows, winds, biomass). Fossil fuels are the result of capture by photosynthesis and other chemical reactions that took place hundreds of millions of years ago for hundreds of millions of years. It is a finite resource that we are now burning at a rate of 1 million times faster than when they were formed. Estimates made by some authors allow us to affirm that the surface (and territory) requirements necessary to capture and manage renewable energies will be about 80 times those of the fossil and nuclear energy system. This aspect has not yet been internalized neither by the political representatives, nor by the economic managers, nor by the general population. This communication analyses the projection of these territorial requirements on a Catalan scale when, after reducing current energy expenditure by 21% with savings programs and good practices, it will be necessary to occupy an extension of around 124,000 hectares for photovoltaic and wind catchments of which 60,000 may be on anthropized soils and the remaining 64,000 on sensitive soils (agricultural, forests and woodlands). The lack of information and an executive plan together with the high dense and unbalanced population pose additional difficulties to Catalonia's energy transition. In order to provide criteria for catchment implementations and to establish bridges of dialogue, since 2021 the CMES association has promoted the Energy Transition and Territory project (Transició Energètica I Territori, TEiT project) in collaboration with entities and people from different counties of Catalonia. This communication shall put numbers to these realities and ends with the exposition of the most relevant aspects that have emerged from these meetings.
Abstract
Today there is a broad consensus that mitigating the effects of the energy and climate crisis requires the substitution of fossil resources for renewable energies in the coming [...]
- 0
- read
Join the Trashion Revolution. La revolució de la moda a través de l'ecodisseny.
M. Solidança, M. PÉREZ-HICKMAN

Abstracts_4rceec (2024). 134

Abstract
SOSTENIBILITAT MEDIAMBIENTAL JUSTIFICACIÓ: A la indústria tecnològica ens anomenen usuaris i a la indústria tèxtil, consumidors… però no consumim, perquè el tèxtil no desapareix. L'estimulació de la innovació persegueix minimitzar l'impacte ambiental negatiu al llarg del cicle de vida de les peces i facilitar la transició cap a un consum i producció més sostenibles a la indústria tèxtil. OBJECTIUS: Impulsar la visió dels residus tèxtils com a recursos. Promoure la moda circular. Aconseguir allargar l'ús de la roba existent ajuda a reduir el malbaratament tèxtil. Per això és tan necessari l'ecodisseny. Més temps d’ús equival a minimitzar l’impacte ambiental. RESULTATS I CONCLUSIONS: Els productes CIRCUTEX de Solidança fets d´un feltre amb tèxtil reciclat i creat amb estratègies d´eco-disseny i el fil CIRCULARWOOL, un fil reciclat creat a través de tèxtil postconsum i km0 amb empreses de Catalunya. Amb aquests projectes explorem noves vies d'upcycling per a residus tèxtils vinculats a l'economia circular. El projecte que vam iniciar conjuntament el 2021 anomenat The Trashion Fab està en fase de reconfiguració. És un projecte de llarg recorregut escalable i reproduïble a nivell municipal i territorial. Va tenir molt d'èxit a la seva primera etapa però la manca de finançament no ha permès la seva continuació. TTF cerca crear un espai multidisciplinari dedicat a l'economia circular del sector tèxtil. A partir de la metodologia del triple balanç, aquest projecte contempla tres àrees d'acció: la formació en ecodisseny a partir de deixalles preposades consum, la trituració amb l'objectiu d'elaborar material no teixit i la venda de monomaterial pre consum. Aquesta proposta té previst oferir un banc de recursos tèxtils a professionals, a més d'un espai de coworking amb tot el material necessari per a la confecció, tallers on s'impartiran tècniques d'upcycling i zero waste tèxtil i on es podran formar tècnics tèxtils. Per això cal crear un equip de profesionals R+D en reutilització de residus tèxtils. Amb patronistes, professionals de la confecció i de la filatura, així com especialistes en investigació tèxtil, que puguin treballar amb contracte en continu i no basat en el voluntariat (com fins ara). Moda Sostenible Barcelona és una Associació fundada el 2013, la primera de moda sostenible a nivell internacional. Va néixer amb la voluntat d’unir esforços en el desenvolupament, la pràctica i la comunicació de la moda sostenible i circular. Solidança és una entitat social sense ànim de lucre fundada al 1997 dedicada a promoure la inserció sociolaboral i la formació professionalitzadora de persones en situació de vulnerabilitat a l'entorn. Aquesta missió la duu a terme mitjançant activitats enfocades a la gestió de residus i l'economia circular. La principal activitat és a través de la gestió del residu tèxtil amb el Programa Roba Amiga a Catalunya, promovent-ne la reutilització a través de la venda de segona mà a la xarxa de botigues Solidança/Roba Amiga amb l'objectiu d'impulsar la moda sostenible al territori i fomentar la venda km0.
Abstract
SOSTENIBILITAT MEDIAMBIENTAL JUSTIFICACIÓ: A la indústria tecnològica ens anomenen usuaris i a la indústria tèxtil, consumidors… [...]
- 0
- read
Interrelación de riesgos en poblaciones vulnerables: incidencia, características y determinantes
E. Trujillo-Baute, J. Redondo

Abstracts_4rceec (2024). 44

Abstract
La creciente situación de pobreza que existe en España refleja una marcada diferencia estructural en la población donde, a pesar del progreso económico global, hay una distribución desigual de recursos y oportunidades, y como consecuencia de ello, los ricos cada vez son más ricos y los pobres cada vez más pobres. Surge por lo tanto una urgente necesidad de comprender, abordar y visibilizar las múltiples vulnerabilidades que padece parte de la población, en particular, con respecto a las cuatro áreas que se consideran claves por el efecto directo que ejercen sobre a la calidad de vida de los hogares, estas son: energía, transporte, vivienda y agua. Se persigue analizar la situación a partir la introducción de un nuevo concepto, el de vulnerabilidades múltiples, que describe la intersección de estas áreas, donde los individuos se encuentran en un riesgo muy elevado de padecer simultáneamente las cuatro pobrezas o en diferentes combinaciones de ellas. A pesar de la relevancia de esta problemática, el análisis de las personas, los hogares y los territorios en los que es más probable experimentar este fenómeno son muy limitados. Sin embargo, solamente a partir de una profunda comprensión de cómo las diferentes vulnerabilidades pueden superponerse e interactuar entre sí, será posible el diseño y la implementación de políticas públicas adecuadas que permitan hacer frente a la vulnerabilidad de la población desde una perspectiva multidisciplinar del problema. Es por ello que el objetivo de esta investigación es incrementar el conocimiento existente sobre la incidencia, características y determinantes de diferentes tipos de vulnerabilidades en la población española. En particular, es de interés comprender cómo y cuáles son los factores socioeconómicos y espaciales, haciendo énfasis en la perspectiva de género y edad, que pueden incrementar la vulnerabilidad, tanto de manera individual como combinada, y explorar entre otras cuestiones relevantes, la posibilidad de que una de ellas constituya un factor desencadenante a las otras. Los resultados y las conclusiones de este estudio ayudarán a analizar la adecuación de las políticas sociales existentes el cumplimento del objetivo de reducción del problema y, además, proporcionarán una base sólida para el diseño de políticas públicas más efectivas destinadas a abordar las múltiples vulnerabilidades que enfrenta la población, con el fin último de mejorar el bienestar y la calidad de vida de los colectivos más afectados. Eje: 5. Sostenibilidad de las políticas públicas: Pobreza y desigualdad: tendencias y políticas.
Abstract
La creciente situación de pobreza que existe en España refleja una marcada diferencia estructural en la población donde, a pesar del progreso económico [...]
- 0
- read
La empresa familiar catalana y su adaptación a los retos de la digitalización y sostenibilidad: el caso de Idilia Foods
B. MONCLÚS

Abstracts_4rceec (2024). 146

Abstract
Las empresas, además de los retos de siempre como son la competitividad de los mercados y las necesarias estrategias para la continuidad y el crecimiento del negocio a largo plazo, se enfrentan a nuevos retos como la digitalización y la adaptación a los cada vez mayores requerimientos de prácticas sostenibles. Creemos que la empresa familiar catalana, con su papel fundamental en el tejido industrial, se enfrenta a retos y dificultades para esa adaptación, pero nuestra tesis es que está bien equipada para superarlos con buena nota, gracias a factores como la agilidad, el acceso al talento, su espíritu innovador y su compromiso con el largo plazo. En el “paper” desarrollaremos esa tesis a través del caso práctico de Idilia Foods
Abstract
Las empresas, además de los retos de siempre como son la competitividad de los mercados y las necesarias estrategias para la continuidad y el crecimiento del negocio [...]
- 0
- read
A l’avantguarda en informació de sostenibilitat, transparència ESG i compliance amb la legislació europea. Una oportunitat per a les universitats catalanes.
M. Ferres-Freixanet, E. Tarrats-Pons, N. Arimany-Serrat

Abstracts_4rceec (2024). 165
- 0
- read
Empreses, institucions, geopolítica
M. Callejon, V. Ortún

Abstracts_4rceec (2024). 183

Abstract
Objectiu L’objectiu de la Comunicació es: (1) identificar i sintetitzar les bases actuals de les principals polítiques empresarials i industrials promogudes per la UE, Estats Units, organismes internacionals i governs català i espanyol, i constatar la seva aplicació la realitat del sistema productiu català; i (2) analitzar en quina mesura aquesta acció institucional pot influir en la millora de les dimensions de les empreses del sistema productiu català. Plantejament La petita dimensió relativa de les empreses catalanes (com de Espanya, Itàlia i altres països mediterranis) es un dels aspectes que es mencionen com una de les causes del feble creixement de la productivitat del sistema la última dècada. En la mesura que la dimensió recull característiques competitives de les empreses, constitueix un paràmetre d’interès. Les capacitats empresarials, la seva productivitat i competitivitat, depenen de diversos factors però, en primer lloc, de la qualificació de les persones, i en segon lloc de l’entorn institucional del que aquest treball s’ocupa. Altre factor destacable son les pertorbacions o “shocks” que l’entorn global projecte sobre els sistemes productius. Alguns shocks recents sobre la economia global provenen de la lluita geoestratègica i militar, en primer lloc, però també d’altres desenvolupaments com: (a) la concentració de poder en les grans plataformes tecnològiques; (b) les transformacions dels sistemes financers; i (c) l’acció dels grans inversors globals de capital privat que influeixen en la gestió de les empreses. L’enfrontament geoestratègic dona lloc a la disrupció de les cadenes de circulació d’inputs, i la resultant recomposició dels sectors productius. Y, sobretot, que els països occidentals volen recuperar el control d’una indústria en bona part transferida a Xina. Iniciatives internacionals Front al ampli escenari obert tant la OCDE com la Comissió Europea han intensificat el seu interès i les seves propostes per la millora de la qualitat i potència del conjunt d’empreses que han de operar en l’actual i futur terreny productiu i de relacions internacionals. Tant l’estructura empresarial com la composició sectorial serà afectada d’una manera o altre. Estats Units ha adoptat un conjunt de mesures de política industrial, que fins fa poc descartava i, per tant, els països europeus segueixen la iniciativa. D’altre banda, tant Estats Units com França, Alemanya i altres països europeus apunten la intenció de reforçar l’ indústria militar. Tècnicament seria una bona base de recuperació d’un sector manufacturer intensiu en recerca i coneixements. Socialment significaria el retorn del trade-off “guns or butter”. Enfoc i resultat esperat Aquest treball utilitza tres instruments principals d’anàlisi: primer, articles acadèmics; segon, publicacions rellevants de blogs, think tanks, i publicacions econòmiques nacionals i internacionals; i tercer, bases de dades de la OCDE, UE, Eurostat, INE, Idescat, Generalitat i altres publicacions governamentals i organismes internacionals. Finalment s’intenta valorar el grau d’ajust entre els instruments emprats pels governs i l’objectiu de millorar les dimensions empresarials com a element per adquirir competitivitat internacional.
Abstract
Objectiu L’objectiu de la Comunicació es: (1) identificar i sintetitzar les bases actuals de les principals polítiques empresarials i industrials promogudes [...]
- 0
- read
AI as a factor of social progress
J. Asenjo, M. Murillo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
4TH CONGRESS OF ECONOMICS AND BUSINESS OF CATALONIA: TOWARDS A MORE DIGITAL AND SUSTAINABLE ECONOMY (2024) THEMATIC AXIS: 6. THE SCIENCE AND INNOVATION SYSTEM AND THE CHALLENGE OF DIGITAL TRANSFORMATION Artificial intelligence and other emerging technologies TITLE OF THE COMMUNICATION: AI as a factor of social progress AUTHORS: Javier M. Asenjo Fernández (UOC), Manuel Murillo Rosado (UB) (both founding partners of the Conscienzia.org Association) JUSTIFICATION: AI is at the center of numerous debates due to its potential risks. However, it can also be a source of economic and social opportunities. OBJECTIVES - To reflect on the impact of AI on the economy, business and society. - To address the requirements for AI to become a factor of social progress. ABSTRACT INTRODUCTION AI is a set of programs that simulate human intelligence using massive data analysis and statistical prediction among other techniques. Its origin dates back to the 1950s with the work of Alan Turing (and others), although the real explosion came when the Chat GPT tool developed by the American company Open AI was presented in the open. A world of new possibilities and potential risks opened up globally. SOME KEY VARIABLES AFFECTED BY THE IRRUPTION OF THE IA - PRODUCTIVITY: there is talk of an increase of 15% per year on a sustainable basis. Many tasks can be done in half the time. - EMPLOYMENT: companies could consider doing without part of their workforce. Some jobs could disappear and new ones could emerge. - TIME: a surplus of time can be generated that can be devoted to other things, giving rise to new opportunities in emerging sectors. - EQUALITY: it can increase the GDP of the most developed countries (Macro) and of the most qualified companies and people (Micro). AI AS A FACTOR OF SOCIAL PROGRESS For this to happen, great progress would have to be made in order to meet a series of preconditions: - Governments and companies would prioritize ethical values when configuring algorithms, and people would be given primacy over machines. - Society would enhance the opportunities and minimize the risks of its use in strategic sectors: health, education, business, employment, ... - All social levels would be involved: political, business, trade union, ... in the search for a sustainable balance between jobs destroyed and those generated. - Critical thinking, verification of sources and reflection on the proper use of the application of AI would be promoted in education and citizenship. - Machines would pay taxes and social security contributions to compensate for the undesirable effects of their scalability. AI can make a difference as a factor of social progress in areas such as: - By sustainably increasing productivity, GDP can be improved and that differential could be devoted to improving services to the public - Improving individualized attention: to patients (health), to the customer (companies), to students (education), ... - With more quality time available (Kairos in Greek), people could devote it to areas they cannot now: taking care of people, enjoying the environment, art, leisure, learning, having a healthier life, creating, ...
Abstract
4TH CONGRESS OF ECONOMICS AND BUSINESS OF CATALONIA: TOWARDS A MORE DIGITAL AND SUSTAINABLE ECONOMY (2024) THEMATIC AXIS: 6. THE SCIENCE AND INNOVATION SYSTEM AND THE CHALLENGE [...]
- 0
- read
Empreses, institucions, geopolítica [Eix 3: La musculatura del sistema empresarial català]
V. Ortún, M. Callejón

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Objectiu L’objectiu de la Comunicació es: (1) identificar i sintetitzar les bases actuals de les principals polítiques empresarials i industrials promogudes per la UE, Estats Units, organismes internacionals i governs català i espanyol, i constatar la seva aplicació la realitat del sistema productiu català; i (2) analitzar en quina mesura aquesta acció institucional pot influir en la millora de les dimensions de les empreses del sistema productiu català. Plantejament La petita dimensió relativa de les empreses catalanes (com de Espanya, Itàlia i altres països mediterranis) es un dels aspectes que es mencionen com una de les causes del feble creixement de la productivitat del sistema la última dècada. En la mesura que la dimensió recull característiques competitives de les empreses, constitueix un paràmetre d’interès. Les capacitats empresarials, la seva productivitat i competitivitat, depenen de diversos factors però, en primer lloc, de la qualificació de les persones, i en segon lloc de l’entorn institucional del que aquest treball s’ocupa. Altre factor destacable son les pertorbacions o “shocks” que l’entorn global projecte sobre els sistemes productius. Alguns shocks recents sobre la economia global provenen de la lluita geoestratègica i militar, en primer lloc, però també d’altres desenvolupaments com: (a) la concentració de poder en les grans plataformes tecnològiques; (b) les transformacions dels sistemes financers; i (c) l’acció dels grans inversors globals de capital privat que influeixen en la gestió de les empreses. L’enfrontament geoestratègic dona lloc a la disrupció de les cadenes de circulació d’inputs, i la resultant recomposició dels sectors productius. Y, sobretot, que els països occidentals volen recuperar el control d’una indústria en bona part transferida a Xina. Iniciatives internacionals Front al ampli escenari obert tant la OCDE com la Comissió Europea han intensificat el seu interès i les seves propostes per la millora de la qualitat i potència del conjunt d’empreses que han de operar en l’actual i futur terreny productiu i de relacions internacionals. Tant l’estructura empresarial com la composició sectorial serà afectada d’una manera o altre. Estats Units ha adoptat un conjunt de mesures de política industrial, que fins fa poc descartava i, per tant, els països europeus segueixen la iniciativa. D’altre banda, tant Estats Units com França, Alemanya i altres països europeus apunten la intenció de reforçar l’ indústria militar. Tècnicament seria una bona base de recuperació d’un sector manufacturer intensiu en recerca i coneixements. Socialment significaria el retorn del trade-off “guns or butter”. Enfoc i resultat esperat Aquest treball utilitza tres instruments principals d’anàlisi: primer, articles acadèmics; segon, publicacions rellevants de blogs, think tanks, i publicacions econòmiques nacionals i internacionals; i tercer, bases de dades de la OCDE, UE, Eurostat, INE, Idescat, Generalitat i altres publicacions governamentals i organismes internacionals. Finalment s’intenta valorar el grau d’ajust entre els instruments emprats pels governs i l’objectiu de millorar les dimensions empresarials com a element per adquirir competitivitat internacional.
Abstract
Objectiu L’objectiu de la Comunicació es: (1) identificar i sintetitzar les bases actuals de les principals polítiques empresarials i industrials promogudes [...]
- 0
- read
Qualitat de l’ocupació industrial
M. Redondo

