Abstract

L’anàlisi de la gestió pública habitualment s’ha centrat tant en temes d’organització interna –el procediment, l’àmbit competencial, les relacions entre unitats i entre Administracions– com en termes de provisió de serveis públics –eficàcia, eficiència, relació amb el ciutadà. Amb la crisi de les grans ideologies del s.XX i el moment d’una certa revisió del model socioeconòmic i del contracte social el s.XXI, entra amb força la idea d’una Administració emprenedora, que es persona amb veu pròpia en el disseny d’un procés constituent que tingui en el centre l’interès general, incloent-hi la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental en un entorn canviant, complex i incert. Explorem quines qüestions ha de tenir en consideració un model d’Administració o de gestió pública que respongui a aquesta aspiració d’endegar polítiques de transformació profunda, orientades a l’impacte sistèmic més enllà del mer resultat i donades les dificultats d’establir relacions causals clares, diagnòstics unànimes i vies d’actuació estables. Ho fem a partir de cinc palanques de canvi –persones, processos, organització, qualitat en la gestió i qualitat democràtica– i prenent com a punts de partida els marcs del mapat i anàlisi de sistemes, les polítiques orientades a missions, el paradigma del govern obert i el mapat d’actors i públics d’interès, l’aproximació basada en portafolis o la teoria del canvi i el mapat d’impactes, entre d’altres. El resultat ens acosta a una Administració que fa menys i possibilita més, que esdevé plataforma i que facilita, articula, dinamitza i vertebra ecosistemes d’actors envers objectius i impactes àmpliament compartits.