Abstract

Although evidence has shown that psychosocial factors have a decisive influence in second language learning, it has not been highlighted the importance they have regarding educational practice, the design of learning programs or teacher training. The model known as Willingness to Communicate, developed by MacIntyre et al. (1998) from numerous empirical works, points at the factors that favor authentic use in the learning of a second language and the relationships among them. The goal of a language course can not be limited to developing communicative competence but has to be aimed at increasing the willingness to communicate actively. Following this theoretical model, one of its authors, Zoltán Dörnyei (2001), has devoted one of his books to the development of practical strategies of motivation in the language classroom. These approaches are specially useful for contexts of linguistic concurrence like ours, especially at a moment in which school multilingualism is promoted.

Abstract

Els resultats del darrer informe PISA ofereixen un diagnòstic preocupant sobre l’estat i l’evolució dels nivells d’aprenentatge de l’alumnat català. Catalunya ha empitjorat les seves puntuacions mitjanes en matemàtiques, lectura i ciència i, sobretot, s’han incrementat les desigualtats entre els resultats que obtenen els alumnes en millor posició socioeconòmica i els alumnes desafavorits.

Aquests mals resultats de Catalunya en les proves PISA es troben en sintonia amb els obtinguts pels alumnes de 6è de primària i 4t d’ESO en les proves de competències bàsiques, on observem:

• Les mancances en matemàtiques s’arrosseguen i s’incrementen al llarg de l’ESO. D’una banda, nou de cada deu alumnes que a les proves de 6è van tenir un rendiment baix en matemàtiques continuen tenint-lo a les proves de 4t d’ESO. D’altra banda, més del 60% de l’alumnat amb rendiment mitjà i alt en numeració i càlcul a les proves de 6è, baixa el seu nivell a les de 4t.
• L’aprenentatge del català es recupera en el pas de la primària a la secundària, si bé es manté en un nivell de suficiència que no ha millorat en els darrers deu anys.
• Es cronifiquen, quan no augmenten, les desigualtats educatives entre centres socialment desafavorits i no desafavorits, un llast per a la millora de resultats en el conjunt del sistema.

És necessari un pla de recuperació dels aprenentatges a Catalunya que focalitzi l’atenció en l’alumnat i els centres més vulnerables i prioritzi aquelles actuacions que l’evidència assenyala com a més efectives per la millora d’unes i altres competències. Des d’una perspectiva comparada internacional, aquesta contribució ofereix un diagnòstic de l’estat dels aprenentatges a Catalunya, dels principals factors que n’obstaculitzen la millora, i finalment repassa les actuacions informades en la recerca que poden contribuir a neutralitzar-los (com ara programes de suport, reduccions estratègiques de ràtio o beques a l’estudi).