Abstracts_4rceec (2024). 27

Abstract
Les darreres dades conegudes de l’Enquesta de població activa mostren un creixement destacat de l’ocupació industrial a Catalunya, a prop de representar el 17% de l’ocupació catalana total. L’augment d’ocupació copsat durant el 2023 i principis de 2024 ha vingut de la mà d’una recuperació del VAB industrial, després d’un any 2022 especialment negatiu per al sector en termes d’activitat industrial. El Pacte nacional per a la indústria 2022-2025 dedica el seu àmbit tercer a l’ocupació de qualitat, les condicions de treball i la formació de les persones treballadores en la indústria posant de manifest com és d’important vetllar per la qualitat de l’ocupació industrial. Un sector, l’industrial, clau en una economia per la seva capacitat tractora, impulsora de la innovació i la competitivitat i on els factors productius poden tenir millors retribucions gràcies als guanys de productivitat. Catalunya ha estat en el passat una economia amb un fort pes de la indústria, i l’objectiu és enfortir-lo. En aquest sentit, el Pacte es fixa l’objectiu per a 2025 d’assolir una xifra de 510.000 persones afiliades a la Seguretat Social i que les dones representin el 33% del total. Resulta d’interès analitzar detalladament el grau de qualitat de l’ocupació industrial, a través de la comparativa de diferents indicadors associats a l’ocupació i l’afiliació a la Seguretat Social, la contractació laboral i la desocupació, també en contraposició amb altres sectors de l’economia catalana amb la finalitat última de determinar aquells aspectes a millorar. Els indicadors estudiats estan vinculats, entre altres, a la temporalitat, els salaris, els nivells formatius de la població ocupada, la sinistralitat laboral i l’atur. Una de les característiques principals de la indústria fa referència a l’elevada proporció d’homes entre els seus ocupats, sobretot en algunes branques d’activitat que coincideixen, justament, amb les millor remunerades. D’altra banda, sobresurt en el conjunt de la indústria un baix nivell de temporalitat però un elevat recurs al treball de les ETT i un menor ús de la figura del contracte fix discontinu, que en altres sectors s’ha vist impulsat arran de la reforma laboral de 2021. Quant a la sinistralitat laboral, els índexs d’incidència situen la indústria al capdavant dels sectors, només superada per la construcció. A l’estudi també es fa una comparativa sectorial de la qualitat de l’ocupació a través de les dimensions que ofereix l’Enquesta de qualitat i condicions de treball elaborada pel Departament d’Empresa i Treball. D’aquí es dedueix que l’ocupació industrial presenta una qualitat inferior en ambient físic i en la dimensió d’habilitats, participació i formació. En el primer cas per estar exposats els seus treballadors amb més freqüència a condicions de treball potencialment perjudicials, i en el segon per comportar menys exigències cognitives, amb el que això pot implicar de treball rutinari i mecànic, i tenir menys capacitat de decisió i de participació en l’organització que els treballadors d’altres sectors.
Abstract
Les darreres dades conegudes de l’Enquesta de població activa mostren un creixement destacat de l’ocupació industrial a Catalunya, a prop de representar [...]
- 0
- read
Review on Developing Critical Thinking, Empathy, Self-awareness, and Emotional Self-Regulation on Smartphones
M. Montané-Balagué, J. Corral, E. Tarrats-Pons

Abstracts_4rceec (2024). 73

Abstract
Future business leaders must possess digital competence and soft skills like critical thinking, assertiveness, and emotional self-regulation. Traditional training methods lack flexibility, hindering adaptability. Smartphones are ubiquitous, personable, and provide digital equality among m-learning platforms, playing a crucial role in education. The global learning mobile app market (online courses, languages, academic disciplines, etc.) is forecasted to grow at a compounded growth rate of over 20% until 2030. However, it remains unclear if user-generated interactions in mobile apps can develop soft leadership skills. This article reviews studies on mobile apps as an adult learner-driven, flexible, universal, and fast alternative to traditional training methods for leadership skills such as critical thinking, self-awareness, empathy, and emotional self-regulation. Four databases were searched using subheadings and terms related to mobile learning, education, and soft skills. The included studies were mapped according to the types of mobile learning platforms, adult subjects, specific 21st-century leadership skills, and outcomes. The search was limited to articles published between 2014 and 2024. The main findings indicate that while there is extensive research on m-learning platforms for PK-12 education, there is a significant lack of primary data on the use of mobile apps for developing leadership skills in adults. The few existing studies primarily evaluate critical thinking as a crucial business skill. These results reveal a notable gap between scientific research and market practices in the context of mobile learning for adult leadership skills.
Abstract
Future business leaders must possess digital competence and soft skills like critical thinking, assertiveness, and emotional self-regulation. Traditional training methods [...]
- 0
- read
ESTIMACIÓ DE LES PARITATS DE PODER ADQUISITIU (PPA) PER A LES COMUNITATS AUTÒNOMES ESPANYOLES. 2021
V. Galletto

Abstracts_4rceec (2024). 16

Abstract
ESTIMACIÓ DE LES PARITATS DE PODER ADQUISITIU (PPA) PER A LES COMUNITATS AUTÒNOMES ESPANYOLES. 2021 EIX 2. DETERMINANTS DEL CONTEXT MACROECONÒMIC Àlex Costa. Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades Vittorio Galletto. Institut Metròpoli. Universitat Autònoma de Barcelona Jaume Garcia. Universitat Pompeu Fabra Josep Lluís Raymond. Universitat Autònoma de Barcelona Daniel Sánchez – Serra. OCDE Abril 2024 Els preus varien entre països però també entre territoris d’un mateix país, fet que qualsevol observador pot apreciar en els seus desplaçaments entre països i dins d’un mateix país/estat. Aquest fet és rellevant pels canvis que suposa en el cost de la vida de la població i en conseqüència, en el nivell de benestar dels individus dels diferents territoris. No cal insistir en la rellevància d’aquesta informació per a la implementació i avaluació de las polítiques públiques. Tot i aquesta rellevància, no existeixen a Europa estadístiques oficials sobre Paritats de poder adquisitiu (PPA) a nivell regional. En el preàmbul del Reglament del Parlament Europeu i del Consell de 2007 s’indica que “s’han d’encoratjar els Estats membres a elaborar dades per les PPA regionals”. No obstant, a hores d’ara encara no existeixen aquestes dades. L’objectiu d’aquest treball és estimar les PPA per les Comunitats Autònomes espanyoles (CCAA) utilitzant mètodes indirectes fent ús de la informació més completa i més recent disponible en aquests moments. La metodologia utilitzada ha comptat amb una perspectiva doble, macro i microeconomètrica (tal com s’havia realitzat en l’estudi anterior que obtenia dades de PPA de les CCAA per l’any 2012 (Costa et al 2015)). La integració d’aquestes dos metodologies permet obtenir una estimació de síntesi que, a l’incorporar d’ambdues aproximacions, es considera la més sòlida possible. L’aproximació macro aplica la hipòtesi de Balassa-Samuelson que relaciona els nivells de preus amb els nivells de PIB o Renda per càpita. S’estimen dos models, un amb dades pels estats dels EUA i un altre pels països de la zona Euro. La utilització de les dades dels EUA té l’avantatge que es refereixen a observacions regionals d’una mateixa economia, i per tant es pot suposar que mostren un grau d’integració superior al que poden representar dades països diferents, encara que siguin espais físicament més allunyats al nostre àmbit d’estudi. D’altra banda, l’ús de dades dels EUA permet ampliar el model de Balassa-Samuelson amb variables com l’estructura productiva i els preus de l’habitatge. La metodologia micro estima les PPA com els efectes regionals d’una equació explicativa de la despesa total de les llars espanyoles estimada amb dades de l’Encuesta de Pressupostos Familiars (EPF) de l’INE. La proposta de PPA de síntesi s’ha fet a partir d’una mitjana ponderada dels resultats dels mètodes macro i micro, on les ponderacions tenen en compte la fiabilitat dels resultats en funció de la grandària de les mostres de l’EPF. A més de presentar els valors de les PPA pel 2021, en el treball també es mostra com queden corregides macromagnituds tan rellevants com el PIB pc de les CCAA quan es consideren els diferents valors de la PPA de cada comunitat autònoma.
Abstract
ESTIMACIÓ DE LES PARITATS DE PODER ADQUISITIU (PPA) PER A LES COMUNITATS AUTÒNOMES ESPANYOLES. 2021 EIX 2. DETERMINANTS DEL CONTEXT MACROECONÒMIC Àlex [...]
- 0
- read
Guia per a la publicació dels indicadors lligats a la Taxonomia de la UE
O. Canosa Daroca

Guia per a la publicació dels indicadors lligats a la Taxonomia de la UE (2023). COM LES EMPRESES PODEN COMPLIR I UTILITZAR EL REGLAMENT 2020/852/UE

Abstract
El document aborda el reglament de taxonomia de la UE de manera holística, des del compliment normatiu fins al desenvolupament futur i els usos estratègics, incloent-hi eines i recomanacions. Es destaca la importància de transmetre internament en les empreses l'ús estratègic de la taxonomia per a garantir la seva comprensió en tots els nivells. En resum, el document proporciona una visió detallada de la normativa, la seva aplicació i metodologia, amb l'objectiu d'assegurar el compliment normatiu i augmentar la transparència en la divulgació d'informació de sostenibilitat.
Abstract
El document aborda el reglament de taxonomia de la UE de manera holística, des del compliment normatiu fins al desenvolupament futur i els usos estratègics, [...]
- 0
- read
Chilling Out Data Chaos: Leveraging Cold Chain Principles and the Triple Helix Framework
G. Toscani

Abstracts_4rceec (2024). 67

Abstract
As big data increasingly influences decision-making, ensuring data consistency and reliability has become essential. This paper explores how the cold chain’s singular focus on temperature can serve as a model for building unified, high-quality, and sustainable data systems. Despite the primary emphasis on machine learning of literature, this grounded in theory research, investigates how big data quality impacts technological execution and decision-making across industries. Drawing on 65 expert interviews, the study’s final discussion highlights the potential of the Triple Helix model—collaboration between government, industry, and society—as a framework for creating unified data systems. The cold chain, with its focus on temperature as the sole variable, exemplifies how such collaboration can enhance data reliability. Key challenges identified include data governance, operational inconsistencies, and barriers to collaboration. The paper proposes solutions such as professional training and the development of collaborative infrastructures to improve data dependability and support sustainable decision-making across industries.
Abstract
As big data increasingly influences decision-making, ensuring data consistency and reliability has become essential. This paper explores how the cold chain’s [...]
- 0
- read
Reversing unsustainable development
J. Sempere-Carreras, J. Pujol-Soler, J. Parés-Grahit, E. Furro, M. Crehuet

Abstracts_4rceec (2024). 143

Abstract
Sustainable development aims to preserve the continuity of life and enable human development within the framework of a planet with finite resources. Physical resources include renewable flow resources such as solar radiation, the water cycle or biomass and non-renewable finite stock resources such as minerals and fossil fuels; but there are also ecosystem resources, such as environmental health and species biodiversity, essential for life. Simply changing fossil fuels for renewable sources of energy does not in itself guarantee a change to sustainable development, although it is unavoidable to recover less devastating climate and environmental pollution scenarios. Sustainable development at the end of the fossil age is presented as a true change of civilization. It presents multiple and different facets that need to be addressed in their entirety and interdependence and that have in common the need to reverse many practices that have been harmful to the natural environment and, in turn, to humanity. Today there is a very broad consensus around the idea that a priority task is to face the climate emergency, trying to mitigate and reverse it as soon as possible. And this involves fundamentally changing the energy matrix, abandoning fossil fuels and building a new renewable energy system. Without recourse to the intensive and easily available energy of fossils, a new balance will have to be found in the use and management of basic resources for the sustenance of life and human civilizations; that is, energy, water, food, the natural environment and biodiversity. The aim of this communication is to contribute to laying the foundations for this important transformation and specifically in: a) the definition of new accounting tools, both energy and economic, suitable for the new sustainable society; b) the reconversion of economic activities towards a "green" economy; c) a more balanced territorial distribution of both the population and human activities, and in particular a relocation of these activities to avoid the unsustainable hypertrophy of transport on a global scale; and d) The promotion of new values and new forms of social and political organization appropriate to the collective responsibilities of the new society.
Abstract
Sustainable development aims to preserve the continuity of life and enable human development within the framework of a planet with finite resources. Physical resources include [...]
- 0
- read
La política Energètica de la Unió Europea. Elements de comparació amb altres blocs econòmics
F. Bonvehí

Abstracts_4rceec (2024). 115
- 0
- read
Strategies for a more sustainable logistics model in middle cities: lessons learnt from the first Sustainable Urban Logistics Plans implemented in Catalonia
E. Alvarez Palau, C. Gutiérrez, M. Roig, C. Rivero

Abstracts_4rceec (2024). 106

Abstract
Twenty years after passing the Mobility Law of Catalonia, there have been notable changes in the way people move. The gradual approval of Sustainable Urban Mobility Plans has led to an infrastructural adaptation, a supply of mobility services that favour the most sustainable modes of transport, and a gradual increase in the demand of users to gradually assimilate the new paradigm. However, the other transport-related sector, urban freight distribution, has not followed the same dynamic. It is true that logistics companies have been implementing strategies to optimize costs - by reducing kilometres travelled - and emissions - by adapting vehicle fleets - but the increase in the number of B2C eCommerce deliveries has magnified the externalities caused. Sustainable Urban Logistics Plans (SULP) arise as a new instrument to precisely revert this trend, providing new methodologies that must lead to new strategies to be implemented in the municipalities. This work aims to compile the main lessons learnt from the drafting process of the first four SULP of medium-sized Catalan cities. In this way, a public debate will be launched regarding the suitability of this new instrument and the recommendations for local authorities aiming to follow this initiative.
Abstract
Twenty years after passing the Mobility Law of Catalonia, there have been notable changes in the way people move. The gradual approval of Sustainable Urban Mobility Plans [...]
- 0
- read
The effect of particle properties on binary mixture segregation during blast furnace charging
R. Roeplal, Y. Pang, D. Schott

particles2023.

Abstract
Segregation is likely to occur during blast furnace charging since the iron ore mixture contains particles differing simultaneously in size, shape and density. However, predicting how the mixture components will be distributed is particularly difficult due to the combined effect of these differences. Although the Discrete Element Method has been used extensively to gain understanding of segregation during blast furnace charging, most research has focused on simple mixtures in which particles differ only in size. In this work, we investigate how size, shape and density differences simultaneously affect mixture segregation in radial and vertical directions of a charged layer using the response surface methodology. We found that size and density difference between the mixture components significantly affect both radial and vertical segregation while shape differences, especially the aspect ratio, are relatively less important.
Abstract
Segregation is likely to occur during blast furnace charging since the iron ore mixture contains particles differing simultaneously in size, shape and density. However, predicting [...]
- 0
- read
Catalunya capdavantera en recerca i innovació en medicaments de teràpia avançada
A. Comella Bolla, A. Guiraut, J. Coll

Abstracts_4rceec (2024). 69

Abstract
La recerca i innovació són elements clau per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya. Aquests generen coneixement, tecnologia i innovació; i fomenten avenços i oportunitats que beneficien la societat, millorant el benestar i la competitivitat. El sector de les ciències de la vida i la salut és motor d’innovació a Catalunya amb un impacte econòmic del 7,9% del PIB. En particular, les teràpies avançades constitueix un dels principals camps de recerca a Catalunya amb 2,195 publicacions i 30 patents registrades durant la darrera dècada. La recerca en teràpies avançades es remunta a finals del segle XIX, i ha crescut exponencialment des del 2000 degut a l’aprovació de les primeres teràpies avançades per l'Agència Europea de Medicaments. Aquests medicaments coneguts com a ATMPs en anglès, són una revolució que transformaran la medicina actual i generaran un impacte significatiu en la societat. Els ATMPs ofereixen una captivadora solució per malalties sense cura, millorant la qualitat de vida dels pacients, reduint la càrrega econòmica i social d’aquestes malalties i alleugerant la pressió sobre el sistema sanitari, un aspecte crític considerant l'augment de l'esperança de vida. Catalunya és un actor clau en el l’ecosistema de la salut i un referent en ATMPs a Europa que compte amb un ecosistema sòlid i especialitzat en aquest camp. L’ecosistema integra acadèmia i centres de recerca de primer nivell, hospitals, indústria i inversors. Catalunya és molt activa en etapes clíniques ocupant el 5è lloc a Europa i el 8è a mundialment. A Espanya participa en 88,5% dels assajos clínics, 9% dels quals són de teràpies avançades. Catalunya és la seu escollida per grans multinacionals, com Astrazeneca, Alliance Healthcare, Bayer, Boehringer Ingelheim, Novartis, Roche i Sanofi, que es complementa amb entitats públiques de prestigi, com són el centre de Producció i Validació de Teràpies Avançades de la Universitat de Barcelona, Creatio, i el Banc de Sang i Teixits de la Generalitat, ambdós amb una important activitat desenvolupadora d’ATMPs. A més, la regió compta amb nombrosos líders d'opinió i professionals altament qualificats en teràpies avançades, i amb el suport del govern. Tot plegat són aspectes essencials i motor per impulsar la competitivitat; el creixement econòmic i intel·lectual; fomentar la innovació; i facilitar la transferència de coneixement i l’atracció de talent a Catalunya. No obstant, innovació en ATMPs és desafiadora, exigent i presenta reptes, tant a Catalunya com a la resta d’Europa. La incertesa de l’entorn regulatori i ètic al voltant d’aquests medicaments; l’elevat cost associat al llarg de la cadena de desenvolupament d’ATMPS; la complexitat logística de producció, escalatge, distribució i implementació en el sistema sanitari; i el requeriment d’una elevada inversió en infraestructures, son alguns dels reptes que presenten aquestes teràpies. En conclusió, els ATMPs representen el futur de la medicina moderna, i Catalunya es troba capdavantera. Els desafiaments associats amb aquestes teràpies s‘han d’abordar proactivament mitjançant la col·laboració entre les institucions públiques i privades, el govern i les autoritats reguladores i sanitàries. Només així, la innovació d’ATMPS seran una realitat en benefici de la societat.
Abstract
La recerca i innovació són elements clau per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya. Aquests generen coneixement, tecnologia i innovació; [...]
- 0
- read
L’acció comercial dels grups Tecnio és la clau perquè tot funcioni ?
R. Vidal Tusal, E. García, P. Simó

