Abstract

L’estudi de la qualitat dels llocs de treball està prenent cada cop més rellevància. Organismes com l’OIT, l’Eurofound o l’OCDE ja complementen l’anàlisi quantitativa del mercat de treball amb l’estudi sobre la qualitat dels llocs de treball. Aquest estudi utilitza l’Enquesta de qualitat i condicions de treball a Catalunya realitzada pel Departament d’Empresa i Treball (EQCT 2021), per aprofundir en l’anàlisi de la qualitat del treball des d’un punt de vista multidimensional. Mitjançant l’anàlisi tipològic no jeràrquic (k-means) es du a terme un exercici exploratori en què es defineixen grups homogenis de llocs de treball en funció de la seva qualitat en diferents dimensions: ambient físic, intensitat en el treball, qualitat del temps de treball, ambient social, habilitats, participació i formació, perspectives professionals i salari. L’anàlisi se centra en els llocs de treball assalariats, pels qual es disposa d’una mostra de 2.490 elements. S’han establert 5 grups o clústers de llocs de treball: treballs de qualitat superior, treballs de qualitat i intensitat alta, treballs manuals, treballs intermitents i treballs precaris. A més a més, s’han fet servir altres variables de l’enquesta per caracteritzar els grups obtinguts segons el lloc de treball i la persona que l’ocupa, el que mostra diferències importants de gènere, nivell d’estudis, qualificació de llocs de treball, antiguitat, ocupació o activitat econòmica, entre altres. Finalment, també s’han caracteritzat els grups segons els efectes que té el treball en la vida de les persones, com la salut física i mental, l’equilibri entre vida laboral i personal o les privacions materials.

Dels resultats obtinguts se’n destaca la identificació de dos grups amb qualitat contraposada: els de treballs de qualitat superior, amb valors per sobre de la mitjana en totes les dimensions i els de treballs precaris amb una qualitat per sota de la mitjana en totes les dimensions. Altrament, la segmentació dels treballadors revela una major representació femenina en els grups amb pitjors condicions laborals i que la presència del teletreball es vincula amb els grups de millor qualitat. A més, els resultats posen de manifest la rellevància dels estudis superiors: passar d’estudis primaris a mitjans no sembla suficient per poder fer un salt de la mateixa magnitud en la qualitat del treball, mentre que assolir uns estudis superiors sí ho permet. Les conclusions pretenen aportar una discussió sobre polítiques públiques o accions empresarials que puguin millorar la qualitat dels llocs de treball a Catalunya. Es revela la necessitat de continuar apostant per polítiques d’igualtat de gènere; pel foment de la formació continuada de la força de treball; millores en protocols i processos davant l’assetjament laboral, i donar més suport als treballadors davant les càrregues físiques i mentals de la feina i els seus efectes sobre la salut, un aspecte crucial per a la qualitat dels llocs de treball.

Abstract

Les darreres dades conegudes de l’Enquesta de població activa mostren un creixement destacat de l’ocupació industrial a Catalunya, a prop de representar el 17% de l’ocupació catalana total. L’augment d’ocupació copsat durant el 2023 i principis de 2024 ha vingut de la mà d’una recuperació del VAB industrial, després d’un any 2022 especialment negatiu per al sector en termes d’activitat industrial. El Pacte nacional per a la indústria 2022-2025 dedica el seu àmbit tercer a l’ocupació de qualitat, les condicions de treball i la formació de les persones treballadores en la indústria posant de manifest com és d’important vetllar per la qualitat de l’ocupació industrial. Un sector, l’industrial, clau en una economia per la seva capacitat tractora, impulsora de la innovació i la competitivitat i on els factors productius poden tenir millors retribucions gràcies als guanys de productivitat. Catalunya ha estat en el passat una economia amb un fort pes de la indústria, i l’objectiu és enfortir-lo. En aquest sentit, el Pacte es fixa l’objectiu per a 2025 d’assolir una xifra de 510.000 persones afiliades a la Seguretat Social i que les dones representin el 33% del total.

Resulta d’interès analitzar detalladament el grau de qualitat de l’ocupació industrial, a través de la comparativa de diferents indicadors associats a l’ocupació i l’afiliació a la Seguretat Social, la contractació laboral i la desocupació, també en contraposició amb altres sectors de l’economia catalana amb la finalitat última de determinar aquells aspectes a millorar. Els indicadors estudiats estan vinculats, entre altres, a la temporalitat, els salaris, els nivells formatius de la població ocupada, la sinistralitat laboral i l’atur. Una de les característiques principals de la indústria fa referència a l’elevada proporció d’homes entre els seus ocupats, sobretot en algunes branques d’activitat que coincideixen, justament, amb les millor remunerades. D’altra banda, sobresurt en el conjunt de la indústria un baix nivell de temporalitat però un elevat recurs al treball de les ETT i un menor ús de la figura del contracte fix discontinu, que en altres sectors s’ha vist impulsat arran de la reforma laboral de 2021. Quant a la sinistralitat laboral, els índexs d’incidència situen la indústria al capdavant dels sectors, només superada per la construcció. A l’estudi també es fa una comparativa sectorial de la qualitat de l’ocupació a través de les dimensions que ofereix l’Enquesta de qualitat i condicions de treball elaborada pel Departament d’Empresa i Treball. D’aquí es dedueix que l’ocupació industrial presenta una qualitat inferior en ambient físic i en la dimensió d’habilitats, participació i formació. En el primer cas per estar exposats els seus treballadors amb més freqüència a condicions de treball potencialment perjudicials, i en el segon per comportar menys exigències cognitives, amb el que això pot implicar de treball rutinari i mecànic, i tenir menys capacitat de decisió i de participació en l’organització que els treballadors d’altres sectors.