Abstract

El present estudi presenta una primera aproximació a una avaluació socioeconòmica del Turisme a Catalunya. Com a metodologia, es segueix l’anàlisi cost-benefici (ACB) que és un instrument que té com a objecte avaluar polítiques públiques i projectes d'inversió des del punt de vista de les necessitats de la societat, i permetre així establir prioritats a l'hora de prendre decisions. Així, l’ACB consisteix en quantificar, en termes monetaris, els beneficis i els costos que comporta sobre el conjunt de la societat el turisme. Per tant, un benefici o un cost del turisme, no és només allò que produeix un guany monetari, sinó tot el que millora o empitjora el benestar (externalitats negatives o positives). Recopilant informació de fons de dades diverses així com d’estudis previs de la literatura científica turística l’estudi pretén donar indicacions per realitzar una avaluació ( en termes monetaris) no només els beneficis i costos econòmics sinó també aspectes com els beneficis per la imatge de la destinació catalana o els costos d’un volum de turisme excessiu en determinats punts turístics. En aquest sentit, s’avalua la taxa turística com a instrument fiscal que serveixi, no només per obtenir ingressos recaptatoris sinó per corregir externalitats negatives. Finalment, tan l’avaluació econòmica com la política turística i fiscal està influenciada pel fenomen de l’economia col·laborativa (Airbnb, Uber...). El treball acaba amb una discussió de les principals implicacions d’aquesta avaluació econòmica, especialment en termes de política turística.

Abstract

L’objectiu de la ponència és proposar el disseny d’un sistema fiscal integral que doni respostes als grans reptes de futur com són l’augment de la desigualtat, la sostenibilitat de l’estat del benestar, la lluita contra el canvi climàtic, la globalització, la digitalització i l’evasió i frau fiscal. Es planteja un sistema fiscal on, a banda d’una reformulació dels principals impostos per a que assoleixin amb la màxima eficàcia els objectius recaptatoris i redistributius, hi juguen un paper important els impostos més innovadors que tenen per missió corregir les fallades de mercat com són les externalitats negatives d’àmbit mediambiental, sanitari, social i econòmic.

Abstract

El present estudi presenta una primera aproximació a una avaluació socioeconòmica del Turisme a Catalunya. Com a metodologia, es segueix l’anàlisi cost-benefici (ACB) que és un instrument que té com a objecte avaluar polítiques públiques i projectes d'inversió des del punt de vista de les necessitats de la societat, i permetre així establir prioritats a l'hora de prendre decisions. Així, l’ACB consisteix en quantificar, en termes monetaris, els beneficis i els costos que comporta sobre el conjunt de la societat el turisme. Per tant, un benefici o un cost del turisme, no és només allò que produeix un guany monetari, sinó tot el que millora o empitjora el benestar (externalitats negatives o positives). Recopilant informació de fons de dades diverses així com d’estudis previs de la literatura científica turística l’estudi pretén donar indicacions per realitzar una avaluació ( en termes monetaris) no només els beneficis i costos econòmics sinó també aspectes com els beneficis per la imatge de la destinació catalana o els costos d’un volum de turisme excessiu en determinats punts turístics. En aquest sentit, s’avalua la taxa turística com a instrument fiscal que serveixi, no només per obtenir ingressos recaptatoris sinó per corregir externalitats negatives. Finalment, tan l’avaluació econòmica com la política turística i fiscal està influenciada pel fenomen de l’economia col·laborativa (Airbnb, Uber...). El treball acaba amb una discussió de les principals implicacions d’aquesta avaluació econòmica, especialment en termes de política turística.

Abstract

L’objectiu de la ponència és proposar el disseny d’un sistema fiscal integral que doni respostes als grans reptes de futur com són l’augment de la desigualtat, la sostenibilitat de l’estat del benestar, la lluita contra el canvi climàtic, la globalització, la digitalització i l’evasió i el frau fiscal. Es planteja un sistema fiscal on, a banda d’una reformulació dels principals impostos per a que assoleixin amb la màxima eficàcia els objectius recaptatoris i redistributius, hi juguen un paper important els impostos més innovadors que tenen per missió corregir les fallades de mercat com són les externalitats negatives de caràcter mediambiental, sanitari, social i econòmic.

Abstract

En aquest treball presentem una anàlisi de la càrrega efectiva de l’Impost sobre el Patrimoni (IP) a Catalunya, utilitzant les dades individuals d’autoliquidacions corresponents a l’any 2022. La principal novetat de la nostra anàlisi és el càlcul de diferents indicadors per trams de patrimoni total net, a fi d’avaluar la progressivitat de l’IP a la pràctica.

En les memòries anuals sobre l’IP per als exercicis 2012-2016 publicades pel Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat es feia una anàlisi semblant a la nostra, però centrant-se en la incidència de l’impost per trams de base imposable.2 L’existència de béns i drets que estan exempts de l’IP i que, com veurem més avall, representen en molts casos una part substancial del patrimoni de molts contribuents fa que la base imposable (que inclou només els béns i drets no exempts) sigui una mesura molt imperfecta de la capacitat econòmica d’un individu. És per això que preferim analitzar la càrrega que suposa l’IP en relació al patrimoni, incloent en aquest tots els béns i drets dels que és titular un individu, exempts o no.

Creiem que els resultats que es presenten més avall són molt reveladors, i posen en evidència la important distorsió que suposa l’existència de les exempcions esmentades, així com d’un límit màxim a la quota íntegra en combinació amb l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). La magnitud d’aquestes distorsions neutralitza a la pràctica la progressivitat teòrica de l’impost, i ens permet concloure que l’aplicació de l’IP a Catalunya té elements regressius importants difícilment compatibles amb els principis d’igualtat, justícia i progressivitat que haurien de caracteritzar qualsevol sistema tributari modern.

A través de simulacions del que anomenem proposta Zucman, mostrem que l’actual recaptació de l’IP a Catalunya podria mantenir-se o fins i tot ampliar-se si s’eliminessin les exempcions i el topall a la quota íntegra, augmentant el mínim de patrimoni exempt i reduint significativament els elevats tipus marginals actuals.

El treball està estructurat de la següent manera. A la secció 1 presentem una breu introducció a l’IP, posant èmfasi en dues distorsions potencials que caracteritzen el seu disseny: els béns i drets exempts i el límit màxim a la quota íntegra. La secció 2 resumeix mitjançant alguns estadístics les característiques de les dades utilitzades. La secció 3 presenta els principals resultats del nostre treball relatius a la incidència de l’IP per trams de patrimoni. A la secció 4 analitzem l’heterogeneïtat en la incidència de l’impost entre individus amb patrimonis semblants. La secció 5 presenta estimacions de recaptació de l’IP sota un disseny alternatiu que elimina les distorsions actuals. La secció 6 conclou.