Abstracts_4rceec (2024). 72

Abstract
JUSTIFICACIÓ: Les polítiques de transferència i innovació busquen fomentar la interacció entre els generadors de coneixement (universitats) i els explotadors (indústries). A Catalunya, s'ha introduït la marca-segell Tecnio amb la hipòtesi inicial que millorant l'enfocament comercial es podria reduir la "distància" entre empresa i universitat, i que les empreses serien les principals sol·licitants de coneixement per generar innovació al país. Malauradament, la realitat és que encara hi ha un baix nivell d'innovació empresarial. Els grups de recerca amb segell Tecnio, dins de l’entorn universitari, han de complir uns requisits que suposadament tenen com a objectiu impulsar una interacció efectiva entre el món acadèmic i el sector empresarial. Aquests requisits es divideixen en dues àrees principals: la relacionada amb la qualitat del grup (certificació de qualitat, publicacions, etc.), i la centrada en l’acció comercial, com l’elaboració d’un pla de màrqueting i la creació d’ spin-off. Centrant-nos en el pla de màrqueting, ens preguntem : L’acció comercial dels grups Tecnio és la clau perquè tot funcioni ? METODOLOGIA: Es pretén donar resposta a través d’un estudi qualitatiu, on s'ha analitzat a fons la perspectiva dels investigadors principals dels grups Tecnio d’una universitat amb un alt índex de transferència dins el sistema. RESULTATS: Malgrat els esforços per millorar la seva funció comercial, els grups Tecnio troben difícil ampliar el seu impacte. Els plans de màrqueting es veuen afectats per mancances en recursos humans, econòmics i de coneixement. A més de les seves tasques principals, han d'assumir rols addicionals com a "animadors de les PIMES" i gestors de convocatòries. Els beneficis percebuts són limitats a causa de la burocràcia, la manca d'ajuts econòmics i la baixa visibilitat. També estan en desavantatge comercial respecte altres agents tecnològics del sistema. Com a resultat, molts grups actius es pregunten fins a quin punt podrien aconseguir els seus objectius sense la dependència del segell Tecnio, ja que en general, els plans de màrqueting son descrits com un requisit més burocràtic que pràctic. Actualment, l'Associació Tecnio (iniciativa liderada pels mateixos grups), treballa per revaloritzar el segell, per reposicionar-lo dins de la política d'innovació del país, per donar una visibilitat clara del seu rol dins del sistema, amb l'objectiu d'aconseguir una política coordinada i integradora entre agents. CONCLUSIONS: Desenvolupar un pla de màrqueting pot abordar aspectes comercials i estratègics, però no és percebut com la solució definitiva per resoldre tots els desafiaments en transferència i cooperació. Aquest estudi revela una realitat en la interacció dels agents del sistema d'innovació i de les qüestions que hi ha al darrere i que no sempre es fan explícites. El fet que el pla de màrqueting hagi posat de manifest les discrepàncies en el sistema indica que hi ha aspectes més complexos que s'han d'abordar més enllà de la comercialització pura. El coneixement i el reconeixement mutu podrien ser la base per al desenvolupament d'una política de transferència veritablement de cooperació. Per tal que tot funcioni de manera fluïda, és essencial una política dissenyada amb una visió comuna, tenint en compte el paper de cadascun dels agents involucrats.
Abstract
JUSTIFICACIÓ: Les polítiques de transferència i innovació busquen fomentar la interacció entre els generadors de coneixement (universitats) [...]
- 0
- read
AI as a tool to help finding a job
J. Asenjo, M. Murillo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
4TH CONGRESS OF ECONOMICS AND BUSINESS OF CATALONIA: TOWARDS A MORE DIGITAL AND SUSTAINABLE ECONOMY (2024) THEMATIC AXIS: 4. HUMAN CAPITAL AND THE FUTURE OF WORK/The future of work in a world governed by artificial intelligence. COMMUNICATION TITLE: "AI as a tool to help finding a job". AUTHORS: Javier M. Asenjo Fernández (UOC), Manuel Murillo Rosado (UB) JUSTIFICATION: AI is at the center of many debates. However, approaches are needed to take advantage of the opportunities and assess the risks of applying it to solve specific problems, in this case job search. OBJECTIVES: - Describe an overview of the process and a methodology for applying AI to job search and assess its risks and opportunities. - To share various practical experiences carried out in this context (Porta 22 of Barcelona Activa, public institute, private university, professional college). ABSTRACT INTRODUCTION AI is a set of computer programs that simulate human intelligence through statistical predictions and other techniques. Its origin dates back to the 50's with the work of Alan Turing (among others) and in November 2022, the open launch of the GPT Chat by the company Open AI is a catalyst for all previous contributions, opening a world of new opportunities and challenges at a global level. This paper proposes the use of this technology as an aid to find a job, with all the pros and cons that this entails. A global vision of the process and an applied methodology based on conversational chatbots, note takers, multimedia generators (images, videos and audio) is described. AREAS OF APPLICATION OF IA TO JOB SEARCH There are three areas where AI can bring value to job search. Firstly, improving knowledge: one's own (personal SWOT) and others' (market, sector, company, job position). Secondly, the sharpening of tools: CV, presentation communication (letter, mail, LinkedIn post, Whatsapp), portfolio (web, blog, social networks...), interview, tests and group dynamics. Finally it can be applied to continuous improvement through reflection on the preparation and execution of the process (feedback). PRACTICAL EXPERIENCES The authors have conducted several practical workshops in the context of this proposal. They have focused on training for the recruitment interview. Three phases have been worked on: script preparation (using chatbots), interview practice (with note takers for videoconferencing) and continuous improvement (chatbots and images). The aspects verified may be interesting for this area and extrapolated to others. The workshops have been carried out mainly for Barcelona Activa (in Porta 22) both face-to-face and virtual. Also for educational centers: Palau Ausit Public Institute (Ripollet) and Mediterrani University School (Barcelona). Finally, two conferences for the Association of Economists of Catalonia. CONCLUSIONS In the first place, the initial balance is positive, it has generated interest and participation. However, potential risks must be monitored: data protection, hallucinations, ethical aspects. Finally, this model is potentially transferable to other contexts and scalable to improve its impact on society.
Abstract
4TH CONGRESS OF ECONOMICS AND BUSINESS OF CATALONIA: TOWARDS A MORE DIGITAL AND SUSTAINABLE ECONOMY (2024) THEMATIC AXIS: 4. HUMAN CAPITAL AND THE FUTURE OF WORK/The future [...]
- 0
- read
Està el teixit industrial català preparat per a l’arribada de nous fabricants de vehicles? El cas de Chery.
M. Clavijo Losada, T. Megía

Abstracts_4rceec (2024). 182

Abstract
El 12 d’abril de 2024 Chery va signar un acord amb l’empresa catalana Ebro-EV Motors per a poder assemblar al D-Hub l’Omoda 5, un dels principals models del fabricant xinès. Les previsions més optimistes indiquen que aquest podria ser el primer de més models que podrien acabar assemblant-se a l’antiga fàbrica de Nissan a la Zona Franca. L’objectiu de l’empresa asiàtica és fabricar 150.000 vehicles cap el 2029. De manera inicial, la producció a la planta de Zona Franca es limitarà a l’assemblatge de grans parts del vehicle que s’importaran de la Xina semidesmuntats, el procés anomenad DKD (Disassembled Knocked-Down). Aquest procés sol implicar la fabricació complerta del vehicle al país d’origen i el seu desmuntatge parcial per a ser transportat i rearmat a la planta de destí per a ser venut al mercat objectiu. Aquesta estratègia de producció pot esdevenir la primera fase cap a processos a on cada cop es vagin fabricant més parts a la planta de destí (MKD: Medium Knocked-Down; SKD: Semi Knocked-Down) fins a arribar a la fase CKD (Completely Knocked-Down), en la que, si bé la major part de components ja es fabriquen a la planta de destí, molts petits components continuen essent importants. L’objectiu de la recerca és analitzar si el teixit industrial català de l’automoció estaria preparat per assumir el repte d’aprovisionar a un nou OEM, en aquest cas Chery, si aquesta empresa decideix passar del model DKD actual a un model CKD. Es vol valorar fins a quin punt Chery podria trobar a Catalunya una oferta de components amb prou massa crítica com per plantejar-se aquest canvi productiu. Per a la recerca s’utlitzarà la base de dades internacional anomenada “Marklines”, que conté informació detallada de més de 70.000 proveïdors del sector de l’automoció de tot món. Am certa aproximació, aquesta base de dades por indicar quins proveïdors ha estat utilitzant Chery en els darrers anys i per a quins components dels seus vehicles. A la vegada, també pot indicar en cada país quines empreses operen en la producció cadascun d’aquests components. Generant i creuant aquestes bases de dades es podrà analitzar amb certa aproximació quins components dels que necessita Chery ja es produeixen a Catalunya i quins els haurien d’importar de fora del Principat. Amb aquest estudi s’espera contribuir al coneixement del teixit productiu català del sector de l’automoció i oferir una informació qualitativa sobre la capacitat de la indústria catalana a l’hora de traccionar una oportunitat potencial com és l’arribada de Chery a Catalunya o de qualsevol altre OEM que s’hi vulgui establir per a produir models de combustió, baixes o zero emissions.
Abstract
El 12 d’abril de 2024 Chery va signar un acord amb l’empresa catalana Ebro-EV Motors per a poder assemblar al D-Hub l’Omoda 5, un dels principals models [...]
- 0
- read
Claus per a la millora dels aprenentatges de l’alumnat català: polítiques d’equitat al servei de la qualitat
M. Alegre, L. Morató

Abstracts_4rceec (2024). 40

Abstract
Els resultats del darrer informe PISA ofereixen un diagnòstic preocupant sobre l’estat i l’evolució dels nivells d’aprenentatge de l’alumnat català. Catalunya ha empitjorat les seves puntuacions mitjanes en matemàtiques, lectura i ciència i, sobretot, s’han incrementat les desigualtats entre els resultats que obtenen els alumnes en millor posició socioeconòmica i els alumnes desafavorits. Aquests mals resultats de Catalunya en les proves PISA es troben en sintonia amb els obtinguts pels alumnes de 6è de primària i 4t d’ESO en les proves de competències bàsiques, on observem: Les mancances en matemàtiques s’arrosseguen i s’incrementen al llarg de l’ESO. D’una banda, nou de cada deu alumnes que a les proves de 6è van tenir un rendiment baix en matemàtiques continuen tenint-lo a les proves de 4t d’ESO. D’altra banda, més del 60% de l’alumnat amb rendiment mitjà i alt en numeració i càlcul a les proves de 6è, baixa el seu nivell a les de 4t. L’aprenentatge del català es recupera en el pas de la primària a la secundària, si bé es manté en un nivell de suficiència que no ha millorat en els darrers deu anys. Es cronifiquen, quan no augmenten, les desigualtats educatives entre centres socialment desafavorits i no desafavorits, un llast per a la millora de resultats en el conjunt del sistema. És necessari un pla de recuperació dels aprenentatges a Catalunya que focalitzi l’atenció en l’alumnat i els centres més vulnerables i prioritzi aquelles actuacions que l’evidència assenyala com a més efectives per la millora d’unes i altres competències. Des d’una perspectiva comparada internacional, aquesta contribució ofereix un diagnòstic de l’estat dels aprenentatges a Catalunya, dels principals factors que n’obstaculitzen la millora, i finalment repassa les actuacions informades en la recerca que poden contribuir a neutralitzar-los (com ara programes de suport, reduccions estratègiques de ràtio o beques a l’estudi).
Abstract
Els resultats del darrer informe PISA ofereixen un diagnòstic preocupant sobre l’estat i l’evolució dels nivells d’aprenentatge de l’alumnat [...]
- 0
- read
La inversió pública com a variable d’ajust en el marc de consolidació fiscal però també en expansió pressupostària a Catalunya i Espanya. Instruments per fer-hi front.
M. BARBERA SABATE

Abstracts_4rceec (2024). 18

Abstract
"Aquest document presenta un anàlisi de la inversió pública escomesa a Catalunya i Espanya en els últims temps. La Formació Bruta de Capital Fix executada pel total de les Administracions Públiques en aquests dos àmbits geogràfics es va reduir dràsticament en el procés de consolidació fiscal posterior a la gran recessió i la crisi del deute perifèric europeu. La inversió va absorbir en gran mesura aquest ajust. No obstant, aquesta situació de baix nivell d’inversió, notablement per sota de la mitjana europea, ha esdevingut estructural. A partir del 2016, la recuperació dels ingressos públics ha anat acompanyada d’un creixement de la despesa corrent en major mesura que la despesa de capital. La literatura econòmica ressalta la importància del paper de la inversió pública en la contribució al creixement econòmic i al benestar de la societat. En aquesta línia, diversos organismes a nivell català, estatal i internacional han analitzat i mostrat la seva preocupació per aquest tema els darrers anys. Un dels objectius del treball es introduir aproximacions al que seria un nivell mínim o òptim d’inversió pública. A partir de la depreciació de l’estoc de capital públic, de la comparativa amb països i regions de l’entorn europeu o dels resultats que mostren els models científics. Conèixer les necessitats o els nivells desitjables d’inversió pública i la seva justificació econòmica és només un pas previ. La política fiscal ha de garantir un pressupost per mantenir aquests estàndards. És a dir, vincular els plans d’inversió amb el procés pressupostari i també amb l’escenari macroeconòmic. Amb el propòsit de deslligar la variable inversió del cicle econòmic, pressupostari i electoral i evitar-ne grans oscil·lacions hi ha consens per facilitar-la en períodes deficitaris i eliminar la pràctica habitual dels governs de pivotar l’ajust fiscal en l’esforç inversor. La funció estabilitzadora (anticíclica o keynesiana) de la política fiscal inversora també ho requereix. L’article presenta els instruments que s’han utilitzat en aquesta línia en diferents països (límits constitucionals del dèficit públic, regles d’or, plans d’inversió públics...) i quins han estat els resultats. També el marge que deixa la tornada al marc de les noves regles fiscals a la UE que entren en vigor aquest 2024 després de la seva suspensió derivada del shock exogen de la pandèmia del Covid-19. El moment és especialment sensible en el cas català i espanyol. Els dèficits públics han estat persistents des de la crisi econòmica i financera i aguditzats aquests anys d’excepció per la pandèmia. El retorn a la disciplina pressupostària comporta un repte majúscul per blindar un espai fiscal per a la inversió. La senda de consolidació per l’estat espanyol està força clarificada després de l’Acord en el Consell Europeu per a les noves regles fiscals. No és el cas de Catalunya, que haurà d’estar pendent del repartiment de l’ajust entre les Comunitats Autònomes. La solució per la via de la despesa no ha de ser reduir els recursos emprats en inversió, i més important encara, ja no pot ser-ho. Els nivells d’inversió pública són tant baixos que amb prou feines arriben a cobrir el manteniment de l’estoc de capital existent."
Abstract
"Aquest document presenta un anàlisi de la inversió pública escomesa a Catalunya i Espanya en els últims temps. La Formació Bruta de [...]
- 0
- read
Productivity in Catalonia: a sectoral analysis of growth patterns from 2000 to 2019
X. Pedrós, J. Mussons Olivellla

Abstracts_4rceec (2024). 21

Abstract
La productivitat amb que s’utilitzen els recursos és crucial per a les millores sostingudes de renda. Les anàlisis preliminars entre l’any 2000 i 2019 assenyalen entre una feblesa en l’evolució relativa de la productivitat a Catalunya, un fet que és coherent amb la pèrdua de posicions relatives en el PIB per habitant respecte a les principals economies avançades. Primer, aquesta anàlisi proporciona una comparativa de l’evolució de la productivitat agregada de Catalunya, en relació a les economies més avançades. Segon, s’aborden les tendències en productivitat total dels factors (PTF), productivitat del treball i del capital, en 22 sectors d’activitat de l’economia catalana. Tercer, es proporciona una anàlisi de quins són els sectors que més contribueixen a l’evolució agregada dels indicadors de productivitat. Finalment, es descompon el creixement de la productivitat en efectes intra-sectorials i de canvi estructural. Fins a quin punt la feblesa de la productivitat és generalitzada des d’un punt de vista sectorial? Com ha canviat el patró sectorial de l’evolució de la productivitat entre les diferents etapes? Quin paper han jugat les diferències inter i intra sectorials? Entendre aquestes qüestions ens ha de permetre fer un balanç de la productivitat, un dels principals reptes que afronta l’economia catalana.
Abstract
La productivitat amb que s’utilitzen els recursos és crucial per a les millores sostingudes de renda. Les anàlisis preliminars entre l’any 2000 i [...]
- 0
- read
L’anàlisi de la desigualtat d’ingressos de les llars en temps real
J. Mestres Domenech, A. graziano, J. Montalvo, M. Reynal, O. bracons

