Abstract

Ningú posa en dubte que els processos de transferència de coneixement en general i aquells adreçats a la transferència de tecnologia en particular són fluxos vitals del qualsevol (eco)sistema d’innovació. Hem entès que les economies més avançades han migrat d’esquemes de producció basats en els recursos cap a altres basats en el coneixement. Hem entès que coneixement i innovació són els motors del creixement econòmic, el desenvolupament social i la creació d’ocupació. Estem entenent que el coneixement organitzacional és més que la suma dels coneixements individuals... En definitiva, la transferència de coneixement està present a qualsevol estratègia d’innovació, a qualsevol nivell, tant organitzacional com regional o de país, d’una forma etèria, sense marge de dubte, obvi...

On rau doncs el problema de que els resultats d’innovació no estan a l’alçada de les grans capacitats de recerca? Perquè no s’acaba transferint tot el coneixement d’excel·lència i potencialment aplicable que es genera als nostres Centres d’R+D? Moltes i variades poden ser les causes a aquesta pèrdua d’oportunitats però en aquest estudi es pretén posar el focus en els dos mecanismes basals de la transferència de coneixement, la personalització i la codificació; entenem el primer com la transferència entre individus i el segon com l’acte de convertir el coneixement en “artefactes de coneixement” com serien per exemple els documents. I aquí és on apareixen les variables cognitives i el processos de pensament, que sovint es menyspreen quan es teoritza sobre innovació en clau estratègia, però que esdevenen claus per entendre el veritable potencial de la transferència de coneixement.

Abstract

És àmpliament reconegut el gap existent entre els excel·lents resultats generats pel sistema català de recerca i el desenvolupament de productes o serveis que impactin en la societat. Reforçar i integrar els processos i instruments de valorització o transferència tecnològica és quelcom prioritari en una economia amb projecció global i basada en el coneixement. Les limitacions del sistema actual són (1) la fragmentació de la inversió en transferència, (2) la reduïda retenció del talent en aquest àmbit, (3) l’existència de micro-portafolis, (4) el risc individualitzat, (5) el posicionament fragmentat davant del client i del finançament de proves de validació i (6) un marc legal que no accelera la transferència de coneixement al mercat. Per tal de superar els reptes anteriors es proposa la creació d’una Agencia Nacional d’Economia del Coneixement (ANEC), amb la missió de definir i implementar una única estratègia de transferència de coneixement per a tot el sistema de recerca i innovació de Catalunya. Els objectius principals d’aquesta estructura serien: crear sistemes d’atracció i retenció de professionals en transferència de coneixement, generar un portafoli integrat amb estratègies de desenvolupament de negoci en base als sectors prioritzats a Catalunya, optimitzar els processos interns i l’acceleració de projectes de valorització i prova de concepte, desenvolupar instruments de risc compartit i crear un marc legal que permeti millorar la competitivitat de la recerca i innovació catalanes. Les estructures actuals als centres proveïdors de coneixement estarien focalitzades en la identificació i generació de projectes de transferència i els professionals dels centres treballarien en coordinació amb l’ANEC per transferir la responsabilitat en el desenvolupament de negoci i comercialització dels projectes. En resum, l’ANEC constitueix un vehicle integral i inclusiu en la professionalització de la transferència de coneixement a Catalunya.

Abstract

És àmpliament reconegut el ''gap'' existent entre els resultats generats pel sistema de recerca i el desenvolupament de productes que impactin en la societat. Les limitacions actuals són la fragmentació de la inversió, la reduïda retenció del talent, l’existència de micro-portafolis, el risc individualitzat, el posicionament fragmentat davant del client i del finançament de proves de validació i un marc legal que no accelera la transferència de coneixement al mercat. Per superar els reptes anteriors es proposa la creació d’una Agencia Nacional d’Economia del Coneixement (ANEC), un vehicle integral en la professionalització de la transferència de coneixement a Catalunya.

Abstract

El Centre de Disseny i Optimització de Processos i Materials (DIOPMA), és un centre de recerca i transferència de la Universitat de Barcelona, format al Departament de Ciència dels Materials i Química Física des del 1992. DIOPMA és un grup consolidat i té l’acreditació TECNIO per la Generalitat de Catalunya. El grup de recerca DIOPMA centra la seva recerca en ciència i tecnologia de materials, i en particular investigació en tecnologies de reciclatge i valorització de, materials per l’energia i per a la impressió 3D.

Des de la seva creació, DIOPMA es caracteritza per tenir una estreta relació amb diferents empreses tant a nivell autonòmic com nacional i ha treballat molt estretament amb tres empreses durant més de 20 anys realitzant projectes de recerca de manera ininterrompuda establint vincles consolidats en la confiança mútua, l'excel·lència en l'execució de projectes i la cerca constant de solucions innovadores. Aquesta relació ha permès no sols el desenvolupament i la implementació continua de nombrosos projectes de recerca, sinó també la formació de doctors i personal tècnic molt qualificat per a la seva incorporació a la indústria, noves patents, publicacions científiques o noves empreses.

A més de contribuir a l'avanç del coneixement en diversos camps de recerca, la col·laboració de DIOPMA amb aquestes empreses ha tingut un impacte significatiu en el desenvolupament econòmic i tecnològic de les empreses però també al centre de recerca. Els resultats obtinguts d'aquests projectes han impulsat la innovació, millorat la competitivitat empresarial i generat noves oportunitats de creixement i ocupació en diferents sectors industrials i acadèmics.

L'objectiu d'aquesta comunicació és aprofundir en els impactes de la col·laboració entre el centre DIOPMA i les empreses: Servei d'Incineració dels Residus Urbans S.A. (SIRUSA), La Farga Your Copper Solutions (LFL) i Magnesitas de Navarra (Magna). Es pretén no sols avaluar els resultats tangibles dels projectes de recerca, mitjançant una anàlisi exhaustiva d’indicadors rellevants com la facturació amb les empreses durant tota la relació o patents generades,  sinó també analitzar els efectes intangibles i de llarg termini que han sorgit arran d'aquesta col·laboració; s'examinarà l'impacte en l'àmbit acadèmic, avaluant la contribució d'aquesta col·laboració a la formació de recursos humans altament qualificats mitjançant el desenvolupament de Tesis doctorals, la generació de articles científics d’alt impacte i la transferència de coneixement a la comunitat científica i empresarial.