Abstract

Abstract: The article offers the first study of the complete narrative of Vicenç Riera Llorca — thirteen novels and two anthologies of stories — published between 1946 and 1991. It provides an analysis of the author’s historical, social, political and literary motivations and puts forward an explanation for the question of why he chose fiction and not journalism, which he had previously worked in. It also raises the issue of hisrole in the construction of the historical conscience of Catalan society based on his experiences between 1931 and 1945, with one single novel set in 1962. The article also takes into consideration Riera’s essays as literary critic for Pont Blau and Xaloc as well as his memoirs, one volume about his youth in Catalonia and another one on his exile; the letters he exchanged with critic Domènec Guansé, and the critical reception of his work up to the present day (Molas, Triadú, Ramió, Saladrigas [interview], Faulí). The article situates Riera’s work in its context and discusses its value in relationto the emerging Catalan novel since 1946. It also looks for the literary sources and the European and North American trends of thought that have had an impact on his work. It also contains representative examples that can be traced back by quotes preceded by the abbreviated titles of the novels.Key words: Riera Llorca, novel, historical conscience, exile, realism, human nature, narrative techniques.

Abstract

Considerem que l’habitatge és un pilar clau de l’Estat de Benestar com ho són l’educació, les pensions, la sanitat, o els serveis socials. La gran política habitacional és la que planteja abastir la demanda de parcs d’habitatge públics i socials mitjançant un finançament adient a les seves característiques i necessitats.

La comunicació pretén posar l’èmfasi en el finançament de la promoció d’habitatge social de lloguer, pedra angular per tal de proveir a la societat d’un parc que pugui abastar les necessitats sorgides de la darrera crisi financera (2088-2012) que ha suposat un punt d’inflexió en el mercat de l’habitatge, amb un protagonisme molt més accentuat de les transaccions del lloguer. Un canvi estructural produït pel fort augment de la precarietat laboral en determinats col·lectius socials, com ara les rendes baixes, la població estrangera, i els joves. Som del parer que és fonamental blindar el dret a l’habitatge per damunt de la seva consideració com un bé de mercat.

La comunicació farà un repàs de les circumstàncies que han conduit a Espanya i a Catalunya a la manca d’un parc d’habitatge social suficient (tant en propietat com de lloguer).

Segons la projecció de la creació de noves llars que fa l’INE i el PTSH (Pla territorial sectorial d’habitatge) és necessita la promoció d’habitatge social amb suport de l’Administració Pública a una mitjana de 15.000 habitatges/any, durant els propers 15 anys, una xifra molt allunyada de la producció dels darrers 10 anys.

Per tal d’assegurar el finançament de la promoció d’habitatge social de lloguer cal:

1. Continuar comptant amb finançament regular per part del Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa (BDCE, CEB), que té com a objectiu millorar les condicions de vida i la cohesió social a Europa mitjançant el finançament de projectes d’alt impacte social, mitjançant la concessió de préstecs i garanties. I també poder accedir al finançament de projectes a llarg termini per part del Banc Europeu d’Inversions (BEI). La provisió d’aquest finançament és bo vehicular-la a través de l’Agència financera tant de l’Estat (ICO) com de la Generalitat de Catalunya (ICF).
2. I, com a novedós, replicar el «Pla d’Inversions per a una Europa Sostenible. Pla d’Inversions del Pacte Verd Europeu» => amb el «Pla d’Inversions per a una Europa Inclusiva. Pla d’Inversions del Pacte d’Habitatge Social Europeu» que garanteixi una vida digna a tota la ciutadania: accedir a un habitatge en condicions assequibles. I així, igual que hi ha el «bo verd europeu» o «BVEu» hi hagi també el «bo d’habitatge europeu» o «BHEu». La pretensió de la Comunicació és que entre tots els agents implicats es pugui aconseguir durant el nou mandat del Parlament Europeu, juntament amb el Consell, adoptar un REGLAMENT (UE) que repliqui el del 2023/2631 de 30.11.2023 sobre els “bons verds europeus”, en aquest cas sobre els “bons d’habitatge social europeus”.