Abstracts_4rceec (2024). 39

Abstract
L’objectiu de l’anàlisi és mesurar la desigualtat d’ingressos de les llars a Espanya i a Catalunya en temps real a partir de dades de moviments bancaris. Els ingressos de les famílies en els últims anys han estat sotmesos a xocs econòmics com la pandèmia de la COVID-19 o la recent crisis inflacionària afectada per la guerra d’Ucraïna. Conèixer l’impacte que aquests xocs tenen sobre la desigualtat dels ingressos és clau per a poder donar una resposta de política pública. Molts cops, però, el retard en la publicació d’estadístiques de desigualtat fan difícil reaccionar ràpidament a canvis sobtats. Els indicadors oficials es construeixen a partir d’enquestes que es publiquen amb varis anys de decalatge i no permeten una diagnosi en el curt termini. L’ús de dades bancàries, d’altra banda, permet analitzar en temps real fenòmens econòmics de manera acurada i s’està mostrant cada cop més important per a l’estudi de l’economia. En estudis previs, juntament amb altres co-autors (veure Aspachs et al, 2021[1] i Aspachs et al, 2022[2]) vam analitzar l’impacte que va tenir la pandèmia de la COVID-19 sobre la desigualtat dels ingressos dels assalariats a Espanya mitjançant la utilització de dades massives de nòmines domiciliades a CaixaBank completament anonimitzades, així com les transferències públiques percebudes pels treballadors (subsidis d’atur i ERTO). D’aquesta manera, vam poder seguir tant l’impacte de la pandèmia en els ingressos dels assalariats com el paper de les ajudes públiques en mitigar-ho. Al portal d’economia en temps real de CaixaBank Research actualitzem mensualment els indicadors desenvolupats a partir d’aquest estudi inicial. (https://realtimeeconomics.caixabankresearch.com/#/monitor ). En aquest estudi, ampliem l’anàlisi de la desigualtat amb dades bancàries al conjunt d’individus de la llar, no només als assalariats. Així, inclourem els ingressos dels treballadors autònoms, dels jubilats així com d’altres membres de la llar. L’ús de dades bancàries massives permetrà obtenir indicadors de desigualtat representatius, en temps real i de manera mensual, del conjunt de la població així com també de diferents grups poblacionals (edat, gènere, país de naixement), geografies o activitat professional (assalariat, autònom, jubilat). La major granularitat de les dades ens permetrà també estudiar l’evolució de la desigualtat entre grups poblacionals, i veure en quina mesura l’evolució general de la desigualtat d’ingressos es deu a canvis dins d’un mateix grup poblacional o als canvis d’ingressos entre grups poblacionals (p.ex., treballadors vs. jubilats). Finalment, la inclusió de manera diferenciada de diferents tipus d’ajudes públiques (subsidis d’atur, pensions, IMV), permetrà quantificar en quina mesura cada ajuda redueix la desigualtat d’ingressos de mercat i la seva importància relativa entre elles (p.ex. en quin percentatge els ingressos de pensions públiques o del IMV redueixen la desigualtat de les llars). [1] Aspachs, O., Durante, R., Graziano, A., Mestres, J., Reynal-Querol, M. i Montalvo, J.G. (2021), «Tracking the impact of COVID-19 on economic inequality at high frequency», PLOS one, 16(3), a https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0249121. [2] Aspachs, O., Durante, R., Graziano, A., Mestres, J., Montalvo, J. G., & Reynal-Querol, M. (2022). Real-time inequality and the welfare state in motion: evidence from COVID-19 in Spain. Economic Policy, 37(109), 165-199.
Abstract
L’objectiu de l’anàlisi és mesurar la desigualtat d’ingressos de les llars a Espanya i a Catalunya en temps real a partir de dades de [...]
- 0
- read
EU Taxonomy Regulation (852/2020) - From the classification of sustainable economic activities to corporate climate action
O. Canosa Daroca

Abstracts_4rceec (2024). 126

Abstract
El 12 de juliol de 2020, la Comissió Europea aprovava el Reglament 2020/852/UE, conegut generalment com la Taxonomia d’activitats ambientalment sostenibles. Aquest reglament europeu planteja un sistema de classificació que estableix per primer cop un llistat d’activitats econòmiques considerades ambientalment sostenibles sota determinats criteris tècnics. Aquesta peça normativa es considera una de les més importants del Pla d’Acció en Finances Sostenibles de la Unió Europea i l’Estratègia per finançar una transició a una economia sostenible (UE). El pla presenta deu accions prioritàries estructurades en tres pilars, (i) Reorientar els fluxos de capital cap una economia més sostenible, (ii) Incorporar la sostenibilitat en la gestió del risc i (iii) fomentar la transparència i la visió a llarg termini. La Taxonomia es considera una peça normativa d’importància cabdal ja que classifica per primer cop què s’entén com a activitats ambientalment sostenibles, un pas necessari aconseguir els dos primers pilars. Es preveu que el reglament de taxonomia agafi, de cara a futur, una rellevància estratègica per les empreses. Conèixer la taxonomia i l’aplicació a cada empresa serà important per millorar l’accés a capital privat d’empreses amb projectes encarats a la sostenibilitat, ampliar les possibilitats d’accedir a fons públics, millorar el posicionament com a proveïdors de grans empreses, poder basar la comunicació i reputació ambiental en un sistema sòlid, quantitatiu i de referència i, finalment, millorar el perfil de risc de sostenibilitat del negoci, reduint l’exposició a les conseqüències de la transició cap a una economia baixa en carboni. Així doncs, s’entén que la taxonomia presenta avantatges de cara a: Accés a línies de finançament sostenible: Tal i com es menciona anteriorment, els mercats financers estaran obligats a publicar i utilitzar les dades de taxonomia de les empreses finançades o en les que s’ha invertit. Aquest fet, lligat a la demanda de productes financers verds, presenta a dia d’avui beneficis per a les empreses més ben posicionades. Exemple d’això en són les rebaixes en el tipus d’interès de préstecs, bons o línies de crèdit sostenible/verd. Amb l’ús estès de la taxonomia s’esperen menors despeses de capital i més atracció per part d’inversors institucionals per a aquelles empreses amb uns percentatges d’alineament amb la taxonomia elevats o amb la intenció d’afrontar un pla d’inversió que ajudi a incrementar aquests ingressos d’activitats sostenibles. Accés a capital públic: Com es mencionava en paràgrafs anteriors, el fet de que els organismes públics estiguin incorporant el criteri de DNSH als fons lligats al Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR) fa que les empreses estiguin obligades a familiaritzar-se amb el llenguatge de la taxonomia. El fet de que moltes línies de subvencions, ajudes o incentius derivin del PRTR traslladarà obligatòriament el mateix requeriment d’avaluar el principi de DNSH al receptor final dels fons. Posicionament com a proveïdor: En l’última dècada, l’ús cada cop més transversal d’eines per valorar la sostenibilitat i qualitat de proveïdors ha servit per capitalitzar també les inversions en sostenibilitat de l’empresa privada. La implementació de certificacions internacionals o el càlcul de la petjada de carboni son només alguns aspectes que s’han anat incorporant en la valoració de proveïdors crítics. A partir d’ara, la taxonomia serà un altre indicador clau en la valoració de la sostenibilitat de proveïdors, en especial per a aquelles amb alts percentatges d’elegibilitat. Comunicació i reputació: Un dels objectius que pretén la taxonomia és disminuir el greenwashing (en català, ecoblanqueig o rentat de cara verd) del sector privat, establint les bases per valorar les credencials en matèria ambiental de les empreses d’un mateix sector econòmic sota uns mateixos criteris. Aquest fet, disruptiu fins ara, facilitarà la divulgació d’informació en matèria de sostenibilitat ambiental d’aquelles empreses per les quals s’hagin establert criteris tècnics de selecció i DNSH. Les empreses que puguin reportar un percentatge del negoci més elevat d’alineament amb la taxonomia estaran en un posició de mercat que els permetrà guanyar reputació i valor de marca. Millor gestió del risc de sostenibilitat: La taxonomia pot ser una eina interessant per afegir determinats aspectes al sistema de gestió del risc corporatiu. Els criteris tècnics de selecció, els principis de DNSH i les garanties mínimes ajuden a disminuir el risc associat a canvis polítics o legals gràcies al fet d’anar un pas més enllà dels mers requeriments legals, disminuir el risc financer associat a falta de liquiditat per a un model econòmic poc encarat a una economia baixa en carboni, el risc social de no complir amb determinats estàndards de pràctiques laborals o drets humans, el risc ambiental i legal de responsabilitats penals per a impactes ambientals, riscos operacionals lligats a la volatilitat del preu de combustibles fòssils o similars. Així doncs, podríem considerar el reglament de taxonomia com una eina que va molt més enllà d’un simple sistema de classificació, l’ús estratègic del qual pot resultar en avantatges competitives en el mitjà o llarg termini. Com s’ha vist, les implicacions i responsabilitats d’utilitzar el reglament es troben en mans dels departaments legals, financers, de qualitat, de medi ambient o a escala de direcció general, entre d’altres. Un fet que, igual que la sostenibilitat, té el repte i l’oportunitat d’implementar-se de forma tranversal per fer incrementar la competitivitat de l’economia catalana front a la descarbonització socioeconómica europea i global.
Abstract
El 12 de juliol de 2020, la Comissió Europea aprovava el Reglament 2020/852/UE, conegut generalment com la Taxonomia d’activitats ambientalment sostenibles. Aquest [...]
- 0
- read
Climate change as a risk and an opportunity for catalan companies
O. Canosa Daroca

Abstracts_4rceec (2024). 127

Abstract
La humanitat coneix l’existència del canvi climàtic des de que el 1896 el científic suec Svante Arrhenius va preveure que un increment en la concentració de CO2 a l’atmosfera podria incrementar l’efecte hivernacle. Mentre la ciència avançava per buscar un consens sobre el vincle entre l’activitat humana i el canvi climàtic, les agencies multilaterals començaven a centrar els seus esforços en el tema. A nivell internacional, la primera Conferència de les Parts (COP) del Convenci Marc de Nacions Unides pel Canvi Climàtic es va portar a terme el 1995 a Berlín i va suposar el principi d’una era. Des de llavors, el canvi climàtic ha sigut una de les temàtiques que han despertat més interès científic, tensions geopolítiques i noves tendències econòmiques. A dia d’avui, la problemàtica del canvi climàtic s’enfoca principalment des de la mitigació – coneguda també com descarbonització – i des de l’adaptació als riscos derivats de les conseqüències generades pels canvis en el clima. Ambdós línies d’actuació incorporen de forma inherent una vessant de riscos per a determinats sectors econòmics, ubicacions geogràfiques o tecnologies però alhora una oportunitat. A la COP28 de Dubai es va acordar la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 43% pel 2030, un 60% a 2035 i aconseguir ser Zero Net al 2050 respecte les emissions de referència de 2019. En paral·lel es va acordar també triplicar l’energia renovable instal·lada i doblar el rati d’eficiència energètica a 2030. Aquests acords ens indiquen la necessitat urgent d’una transició accelerada a una economia descarbonitzada que asseguri operar en un entorn segur a nivell climàtic. Els propers anys semblen destinats a una transició socioeconòmica accelerada i un increment en les afectacions físiques conseqüència del canvi climàtic. Aquesta transició portarà a riscos i oportunitats en matèria (i) política-legal per canvis en normativa vinculada a l’emissió de GEI, litigació ambiental o limitacions a productes o serveis intensius en carboni. Per altre costat, també serem testimonis de (ii) canvis tecnològics vinculats a noves tecnologies de producció energètica, increment de l’eficiència d’equips, nous productes o serveis descarbonitzats i similar. En la mateixa línia s’espera un canvi en (iii) les tendències dels mercats per canvis de comportament dels compradors, increments en el cost de matèries primeres o canvis en la demanda. La manera com les empreses afrontin aquests canvis també pot suposar afectacions a nivell de (iv) reputació vinculades a preocupacions de clients, estigmatització de sectors o falta d’acció estratègica. Si ens centrem en la part física del canvi climàtic és on podem observar riscos i oportunitats vinculades a les modificacions dels patrons meteorològics i climàtics globals i locals. En aquest sentit estem parlant d’increment en la freqüència i severitat d’esdeveniments extrems com sequeres, temporals, inundacions o similars. En paral·lel continuarem observant com els patrons de precipitació, temperatura o nivell del mar acceleren la seva tendència a allunyar-se de la mitjana i provoquen conseqüències greus per ecosistemes naturals, la base de la societat. Com en qualsevol canvi, l’economia de mercat farà aflorar guanyadors i vençuts. S’erigiran com a guanyadors aquelles empreses que hagin sabut llegir el context de transició del mercat global i apostin per models de negoci descarbonitzats, resilient a riscos climàtics i que aprofitin els canvis polítics, legals, tecnològics i de mercat per posicionar-se positivament de cara a la nova economia. Fallaran als seus accionistes i parts interessades aquelles empreses que no adaptin la seva activitat a un context amb més vulnerabilitat operatives vinculades a menor disponibilitat d’aigua, major risc d’incendis o probabilitat d’inundació i no aconsegueixin transformar els seus actius per adaptar-se a una demanda de productes o servies baixos en emissions.
Abstract
La humanitat coneix l’existència del canvi climàtic des de que el 1896 el científic suec Svante Arrhenius va preveure que un increment en la concentració [...]
- 0
- read
Aplicació de la Metodologia Random Forest per a la Detecció del Maquillatge Comptable: Un Estudi Empíric
P. Lloret, N. Arimany, R. Oller

Abstracts_4rceec (2024). 159

Abstract
Eix 10: La contribució dels professionals de l’economia Justificació del seu interès La incidència del frau i maquillatge comptable en els estats financers és un tema d'alta rellevància tant en l'àmbit acadèmic com en el professional, donant lloc a significatives pèrdues econòmiques i afectant la credibilitat de les empreses. La metodologia Random Forest ha demostrat ser una eina potent en la identificació de patrons de maquillatge comptable, oferint una nova perspectiva en la detecció de fraus. Objectius 1. Identificar els senyals d'alerta més efectius per a la detecció de maquillatge comptable. 2. Validar l'eficàcia de la metodologia Random Forest en l'anàlisi de dades comptables. 3. Contribuir a la millora de la transparència i la integritat financera en el sector empresarial. Resultats que s'espera obtenir S'espera identificar de manera fiable els senyals més importants a l´hora d'alerta de maquillatge comptable. conjunt de 55 variables analitzades. Conclusions que s'espera assolir Amb aquesta recerca es preveu demostrar per una banda, l'aplicabilitat i l'eficiència del Random Forest en la detecció de maquillatge comptable, oferint eines robustes per a auditors i reguladors. Per altra banda, identificar quins són els senyals que tenen més poder predictiu per a la identificació de les empreses que cometen engany comptable dintre d´un conjunt de 55 variables quantitatives i qualitatives. Es tracta d’una proposta que pot ser d’utilitat per a auditors, analistes i organismes supervisors i qualsevol persona interessada en la informació econòmica financera i no financera proporcionada per les empreses, afavorint un entorn empresarial més ètic i transparent.
Abstract
Eix 10: La contribució dels professionals de l’economia Justificació del seu interès La incidència del frau i maquillatge comptable [...]
- 0
- read
Clínic Verd: A commitment to the efficient management of processes and the execution of environmental actions for a more sustainable hospital
I. Puig Serra, . gonzalez10@clinic.cat, . perez30@clinic.cat

Abstracts_4rceec (2024). 116

Abstract
Segons el consens científic, la salut i el benestar humà estan íntimament vinculats amb el medi ambient, sent un dels determinants bàsics de salut, conegut com concepte One Health. Així mateix, la integració de la perspectiva ambiental a les organitzacions esdevé un factor clau per promoure la sostenibilitat econòmica. Tot això, ajuda a promoure un sistema de salut públic eficient i de qualitat. Per tant, com a entitat promotora de la salut, l’hospital Clínic Barcelona té un ferm compromís per avançar en la gestió de la sostenibilitat ambiental i impulsa diferents iniciatives emmarcades en el Pla Estratègic de l’hospital per esdevenir un Clínic Verd. A més, es considera que aquestes accions no només tindran un benefici a nivell mediambiental, sinó que també tindran un efecte positiu en l’eficiència i en l´ús dels recursos que gestiona l'hospital. En aquest sentit, es treballa de manera transversal en tres àmbits d'actuació, on ja s’evidencien els primers resultats: Gestió de materials i residus: en aquest eix es promouen iniciatives per seguir fent un ús més eficient dels recursos materials i una gestió sostenible dels residus. En aquest àmbit s’han aconseguit millores en la segregació de residus de l’hospital, especialment pel que fa a la fracció destinada a reciclatge i s’han impulsat diferents iniciatives per promoure l’economia circular. Pel que fa a la gestió de materials, s’està treballant en un nou workflow que millorarà el control de les baixes dels equips, i la identificació d’aquells que es poden reutilitzar en altres serveis de l’hospital allargant la seva vida útil, el que suposarà un estalvi a nivell econòmic en la compra de nous equipaments, i també la possibilitat de tramitar la donació a tercers, que afavoreix l'economia circular. Energia i emissions: en aquesta línia es treballa per fer un ús més eficient de l’energia i reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que se'n deriven de la nostra activitat. Les accions realitzades dintre d’aquest àmbit inclouen per exemple accions de gaming dirigides als professionals de l’hospital per promoure l’ús eficient de l’energia. En l’àmbit operatiu, s’han instal·lat comptadors elèctrics en diferents zones de l’hospital, el que millorarà el control i facilitarà la implementació de millores amb l’objectiu de reduir consums i la despesa relacionada amb el subministrament d’energia. Cultura ambiental: en aquest àmbit es treballa per promoure la cultura de la sostenibilitat ambiental dintre de l’organització i amb els grups d’interès amb els que es relaciona l’hospital. En l’eix no només s’impulsen accions de formació, sensibilització i comunicació; sinó que es promou un canvi en la normativa interna. A nivell institucional, s’ha aconseguit l’aprovació de la política ambiental, que emmarca les actuacions de l’hospital en aquest àmbit. A més, . pel que fa a la cadena de valor, es destaca la integració de clàusules ambientals, amb més d’un 80% de l’import del contractes ambientalitzat. En conclusió, la implementació d’accions sostenibles mediambientalment no només produeix un impacte positiu a nivell ambiental sinó que contribueix una gestió més eficient dels recursos econòmics de l’hospital. - Ivan Puig Serra - Àngels González - Marta Pérez Clinic Verd- Hospital Clínic de Barcelona
Abstract
Segons el consens científic, la salut i el benestar humà estan íntimament vinculats amb el medi ambient, sent un dels determinants bàsics [...]
- 0
- read
Gestió pública per a l'impacte sistèmic: governança a problemes complexos en entorns incerts
I. Peña-López

