Abstract

La segmentació del mercat laboral a Catalunya en

els anys 2014-2018

Eix 4. El capital humà i el futur del treball

Badenes Escudero, Carles1 & Llodrà i Mesquida, Bel1

1Direccio General d’Anàlisi i Prospectiva Economica, Departament d’Economia i Hisenda, Generalitat de

Catalunya

30 d’abril de 2024

Resum. Aquest article estudia la segmentació del mercat de treball a Catalunya en el període 2014-

2018. A partir de les microdades de l’Enquesta Quadriennal d’Estructura Salarial, es procedeix a delimitar

conglomerats de llocs de treball, a fi d’estudiar-nedesprés la seva distribució i la composició canviant.

Paraules Clau. Mercat Laboral ・ Segmentació ・ Desigualtat Salarial

Introducció. Els estudis sobre segmentació del mercat de treball s’han centrat tradicionalment en l’anàlisi de la mobilitat de diferents grups de treballadors o entre situacions laborals i tipus de feines, amb l’objectiu de detectar barreres parcials que donin lloc a un mercat segmentat.

En aquest treball, l’èmfasi es posa principalment en les característiques dels treballadors que ocupen diferents tipologies de llocs de treball, així com en la seva evolució en el temps, en un període caracteritzat per la reactivació del mercat de treball, entre 2014 i 2018.

Objectiu. L’objectiu es sistematitzar la diversitat de situacions laborals i les desigualtats existents al mercat de treball a Catalunya en termes de condicions, intensitat de treball i remuneracions, connectant-les tant a les característiques dels treballadors, com a les de l’entramat productiu i empresarial.

Així mateix, la dimensió temporal, que compren un període de forta reducció de l’atur, permet entendre els canvis en la composició, els i les remuneracions dels diferents grups o tipologies de llocs de treball.

Metodologia. En primer lloc, a partir de les microdades de l’Enquesta Quadriennal d’Estructura Salarial, duem a terme una anàlisi de clústers, per agrupar els diferents llocs de treball en conglomerats delimitats a partir de característiques amb un impacte directe en la desigualtat salarial: el salari per hora, la temporalitat, la parcialitat de la jornada de treball i la relació entre llocs de treball, així com el nivell de competències que exigeix aquella posició.

En segon lloc, s’hi examina la distribució d’aquests grups de llocs de treball per branques d’activitat, categories professionals i dimensions de les empreses, amb l’objectiu de relacionar les característiques dels llocs de treball amb trets estructurals del teixit productiu i el mercat laboral. En una tercera fase, analitzem qui ocupa aquests llocs de treball, posant èmfasi en la segregació i la sobrerepresentació en termes de gènere, nacionalitat, edat, considerant la incidència de variables com el nivell educatiu.

Finalment, estudiem l’evolució temporal del pes poblacional i les característiques en termes de composició i condicions laborals d’aquests segments en el període 2014-2018 i apuntem a fenòmens com cert retrocés de la segregació per gènere, la incorporació generalitzada de treballadors de nacionalitat no espanyola (molt esbiaixada cap als segments pitjor posicionats en la distribució salarial) i la cronificació en el temps de situacions laborals precàries.

El contrast entre ambdós períodes aporta una major comprensió als fenòmens de desigualtat salarial i permet entendre la segmentació mes enllà de la dualitat contractual i de les característiques productives dels assalariats (com experiència i formació). L’anàlisi temporal ens permet vincular els fenòmens de segmentació amb el model productiu i amb els mecanismes d’ajust d’un mercat de treball especialment volàtil.