Abstract

Les darreres dades conegudes de l’Enquesta de població activa mostren un creixement destacat de l’ocupació industrial a Catalunya, a prop de representar el 17% de l’ocupació catalana total. L’augment d’ocupació copsat durant el 2023 i principis de 2024 ha vingut de la mà d’una recuperació del VAB industrial, després d’un any 2022 especialment negatiu per al sector en termes d’activitat industrial. El Pacte nacional per a la indústria 2022-2025 dedica el seu àmbit tercer a l’ocupació de qualitat, les condicions de treball i la formació de les persones treballadores en la indústria posant de manifest com és d’important vetllar per la qualitat de l’ocupació industrial. Un sector, l’industrial, clau en una economia per la seva capacitat tractora, impulsora de la innovació i la competitivitat i on els factors productius poden tenir millors retribucions gràcies als guanys de productivitat. Catalunya ha estat en el passat una economia amb un fort pes de la indústria, i l’objectiu és enfortir-lo. En aquest sentit, el Pacte es fixa l’objectiu per a 2025 d’assolir una xifra de 510.000 persones afiliades a la Seguretat Social i que les dones representin el 33% del total.

Resulta d’interès analitzar detalladament el grau de qualitat de l’ocupació industrial, a través de la comparativa de diferents indicadors associats a l’ocupació i l’afiliació a la Seguretat Social, la contractació laboral i la desocupació, també en contraposició amb altres sectors de l’economia catalana amb la finalitat última de determinar aquells aspectes a millorar. Els indicadors estudiats estan vinculats, entre altres, a la temporalitat, els salaris, els nivells formatius de la població ocupada, la sinistralitat laboral i l’atur. Una de les característiques principals de la indústria fa referència a l’elevada proporció d’homes entre els seus ocupats, sobretot en algunes branques d’activitat que coincideixen, justament, amb les millor remunerades. D’altra banda, sobresurt en el conjunt de la indústria un baix nivell de temporalitat però un elevat recurs al treball de les ETT i un menor ús de la figura del contracte fix discontinu, que en altres sectors s’ha vist impulsat arran de la reforma laboral de 2021. Quant a la sinistralitat laboral, els índexs d’incidència situen la indústria al capdavant dels sectors, només superada per la construcció. A l’estudi també es fa una comparativa sectorial de la qualitat de l’ocupació a través de les dimensions que ofereix l’Enquesta de qualitat i condicions de treball elaborada pel Departament d’Empresa i Treball. D’aquí es dedueix que l’ocupació industrial presenta una qualitat inferior en ambient físic i en la dimensió d’habilitats, participació i formació. En el primer cas per estar exposats els seus treballadors amb més freqüència a condicions de treball potencialment perjudicials, i en el segon per comportar menys exigències cognitives, amb el que això pot implicar de treball rutinari i mecànic, i tenir menys capacitat de decisió i de participació en l’organització que els treballadors d’altres sectors.