Abstracts_4rceec (2024). 38

Abstract
L’anàlisi de la gestió pública habitualment s’ha centrat tant en temes d’organització interna –el procediment, l’àmbit competencial, les relacions entre unitats i entre Administracions– com en termes de provisió de serveis públics –eficàcia, eficiència, relació amb el ciutadà. Amb la crisi de les grans ideologies del s.XX i el moment d’una certa revisió del model socioeconòmic i del contracte social el s.XXI, entra amb força la idea d’una Administració emprenedora, que es persona amb veu pròpia en el disseny d’un procés constituent que tingui en el centre l’interès general, incloent-hi la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental en un entorn canviant, complex i incert. Explorem quines qüestions ha de tenir en consideració un model d’Administració o de gestió pública que respongui a aquesta aspiració d’endegar polítiques de transformació profunda, orientades a l’impacte sistèmic més enllà del mer resultat i donades les dificultats d’establir relacions causals clares, diagnòstics unànimes i vies d’actuació estables. Ho fem a partir de cinc palanques de canvi –persones, processos, organització, qualitat en la gestió i qualitat democràtica– i prenent com a punts de partida els marcs del mapat i anàlisi de sistemes, les polítiques orientades a missions, el paradigma del govern obert i el mapat d’actors i públics d’interès, l’aproximació basada en portafolis o la teoria del canvi i el mapat d’impactes, entre d’altres. El resultat ens acosta a una Administració que fa menys i possibilita més, que esdevé plataforma i que facilita, articula, dinamitza i vertebra ecosistemes d’actors envers objectius i impactes àmpliament compartits.
Abstract
L’anàlisi de la gestió pública habitualment s’ha centrat tant en temes d’organització interna –el procediment, l’àmbit [...]
- 0
- read
Financial analysis for sustainable management of private forests. Example of Aleppo pine
D. Hornero, J. perramon

david ceballos's personal collection (2024). 2

Abstract
This paper presents a methodology for a financial and sustainable valuation of business forest management that also allows to improve the incentives to enhance public policies for prevention and conservation, with the case study of the Catalan Aleppo pine forests. Every summer and more recently due to the long drought, the situation of Catalan forests is news, with criticism for the results of public policies and the abandonment or bad exploitation of forests because there is a low proportion of this 41% of the Catalan area planned or certified for both environmental and economic sustainability, despite its economic and political importance. A paradigmatic case could be the Aleppo pine forests, one of the most representative of Catalonia, both for being a Mediterranean variety and for its extension, since it spreads easily through the open areas and its pyrophilic characteristic makes the fire also facilitates its "colonization". It is a type of forest that tends to be unmanaged and unexploited, despite its representativeness (almost 30% of the Catalan private forest area), although there are studies to help the sustainable management of these forests (Beltrán et al., 2011) and detected its potential benefit (Melo et al., 2017; and ICEA, 2019). However, the economic conclusions of these studies and the private maximization of public subsidies have led to a preference for non-exploitation, with perverse effects on fire prevention policies and protection and conservation of mature forests. However, with a broader view, especially from a financial analysis perspective (Ceballos and Perramon, 2021), it is possible to show both the economic viability of its business management, not only in contexts of very favorable prices, as well as the improvement of the effectiveness of public policies with stimuli is feasible if it is not based on the concept of immediate economic utility and other elements linked to sustainable finance are taken into account (Begemann, 2023). However, the results could be more ambitious in the recommendations of public instruments if there were a greater detail of the type of private forest owners in Catalonia as in other European cases (Ficko et al., 2019).
Abstract
This paper presents a methodology for a financial and sustainable valuation of business forest management that also allows to improve the incentives to enhance public policies [...]
- 0
- read
Characterizing Technological Disruption: A Business-Oriented Analytical Model
M. Sanso

Abstracts_4rceec (2024). 60

Abstract
Technological disruption, a significant alteration in competitive industry standards, impacts all stakeholders within the value chain, redefining business models, collaborative and competitive relationships, value propositions, and prevailing product/service standards. Historically technological at its core, disruption arises either from the adoption of emerging technologies or the innovation on existing ones. Given the accelerated pace and increased frequency of technological disruption in recent decades, understanding its dynamics is crucial, yet challenging due to the shortening of disruptive cycles and the complex recombination of technologies. Despite numerous analyses from various perspectives, particularly technological, a holistic conceptual model interpreting this phenomenon from a competitive strategy standpoint is lacking. This paper aims to bridge this gap by proposing a theoretical analytical framework that enables researchers, managers, and analysts to characterize and anticipate technological disruptions in competitive environments. The genesis of disruptive processes usually involves a technological component that manifests in two primary forms: cost impact, where the cost-performance ratio of emerging technologies massively alters key competitive processes, leading to business model obsolescence; and revenue impact, where the application of new technologies generates new markets, reshaping industry size and connections with adjacent sectors. This study introduces the concept of a "competitive paradigm" of an industry, referring to the prevailing competition rules within a certain timeframe from a multidimensional perspective. A disruption signifies a break from these rules, and therefore, from the competitive paradigm itself. The framework outlined in this paper focuses on four competitive dimensions crucial for characterizing potential disruptions: dominant business model characteristics, customer behavior in relation to the prevailing value proposition, the industry's value chain configuration, and the distribution of generated profits among stakeholders. For instance, the shift towards digital platforms in the music industry and the rise of electric vehicles are clear examples of how new business models can redefine competitive landscapes. These models often emerge from non-traditional industry participants and drastically alter the competitive dynamics, making anticipation of such changes more complex yet vital for sustaining competitive advantage. The analytical model provided herein sets the groundwork for identifying industry disruptions based on changes induced by new technological competitive models. It offers specific criteria for analysis across the described dimensions, thus facilitating the anticipation of disruptive shifts. This paper contributes to the literature by detailing a structured approach to understanding and predicting technological disruptions, reinforcing the strategic implications of such shifts and providing a robust tool for both academic research and practical application in business strategy development.
Abstract
Technological disruption, a significant alteration in competitive industry standards, impacts all stakeholders within the value chain, redefining business models, collaborative [...]
- 0
- read
Aportacions a l’economia de triple impacte des de l’economia social
M. Teixidor

Abstracts_4rceec (2024). 181

Abstract
EIX: 3. LA MUSCULATURA DEL SISTEMA EMPRESARIAL CATALÀ TÍTOL: “Aportacions a l’economia de triple impacte des de l’economia social” (provisional) AUTORA: Maria Teixidor i Jufresa (GRUP CLADE) JUSTIFICACIÓ DE L’INTERÈS: Des de 2018, organismes com l’OCDE, l’FMI, el Banc Mundial, o Davos adverteixen de l’esgotament del model capitalista neoclàssic i els mitjans i la societat en el seu conjunt reclamen la necessitat de reformular-lo. El Forum econòmic mundial (WEF) al 2021 va llençar un procés de reflexió sobre el model capitalista titulat “The Great Reset” (“El gran reinici”) segons el qual hem de passar d’un capitalisme de shareholders i anar cap a un capitalisme de stakeholders. En aquest sentit, i en oposició al capitalisme neoclàssic-financer, clientelar, rentista i extractiu, de rendes excessives, es busca un capitalisme basat en una economia de mercat social, compromesa amb el medi ambient, basada en la igualtat d’oportunitats i sustentada en un creixement econòmic sostenible i just que promogui la redistribució de les rendes. A nivell europeu, aquest 2024, s’estrena un marc normatiu harmonitzat de regulació ESG (Environment, Social & Governance) on el legislador ha dissenyat una regulació que busca millorar la transparència i la responsabilitat dels actors de l’ecosistema comercial. La normativa d’informació no financera imposa mesurar el triple impacte mediambiental, de governança i social i documentar-lo en un Informe de Sostenibilitat. Es busca estandarditzar pràctiques i evitar el greenwashing, alhora que transformar les empreses en negocis sostenibles, que integrin els esmentats criteris en tota la cadena productiva. En aquest context, l’Economia Social apareix com un model de referència, on empreses i organitzacions amb diferents fórmules jurídiques (des de cooperatives a fundacions passant per societats anònimes laborals, entre altres) però fonamentades en uns principis i valors comuns (de compromís amb les persones i arrelament territorial, d’execució de projectes amb visió a llarg termini, de solidaritat i equitat econòmica i de governança i gestió de qualitat), han demostrat que a es poden aconseguir projectes d’èxit, ambiciosos i competitius, que alhora són respectuosos amb l’entorn. OBJECTIUS I RESULTATS: Analitzar els principis de l’Economia Social per a confirmar el seu encaix en un model econòmic que sigui una evolució de l’actual, en un moment on hi ha acord sobre la necessitat d’incorporar els criteris ESG al conjunt de l’activitat econòmica. Els criteris esmentats són, de fet, l’essència i el fonament de les empreses de l’Economia Social i han demostrat la seva capacitat de construir projectes sòlids, durables i competitius. Traslladar els aprenentatges i coneixements de les empreses i organitzacions de l’Economia Social a les empreses mercantils a fi d’integrar-hi mo. CONCLUSIONS ASSOLIDES: L’Economia Social posa el focus en les persones, es basa en la transparència i en uns valors compartits que coincideixen amb els que avui en dia, tot l’entorn econòmic està assenyalant com els necessaris per a ésser integrats en el model econòmic a fi d’assolir un model evolucionat compatible amb la vida. Per accelerar aquest procés, és oportú traslladar els principis, coneixements i aprenentatges de l’Economia Social al món de l’empresa mercantil.
Abstract
EIX: 3. LA MUSCULATURA DEL SISTEMA EMPRESARIAL CATALÀ TÍTOL: “Aportacions a l’economia de triple impacte des de l’economia [...]
- 0
- read
Catalan Gross Inner Knowledge
A. Rodriguez, O. Amat

Abstracts_4rceec (2024). 66

Abstract
Justification of its interest: The most developed economies are based on knowledge, that is, consumption and production systems based on intellectual capital. These companies and economies have an increasingly large percentage of intangible assets and are mostly based on technological innovation. Their value, in part, is due to assets that include strategy, reputation, talent, and structural capital. New business models through deep technologies, especially artificial intelligence, have generated new intangible assets by making knowledge explicit through the digitization of data and its processing with artificial intelligence, which will grow exponentially in the coming years. Our information, now collected in databases, has incalculable value for most organizations. Currently, companies are required to report impact reports and therefore to assess other non-purely tangible data, such as social impact, diversity, or sustainability. Although these aspects can currently be evaluated, quantified, and accounted for, few Catalan organizations actually do so. In the field of artificial intelligence, the concept of technological deserts is discussed, cities or regions where if knowledge is not generated, there will be no possibilities for the development of the artificial intelligence economy, while others have specialization strategies to attract investments and talent and create environments friendly to innovation like Japan. Gross Domestic Product is a static measure of economic production of goods and services but currently does not include the knowledge produced, which gives us a current but also future image of our economy. The Global Knowledge Index (GKI) emerged to assess different aspects linked to the knowledge economy such as education, research, innovation, investment, technology, and communication. Objectives: Define and contextualize the importance of intangible capital in knowledge-based economies. Present a methodological proposal to calculate the Gross Inner Knowledge of Catalonia. Present a methodological proposal to calculate the value of data bases and algorythms Discuss the potential benefits and challenges of implementing GIK as an economic indicator. Expected results: It is expected to demonstrate, through a pilot study conducted with several Catalan companies, how the inclusion of valuations of intangible assets can significantly alter the perception and valuation of the Catalan economy. This analysis will serve to highlight the discrepancy between traditional economic measures such as GDP and indicators that consider knowledge capital creating a new index that fits better with the new economies. Conclusions expected to be reached: It is expected to conclude that Gross Inner Knowledge offers a more comprehensive and advanced view of the economic state and development potential of Catalonia. This can be crucial for public policies seeking to promote innovation and competitiveness in a globalized world. There will also be discussion about the need for a standardized and internationally accepted methodology for the valuation of intangible assets on a macroeconomic scale.
Abstract
Justification of its interest: The most developed economies are based on knowledge, that is, consumption and production systems based on intellectual capital. These [...]
- 0
- read
The reconfiguration of transport in the energy transition
J. Peiró Alemany, E. Estany, O. Miquel-Sicilia, J. Barcelo-Bugeda, J. Montero-Homs

Abstracts_4rceec (2024). 124

Abstract
The configuration of current civilization would not be conceivable without abundant and cheap transport: the dominant trends of recent decades such as the globalization of the economy, the segmentation of productive processes in distant places, the metabolism of large cities fueled by distant resources or mass tourism, would not have been possible. During the first two decades of the 21st century, world passenger transport has grown like population (26.5%), but world freight transport has more than doubled (115% increase) to reach 53 tkm/ hab/day (tons x km per inhabitant and day). The characteristics of oil and its derivatives (gasoline, diesel, kerosene and fuel oil), with high energy densities (around 10 kWh/kg and around 8 kWh/litre), rapid recharge and artificially low costs by not including outsourcing, have led to a close correlation with transport and its growth: today 95% of transport (land, sea, air) is powered by petroleum products and 75% of oil is used for transport. Electricity, the main renewable energy vector in the transport of the future, represents a substantial improvement in the performance of the driving elements but requires important power systems (storage in batteries, hydrogen and fuel cell, electrified catenary) that will be necessary implement to reconvert the centralized system of obtaining and distributing fossil fuels to mostly distributed systems of electric energy and hydrogen. It is necessary to rule out the obtaining of biofuels from crops, in collision with food and of very low yields, and limit them only to small amounts obtained from waste. The transition in transport, based on renewable energy vectors and in the framework of sustainable development, will bring important changes and limitations with respect to some of the characteristics and uses we are used to today with oil, but also advantages and new possibilities. The purpose of this communication is to analyse these issues and explore the incidence of renewable transport in the current dominant trends and in the sustainable development of the future
Abstract
The configuration of current civilization would not be conceivable without abundant and cheap transport: the dominant trends of recent decades such as the globalization of [...]
- 0
- read
Uses of materials and energy on a finite earth
C. Riba Romeva, C. Lorés, L. Sanchís, J. Carreras, J. Fuertes

Abstracts_4rceec (2024). 125

Abstract
In terms of energy, the Earth is an open system: it constantly receives energy from solar radiation and emits the same amount of energy in the form of more degraded radiation; the displacement of the equilibrium point between these two flows due to the growth of greenhouse gases, increases the average temperature of the Earth and causes climate change. On the other hand, in relation to matter, the Earth is a closed system, apart from the sporadic fall of some meteor. Nature has the ability to regenerate the organic materials of living beings but not with many other materials. Today, the volume of materials involved in human activities is 12.5 tons per person per year (1.5 to 4 times more in rich countries): 25% of the total comes from biomass (including food), 15% are fossil fuels, 10% are metal ores, 42% are other minerals (mainly for construction) and 8% are recycled. On the other hand, obtaining and transporting materials worldwide requires more than 40% of the energy of the human system, a value that is growing with the use of increasingly rare, scarce and dispersed materials. The overexploitation of resources coupled with the increasing use of non-renewable energy resources (fossil fuels and uranium), with the consequent energy and climate crisis and the deterioration of the environment, leads both to a change in the energy model and to rethinking the practices today dominant of continuous economic growth and the linear economy based on extract-use-throw. The purpose of this communication is, after presenting the figures on the global metabolism of materials, to reflect on some of the new attitudes and actions that will need to be adopted within the framework of sustainable development. By way of example, the following are cited: 1) Moderate, reduce, eliminate the use of materials where possible; 2) Extend the life of goods and material infrastructures; 3) Reuse, recover, recycle materials; 4) Return as much as possible biologically based materials, more recyclable; 5) Avoid, as far as possible, technologies based on rare or scarce materials; 6) Avoid the dispersion of materials in the environment (atmosphere, water, soil); 7) Encourage the use of local materials in order to minimize transport and its energy impact; 8) Take care of the quality and good health of basic resources: air, water and fertile soil.
Abstract
In terms of energy, the Earth is an open system: it constantly receives energy from solar radiation and emits the same amount of energy in the form of more degraded radiation; [...]
- 0
- read
El problema de l’assequibilitat de l’habitatge: Descripció, causes i polítiques per combatre-la.
J. Monseny, G. Congrés2025

Abstracts_4rceec (2024). 191
- 0
- read
Anàlisi de la capacitat de decisió de la Generalitat de Catalunya sobre els impostos
. , L. Obiols Bragulat, P. Bonet, E. Idoate

Abstracts_4rceec (2024). 54

Abstract
L’autonomia tributària, o poder tributari, és un concepte que engloba diferents aspectes de la capacitat que tenen els governs per a determinar la seva pròpia política tributària. Espanya té descentralitzades competències de despesa importants cap a les comunitats autònomes, que al seu torn compten amb un pes important dels ingressos tributaris, però aquesta descentralització dels recursos públics no ha anat acompanyada d’una cessió de capacitat normativa de la mateixa magnitud. Aquesta comunicació té l’objectiu d’avaluar l’autonomia tributària real de la Generalitat de Catalunya. L’OCDE empra una metodologia de determinació de l’autonomia tributària basada en una classificació del poder normatiu sobre els elements dels impostos en categories que no reflecteixen adequadament les especificitats de les potestats que tenen les comunitats autònomes. A partir d’aquesta metodologia, considerant el marc legal de la capacitat normativa fiscal l’ús que n’han fet les diferents comunitats autònomes, s’ha elaborat una classificació adaptada a les comunitats autònomes del Règim Comú per a quantificar el nivell de poder tributari de la Generalitat de Catalunya i de la resta de comunitats. L’anàlisi del poder normatiu conclou que, tot i l’elevada descentralització dels ingressos tributaris, la Generalitat disposa d’un marge reduït per tal d’establir una política fiscal pròpia. No disposa de cap competència normativa sobre aproximadament la meitat dels seus ingressos tributaris, incloent els de l’IVA, i disposa d’una capacitat intermèdia sobre la major part de la resta, entre els quals destaca l’IRPF. La capacitat normativa sobre la base imposable és pràcticament inexistent i els tributs propis, sobre els quals la Generalitat compta amb plena capacitat, tenen un paper modest. Més enllà de les competències normatives, hi ha altres elements que limiten l’exercici del poder tributari per part de la Generalitat. La potestat tributària original és de l’Estat i les seves decisions sobre els impostos compartits i els impostos estatals tenen externalitats tributàries verticals. L’Estat ha centralitzat alguns impostos, restant capacitat fiscal a la Generalitat, i ha ocupat fets imposables nous en detriment de l’espai per a la creació de tributs propis autonòmics. D’altra banda, les rebaixes o supressions d’impostos que han fet diverses comunitats autònomes impliquen fenòmens de competència fiscal que poden limitar a la pràctica l’exercici del poder tributari de la Generalitat. També cal considerar que el sistema de cobrament d’ingressos impositius mitjançant el sistema de bestretes i liquidacions no incentiva la coresponsabilitat fiscal ja que la variació dels rendiments de l’IRPF per exercici de la capacitat normativa no es trasllada automàticament als ingressos sinó que hi ha un decalatge temporal de dos anys. La limitació de l’autonomia tributària de la Generalitat en un sistema institucional amb descentralització competencial té un conjunt d’implicacions. Suposa una restricció en el poder de determinar el nivell propi de prestació de serveis públics i en la capacitat d’adaptar la fiscalitat a les preferències i realitats de la població. El marge reduït de política fiscal pròpia té implicacions en termes de responsabilitat fiscal, tenint en compte que la despesa autonòmica ve determinada per una atribució de competències que té certes rigideses.
Abstract
L’autonomia tributària, o poder tributari, és un concepte que engloba diferents aspectes de la capacitat que tenen els governs per a determinar la seva [...]
- 0
- read
Factors clau de l’èxit esportiu i econòmic en clubs de futbol professional
P. Gómez, O. Amat

