Abstract

L’any 2000 la Divisió de Població de Nacions Unides, va publicar l’informe Replacement Migration: Is it A Solution to Declining and Ageing Populations?, on es realitzaven projeccions per a 10 diferents països i àrees desenvolupades (França, Alemanya, Itàlia, Japó, Corea, Federació russa, Regne Unit, Estats Units, Europa i Unió Europea), partint dels valors de 1995 fins a l’horitzó 2050, amb cinc diferents escenaris: l’evolució prevista a les projeccions oficials de Nacions Unides, l’evolució en absència de migracions, la migració necessària per mantenir el volum inicial de les poblacions, per mantenir la població en edat activa de 15 a 64 anys, per a mantenir la relació de dependència observada a l’any inicial. Aquest informe estava pensat per a relativitzar el paper de les migracions per contrarestar els efectes de l’envelliment de la població en el mercat de treball i, conseqüentment, en l’augment de la càrrega per al sistema de pensions. Malgrat les crítiques rebudes des de la demografia, l’informe va tenir un gran impacte en els mitjans de comunicació, aportant arguments tant a defensors de les migracions com a aquells que s’hi oposaven, que han arribat fins avui.

En la present comunicació ens proposem tres objectius: (1) Refer el mateix càlcul per a Catalunya, partint de les dades de 1995, mantenint el grup de referència per la població activa de 15-64 anys; (2) Actualitzar les projeccions amb les darreres dades disponibles corresponent a l’any 2023 fins el mateix horitzó 2050, amb el grup de població activa de 16 a 67 anys; i, 3) Fer una lectura crítica de la producció i difusió de les projeccions originals. En els dos primers exercicis es partirà per al primer supòsit de les projeccions de l’Idescat realitzades a l’any 1995 i les darreres de l’any 2022. El cas de Catalunya amb dos booms migratoris d’una especial intensitat (2000-2007 i 2026-2023), ens hauran de permetre, en primer lloc, reflexionar sobre la intel·lecció i comunicació dels resultats dels exercicis de previsió en matèria de migracions, en concret en l’impacte de les migracions en el mercat de treball i en l’estructura de la població, comparant els resultats dels primers vint anys del primer exercici 2000 a 2050 amb els efectius reals observats. En segon lloc, ens haurà de remetre als exercicis de projeccions i la validesa per al disseny de polítiques migratòries a partir, del segon exercici realitzat.