Abstract

Els reptes presents s’emmarquen en una conjuntura d’emergència climàtica i calen accions per fer un pas endavant cap a una economia més sostenible. Les universitats catalanes, així com les empreses i d’altres actors de la societat, tenen un paper clau per liderar el camí cap a un futur més verd, doncs son institucions cridades a ser motor de canvi en la lluita contra els desafiaments ambientals, socials i econòmics del segle XXI.

L’aposta de les institucions governamentals catalanes per a una Societat del Coneixement amb  bases reforçades pels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 2030 ha de contribuir, en mesura, en crear una societat innovadora capaç de generar coneixement i formar talent d’una forma compromesa amb el medi ambient i l’equilibri social.

Les universitats catalanes han d’alinear-se amb els objectius del Pacte Verd Europeu, el conegut “European Green Deal” que busca transformar l'economia europea i esdevenir el primer continent climàticament neutre al 2050.

Si bé a dia d’avui les universitats catalanes no estan obligades a elaborar i publicar informes de sostenibilitat d’acord amb la directiva 2022/2464 (UE) del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de desembre de 2022, les Normes Europees de presentació d'Informació de Sostenibilitat (NEIS) que se’n deriven poden servir de guia per comprendre què forma part de l’informe de sostenibilitat. El desembre de 2023 es van publicar els diversos blocs de normes NEIS que abasten diferents aspectes de la sostenibilitat. De l’apartat ambiental, s’inclou canvi climàtic, contaminació, recursos hídrics i marins, biodiversitat i ecosistemes, i ús dels recursos i economia circular. Pel què fa a aspectes socials: personal propi, treballadors de la cadena de valor, col·lectius afectats, i consumidors i usuaris finals. Pel què fa a NEIS de governança, la transversal es correspon a conducta empresarial.

Corporate Sustainability Reporting Directive (CSRD) és la nomenclatura amb la que es coneix aquesta directiva sobre informació corporativa en matèria de sostenibilitat de la Unió Europea i de ben segur que farà ressò en el sí de molts consells de govern de grans empreses. Les universitats han d’identificar els seus ESG, i donar resposta a les qüestions de protecció ambiental (Environmental), preocupacions socials (Social) i principis de bona governança (Governance). 

En conclusió, volem conèixer si les universitats s’alineen a la tendència en realitzar informes de sostenibilitat, i si és així, si recullen els criteris ESG que pretén homogeneïtzar la UE en la seva directiva. Avui les universitats tenen la oportunitat i, alhora, la responsabilitat de liderar la transició cap a un futur més sostenible, transparent i compromès amb la transformació que exigeix el futur de la societat.