Abstracts_4rceec (2024). 180

Abstract
Justificació del seu interès: El futbol professional ha experimentat una transformació significativa, convertint-se en una indústria multimilionària que planteja reptes únics tant en l'àmbit esportiu com econòmic. L’interès d'aquesta comunicació radica en la necessitat d'analitzar i comprendre els factors que contribueixen al èxit econòmic i esportiu dels clubs de futbol, essencial per a la gestió sostenible i l'èxit continuat d'aquestes entitats en un entorn altament competitiu i comercial. Objectius: Identificar i analitzar els factors que influencien l'èxit esportiu i econòmic dels clubs de futbol professional. Explorar la interacció entre la gestió financera i l'èxit esportiu, incloent l'impacte del fair play financer. Proporcionar un marc analític per a l'avaluació del rendiment basat en indicadors clau obtinguts a partir de l'anàlisi de europees la Lliga espanyola durant deu temporades. Resultats que s'espera obtenir: Esperem demostrar relacions significatives entre la gestió financera i l'èxit esportiu, oferint una visió detallada de com les decisions de gestió afecten el rendiment dels clubs. Aquest estudi proporcionarà una base de dades robusta que destaca els indicadors de rendiment financer i esportiu que prediuen l'èxit, oferint així eines valuoses per a la presa de decisions estratègiques. Conclusions que s'espera assolir: La comunicació conclourà destacant la importància crítica d'una gestió financera equilibrada per al manteniment de l’èxit esportiu, i viceversa. S'espera que els resultats reforcin la necessitat de polítiques de gestió financera sostenible que no comprometin el rendiment esportiu i aportin recomanacions per a la millora contínua en la governança dels clubs de futbol professional.
Abstract
Justificació del seu interès: El futbol professional ha experimentat una transformació significativa, convertint-se en una indústria multimilionària [...]
- 0
- read
Anàlisis del sector inversor a Europa i el Mon
(. MEDIAMBIENTAL, D. Bermejo Perramón

Abstracts_4rceec (2024). 122

Abstract
L'interès de la comunicació en aquest context es centra en oferir una visió detallada i profunda del sector inversor enfocat en la sostenibilitat i l'economia circular. Aquesta comunicació pretén ser un instrument analític que permeti entendre les dinàmiques, els actors i els criteris que estan influenciant les decisions d'inversió en aquests àmbits, tant a nivell local (Espanya), com regional (Europa) i global. La evolució recent del sector inversor ha mostrat una clara tendència cap a l'especialització i diferenciació. Els actors i criteris d'inversió en sostenibilitat i economia circular s'han distingit cada vegada més del sector inversor tradicional. Per això, resulta essencial realitzar una anàlisi específica que abordi aquestes particularitats. Els resultats o conclusions d'aquesta anàlisi es poden estructurar en cinc grans blocs temàtics: Avaluació del Mercat i Tendències d'Innovació: Dins d'aquesta anàlisi, també es prendrà en consideració l'avaluació del tamany del mercat i les tendències d'innovació. Entendre la mida del mercat pot proporcionar una visió clara de les oportunitats i el potencial d'un sector específic, mentre que l'avaluació de les tendències d'innovació permetrà identificar les tecnologies, models de negoci i pràctiques que estan configurant el sector de la sostenibilitat i l'economia circular. Evolució de la inversió privada: Aquest punt analitzarà la trajectòria de la inversió privada en sostenibilitat i economia circular en els últims anys. Quins sectors o segments han captat més finançament i quins factors han influït en aquesta evolució. Principals Agents d'Inversió: Identificar qui són els actors clau interessats en invertir en projectes de sostenibilitat a nivell europeu. Això inclou fons d'inversió, capital risc, family offices, entitats governamentals, entre d'altres. Cadascun d'aquests actors té les seves pròpies motivacions i objectius. Criteris d'Inversió: Analitzar quins son prioritaris per a aquests inversors especialitzats en sostenibilitat. Aquests criteris poden incloure aspectes mediambientals, socials, de governança (ESG), retorn financer, impacte social, entre d'altres. Comprendre aquests criteris és fonamental per alinear els projectes empresarials amb les expectatives dels inversors i augmentar les possibilitats d'èxit. Impacte de la Regulació, Taxonomia Financera i el Green Deal: Avaluar com les regulacions i polítiques europees ( Directives CSRD, Net Zero 50,...), com la taxonomia financera i el Green Deal, estan influenciant el sector inversor. Públic Objectiu: La comunicació està dirigida principalment a empresaris i emprenedors de qualsevol sector que estiguin desenvolupant models de negoci enfocats en l'economia circular, energies alternatives o renovables, i pràctiques sostenibles. És especialment rellevant per a aquelles empreses que es trobin en etapes de desenvolupament com "seed, early stage, growth stage, expansion o exit", i que estiguin buscant inversió per impulsar els seus projectes. Aquests empresaris i emprenedors trobaran un anàlisi molt valuós per entendre com funciona el mercat inversor específic per a projectes de sostenibilitat.
Abstract
L'interès de la comunicació en aquest context es centra en oferir una visió detallada i profunda del sector inversor enfocat en la sostenibilitat [...]
- 0
- read
Does the digitalization of finance encourage female leadership in finance?
L. Parrondo

Abstracts_4rceec (2024). 88

Abstract
Historically, women have been underrepresented in technical careers, those related to finance, and in entrepreneurship. However, recent trends indicate significant advances for women in these fields, driven by greater access to education, political initiatives for gender equality, and the evolving landscape of the financial industry. The unique perspectives and innovative approaches of women contribute substantially to decision-making processes, promoting inclusive economic growth and creative entrepreneurship. Nevertheless, challenges such as unequal access to financing and the absence of support networks persist. The article aims to deepen the understanding of how a regulated technological framework, specifically the "Pilot Regime for Market Infrastructures based on Distributed Ledger Technology" initiated by the European Union, can mitigate barriers and foster female participation and entrepreneurship in the financial and technological sectors. The article will examine the role of women in finance, technology, and entrepreneurship, focusing on the factors influencing their participation, including barriers, opportunities, experience, and leadership skills. The study is particularly relevant in the context of emerging decentralized financial systems, which could have unprecedented potential to address the gender gap in finance.
Abstract
Historically, women have been underrepresented in technical careers, those related to finance, and in entrepreneurship. However, recent trends indicate significant [...]
- 0
- read
El finançament dels governs intermedis en el sistema comparat
L. Obiols Bragulat, P. Heras, M. Reyes

Abstracts_4rceec (2024). 50

Abstract
El sistema de finançament dels governs intermedis és una figura cabdal a les finances dels governs intermedis o subcentrals, ja que proporciona als diferents estats, els recursos econòmics suficients per exercir les competències que els han estat traspassades, a la vegada que es respecta l’autonomia financera que els ha estat atorgada. Aquests recursos provenen principalment de dues vies: els ingressos tributaris obtinguts a partir dels tributs cedits i de l’ús de la capacitat normativa sobre els impostos que el govern central els ha traspassat, i un procés d’anivellament de recursos. Aquest anivellament pot ser vertical, si els recursos provenen del govern central, per tal que els estats puguin oferir un nivell de serveis similar, horitzontal, que redistribueixen recursos entre estats, o bé s’apliquen tots dos tipus d’anivellament, com és el cas del model de finançament autonòmic de les comunitats autònomes de règim comú. Un altre factor a tenir en compte és el grau d’anivellament, que pot ser parcial o total. Per últim, és interessant observar si els sistemes d’anivellament respecten el principi d’ordinalitat, és a dir, si després d’aplicar l’anivellament es manté el mateix ordre que en termes d’ingressos tributaris per habitant. En aquest document s’expliquen els principals trets característics, similituds i diferències d’alguns governs subcentrals en països federats. Concretament s’analitzen els sistemes de finançament d’Alemanya, Canadà, Suïssa, Estats Units i Austràlia. A Alemanya, els ''länder'' tenen poca capacitat normativa sobre els impostos. Per compensar-ho, l’Estat realitza un anivellament vertical parcial en què redistribueix l’IVA. A Canadà, les províncies tenen un nivell de capacitat fiscal elevat, però existeixen diferències significatives entre elles. El govern federal realitza transferències a aquelles províncies per sota de la mitjana per assolir l’import mitjà. Els cantons suïssos també tenen un grau elevat d’autonomia tributària i el seu sistema d’anivellament consta tant d’un anivellament horitzontal, és a dir, entre cantons, com de transferències del govern federal cap als cantons amb una capacitat fiscal per càpita per sota de la mitjana. A Austràlia els estats tenen una autonomia tributària poc rellevant. És l’únic dels països analitzats en què el sistema de finançament no té només una aproximació a partir del nivells de capacitat fiscal dels estats, sinó que també es tenen en compte les necessitats de despesa dels estats a través d’un indicador força complex. Finalment, a Estat Units, els diferents estats tenen plena capacitat normativa per decidir els seus impostos i el govern federal no porta a terme cap sistema d’anivellament.
Abstract
El sistema de finançament dels governs intermedis és una figura cabdal a les finances dels governs intermedis o subcentrals, ja que proporciona als diferents [...]
- 0
- read
Les migracions de reemplaçament a Catalunya: una mirada crítica
A. Blanes Llorens

Abstracts_4rceec (2024). 24

Abstract
L’any 2000 la Divisió de Població de Nacions Unides, va publicar l’informe Replacement Migration: Is it A Solution to Declining and Ageing Populations?, on es realitzaven projeccions per a 10 diferents països i àrees desenvolupades (França, Alemanya, Itàlia, Japó, Corea, Federació russa, Regne Unit, Estats Units, Europa i Unió Europea), partint dels valors de 1995 fins a l’horitzó 2050, amb cinc diferents escenaris: l’evolució prevista a les projeccions oficials de Nacions Unides, l’evolució en absència de migracions, la migració necessària per mantenir el volum inicial de les poblacions, per mantenir la població en edat activa de 15 a 64 anys, per a mantenir la relació de dependència observada a l’any inicial. Aquest informe estava pensat per a relativitzar el paper de les migracions per contrarestar els efectes de l’envelliment de la població en el mercat de treball i, conseqüentment, en l’augment de la càrrega per al sistema de pensions. Malgrat les crítiques rebudes des de la demografia, l’informe va tenir un gran impacte en els mitjans de comunicació, aportant arguments tant a defensors de les migracions com a aquells que s’hi oposaven, que han arribat fins avui. En la present comunicació ens proposem tres objectius: (1) Refer el mateix càlcul per a Catalunya, partint de les dades de 1995, mantenint el grup de referència per la població activa de 15-64 anys; (2) Actualitzar les projeccions amb les darreres dades disponibles corresponent a l’any 2023 fins el mateix horitzó 2050, amb el grup de població activa de 16 a 67 anys; i, 3) Fer una lectura crítica de la producció i difusió de les projeccions originals. En els dos primers exercicis es partirà per al primer supòsit de les projeccions de l’Idescat realitzades a l’any 1995 i les darreres de l’any 2022. El cas de Catalunya amb dos booms migratoris d’una especial intensitat (2000-2007 i 2026-2023), ens hauran de permetre, en primer lloc, reflexionar sobre la intel·lecció i comunicació dels resultats dels exercicis de previsió en matèria de migracions, en concret en l’impacte de les migracions en el mercat de treball i en l’estructura de la població, comparant els resultats dels primers vint anys del primer exercici 2000 a 2050 amb els efectius reals observats. En segon lloc, ens haurà de remetre als exercicis de projeccions i la validesa per al disseny de polítiques migratòries a partir, del segon exercici realitzat.
Abstract
L’any 2000 la Divisió de Població de Nacions Unides, va publicar l’informe Replacement Migration: Is it A Solution to Declining and Ageing Populations?, [...]
- 0
- read
Assessing the Influence of Transportation Infrastructure and Economic Activity in Land Cover Changes in Catalonia, 2006-2018
A. Maddahi, C. Méndez-Ortega, E. Palau

Abstracts_4rceec (2024). 108

Abstract
In a global context of raising urbanization rates, the study of land use and land cover changes (LULCC) has gained growing importance. This research aims to investigate the relationship between LULCC, economic activity and transportation infrastructure networks (TINs) in Catalonia from 2006 to 2018 at municipal level. Economic development, land use transformation, and transportation planning are deeply interconnected, requiring strategies that balance the urban needs with environmental conservation. Theoretical models illustrate these dynamic relationships between economic activities and land use, influenced by socioeconomic factors like population growth and political landscapes. Using a rich dataset that includes satellite images and open-source data, our study will examine how advances in transportation infrastructure and industrial development have accelerated urban growth. The results will highlight the critical need for strategic land-use allocation aimed at fostering sustainable development and addressing the economic drivers behind land use changes. The study will propose a comprehensive framework for future research into sustainable land-use practices, arguing for a balanced strategy that prioritizes both economic growth and environmental conservation. It will intend to assist policymakers and researchers in developing strategies to promote sustainable development while effectively addressing modern urban environment challenges.
Abstract
In a global context of raising urbanization rates, the study of land use and land cover changes (LULCC) has gained growing importance. This research aims to investigate the [...]
- 0
- read
EFECTES DE LES REGULACIONS AMBIENTALS SOBRE LA DEMANDA DE TRANSPORT AERI
A. Matas, J. Perdiguero García, X. Fageda

Abstracts_4rceec (2024). 97

Abstract
En el debat sobre la necessitat d’ampliar els aeroports per tal de reduir els problemes de congestió i donar cabuda a una major demanda potencial, cal tenir en compte quina serà l’evolució del tràfic aeri en un context de creixent preocupació pels temes ambientals. És ben conegut, que el transport aeri genera fortes externalitats negatives en termes d’emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle. Els objectius fixats per la Comissió Europea per reduir les emissions de CO2 es traduiran necessàriament en un augment del preu dels viatges. En aquest sentit, el transport aeri està afectat per un mercat d’emissions cada cop més restrictiu que fa preveure augments sostinguts dels costos de les companyies aèries que operen a Europa. A més, la imposició progressiva de l’ús de bio-combustibles, molt més cars que el combustible tradicional, també encarirà necessàriament el preu dels viatges. Finalment, està en marxa un debat dins la Comissió Europea respecte a la imposició d’un impost al CO2 (a més de la tendència creixent de diversos països europeus a establir impostos que comporten un augment de les taxes aeroportuàries). L’objecte d’aquest estudi és analitzar l’impacte que tindrà l’augment del preu del transport aeri derivat de regulacions mediambientals cada cop més rigoroses sobre la demanda de transport aeri. Per tal d’avaluar aquest impacte, s’estima un model de demanda de transport per les connexions transatlàntiques entre Europa Occidental i Estats Units. Utilitzant les dades de SABRE, s’estima una equació que relaciona el nombre de passatgers entre cada parell d’origen i destinació amb un conjunt de variables explicatives que, a més del preu per kilòmetre, inclou variables demogràfiques, econòmiques, així com característiques de la ruta i de la companyia aèria. La base de dades està formada per totes les rutes aèries entre Estats Units i Europa Occidental observades pel període 2010-2019. Per tal d’evitar comportaments erràtics en el nombre de passatgers, s’han seleccionat les rutes que tenen almenys 1000 passatgers al mes. El model s’ha estimat amb dades anuals seguint tres especificacions: model pool, model d’efectes fixos i model dinàmic. Les prediccions de demanda s’han efectuat per un període temporal de 10 anys d’acord amb tres escenaris de comportament de les variables socioeconòmiques, qualitat de l’oferta i preu. S’estableix un escenari central amb les prediccions més probables respecte les variables del model i dos escenaris addicionals que contemplen situacions més i menys favorables pel tràfic (escenaris optimista i pessimista). Per a cada escenari, s’estableixen diferents hipòtesis respecte el canvi del preu del viatge segons possibles valors pels impostos ambientals. D’acord amb les nostres estimacions, l’elasticitat preu de la demanda malgrat ser inferior a la unitat és significativament diferent de zero i, a llarg termini, se situa a l’entorn de -0.6. Així, cal esperar que un augment substancial de les tarifes del transport aeri tingui un impacte notable sobre els passatgers, almenys en un mercat madur com el que s’estudia en aquest treball. Amb aquesta informació farem un anàlisi específic per les rutes amb origen o destí a un aeroport català.
Abstract
En el debat sobre la necessitat d’ampliar els aeroports per tal de reduir els problemes de congestió i donar cabuda a una major demanda potencial, cal tenir en [...]
- 0
- read
FINANCES PER UNA TRANSICIÓ SOSTENIBLE
D. Igual, M. Perdiguer

