Abstract

Aquest treball presenta els principals resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida per Catalunya (ECV) els darrers anys. L’ECV és una enquesta harmonitzada a nivell europeu que permet conèixer la renda bruta de les llars i també altres aspectes relacionats amb la pobresa, la desigualtat i l’exclusió social.

Després que amb la crisi econòmica es produís un fort increment de la taxa de risc de pobresa i un augment de la desigualtat en la distribució de la renda, els resultats per als anys 2015 i 2016 experimenten una millora, gràcies a la recuperació econòmica. En particular, la població en risc de pobresa a Catalunya ha passat d’un 20,9% l’any 2014 a un 19,2% el 2016, mentre que la desigualtat comença a millorar segons indicadors com la ràtio S80/S20 o l’índex de Gini. Els ingressos de la població han crescut i destaca la millora significativa de dos dels components de la taxa AROPE: la taxa de persones que viuen en llars amb baixa intensitat de treball (BIT), i la taxa de persones amb privació material severa (PMS). No obstant això, les repercussions negatives de la recessió encara són profundes, amb l’existència de col·lectius especialment vulnerables a la pobresa, com ara els menors de 16 anys, les llars monoparentals, els immigrants i els aturats de llarga durada.

Cal tenir en compte que, amb la crisi econòmica, els indicadors de pobresa i de desigualtat es van deteriorar de manera acusada, en bona mesura degut al dràstic ajust al mercat de treball, que va conduir a màxims en la taxa d’atur. A més, en la segona fase de la recessió- amb la crisi del deute públic a la zona euro-, es va produir un ajust fiscal molt significatiu, que va limitar el marge de maniobra. Amb la recuperació econòmica, el panorama ha començat a millorar, però d’una manera moderada: encara existeixen greus problemes estructurals (com l’atur de llarga durada), i al mateix temps la nova ocupació creada presenta unes condicions salarials més desfavorables que en el període previ a la crisi  – i sovint amb situacions laborals força vulnerables, com ara l’augment de formes de treball com el temps parcial involuntari, o la contractació per empreses multiservei.

Abstract

La sèrie homogènia de l’Enquesta de condicions de vida (ECV) ja té un recorregut de 10 anys, i ja es disposa d’un període de referència que cobreix la dècada 2013-2023, fet que permet comprovar l’evolució de la renda i de la desigualtat des de la recuperació de la crisi financera fins avui, passant per la crisi sanitària del 2020.

Hi ha diferents factors que condicionen la millora en termes de renda disponible, però un dels més importants, i que justifica el present treball, és el de l’edat. En el document s’analitza l’evolució de la renda per tres grups d’edat: el dels menors de 16 anys, el dels joves de 16 a 39 anys i, finalment, el de les persones més grans de 64 anys. Aquesta anàlisi per edats s’abordarà també per un altre dels components de la taxa AROPE: la taxa de privació material severa (PMS).

Així doncs, s’observa una evolució molt diferent de la renda en funció de la franja d’edat. Entre els anys 2013 i 2023, l’augment de la renda de les persones joves (16-39) en termes reals va ser del 8,9 %, mentre que la de les persones més grans de 64 anys va ser del 17,2 %. En aquesta anàlisi no es pot obviar el fet que la principal font d’ingressos de les persones 16-39 és la salarial, mentre que la de les persones grans la principal font d’ingressos és la de les pensions.

Un altre indicador d’anàlisi és la Taxa de risc de pobresa (TRP), que mostra les persones amb ingressos inferiors al 60 % de la mediana de la distribució, ens indica diferències importants pel que fa a l’edat. Així doncs, mentre que les persones grans presenten una TRP del 14,2 %, per als menors de 16 és del 27,1 %. En aquest punt el treball mostrarà una reflexió sobre la metodologia EU-SILC, que no té en compte determinats suports a la infància que es materialitzen en espècie, i com aquest fet podria sobreestimar la pobresa infantil.

Finalment, s’analitza la taxa PMS en funció dels tres trams d’edat estudiats, amb la qual es pot comprovar l’elevat grau de benestar relatiu de les persones grans, que contrasta amb unes taxes de PMS més elevades pel que fa a les persones més joves: entre els joves 16-29, la taxa PMS va ser de l’11,1 % el 2023, mentre que per als majors de 64 anys va ser del 4,1 %. Altre cop, aquest fet no es pot desvincular de la pèrdua de poder adquisitiu, així com la vinculació amb el seu habitatge, amb un predomini de la propietat pel que fa a les persones grans, i del lloguer pel que fa als més joves.

Abstract

Aquest treball presenta els principals resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida per Catalunya (ECV) els darrers anys. L’ECV és una enquesta harmonitzada a nivell europeu que permet conèixer la renda bruta de les llars i també altres aspectes relacionats amb la pobresa, la desigualtat i l’exclusió social.

