Abstract

Seaport management environment has continually changed over the last few decades due to increasing external pressure for seaports to be more competitive, active, dynamic and growing sustainably. These changes have created the need to manage organisational effectiveness in order to monitor port performance and achieve organisational objectives. While organisational effectiveness has been well known in organisational management and important in port management, its application to the seaport sector is limited. This paper presents exploratory research into critical factors of Saudi Arabian seaports’ organisational effectiveness. A Delphi method was applied. Data were collected from a two-round survey of the Saudi Arabian seaports, and interviews of 43 senior staff from Saudi Arabian seaports. A mixed method combining quantitative and qualitative analysis was conducted. A total of thirty-one (31) factors from six different dimensions, namely human resource management, customer service, finance, operation, marketing, research & development, were identified to be influential to OE. The gathered data are no doubt important to seaports because only limited research has been conducted on the application of the organisational effectiveness concept to the seaport sector. Findings of this research regarding selecting and evaluating the most influential factors of OE are relevant to decision makers in managing seaport organisations. Document type: Article

Abstract

Aquest article analitza el paper del transport marítim i el sistema portuari en la competitivitat de la indústria catalana. Avalua la gestió portuària actual, els principals factors de competència i els efectes de les crisis internacionals per definir les perspectives futures del sector marítim i el desenvolupament econòmic de la indústria catalana.

Segons la literatura actual, el sector portuari està influenciat per dos factors principals: el funcionament del mercat exterior i el sistema de gestió portuària. En el primer cas, el creixement econòmic d'Àsia ha transformat el comerç internacional, augmentant la rellevància de la ruta Europa-Àsia a través del canal de Suez i el Mediterrani. Tot i els avantatges que pesenten els ports del sud d'Europa (estalvi de combustible i reducció del temps de viatge), el 75% de les mercaderies que passen pel canal de Suez tenen com a destinació als ports del nord d'Europa a causa de la feble connectivitat intermodal dels ports mediterranis. Per millorar la competitivitat, cal enfortir la xarxa terrestre, com el corredor mediterrani, i les connexions de transport marítim de curta distància. A més, en els últims anys, les cadenes de subministrament estan patint disrupcions inesperades com la crisi del coronavirus, el bloqueig del canal de Suez, la guerra entre Rússia i Ucraïna, i els atacs de pirates per la guerra a Israel, generant gran incertesa econòmica i portant a reavaluar les estratègies logístiques. En segon lloc, pel que fa a la gestió, el sistema portuari català segueix un model de governança pública. Per una banda, els ports de Barcelona i Tarragona estan gestionats pel govern espanyol a través de Puertos del Estado, mentre que la resta de ports del territori són gestionats per la Generalitat a través de Ports de la Generalitat. Tot i el procés de reforma espanyol cap a un sistema descentralitzat (Castillo-Manzano et al, 2008), els dos principals ports catalans, Barcelona i Tarragona, no han tingut un traspàs de competències clar sinó que s'ha incidit cap a un model de gestió centralitzat.

Aquest estudi té com a objectiu avaluar l'impacte de diverses reformes, així com les disrupcions externes que han afectat el sistema portuari i la indústria catalana en els darrers anys, a través d'una anàlisi descriptiu de l'evolució del tràfic portuari dels ports catalans, i principalment en els ports gestionats pel govern espanyol: Barcelona i Tarragona.

En primer lloc, s'analitzaran les reformes legislatives enfocades a millorar l'eficiència operativa, augmentar la competitivitat i fomentar la inversió privada, i el seu impacte en el tràfic de mercaderies, la connectivitat i la capacitat dels ports per atraure negocis. En segon lloc, s'avaluarà l'impacte de disrupcions externes que han alterat els fluxos comercials internacionals, creant desafiaments logístics i operatius per als ports catalans, i com aquests han respost per mantenir la continuïtat dels serveis. En tercer lloc, es compararà la competència entre els ports catalans i altres ports del Mediterrani i del nord d'Europa en termes de tràfic de mercaderies, costos operatius, eficiència i sostenibilitat, identificant fortaleses i debilitats. També es consideraran les polítiques de sostenibilitat i innovació tecnològica adoptades pels ports de Barcelona i Tarragona, essencials per a la competitivitat futura. Finalment, es presentaran recomanacions per a futures polítiques i estratègies per enfortir el sistema portuari català..

En conclusió, aquest estudi vol oferir una visió comprensiva de l'evolució del tràfic portuari dels ports catalans, avaluant l'impacte de les reformes, les disrupcions externes i les iniciatives de sostenibilitat i innovació tecnològica, amb l'objectiu final de proporcionar una base sòlida per a la presa de decisions i la planificació estratègica per als ports catalans en els pròxims anys.

Referències

Castillo-Manzano,J.I., Lopez-Valpuesta,L and Perez, J. (2008) “Economic analysis of the Spanish port sector reform during the 1990s”, Transportation Research Part A, 42, 1056-1063.