Trade in Zimbabwe: Changing Incentives to Enhance Competitiveness
Abstract
In Zimbabwe trade has been a driver of economic growth, rising incomes, and progressive empowerment of Zimbabweans through rising standards of living and the promise of better jobs. Since 1980, through good years and bad years, increases in exports have been positively associated with increases in national income. Zimbabwe's location and resource base, together with a low-cost but relatively well educated labor force, have endowed it with a naturally high trade ratio built on a diversified base that facilitates using trade as an engine of growth. While trade volumes have rebounded smartly from the deep recession of 2007-2008, these do not offset other worrisome longer-term trends: 1) export growth during the last decade has been lackluster and failed to drive high growth; 2) agricultural exports, other than tobacco, have lost their once dominant role in the region, and are no longer a source of diversification; 3) manufacturing has withered in a continuing secular decline; and 4) Zimbabwe's export basket has become less diversified and more dependent on a narrow range of mineral and, to a lesser extent, agricultural products. In short, exports have become less diversified, less-technologically sophisticated, and less labor-intensive, and ever more dependent on a few large mining activities to provide foreign exchange and employment. This report traces the roots of this poor performance to several policy issues: poor predictability of macroeconomic policy and economic governance has created an unfavorable climate for private investment and trade; a tariff structure that dampens export profitability; industrial policies (indigenization policy in particular) that undermine investor confidence and inhibits private investment; and finally, competition-limiting policies toward services that limit connectivity of Zimbabweans and raise trade costs. The good news arising from the study is that the remedies for these policy shortcomings lie in Zimbabwean hands. If the government were to adopt reforms that reconfigure economy-wide incentives and trade and industrial policies, it could promote sustained growth, economic diversification and empowerment of poor people. Document type: BookAbstract
In Zimbabwe trade has been a driver of economic growth, rising incomes, and progressive empowerment of Zimbabweans through rising standards of living and the promise of better jobs. Since 1980, through good years and bad years, increases in exports have been positively associated [...]
1- read
Empreses, institucions, geopolítica [Eix 3: La musculatura del sistema empresarial català]
Abstract
Objectiu
L’objectiu de la Comunicació es: (1) identificar i sintetitzar les bases actuals de les principals polítiques empresarials i industrials promogudes per la UE, Estats Units, organismes internacionals i governs català i espanyol, i constatar la seva aplicació la realitat del sistema productiu català; i (2) analitzar en quina mesura aquesta acció institucional pot influir en la millora de les dimensions de les empreses del sistema productiu català.
Plantejament
La petita dimensió relativa de les empreses catalanes (com de Espanya, Itàlia i altres països mediterranis) es un dels aspectes que es mencionen com una de les causes del feble creixement de la productivitat del sistema la última dècada. En la mesura que la dimensió recull característiques competitives de les empreses, constitueix un paràmetre d’interès.
Les capacitats empresarials, la seva productivitat i competitivitat, depenen de diversos factors però, en primer lloc, de la qualificació de les persones, i en segon lloc de l’entorn institucional del que aquest treball s’ocupa. Altre factor destacable son les pertorbacions o “shocks” que l’entorn global projecte sobre els sistemes productius.
Alguns shocks recents sobre la economia global provenen de la lluita geoestratègica i militar, en primer lloc, però també d’altres desenvolupaments com: (a) la concentració de poder en les grans plataformes tecnològiques; (b) les transformacions dels sistemes financers; i (c) l’acció dels grans inversors globals de capital privat que influeixen en la gestió de les empreses. L’enfrontament geoestratègic dona lloc a la disrupció de les cadenes de circulació d’inputs, i la resultant recomposició dels sectors productius. Y, sobretot, que els països occidentals volen recuperar el control d’una indústria en bona part transferida a Xina.
Iniciatives internacionals
Front al ampli escenari obert tant la OCDE com la Comissió Europea han intensificat el seu interès i les seves propostes per la millora de la qualitat i potència del conjunt d’empreses que han de operar en l’actual i futur terreny productiu i de relacions internacionals. Tant l’estructura empresarial com la composició sectorial serà afectada d’una manera o altre. Estats Units ha adoptat un conjunt de mesures de política industrial, que fins fa poc descartava i, per tant, els països europeus segueixen la iniciativa. D’altre banda, tant Estats Units com França, Alemanya i altres països europeus apunten la intenció de reforçar l’ indústria militar. Tècnicament seria una bona base de recuperació d’un sector manufacturer intensiu en recerca i coneixements. Socialment significaria el retorn del trade-off “guns or butter”.