Després que amb la crisi econòmica es produís un fort increment de la taxa de risc de pobresa i un augment de la desigualtat en la distribució de la renda, els resultats per als anys 2015 i 2016 experimenten una millora, gràcies a la recuperació econòmica. En particular, la població en risc de pobresa a Catalunya ha passat d’un 20,9% l’any 2014 a un 19,2% el 2016, mentre que la desigualtat comença a millorar segons indicadors com la ràtio S80/S20 o l’índex de Gini. Els ingressos de la població han crescut i destaca la millora significativa de dos dels components de la taxa AROPE: la taxa de persones que viuen en llars amb baixa intensitat de treball (BIT), i la taxa de persones amb privació material severa (PMS). No obstant això, les repercussions negatives de la recessió encara són profundes, amb l’existència de col·lectius especialment vulnerables a la pobresa, com ara els menors de 16 anys, les llars monoparentals, els immigrants i els aturats de llarga durada.

Cal tenir en compte que, amb la crisi econòmica, els indicadors de pobresa i de desigualtat es van deteriorar de manera acusada, en bona mesura degut al dràstic ajust al mercat de treball, que va conduir a màxims en la taxa d’atur. A més, en la segona fase de la recessió- amb la crisi del deute públic a la zona euro-, es va produir un ajust fiscal molt significatiu, que va limitar el marge de maniobra. Amb la recuperació econòmica, el panorama ha començat a millorar, però d’una manera moderada: encara existeixen greus problemes estructurals (com l’atur de llarga durada), i al mateix temps la nova ocupació creada presenta unes condicions salarials més desfavorables que en el període previ a la crisi  – i sovint amb situacions laborals força vulnerables, com ara l’augment de formes de treball com el temps parcial involuntari, o la contractació per empreses multiservei.

Abstract

Aquest treball utilitza les dades més recents de la mostra catalana de l’Enquesta de Condicions de Vida per a documentar la incidència i la intensitat de la pobresa monetària a Catalunya i la seva evolució al llarg dels últims anys. Per tal de caracteritzar la pobresa de forma àmplia, informem sobre la pobresa relativa i la pobresa ancorada en un moment del temps. Per a descobrir qui són els col·lectius especialment afectats per la pobresa, descrivim la pobresa per grups poblacionals definits per l’edat, el gènere o la situació laboral. Finalment, analitzem la pobresa a Catalunya des d’una perspectiva comparada, en relació als països del nostre entorn. D’aquesta forma contribuïm a actualitzar l’anàlisi sobre la pobresa monetària i la seva composició a Catalunya.

Abstract

per al ”IV Congrés d’Economia i Empresa: Eix 5. Sostenibilitat de les polítiques públiques” Anna Monreal i Prat Generalitat de Catalunya, Departament d’Economia i Hisenda, Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica La sèrie homogènia de l’Enquesta de condicions de vida (ECV) ja té un recorregut de 10 anys, i ja es disposa d’un període de referència que cobreix la dècada 2013-2023, fet que permet comprovar l’evolució de la renda i de la desigualtat des de la recuperació de la crisi financera fins avui, passant per la crisi sanitària del 2020. Hi ha diferents factors que condicionen la millora en termes de renda disponible, però un dels més importants, i que justifica el present treball, és el de l’edat. En el document s’analitza l’evolució de la renda per tres grups d’edat: el dels menors de 16 anys, el dels joves de 16 a 39 anys i, finalment, el de les persones més grans de 64 anys. Aquesta anàlisi per edats s’abordarà també per un altre dels components de la taxa AROPE: la taxa de privació material severa (PMS). Així doncs, s’observa una evolució molt diferent de la renda en funció de la franja d’edat. Entre els anys 2013 i 2023, l’augment de la renda de les persones joves (16-39) en termes reals va ser del 8,9 %, mentre que la de les persones més grans de 64 anys va ser del 17,2 %. En aquesta anàlisi no es pot obviar el fet que la principal font d’ingressos de les persones 16-39 és la salarial, mentre que la de les persones grans la principal font d’ingressos és la de les pensions. Un altre indicador d’anàlisi és la Taxa de risc de pobresa (TRP), que mostra les persones amb ingressos inferiors al 60 % de la mediana de la distribució, ens indica diferències importants pel que fa a l’edat. Així doncs, mentre que les persones grans presenten una TRP del 14,2 %, per als menors de 16 és del 27,1 %. En aquest punt el treball mostrarà una reflexió sobre la metodologia EU-SILC, que no té en compte determinats suports a la infància que es materialitzen en espècie, i com aquest fet podria sobreestimar la pobresa infantil. Finalment, s’analitza la taxa PMS en funció dels tres trams d’edat estudiats, amb la qual es pot comprovar l’elevat grau de benestar relatiu de les persones grans, que contrasta amb unes taxes de PMS més elevades pel que fa a les persones més joves: entre els joves 16-29, la taxa PMS va ser de l’11,1 % el 2023, mentre que per als majors de 64 anys va ser del 4,1 %. Altre cop, aquest fet no es pot desvincular de la pèrdua de poder adquisitiu, així com la vinculació amb el seu habitatge, amb un predomini de la propietat pel que fa a les persones grans, i del lloguer pel que fa als més joves.