Abstract

Aquest treball pretén identificar l'impacte en l’economia catalana d'un triple repte en el context global i també algunes de les oportunitats que apareixen en el nou escenari. En primer lloc, la globalització, una de les tendències econòmiques clau dels últims 40 anys, està en crisi. Les causes son múltiples, des de l’esgotament del model inicial i la crisi d’una “hiperglobalització descontrolada”, fins a xocs externs de diversa naturalesa com el populisme econòmic, el proteccionisme, l’impacte de la Covid-19 en la reformulació de les cadenes de valor, o canvis en les aliances geoestratègiques i els conflictes armats. En el marc europeu aquest context de crisi, a més, ha dut a una profunda reflexió sobre la pròpia pervivència del projecte d’integració tal i com s’ha conegut fins ara. Conceptes com el d’autonomia estratègica, la seguretat econòmica i, més recentment, el gir geoeconòmic del mercat únic, s’han convertit en referències constants tant en policy papers de la Comissió Europea com en la producció científica (Miró, 2023 o Herranz-Surrallés et al., 2024). En aquest mateix sentit, el recent informe Letta, encarregat pel Consell Europeu a qui fou President del Consell de Ministres d'Itàlia, marcarà l’agenda política europea 20242029 i posa l’èmfasi en la necessitat de dotar al Mercat Únic de les capacitats necessàries per a atacar amb prou energia i visió estratègica la transició en l’actual moment d’incertesa. En l’actual escenari geopolític i geoeconòmic mundial, en el qual es juga qui liderarà les tecnologies de la quarta revolució industrial —intel·ligència artificial, 5G, internet de les coses, robòtica, etc.— seria un error llegir la pugna entre els Estats Units i la Xina exclusivament com una guerra comercial. El comerç hi és, certament, però els elements tecnològics i de lideratge i influència hi tenen un paper molt important. Fins a la data, Europa no hi és en aquesta competició i clarament va una passa per darrera d’Amèrica i Àsia en tecnologia.