Enfoc i resultat esperat
Aquest treball utilitza tres instruments principals d’anàlisi: primer, articles acadèmics; segon, publicacions rellevants de blogs, think tanks, i publicacions econòmiques nacionals i internacionals; i tercer, bases de dades de la OCDE, UE, Eurostat, INE, Idescat, Generalitat i altres publicacions governamentals i organismes internacionals. Finalment s’intenta valorar el grau d’ajust entre els instruments emprats pels governs i l’objectiu de millorar les dimensions empresarials com a element per adquirir competitivitat internacional.
Abstract
Objectiu
L’objectiu de la Comunicació es: (1) identificar i sintetitzar les bases actuals de les principals polítiques empresarials i industrials promogudes per la UE, Estats Units, organismes internacionals i governs català [...]
- 0
- read
Abstract
Objectiu
L’objectiu de la Comunicació es: (1) identificar i sintetitzar les bases actuals de les principals polítiques empresarials i industrials promogudes per la UE, Estats Units, organismes internacionals i governs català i espanyol, i constatar la seva aplicació la realitat del sistema productiu català; i (2) analitzar en quina mesura aquesta acció institucional pot influir en la millora de les dimensions de les empreses del sistema productiu català.
Plantejament
La petita dimensió relativa de les empreses catalanes (com de Espanya, Itàlia i altres països mediterranis) es un dels aspectes que es mencionen com una de les causes del feble creixement de la productivitat del sistema la última dècada. En la mesura que la dimensió recull característiques competitives de les empreses, constitueix un paràmetre d’interès.
Les capacitats empresarials, la seva productivitat i competitivitat, depenen de diversos factors però, en primer lloc, de la qualificació de les persones, i en segon lloc de l’entorn institucional del que aquest treball s’ocupa. Altre factor destacable son les pertorbacions o “shocks” que l’entorn global projecte sobre els sistemes productius.
Alguns shocks recents sobre la economia global provenen de la lluita geoestratègica i militar, en primer lloc, però també d’altres desenvolupaments com: (a) la concentració de poder en les grans plataformes tecnològiques; (b) les transformacions dels sistemes financers; i (c) l’acció dels grans inversors globals de capital privat que influeixen en la gestió de les empreses. L’enfrontament geoestratègic dona lloc a la disrupció de les cadenes de circulació d’inputs, i la resultant recomposició dels sectors productius. Y, sobretot, que els països occidentals volen recuperar el control d’una indústria en bona part transferida a Xina.
Iniciatives internacionals
Front al ampli escenari obert tant la OCDE com la Comissió Europea han intensificat el seu interès i les seves propostes per la millora de la qualitat i potència del conjunt d’empreses que han de operar en l’actual i futur terreny productiu i de relacions internacionals. Tant l’estructura empresarial com la composició sectorial serà afectada d’una manera o altre. Estats Units ha adoptat un conjunt de mesures de política industrial, que fins fa poc descartava i, per tant, els països europeus segueixen la iniciativa. D’altre banda, tant Estats Units com França, Alemanya i altres països europeus apunten la intenció de reforçar l’ indústria militar. Tècnicament seria una bona base de recuperació d’un sector manufacturer intensiu en recerca i coneixements. Socialment significaria el retorn del trade-off “guns or butter”.
Enfoc i resultat esperat
Aquest treball utilitza tres instruments principals d’anàlisi: primer, articles acadèmics; segon, publicacions rellevants de blogs, think tanks, i publicacions econòmiques nacionals i internacionals; i tercer, bases de dades de la OCDE, UE, Eurostat, INE, Idescat, Generalitat i altres publicacions governamentals i organismes internacionals. Finalment s’intenta valorar el grau d’ajust entre els instruments emprats pels governs i l’objectiu de millorar les dimensions empresarials com a element per adquirir competitivitat internacional.
Abstract
Objectiu
L’objectiu de la Comunicació es: (1) identificar i sintetitzar les bases actuals de les principals polítiques empresarials i industrials promogudes per la UE, Estats Units, organismes internacionals i governs català [...]