Abstracts_4rceec (2024). 92

Abstract
La intensitat del canvi demogràfic dels propers anys amb l'envelliment de la població i l'arribada a edats avançades de les àmplies cohorts poblacionals dels baby boomers pronostiquen un impacte demogràfic sense precedents. El nou escenari requereix replantejar aspectes d' atenció assistencial, sanitària i social, entre d' altres i evidentment generar noves estructures econòmiques per fer front a aquest gran repte. La bona notícia de la millora de l'esperança de vida també comporta que l'esperança de vida en bona salut no abasti la totalitat del cicle vital. Ja actualment l' esperança de vida als 65 anys se situa, de mitjana, en 21,11 anys, mentre que l' esperança de vida en bona salut queda limitada a uns 10,5 anys, amb una especial problemàtica en l’ultima etapa en què la dependència es fa present i el suport per a les activitats quotidianes requereix de cuidadors professionals en el domicili o bé d' un ingrés en un centre residencial. Afrontar els aspectes financers d’aquesta situació porta a la problemàtica d'haver de desemborsar despeses molt superiors als ingressos procedents de les pensions. Actualment, sense considerar que les pensions de viduïtat són molt inferiors, les pensions mitjanes dels majors de 80 anys se situen en 980€ mensuals, mentre que els costos d'una plaça residencial a Catalunya s'estimen en uns 2.260€ mensuals, amb un cost encara superior si s'opta per una àmplia cobertura de cuidadors al domicili. Davant d' aquesta problemàtica és destacable que, d'acord amb l' indicador de riquesa neta de les famílies espanyoles, els actius reals constitueixen el 79,2% dels actius totals de les llars, sent l' habitatge l' actiu real més important i que prop del 90% dels majors de 65 anys disposen d' un habitatge en propietat. Per tant, l’habitatge és l'autèntic patrimoni que amb una apropiada monetització pot servir per cobrir els costos d'una adequada atenció en l'etapa de la dependència. Davant les formules de finançament més tradicionals, com la venda de la nua propietat o la hipoteca inversa, la nova formula d’avançament de lloguers ideada per Pensium permet disposar dels recursos necessaris mantenint la propietat de l'immoble. Mitjançant aquest disruptiu mecanisme es faciliten els recursos financers necessaris alhora que també s'incorpora l'habitatge al mercat de lloguers afavorint l’entrada de noves llars actualitzades en aquest mercat mancat d’oferta.
Abstract
La intensitat del canvi demogràfic dels propers anys amb l'envelliment de la població i l'arribada a edats avançades de les àmplies cohorts [...]
- 0
- read
El Mecanismo Europeo de Ajuste al Carbono en Frontera (CBAM): limitaciones y propuestas de mejora
P. Linares, N. Collado, Á. Galindo

Abstracts_4rceec (2024). 121

Abstract
El Mecanismo de Ajuste al Carbono en Frontera (CBAM), recientemente aprobado por la Comisión Europea, pretende gravar los productos importados en función de sus emisiones, sometiéndolos al mismo precio que los bienes europeos que ya pagan por ellas en un mercado interno de derechos de CO2. Sin embargo, su diseño actual presenta varios retos a gestionar, entre otros el aumento de costes de los productos domésticos. En este trabajo evaluamos el diseño del CBAM, y presentamos una estimación del impacto del mecanismo en los costes industriales y en los hogares españoles.
Abstract
El Mecanismo de Ajuste al Carbono en Frontera (CBAM), recientemente aprobado por la Comisión Europea, pretende gravar los productos importados en función de [...]
- 0
- read
Anàlisi de les exportacions de béns catalanes i la seva complexitat econòmica
M. Schäfer-i-Paradís, H. Linares Arlanzón

Abstracts_4rceec (2024). 20

Abstract
Anàlisi de les exportacions de béns catalanes i la seva complexitat econòmica: Abstract pel "IV Congrés d’Economia i Empresa: Eix 2. Determinants del context macroeconòmic" Helena Linares-Arlanzón1 i Maximilian Schäfer-i-Paradís1 1Generalitat de Catalunya, Departament d'Economia i Hisenda, Direcció General d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Carrer del Foc, 57 08038 Barcelona Catalunya gaudeix d’una base industrial i d’una orientació exportadora destacable, que la situen com la primera comunitat autònoma en volum d’exportacions de béns, amb el 26,3% del total estatal el 2023. Aquest treball analitza l'evolució de les exportacions de béns de Catalunya i les seves províncies (i.e., Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) des de dues perspectives. D'una banda, s'explora la seva evolució històrica, destacant els components clau i els trets distintius de l'estructura exportadora catalana. D'altra banda, es du a terme una anàlisi de la complexitat econòmica i l'avantatge competitiu de les exportacions, oferint una visió integral del panorama exportador del territori. Per tal d'analitzar la competitivitat sectorial, s'ha calculat l'índex d'avantatge comparatiu revelat (RCA, per les seves sigles en anglès) que mesura el grau d'especialització en les exportacions d'un producte (Balassa, 1963) Com a mesura de qualitat de les exportacions, hem utilitzat l'índex de complexitat econòmica (ICE), definit per Hidalgo i Hausmann (2009), que calcula el coneixement acumulat d'un territori per tal d'exportar productes que són escassos en el mercat internacional. Un nivell d'ICE alt es relaciona així amb un desenvolupament econòmic pronunciat i, tanmateix, amb una capacitat exportadora futura més elevada. Els indicadors de complexitat de l'economia catalana s'han basat en les dades proporcionades per COTEC. Els resultats indiquen una disminució de la complexitat econòmica en les exportacions de béns de Catalunya entre el 2017 i el 2022. Tot i això, en els darrers 2 anys s’observa una millora de l’ICE de Catalunya que ha permès tornar a situar a la regió en la tercera posició del rànquing autonòmic, gràcies sobretot a l’evolució favorable dels productes químics i del material de transport. En termes més desagregats, Barcelona és la quarta província de l’Estat amb major nivell de complexitat el 2022, mentre que la resta de províncies catalanes mostren una sofisticació negativa (Girona, Tarragona i Lleida, se situen a la posició 12, 25 i 34, respectivament). Pel que fa a l’avantatge competitiu, dels productes analitzats per Catalunya el 2022, gairebé un 52% mostren un valor competitiu de l'RCA (i.e., RCA superior a 1), on destaquen els productes animals i els químics. No obstant això, d’aquests productes especialitzats, menys del 10% tenen una complexitat del producte (PCI) positiva. Finalment, s’aplica un model economètric (vegi's l'Equació (1)) per inferir l’impacte del nivell de l'ICE sobre el valor total de les exportacions catalanes del 2022. S’observa un efecte positiu i estadísticament significatiu. De fet, la magnitud de l'efecte és superior al d'altres variables clau (e.g., l’RCA, el nivell de les infraestructures de transport i la mida del teixit empresarial provincial). ln(exp_iz/PIB_z) = alpha + beta ln(ICE_z) + gamma ln(RCA_iz) + theta ln(X_z) + xi_iz (1) Fig. 1. Evolució de la complexitat de les exportacions catalanes (2017-2022). Nota: La mida dels punts augmenta segons el valor RCA de cada producte. Taula 1. Regressions OLS. Bibliografia Balassa, Bela. An empirical demonstration of classical comparative cost theory, The Review of Economics and Statistics (1963): 231-238. Hidalgo, Cesar A., and Ricardo Hausmann, The building blocks of economic complexity, Proceedings of the national academy of sciences (2009): 10570-10575.
Abstract
Anàlisi de les exportacions de béns catalanes i la seva complexitat econòmica: Abstract pel "IV Congrés d’Economia i Empresa: Eix 2. [...]
- 0
- read
LA SERVITITZACIÓ DE DISPOSITITUS INTEL.LIGENTS EN HOSPITALS SOCIOSANITARIS DE LA CATALUNYA CENTRAL: facilitadors i barreres en la seva implementació.
X. capelles

Abstracts_4rceec (2024). 58

Abstract
És notori i fora de dubte que les societats del primer món estan sotmeses a un procés d’envelliment constant i progressiu, fet que alhora actua com a tensionador de la xarxa dels sistemes sociosanitàries d’atenció i cura a la gent gran, sotmès per contra a contencions pressupostàries dels Estats després de resistir als embats de la crisi financera del 2007 i la crisi de la COVID del 2020. Per altra banda el sector sanitari és un sector inherentment complex on la seva creació de valor es fonamenta i alhora és el resultat de conjugar béns tangibles i experteses intangibles tot en un marc netament tecnològic i en costant evolució, context que facilita i esperona emprendre iniciatives de servitització dels seus equipaments i enginys sanitaris creant serveis integrats alhora altament personalitzats. Tanmateix la servitització entesa i definida com aquella estratègia innovadora que ofereix en el mercat un ventall integrat de productes-serveis en una sola oferta desmaterialitzada, basada alhora en origen en la cooperació de tots els stockholders involucrats en l’ús o resultat final de l’oferta pel client, s’ha vist recentment esperonada i impulsada per les evolucions tecnològiques dels sistemes ciber-físics, el internet de les coses (IoT) i el Machine Learning (ML) oferint la possibilitat de crear equipaments i productes intel·ligents i connectats, és a dir els sistemes intel·ligents de producte-servei o els Smart Product-Servide System (SPPS) en anglès. Aquest nou paradigma (SPPS) està possibilitant en les societats envellides la emergència de processos d’atenció sanitària altament personalitzats que afavoreixen la seva aplicació fins i tot dins del context vital i vivencial del propi pacient-usuari, fenomen que ha atret l’atenció de l’acadèmia des de l’any 2016 fins avui dia. Tanmateix tot i ser un tema de gran atenció potencial reconegut per la doctrina, la servitització en el context de sector sanitari és encara avui dia un camp pobre en estudis, havent-se concentrat la seva atenció o bé en el fabricant industrial o bé en la recepció d’aquestes tecnologies servitizades per l’usuari final. S’ha bandejat i deixant orfe d’estudis i d’atenció els mateixos centres hospitalaris que són l’eix i epicentre o hub de tot l’ecosistema de serveis. És per aquest fet que el present estudi té com a pretensió omplir aquest gap acadèmic i analitzar l’estat actual de desenvolupament dels sistemes intel·ligents de producte-servei focalitzat en els hospitals d’atenció sociosanitària concretat en l’àmbit territorial de la Catalunya Central. En aquest sentit considerant l’emergència inicial d’aquest fenomen i per tant per ser un procés que no es troba ni molt menys en la seva part de maduració, l’aproximació a aquesta realitat s’instrumentarà en una metodologia basada en estudis exploratoris i en anàlisis qualitatius de casos concrets, fonamentats en entrevistes semiestructurades als presidents de les entitats, als directors-gerents i als responsables de compres dels hospitals sociosanitaris, a fi de copsar els aspectes que faciliten i impulsen el seu desenvolupament això com tots aquelles que actualment es consideren una barrera que frena o en el seu cas l’impedeixen el desenvolupament de la servitització dels productes intel·ligents en els hospitals sociosanitaris.
Abstract
És notori i fora de dubte que les societats del primer món estan sotmeses a un procés d’envelliment constant i progressiu, fet que alhora actua [...]
- 0
- read
Construction Project Management & Green Building
B. Lakhani

Bhavinbhai Lakhani's personal collection (2018). 3

Abstract
This thesis studied the definition of a green building and the elements associated with the construction of sustainability. There are many rating systems available across the country both private and public. The most well-known is the LEED rating system developed by the United States Green Building Council. LEED has several rating programs now available. In this thesis, I will discuss why Green Building is more significant than conventional building and methods of Green Building like construction Phases. Conventional buildings produce high amounts of greenhouse gas, a large quantity of construction and demolition debris (which decrease landfill capacity), disturb natural resources, and consume much energy and water. Implementation of various simple and sustainable techniques practiced individually can help in many ways to create an environmentally friendly structure, consume minimal natural resources and at the same time be economical. This paper tries to study the Green Building construction method and innovative technologies that enable us to create a sustainable structure. It also includes design concepts of Green Building, methodology and materials requirements, and ideas and suggestions to create a checklist for a builder to refer to the various suggestions in every phase of construction of a general structure.
Abstract
This thesis studied the definition of a green building and the elements associated with the construction of sustainability. There are many rating systems available across [...]
- 0
- read
Passat, present i futur de la R+D a Catalunya. Un diagnòstic dels principals indicadors de R+D per a situar Catalunya a l’avantguarda.
J. Bascuñana, G. Musterni

Abstracts_4rceec (2024). 65

Abstract
Recerca i desenvolupament, dos grans conceptes que junts sonen més fort. I és que, a l’hora de parlar de la fortalesa, competitivitat, i futur d’un país, un dels principals indicadors a tenir en compte és l’esforç en R+D. L’any 2021 es va registrar una despesa en R+D del 1,67 % del PIB a Catalunya, que, tot i superar en 0,26 punts percentuals la mitjana espanyola, queda molt lluny del 3 % desitjat, objectiu fixat per la Comissió Europea i recollit al Pacte per la Ciència i la Innovació 2030 espanyol. D‘on venim i cap a on anem son preguntes que s’adrecen en aquest estudi, a través d’un diagnòstic de la situació de la R+D+I a Catalunya amb dades històriques (2002-2022) de PIB, la despesa en R+D interna, la ocupació en R+D+I, les publicacions científiques, la captació de projectes i fons europeus, la creació de start-ups, les sol·licituds de patents, la puntuació al EU Innovation Scoreboard, i altres rànquings d’innovació global. En la majoria dels casos, veiem una clara tendència alcista, però, si es compara amb les dades dels Estats Membres referents en R+D, es pot sospitar que no es tracta directament d‘una senyal positiva, o almenys suficient, com per complir els objectius i posicionar Catalunya al centre del progrés. L’actuació necessària en aquesta tessitura no és tan simple com podria semblar. El diagnòstic de dades no serveix únicament com a mètode de comparació, sinó que es du a terme un pas més. L’econometria com a eina predictiva i regressiva entra en acció per conèixer com afecten totes aquestes dades relatives a la R+D que cada any es recullen al nostre indicador. Es presenta un model economètric de series temporals multivariants, a través d’un sistema VAR (Vector AutoRegressive), per estudiar com la variable “percentatge de despesa en R+D” es veu afectada per la resta. La finalitat és identificar quines variables afecten positivament i quines negativament, per conèixer què s’hauria de promoure per tal d‘augmentar aquest percentatge, com si es tractés, de quelcom “endogen”, o “dependent”. És a dir, que depèn del model, ergo, de les altres variables. Alguns resultats son esperables, mentre que d’altres no ho son de cap manera. Qui diria que com més patents es sol·liciten, es podria esperar un menor percentatge de despesa en R+D l’any vinent? En canvi, les publicacions científiques i la ocupació en R+D sí que s’associen a un increment d’aquest indicador, com un podria intuir. Les possibles explicacions per això podrien ser varies, però la nostre hipòtesis enceta un concepte en auge: l’Open Innovation. 4t Congrés d’Economia i Empresa. Eix 6: El Sistema de Ciència i Innovació i el Repte de la Transformació Digital
Abstract
Recerca i desenvolupament, dos grans conceptes que junts sonen més fort. I és que, a l’hora de parlar de la fortalesa, competitivitat, i futur d’un [...]
- 0
- read
Innovació, competitivitat i transferència tecnològica: una mirada a la composició de la despesa en R+D a Catalunya
G. Musterni, J. Bascuñana

Abstracts_4rceec (2024). 64

Abstract
Economistes tan reconeguts com ara Joseph Schumpeter o Robert Solow ja plantejaven el salt tecnològic i la innovació empresarial com un dels principals catalitzadors del desenvolupament econòmic i de la millora de la productivitat dels països. Al llarg dels últims anys, diverses publicacions han trobat evidències que la inversió en R+D+I millora la productivitat, tant a nivell macroeconòmic com a nivell de país. El Global Innovation Index, publicat per la WIPO, o el European Innovation Scoreboard, publicat per la Comissió Europea, classifiquen les economies i les regions més innovadores en base a multitud de criteris. Però convertir-se en un referent en innovació no és pas senzill. La Comissió Europea utilitza el Technology Readiness Level (TRL), concebut per la NASA a la dècada dels 70, per mesurar el grau de maduresa de les tecnologies. Així, des de que s’observen els principis bàsics d’una tecnologia (TRL 1), aquesta avança fins que es desplega al mercat (TRL 9). Cal invertir en recerca bàsica (TRL 1-2), en recerca aplicada (TRL 3-4) i sobretot en desenvolupament experimental (TRL 5-6) per posteriorment poder innovar (TRL 7-9). La intensitat d’inversió en R+D a Catalunya és deficient. Amb una despesa de només l’1,67% del PIB l’any 2021, Catalunya queda lluny de la inversió mitjana de la Unió Europea (2,27%), o de països capdavanters i referents en innovació com Israel (5,56%), Corea del Sud (4,93%), els Estats Units (3,46%), Japó (3,34%) o Suïssa (3,31%). A nivell europeu, hi ha quatre països que ja superen l’objectiu marcat per la Comissió Europea d’invertir un 3% del PIB en R+D: Suècia (3,4%), Bèlgica (3,34%), Àustria (3,26%) i Alemanya (3,13%). Per tal de comparar la situació de Catalunya amb la dels països referents en innovació, s’analitza la matriu de despesa en dues dimensions. Primerament segons el tipus de recerca: recerca bàsica, aplicada i desenvolupament experimental. Posteriorment, segons el sector d’execució: el que es fa al sector productiu, al sector públic, a les institucions educatives i aquell que s’executa als instituts privats sense ànim de lucre. Mentre que els països referents en innovació executen entre el 60-70% del total de la seva despesa en desenvolupament experimental, Catalunya registra un tímid 34%. Aquesta infrainversió contribueix negativament al death valley, impedint que les tecnologies es validin en entorns rellevants, s’escalin i arribin al mercat. La distribució dels sectors d’execució també presenta diferències significatives. Mentre tots els països referents en innovació executen més d’un 77% de la despesa al sector privat, a Catalunya el sector privat és només responsable del 61% de la despesa. Tanmateix, el sector públic i les institucions educatives catalanes executen el doble de despesa que els seus homòlegs als països referents en innovació. Catalunya té el repte de transformar el model d’R+D, apostant decididament per la inversió industrial i la transferència tecnològica. Aconseguir que la inversió al sector públic i en ciència bàsica es materialitzi en un increment de la productivitat serà clau per aconseguir aquest objectiu.
Abstract
Economistes tan reconeguts com ara Joseph Schumpeter o Robert Solow ja plantejaven el salt tecnològic i la innovació empresarial com un dels principals catalitzadors [...]
- 0
- read
La descarbonització en la industria de l'oci
C. Fernández, C. Fernández

