Abstract

This article notes the low rate of highly talented or gifted students formally identified in Spain compared to international benchmarks. These students are not properly identified, so a lack of specific educational responses for these highly talented students is also expected. Trying to counteract this trend, this article presents an enrichment program imparted to a group of students with high intellectual abilities during the academic year 2017/18 over three weekly sessions during school hours, where emerging technologies were an important key in how it was delivered. The experimental design included an experimental group of high ability students and two control groups, one consisting of students with high abilities who did not receive specific educational responses and another consisting of a group of regular schoolchildren in terms of abilities. The results showed that the implementation of specific educational responses improved children’s levels of adaptation and in some cases, their school performance. These data are discussed in an attempt to recommend enrichment programs integrated into the classroom as an appropriate educational response to gifted or high ability students. Attention to diversity of all students in the classroom is possible, for example by resorting to ICT, increasing the educational inclusion of students with high intellectual capacity.

Abstract

Els resultats del darrer informe PISA ofereixen un diagnòstic preocupant sobre l’estat i l’evolució dels nivells d’aprenentatge de l’alumnat català. Catalunya ha empitjorat les seves puntuacions mitjanes en matemàtiques, lectura i ciència i, sobretot, s’han incrementat les desigualtats entre els resultats que obtenen els alumnes en millor posició socioeconòmica i els alumnes desafavorits.

Aquests mals resultats de Catalunya en les proves PISA es troben en sintonia amb els obtinguts pels alumnes de 6è de primària i 4t d’ESO en les proves de competències bàsiques, on observem:

• Les mancances en matemàtiques s’arrosseguen i s’incrementen al llarg de l’ESO. D’una banda, nou de cada deu alumnes que a les proves de 6è van tenir un rendiment baix en matemàtiques continuen tenint-lo a les proves de 4t d’ESO. D’altra banda, més del 60% de l’alumnat amb rendiment mitjà i alt en numeració i càlcul a les proves de 6è, baixa el seu nivell a les de 4t.
• L’aprenentatge del català es recupera en el pas de la primària a la secundària, si bé es manté en un nivell de suficiència que no ha millorat en els darrers deu anys.
• Es cronifiquen, quan no augmenten, les desigualtats educatives entre centres socialment desafavorits i no desafavorits, un llast per a la millora de resultats en el conjunt del sistema.

És necessari un pla de recuperació dels aprenentatges a Catalunya que focalitzi l’atenció en l’alumnat i els centres més vulnerables i prioritzi aquelles actuacions que l’evidència assenyala com a més efectives per la millora d’unes i altres competències. Des d’una perspectiva comparada internacional, aquesta contribució ofereix un diagnòstic de l’estat dels aprenentatges a Catalunya, dels principals factors que n’obstaculitzen la millora, i finalment repassa les actuacions informades en la recerca que poden contribuir a neutralitzar-los (com ara programes de suport, reduccions estratègiques de ràtio o beques a l’estudi).