- 0
- read
L’economia catalana en el context global:
Abstract
Aquest treball pretén identificar l'impacte en l’economia catalana d'un triple repte en el context global i també algunes de les oportunitats que apareixen en el nou escenari. En primer lloc, la globalització, una de les tendències econòmiques clau dels últims 40 anys, està en crisi. Les causes son múltiples, des de l’esgotament del model inicial i la crisi d’una “hiperglobalització descontrolada”, fins a xocs externs de diversa naturalesa com el populisme econòmic, el proteccionisme, l’impacte de la Covid-19 en la reformulació de les cadenes de valor, o canvis en les aliances geoestratègiques i els conflictes armats. En el marc europeu aquest context de crisi, a més, ha dut a una profunda reflexió sobre la pròpia pervivència del projecte d’integració tal i com s’ha conegut fins ara. Conceptes com el d’autonomia estratègica, la seguretat econòmica i, més recentment, el gir geoeconòmic del mercat únic, s’han convertit en referències constants tant en ''policy papers'' de la Comissió Europea com en la producció científica (Miró, 2023 o Herranz-Surrallés et al., 2024). En aquest mateix sentit, el recent ''informe Letta, ''encarregat pel Consell Europeu a'' ''qui fou President del Consell de Ministres d'Itàlia, marcarà l’agenda política europea 2024-2029 i posa l’èmfasi en la necessitat de dotar al Mercat Únic de les capacitats necessàries per a atacar amb prou energia i visió estratègica la transició en l’actual moment d’incertesa. En l’actual escenari geopolític i geoeconòmic mundial, en el qual es juga qui liderarà les tecnologies de la quarta revolució industrial —intel·ligència artificial, 5G, internet de les coses, robòtica, etc.— seria un error llegir la pugna entre els Estats Units i la Xina exclusivament com una guerra comercial. El comerç hi és, certament, però els elements tecnològics i de lideratge i influència hi tenen un paper molt important. Fins a la data, Europa no hi és en aquesta competició i clarament va una passa per darrera d’Amèrica i Àsia en tecnologia. En segon lloc, i amb punts de connexió amb aquest fenomen, els debats entorn a la política industrial i intervenció dels governs en l’activitat de les empreses s’han reactivat últimament (De Ville, 2023, Di Carlo i Schmitz, 2023; Rodrik 2004, 2022; BCE 2023; Xifré 2023). D’alguna manera, com anunciava també recentment el President Macron en el seu discurs a la Sorbona, la Unió Europea i els seus Estats Membres han de valorar fins a quin punt s’han d’ajustar les regles del comerç internacional, la competència dels mercats i la intervenció pública en sectors estratègics en un entorn tan canviant. En qualsevol cas, la idea dels anys 80 i 90 que la indústria no importava o no importava prou es veu ara clarament superada pels fets. Les qüestions relatives als objectius més desitjables i els instruments més apropiats per “coordinar” o “orientar” el teixit productiu han guanyat en importància en el debat públic, en part per les mateixes raons que la globalització està en crisi. En altres paraules, perquè hi ha massa àmbits en els quals la política econòmica correcta segueix sent necessària i fa la diferència. En aquest sentit, recentment el BCE identificava les següents interdependències de les economies europees a les quals les polítiques industrials han de fer front: comercials, energètiques, en matèries primeres, digitals, financeres, migratòries i relacionades amb el mercat laboral (BCE 2023). Un plantejament solvent de les possibilitats de fer política industrial a Catalunya també hauria de tenir ben presents aquestes interdependències. Finalment, en tercer lloc, Catalunya com tots el països o jurisdiccions que formen part de la UE no té competència exclusiva sobre aquest entramat de polítiques que acaben contribuint a la configuració del Mercat Únic, com son la comercial, la industrial o la de competència. Ara bé, això no vol dir que Catalunya no pugui actuar, a diversos nivells i en diversos fronts, per millorar la competitivitat exterior de les seves empreses i facilitar que participin activament dels fluxos internacionals d'inversions. Per tal d'aconseguir aquests objectius, el teixit econòmic i les administracions catalanes haurien d'entendre i participar adequadament en les dinàmiques institucionals de la UE que li siguin rellevants. Catalunya va jugar un paper destacat entre les economies del Sud d’Europa en el moment de la primera revolució industrial. Després, al s. XX va consolidar una base industrial i exportadora notable. Fins i tot en l’actualitat, per sobre dels debats i les mancances, segueix sent una economia amb una potència exportadora que fa que més duna quarta part de les exportacions espanyoles soguin catalanes. Consolidar aquest marc productiu els propers anys passa per aprofitar les oportunitats del nou entorn, tant si la globalització va a la baixa com alguns proclamen, som si senzillament s’està redefinint com diuen altres.
Abstract
Aquest treball pretén identificar l'impacte en l’economia catalana d'un triple repte en el context global i també algunes de les oportunitats que apareixen en el nou escenari. En primer lloc, la globalització, una de les tendències econòmiques [...]
- 0
- read