Abstract

• L’economia del s. XXI és l’economia de les ciutats, l’economia urbana

• A les ciutats es concentra cada cop més el gruix de la producció i del consum

• A les ciutats és on genera la innovació i on s’originen i es contrasten les tendències del consum que seran hegemòniques en un futur immediat

• L’economia de les ciutats es basa en els serveis

• Els serveis penetren i esdevenen hegemònics en tota la cadena de valor, inclosa la indústria

• El contingut físic de qualsevol mercaderia cada vegada representa una paret menor dels costos de producció. La resta són afegits immaterials, són serveis

• A les economies desenvolupades, la possessió de béns materials passa a un segon terme entre les preferències dels consumidors i aquests es centren en l’adquisició de serveis, per als que no hi ha sostre evident

• La tendència creixent de substituir com a objectiu de consum la propietat dels béns duradors per l’ús reforça el component de servei del consum (servitització)

• Les preferències dels consumidors no obeeixen només a raons objectives, sinó que tenen una gran dosi de subjectivitat, a vegades en contradicció amb l’estricta racionalitat econòmica

• La integració vertical atorga a la logística i la comercialització un paper determinant en la funció de producció

• L’economia urbana incorpora com a variable determinant l’espai, el seu rang urbà, el seu ús i la seva accessibilitat

• L’espai urbà cada vegada és més cobejat per tota mena d’usos

• L’ús de l’espai urbà esdevé una mercaderia especialment rellevant a causa dels turisme de ciutats

• La funció comercial torna a les ciutats i les grans corporacions creen grans establiments emblemàtics que serveixen d’aparador i de referència i confien la resta del consum a internet

• L’ús adequat de l’espai urbà condiciona decisivament l’èxit de les ciutats

• L’èxit d’una economia està directament vinculat i condicionat per l’èxit de les seves ciutats

Abstract

És notori i fora de dubte que les societats del primer món estan sotmeses a un procés d’envelliment constant i progressiu, fet que alhora actua com a tensionador de la xarxa dels sistemes sociosanitàries d’atenció i cura a la gent gran, sotmès per contra a contencions pressupostàries dels Estats després de resistir als embats de la crisi financera del 2007 i la crisi de la COVID del 2020. Per altra banda el sector sanitari és un sector inherentment complex on la seva creació de valor es fonamenta i alhora és el resultat de conjugar béns tangibles i experteses intangibles tot en un marc netament tecnològic i en costant evolució, context que facilita i esperona emprendre iniciatives de servitització dels seus equipaments i enginys sanitaris creant serveis integrats alhora altament personalitzats. Tanmateix la servitització entesa i definida com aquella estratègia innovadora que ofereix en el mercat un ventall integrat de productes-serveis en una sola oferta desmaterialitzada, basada alhora en origen en la cooperació de tots els stockholders involucrats en l’ús o resultat final de l’oferta pel client, s’ha vist recentment esperonada i impulsada per les evolucions tecnològiques dels sistemes ciber-físics, el internet de les coses (IoT) i el Machine Learning (ML) oferint la possibilitat de crear equipaments i productes intel·ligents i connectats, és a dir els sistemes intel·ligents de producte-servei o els Smart Product-Servide System (SPPS) en anglès.  Aquest nou paradigma (SPPS) està possibilitant en les societats envellides la emergència de processos d’atenció sanitària altament personalitzats que afavoreixen la seva aplicació fins i tot dins del context vital i vivencial del propi pacient-usuari, fenomen que ha atret l’atenció de l’acadèmia des de l’any 2016 fins avui dia. Tanmateix tot i ser un tema de gran atenció potencial reconegut per la doctrina, la servitització en el context de sector sanitari és encara avui dia un camp pobre en estudis, havent-se concentrat la seva atenció o bé en el fabricant industrial o bé en la recepció d’aquestes tecnologies servitizades per l’usuari final. S’ha bandejat i deixant orfe d’estudis i d’atenció els mateixos centres hospitalaris que són l’eix i epicentre o hub de tot l’ecosistema de serveis. És per aquest fet que el present  estudi té com a pretensió omplir aquest gap acadèmic i analitzar l’estat actual de desenvolupament dels sistemes intel·ligents de producte-servei focalitzat en els hospitals d’atenció sociosanitària concretat en l’àmbit territorial de la Catalunya Central.

En aquest sentit considerant l’emergència inicial d’aquest fenomen i per tant per ser un procés que no es troba ni molt menys en la seva part de maduració, l’aproximació a aquesta realitat s’instrumentarà en una metodologia basada en estudis exploratoris i en anàlisis qualitatius de casos concrets, fonamentats en entrevistes semiestructurades als presidents de les entitats, als directors-gerents i als responsables de compres dels hospitals sociosanitaris, a fi de copsar els aspectes que faciliten i impulsen el seu desenvolupament això com tots aquelles que actualment es consideren una barrera que frena o en el seu cas l’impedeixen el desenvolupament de la servitització dels productes intel·ligents en els hospitals sociosanitaris.