Abstract

En la mesura que la producció de salut és fruit de la interacció dels determinants de la salut convé posar l’èmfasi en cadascun d’ells, en la seva contribució i en la capacitat que aportin una major eficiencia i equitat a la salut i benestar de la població. Per tant convé saber el punt de partida i alhora identificar potencialment aquells àmbits que la seva contribució a la salut esdevé més cost-efectiva. Cal centrar-nos doncs els aquells determinants modificables, és a dir: els hàbits saludables, entorn físic, entorn econòmic i social, i serveis de salut.

En relació als hàbits saludables, la comprensió de les decisions i actituds individuals ha millorat considerablement amb les aportacions de l’economia del comportament. Per tant qualsevol acció des de la salut pública ha d’arrelar-se també en aquesta perspectiva, sense deixar de tenir en compte el paper dels incentius econòmics. En determinades ocasions, els incentius econòmics poden enterbolir les decisions i en d’altres ajudar.

En relació a l’entorn físic, social i econòmic, l’experiència a Catalunya del programa PINSAP és el marc necessari per a comprendre com des de la perspectiva institucional i política cal afrontar el context de millora.

En relació als serveis de salut cal comprendre novament on som i repensar-lo des de diferents perspectives. Des de la demanda, atenent al finançament, prestacions i accés. Des de l’oferta: atenent a la provisió de serveis, organització, propietat i contractació. I des de la interacció entre oferta i demanda: sistemes de pagament i preus, pressupostos, i fixació de prioritats.

Tot plegat cal desenvolupar-ho en un marc d’uns principis i valors compartits que a la Unió Europea (2006) van resumir-se en universalitat, accés a l’atenció de qualitat, equitat i solidaritat. Les vessants d’eficiència i equitat resumeixen plenament aquests principis. Només serem eficients en la producció salut si som capaços que cadascun dels determinants ho siguin i que alhora la seva combinació també. Ara bé, esquivarem el dilema eficiència-equitat en la mesura que no s’ajusta a l’entorn de salut i ens enfocarem a maximitzar els guanys en salut. Hi ha tres opcions:

• Aconseguir els guanys en salut més importants amb una aportació de recursos determinada sense tenir en compte si això vol dir concentrar els guanys en un grup social: un enfocament a resultats de salut tradicionals,

• Aconseguir la distribució més justa de salut amb una aportació de recursos determinada sense tenir en compte el nivell actual de salut assolit: un enfocament no tradicional de resultats en una forma d’equitat de salut,

• Aconseguir un equilibri adequat entre els guanys en salut per a una aportació de recursos determinada sotmesa a la restricció de distribuir de forma equitativa els guanys de salut en grups socials: un resultat que equilibra l'equitat en salut i els guanys per a la salut

  La rellevància de posar-nos d’acord en quina d’aquestes tres perspectives adoptem, resulta fonamental per tal d’enfocar qualsevol orientació que representi una innovació i millora sobre la forma de producció de salut actual.

Abstract

Una descripció precisa de fins a quin punt la salut dels catalans és el resultat d’una producció eficient i equitativa cal fer-la a partir del coneixement i la informació disponible. Ens cal conèixer les recerques que ens informen del valor de la salut i dels recursos que hi esmercem.

Ens cal assenyalar en primer lloc considerar quin és l’objectiu final, allò que volem maximitzar o optimitzar. Definir que el que es pretén és maximitzar el nivell de salut ens porta a preguntar-nos com mesurar el nivell de salut i quin hauria de ser. De les opcions més precises possibles, en destacaria tres que no són excloents: millorar el nivell mitjà de salut de la població de referència, reduir les diferències en salut entre grups i individus, o crear les oportunitats per una bona salut.

Abstract

Diversos autors han analitzat els voluminosos tractats de Francesc Eiximenis, especialment pel que fa a matèries relacionades amb la teologia moral, però també sobre altres temes, com la guerra i la pau, l’astrologia, el govern, la cuina i el menjar, i d’altres. En aquest article ens proposem apropar-nos a com Eiximenis tracta el tema dels hospitals, medicina, salut i malaltia. Eiximenis es preocupava de les necessitats del poble que sofria tot tipus de malalties; a part d’haver viscut durant diverses epidèmies, que provocà moltes morts a la península, també suggerí als jurats de València un bon sistema d’hospitals i on s’haurien de construir, i també els cridà l’atenció respecte de les deficiències sanitàries de la ciutat.