L’estudi s’inscriu en un programa de recerca que es planteja identificar les característiques del model de creixement de l’economia de la metròpoli de Barcelona i la seva relació amb la distribució de la renda. El programa s’adreça a identificar les bases d’ un nou model de creixement inclusiu de base urbana.
La ponència se centra en l’anàlisi d’indicadors de distribució de la renda i risc de pobresa. Es mesura de la desigualtat a Catalunya i la metròpoli de Barcelona a partir del coeficient de Gini pel període 2006-2016. S’estudia l’evolució de la distribució de la renda segons el lloc d’origen de la població. S’estudia la taxa de risc de pobresa i l’efecte del lloguer imputat de l’habitatge.
Es detecta una especial incidència de la crisi sobre la població estrangera, tant en indicadors relacionats amb la distribució de la renda com en indicadors de risc de pobresa. Es mesura l’impacte positiu del lloguer imputat sobre la desigualtat excepte en dos col·lectius: els joves i les persones nascudes a l’estranger.
Abstract
L’estudi s’inscriu en un programa de recerca que es planteja identificar les característiques del model de creixement de l’economia de la metròpoli de Barcelona i la seva relació amb la distribució de la renda. El programa s’adreça [...]
En els darrers anys institucions com la OCDE i UN-Habitat estan plantejant la necessitat d’activar noves estratègies de creixement inclusiu de naturalesa urbana o metropolitana. La metròpoli de Barcelona des de mitjans dels anys vuitanta fins a la crisi econòmica de 2008-2013 va seguir un model de creixement que va assolir resultats molt importants en termes de creixement de la producció i de l’ocupació, amb avenços molt significatius en la correcció de la desigualtat. Aquest model de creixement inclusiu es reverteix amb la crisi, amb retrocessos molt importants tant en termes de producció i ocupació com en la distribució de la renda. La ponència estudia com la crisi econòmica que afecta tant a la metròpoli de Barcelona com al conjunt de l’economia catalana incideix sobre els principals indicadors de desigualtat a partir de l’explotació de l’Enquesta de Condicions de Vida del INE i Eurostat. Es mesura la desigualtat a Catalunya i Espanya a través del coeficient de Gini pel període 2006-2016 posant el focus en les diferències en el nivell i l’evolució de la desigualtat segons el lloc d’origen de la població (població estrangera). S’estudia també l’evolució de la taxa de risc de pobresa a Catalunya i Espanya, La taxa de risc de pobresa de la població nascuda a l’estranger assoleix uns valors més elevats (entre 20 i 30 punts percentuals més) que els de la població nascuda a Espanya. Es presenten també resultats sobre l’impacte que el lloguer imputat presenta en la desigualtat. Es tracta d’una estimació sobre els guanys que obtenen les famílies pel fet de disposar d’habitatge propi i/o d’habitatge social. Aquesta imputació és molt significativa en diferents països europeus. L’impacte del lloguer imputat millora el coeficient de Gini encara més al conjunt d’Espanya que a Catalunya. La taxa de risc de pobresa després d’aplicar lloguers imputats baixa pel conjunt de la població excepte per a la població nascuda a l’estranger. Finalment, es presenten resultats sobre la taxa de risc de pobresa per Barcelona, l’AMB, la Regió Metropolitana i Catalunya.
Abstract
En els darrers anys institucions com la OCDE i UN-Habitat estan plantejant la necessitat d’activar noves estratègies de creixement inclusiu de naturalesa urbana o metropolitana. La metròpoli de Barcelona des de mitjans dels anys vuitanta fins a la crisi econòmica [...]