Abstracts_4rceec (2024). 148

Abstract
PortAventura World existeix per a crear un impacte positiu en les persones i en l'entorn. En aquest sentit, l'impacte socioeconòmic de l'activitat desenvolupada per la companyia és molt significatiu tant en l'àmbit local com autonòmic. En aquest últim any el resort ha contribuït a la generació de 1.382 milions d'euros a Catalunya, la qual cosa suposa un 0,5% del PIB de la regió. Estem parlant de 15.800 ocupacions, dels quals 3.737 són directes. No és fútil que el 3,6% de la població activa de Tarragona estigui empleada per la companyia. De fet, un 22% dels seus més de 1.300 proveïdors és de la província i un 57% de Catalunya. La cadena de subministrament de PortAventura World està formada per empreses proveïdores de categories i àmbits d'activitat molt diverses. Des de la construcció, el mobiliari i l'equipament fins al màrqueting, l'alimentació i begudes, els esdeveniments, el tèxtil, entre altres. Fruit del compromís de la companyia amb l'entorn, tant mediambiental com social com de bon govern, PortAventura World s'ha proposat alinear a la seva diversitat de proveïdors amb els seus alts estàndards de sostenibilitat. Des de 2008 el resort calcula la seva petjada de carboni generada a conseqüència de la seva activitat i actua per a reduir-la; des de 2021, compensa les emissions de tot el resort d'abast 1 i 2; i en 2022 va ampliar el càlcul a totes les categories de l'abast 3 aplicables amb la finalitat d'establir objectius de reducció més ambiciosos, tan propis com per als proveïdors. En l'any passat es va contactar amb diversos proveïdors que van aportar la petjada de carboni real dels productes subministrats i en aquest 2024 està previst disposar d'un major nombre de proveïdors que aportin la petjada de carboni real per a ajudar-los en els seus plans específics de descarbonització. A més, proposats pel resort, més de 200 proveïdors participen aquest 2024 del "Programa de capacitació: Proveïdors sostenibles" organitzat per Pacte Mundial de l'ONU Espanya. Aquest programa consisteix a formar en àmbits específics de sostenibilitat a PIMES proveïdores de grans empreses. És un projecte de caràcter internacional i permetrà als més petits conèixer la seva petjada de carboni i en conseqüència reduir-la. Així mateix, el resort està subscrit voluntàriament en diversos compromisos amb diferents organitzacions, amb les quals es compromet a preservar el medi ambient a través de bones pràctiques, el consum responsable i la millora contínua. S'ha de destacar que la companyia ha obtingut la validació, per part de la iniciativa Science Based Targets (SBTi), dels seus objectius de reducció d'emissions de carboni. SBTi impulsa l'acció climàtica en el sector privat en facilitar que les organitzacions estableixin objectius de reducció d'emissions amb base científica, objectius que són avaluats i validats per la iniciativa. Aquesta és una col·laboració entre l'organització sense ànim de lucre CDP, el Pacte Mundial de les Nacions Unides, l'Institut de Recursos Mundials (WRI) i el Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF). PortAventura World s'ha compromès a reduir les emissions absolutes de GEI d'abast 1 i 2 en un 55,1% fins a 2032 respecte a l'any en basi 2019. També a reduir les emissions absolutes de GEI d'abast 3 un 32,5% en el mateix termini.
Abstract
PortAventura World existeix per a crear un impacte positiu en les persones i en l'entorn. En aquest sentit, l'impacte socioeconòmic de l'activitat desenvolupada [...]
- 0
- read
Tipologia de llocs de treball segons la seva qualitat
M. Redondo, B. Remolins, R. Segarra

Abstracts_4rceec (2024). 26

Abstract
L’estudi de la qualitat dels llocs de treball està prenent cada cop més rellevància. Organismes com l’OIT, l’Eurofound o l’OCDE ja complementen l’anàlisi quantitativa del mercat de treball amb l’estudi sobre la qualitat dels llocs de treball. Aquest estudi utilitza l’Enquesta de qualitat i condicions de treball a Catalunya realitzada pel Departament d’Empresa i Treball (EQCT 2021), per aprofundir en l’anàlisi de la qualitat del treball des d’un punt de vista multidimensional. Mitjançant l’anàlisi tipològic no jeràrquic (k-means) es du a terme un exercici exploratori en què es defineixen grups homogenis de llocs de treball en funció de la seva qualitat en diferents dimensions: ambient físic, intensitat en el treball, qualitat del temps de treball, ambient social, habilitats, participació i formació, perspectives professionals i salari. L’anàlisi se centra en els llocs de treball assalariats, pels qual es disposa d’una mostra de 2.490 elements. S’han establert 5 grups o clústers de llocs de treball: treballs de qualitat superior, treballs de qualitat i intensitat alta, treballs manuals, treballs intermitents i treballs precaris. A més a més, s’han fet servir altres variables de l’enquesta per caracteritzar els grups obtinguts segons el lloc de treball i la persona que l’ocupa, el que mostra diferències importants de gènere, nivell d’estudis, qualificació de llocs de treball, antiguitat, ocupació o activitat econòmica, entre altres. Finalment, també s’han caracteritzat els grups segons els efectes que té el treball en la vida de les persones, com la salut física i mental, l’equilibri entre vida laboral i personal o les privacions materials. Dels resultats obtinguts se’n destaca la identificació de dos grups amb qualitat contraposada: els de treballs de qualitat superior, amb valors per sobre de la mitjana en totes les dimensions i els de treballs precaris amb una qualitat per sota de la mitjana en totes les dimensions. Altrament, la segmentació dels treballadors revela una major representació femenina en els grups amb pitjors condicions laborals i que la presència del teletreball es vincula amb els grups de millor qualitat. A més, els resultats posen de manifest la rellevància dels estudis superiors: passar d’estudis primaris a mitjans no sembla suficient per poder fer un salt de la mateixa magnitud en la qualitat del treball, mentre que assolir uns estudis superiors sí ho permet. Les conclusions pretenen aportar una discussió sobre polítiques públiques o accions empresarials que puguin millorar la qualitat dels llocs de treball a Catalunya. Es revela la necessitat de continuar apostant per polítiques d’igualtat de gènere; pel foment de la formació continuada de la força de treball; millores en protocols i processos davant l’assetjament laboral, i donar més suport als treballadors davant les càrregues físiques i mentals de la feina i els seus efectes sobre la salut, un aspecte crucial per a la qualitat dels llocs de treball.
Abstract
L’estudi de la qualitat dels llocs de treball està prenent cada cop més rellevància. Organismes com l’OIT, l’Eurofound o l’OCDE [...]
- 0
- read
ESTRATEGIAS FRENTE A LAS FRAGMENTACIONES: UN ENFOQUE RICARDIANO
M. Ripoll-i-Alcon, M. Bonilla Quijada

Abstracts_4rceec (2024). 6
- 0
- read
Research on computer network data security storage technology in the era of big data
L. Zhang, X. Gu, Q. Zhao

Rev. int. métodos numér. cálc. diseño ing. (2024). Vol. 40, (2), 20

Abstract
In the burgeoning epoch of big data, the imperative for secure computer network data storage is confronted with formidable challenges, including the perils of data breaches and a paucity of robust security measures. An enhanced storage paradigm, predicated upon a refined Hash algorithm—termed H-AONT—is herein delineated. This methodology augments data storage security through the formulation of an apposite system model, the amalgamation of the merits inherent in conventional encryption algorithms, and the deployment of the H-AONT dual encryption algorithm in data processing. Empirical evidence substantiates that, vis-à-vis alternative approaches, the proposed method significantly bolsters data storage security, furnishes an elevated stratum of protection for computer network data repositories, ensures data storage reliability, and proffers a pertinent benchmark for the safeguarding of computer network data within the vast landscape of big data.
Abstract
In the burgeoning epoch of big data, the imperative for secure computer network data storage is confronted with formidable challenges, including the perils of data breaches [...]
- 0
- read
New Generation of challenges in a complex environment
J. Tugores

Abstracts_4rceec (2024). 5

Abstract
Justification Although the complexities of the current environment are evident, giving rise to expressions such as “polycrisis” or “a crisis-prone world”, or even “a new cold war”, it is worth remembering that in a similar situation, in 1930, Keynes proposed more constructive scenarios based on the power of technological innovation and investments to incorporate them into the business and social fabric. His appeal to the “economic possibilities of our grandchildren” has recently been echoed in a formulation by the director of the IMF, Georgieva (2024), in which she once again tries to go beyond the short term to outline environmental scenarios with long(er) term perspective, although with the necessary doses of realism, remembering as Keynes already pointed out the complications that wars or demographic issues could entail. Goals The supranational environment plays a central role in shaping the framework of the Catalan economy and business activity. The complexities of the third decade of the 21st century – with the risks of geopolitical fragmentation, tensions in supply chains, technological changes, etc. – are reminiscent of the situation that occurred in the 1930s in which protectionist responses and the formation of “spheres” of influence also produced what today we would call fragmentations in the international economy. The appeals to keep open, despite geopolitical rivalries, areas of cooperation/coordination in relation to the clearest cases of “global public goods” are as necessary as they are difficult to implement. But generating the framework in which the possibilities alluded to by Keynes-Georgieva about “technological optimism” require adjustments in many economic, socio-political and cultural/institutional parameters. The contributions of Acemoglu and others – such as in “Progress and Power” – are illustrative in this regard. Results/Conclusions to work on Despite the difficulties of the moment (“colossal disorder” to use Keynes' expression), or even more precisely because of them, it is important to outline what the “Next Generation” is, the new generation of challenges and adequate analysis to understand the factors that They interact between the short term and the long term, to navigate this complex environment. Integrating the economic-business dimensions with the technological, socio-political and geostrategic ones offers ways to work with scenarios that combine facing the problems of the moment with more solidly putting future perspectives on track in a world that is changing with great speed, depth and irreversibility.
Abstract
Justification Although the complexities of the current environment are evident, giving rise to expressions such as “polycrisis” or “a crisis-prone [...]
- 0
- read
Ascens i responsabilitats de la professió d'economista
J. Tugores

Abstracts_4rceec (2024). 157

Abstract
Justificació L'ascens de la professió d'Economista va tenir una fita fa dos segles, amb la consagració de la denominació de “Economia Política” en els clàssics. Posteriorment la creació de les Associacions professionals d'Economistes com la British Economic Association (1885) i una titulació universitària específica de Economics en la universitat de Cambridge (1903) van ser altres fites en la consolidació social i professional dels Economistes, que va avançar en reconeixement amb la inclusió de l'Economia entre les disciplines amb Premi Nobel (1968-1969). Fa un segle, en 1924, Keynes va dedicar un llarg article amb motiu de la defunció del seu mestre Alfred Marshall, en què contenia la famosa descripció de la singularment “rara combinació de dons” que havia de reunir un economista. Què podem aprendre d'aquesta trajectòria d'interaccions entre realitats i idees de la nostra professió? Objectius En el moment d'eclosió de la professió, a principis del segle XIX, alguns problemes tenien cridaneres similituds amb els actuals: una època de ràpid canvi tecnològic que estava alterant les formes de treball, de vida i de relacions socials, generant el que avui diríem “nous models de negoci”. L'aprofitament dels guanys de productivitat de la Revolució Industrial va permetre als països occidentals accedir a una hegemonia econòmica i política, desbancant a la Xina i l'Índia…que en l'actualitat pretenen recuperar aquest lideratge. Els primers economistes van afrontar els problemes de distribució de la renda que es veia profundament alterada pels canvis tecnològics i les seves implicacions sociopolítiques. Un dels debats més presents era el paper de la liberalització comercial secundada, com la globalització, per uns mentre que uns altres expressaven les seves reticències davant els eventuals problemes en l'accés a “subministraments estratègics”. Moltes d'aquestes qüestions de fons tornen avui a ser presents de forma accentuada: impactes del canvi tecnològic, especialment la intel·ligència artificial, amb formulacions de Ricardo que anticipen desenvolupaments recents de Acemoglu, debats sobre fragmentacions i sobre pugnes geoestratègiques i les seves implicacions, així com la distribució dels “dividends” de la globalització i del canvi tecnològic. Els temes demogràfics i els factors limitatius del creixement – ara amb les preocupacions mediambientals – tenen així mateix arrels i tradició. Gestionar “trade off”, avaluar cursos d'actuació alternatius, adaptar-se de manera creativa a noves i complexes realitats…alguns dels trets que singularitzen als economistes tornen a estar en primer pla Resultats/Conclusions a treballar Les responsabilitats creixents dels economistes com a professió, davant el conjunt de la societat, adquireixen especial rellevància en moments de complexitats i perplexitats. Les experiències acumulades així com la capacitat d'adaptació a noves realitats i a la conformació de potencials escenaris de futur són actius importants perquè els economistes siguin un “pont sobre aigües turbulentes” en aquests delicats moments, en què aquests ponts són singularment rellevants quan més turbulentes siguin les aigües…
Abstract
Justificació L'ascens de la professió d'Economista va tenir una fita fa dos segles, amb la consagració de la denominació de “Economia [...]
- 0
- read
Ascens i responsabilitats de la professió d'economista
J. Tugores

Joan Tugores's personal collection (2024). 2

Abstract
Justificació L'ascens de la professió d'Economista va tenir una fita fa dos segles, amb la consagració de la denominació de “Economia Política” en els clàssics. Posteriorment la creació de les Associacions professionals d'Economistes com la British Economic Association (1885) i una titulació universitària específica de Economics en la universitat de Cambridge (1903) van ser altres fites en la consolidació social i professional dels Economistes, que va avançar en reconeixement amb la inclusió de l'Economia entre les disciplines amb Premi Nobel (1968-1969). Fa un segle, en 1924, Keynes va dedicar un llarg article amb motiu de la defunció del seu mestre Alfred Marshall, en què contenia la famosa descripció de la singularment “rara combinació de dons” que havia de reunir un economista. Què podem aprendre d'aquesta trajectòria d'interaccions entre realitats i idees de la nostra professió? Objectius En el moment d'eclosió de la professió, a principis del segle XIX, alguns problemes tenien cridaneres similituds amb els actuals: una època de ràpid canvi tecnològic que estava alterant les formes de treball, de vida i de relacions socials, generant el que avui diríem “nous models de negoci”. L'aprofitament dels guanys de productivitat de la Revolució Industrial va permetre als països occidentals accedir a una hegemonia econòmica i política, desbancant a la Xina i l'Índia…que en l'actualitat pretenen recuperar aquest lideratge. Els primers economistes van afrontar els problemes de distribució de la renda que es veia profundament alterada pels canvis tecnològics i les seves implicacions sociopolítiques. Un dels debats més presents era el paper de la liberalització comercial secundada, com la globalització, per uns mentre que uns altres expressaven les seves reticències davant els eventuals problemes en l'accés a “subministraments estratègics”. Moltes d'aquestes qüestions de fons tornen avui a ser presents de forma accentuada: impactes del canvi tecnològic, especialment la intel·ligència artificial, amb formulacions de Ricardo que anticipen desenvolupaments recents de Acemoglu, debats sobre fragmentacions i sobre pugnes geoestratègiques i les seves implicacions, així com la distribució dels “dividends” de la globalització i del canvi tecnològic. Els temes demogràfics i els factors limitatius del creixement – ara amb les preocupacions mediambientals – tenen així mateix arrels i tradició. Gestionar “trade off”, avaluar cursos d'actuació alternatius, adaptar-se de manera creativa a noves i complexes realitats…alguns dels trets que singularitzen als economistes tornen a estar en primer pla Resultats/Conclusions a treballar Les responsabilitats creixents dels economistes com a professió, davant el conjunt de la societat, adquireixen especial rellevància en moments de complexitats i perplexitats. Les experiències acumulades així com la capacitat d'adaptació a noves realitats i a la conformació de potencials escenaris de futur són actius importants perquè els economistes siguin un “pont sobre aigües turbulentes” en aquests delicats moments, en què aquests ponts són singularment rellevants quan més turbulentes siguin les aigües…
Abstract
Justificació L'ascens de la professió d'Economista va tenir una fita fa dos segles, amb la consagració de la denominació de [...]
- 0
- read
Study on heat transfer characteristics of pulsating heat pipe heat exchanger with asymmetric structure
J. Liu, D. Liu, F. Shang, K. Yang, X. Cao, C. Zheng

Rev. int. métodos numér. cálc. diseño ing. (2024). Vol. 40, (2), 22

Abstract
The Pulsating Heat Pipe (PHP), lauded for its efficacy in heat transfer, is distinguished by its uncomplicated architecture, economical production, diminutive form, and robust adaptability to environmental conditions. This study delineates the design of an asymmetric PHP heat transfer apparatus, achieved through the alteration of select conduit lengths within the comprehensive circulation system. The thermal transfer efficacy of this apparatus was empirically scrutinized under dual dissipation modalities: natural and forced convection. It was observed that the asymmetric PHP, when devoid of oscillatory activity, maintained a heat source temperature of 25∘C, whereas the temperature escalated to 26∘C upon the initiation of pipe vibration. Under the regime of forced convection, the asymmetric PHP demonstrated expedited activation, reduced initiation temperature, and heightened oscillatory behavior compared to its natural convection counterpart, thereby facilitating the phase change condensation within the condensation segment and ensuring efficient, sustained heat dissipation. Consequently, this bolstered the PHP’s heat transfer capabilities. The thermal resistance exhibited a declining trajectory under both dissipation strategies, with forced convection consistently yielding lower thermal resistance than natural convection. Nonetheless, the decrement in thermal resistance was gradual near the critical startup juncture and throughout the initiation phase. The PHP’s equivalent thermal conductivity displayed an upward trend in tandem with the escalation of the heat source’s temperature under both dissipation methods. Despite the superior heat transfer performance at elevated heat source temperatures, the efficiency of natural convection dissipation remained suboptimal, necessitating the application of forced convection to the condensation segment to further enhance the PHP’s thermal transfer proficiency and the overall device performance.
Abstract
The Pulsating Heat Pipe (PHP), lauded for its efficacy in heat transfer, is distinguished by its uncomplicated architecture, economical production, diminutive form, and robust [...]
- 0
- 5/5
- read