Abstract

Els darrers resultats de PISA han mostrat una forta davallada de les competències dels nens i nenes de 15 anys a la major part de països de la OCDE, tant a matemàtiques com a ciències i comprensió lectora. Aquest fet, ha posat en alerta a les autoritats educatives, que estan emprenent diferents tipus de reformes i posant en marxa diferents programes per tal de millorar els resultats educatius en els seus respectius països. Una qüestió en la qual els experts no acaben de posar-se d’acord és en relació a l’ús de noves tecnologies en la docència. L’evidència existent sobre aquesta qüestió no és del tot concloent, de manera que mentre alguns estudis mostren un impacte positiu en els resultats acadèmics i altres mostren un impacte negatiu (Tamim et al., 2011; Chauhan, 2017; Caroline et al., 2020). Aquesta evidència mostra que el seu impacte depèn del temps d’ús de les tecnologies i el tipus d’ús, sense que els resultats siguin concloents. L’objectiu d’aquest treball és estudiar aquesta qüestió en major detall, mirant de distingir els efectes de les noves tecnologies en els resultats educatius en funció de l’ús que se’n fa de les mateixes. Especialment, es pretén distingir entre l’efecte de la docència en noves tecnologies de l’efecte d’utilitzar les noves tecnologies en l’aprenentatge de les diferents matèries.

Per dur a terme l’anàlisi, aquest es basarà en les dades PISA 2021 i es durà a terme una anàlisi de regressió multinivell que relacioni els resultats en les competències de matemàtiques, ciències i comprensió lectora amb diferents variables de l’ús de la tecnologia a l’aula, docència en noves tecnologies i controlant per variables a nivell individual, classe i centre. Així, es pretén realitzar l’anàlisi a nivell espanyol i, si la mostra ho permet, a nivell català, permetent fent una anàlisi comparativa entre els dos. Els resultats d’aquest estudi permetran aportar més evidència de com gestionar l’ús de les tecnologies a les aules per tal de potenciar l’aprenentatge de l’alumnat.