Abstract

En l’última dècada, el teletreball i el comerç electrònic han anat guanyant importància a la nostra societat gràcies al ràpid impuls de les tecnologies de la informació i de la comunicació. A més, des de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19 hem assistit a una acceleració d’ambdós fenòmens. Aquests canvis en els hàbits de consum i de compra, en l’organització del treball i, fins i tot, en les formes de producció també estan provocant canvis dràstics a les nostres ciutats. Entre els més importants trobem els associats el sector del transport i, en particular, amb la mobilitat de persones i mercaderies.

La mobilitat a les nostres ciutats depèn de com hi vivim, treballem i consumim. Viure a prop o lluny de la feina o treballar a casa, consumir bens produïts localment o provinents de llocs llunyans, comprar per internet o presencialment són només alguns exemples de decisions que prenem i que afecten als fluxos de mobilitat. La proliferació del teletreball pot comportar una reducció dels fluxos de mobilitat tant pel que fa als desplaçaments i a la seva freqüència: menys persones que viatgen només en alguns dies concrets de la setmana. D’altra banda, l’augment del comerç electrònic pot augmentar els fluxos de mobilitat: més camions i furgonetes per lliurar més ràpidament més compres freqüents i fragmentades.

Si bé la mobilitat és una característica clau per entendre l’èxit i l’existència de les ciutats, també és el principal factor responsable de les emissions de contaminants atmosfèrics. Segons la Comissió Europea (2021), la mobilitat urbana representa el 40% de les emissions de CO₂ del transport per carretera i fins al 70% dels contaminants de l’aire.

Aquest treball estudia els efectes del teletreball i el comerç electrònic sobre la contaminació de l’aire a les principals ciutats catalanes. Per fer-ho, utilitzem dades horàries de mobilitat i de contaminació de l’aire per tots els dies entre 2020 i 2023. La nostra estratègia empírica es basa en un model de regressió amb  múltiples efectes fixes (panel data) que permet controlar els efectes temporals (vinculats al dia de la setmana (laborals vs. festius), a la setmana i mes de l’any (estacionalitat), als anys, ...) així com les diferents condicions meteorològiques, socioeconòmiques i demogràfiques de les ciutats. El període escollit per a l’anàlisi d’especial rellevància ja que ens permet explotar el període excepcional de la pandèmia de la COVID-19 i, en particular, dels diferents períodes de confinaments com un experiment natural.

Abstract

L'augment del teletreball i el treball híbrid ha incrementat l'interès pels espais de coworking en àrees rurals. Aquest estudi se centra en identificar les característiques socioeconòmiques dels municipis rurals de Catalunya amb espais de coworking i mapejar la realitat d'aquests espais, utilitzant dades del projecte Cowocat_Rural. S'han analitzat dades quantitatives per determinar les similituds i els factors que fan aquests municipis atractius per a l’aparició de coworkings, considerats eines clau per fomentar noves formes de treball. L'anàlisi ha inclòs variables com la densitat de població, el nivell d'ingressos, la connectivitat digital, l'accés a serveis i infraestructures, i el perfil professional de la població activa. Els resultats preliminars mostren que els municipis amb millor connectivitat digital, bones infraestructures de transport i un teixit empresarial diversificat són més propensos a acollir espais de coworking. A més, les polítiques locals de suport al desenvolupament rural i a l'emprenedoria també s'han identificat com a factors determinants. En conclusió, l'estudi destaca la importància de les condicions socioeconòmiques i de les polítiques de suport local per a l'èxit dels espais de coworking en zones rurals. Aquestes troballes poden servir com a guia per a altres municipis que busquin promoure el teletreball i el treball híbrid, impulsant el desenvolupament rural sostenible.