Abstract

Justificació: Amb el RD 244/2019 de 5 d’abril es va obrir la porta a poder compartir energia autogenerada entre punts de generació i de consum que complissin determinades condicions, i popularment es va començar a parlar de Comunitats Energètiques, tot i que aquesta figura no existís a l’ordenament jurídic espanyol. Des d’aquella data i fins ara s’han desenvolupat moltes experiències reals amb diferents tipus de lideratge i de governança, mentre s’està a l’espera de la transposició de les dos Directives que les regulen. Diverses entitats, generalment ajuntaments quan la iniciativa és pública i cooperatives de consum quan la iniciativa és privada, han espremut el RDL 244/2019 per fer aproximacions al que seran les futures Comunitats d’Energies Renovables o Comunitats Ciutadanes d’Energia.

Interès: Les Comunitats Energètiques o les figures que les substitueixin, que apareixen a dos Directives Europees que havien de ser transposades abans del 31 de desembre de 2020, son un element molt important de la transició energètica, però també del canvi social que requereixen a nivell d’implicació ciutadana. La Transició Energètica necessita els volums que han de proporcionar grans parcs solars i eòlics, també de petits per adaptar-se a les  peculiaritats de l’orografia de Catalunya, i també necessita teulades que facilitin nivells d’inversió assolibles per la ciutadania per tal que sigui protagonista o, com demana la Comissió Europea, que situïn la ciutadania al centre de la Transició Energètica.

Objectius: Recopilar les lliçons apreses des d’abril del 2019, tant a nivell tècnic i legal com sociològic, i projectar-les a les figures de la Comunitat d’Energies Renovables, i a la Comunitat Ciutadana d’Energia, o a la integració de totes dues, segons es reflectia a l’esborrany de RD que el MITECO va posar a informació pública  al mes d’abril de 2023 i del que no hi ha hagut més notícies. Un cop superades les dificultats del dos primers anys, on la lentitud de les distribuïdores elèctriques i el seu desinterès van provocar una situació de bloqueig que només es va solucionar amb denúncies a la CNMC. Superats aquests entrebancs, la nova frontera és la motivació de la ciutadania i de l’empresariat per participar en aquestes noves entitats.

Resultats i conclusions: Aprofitant l’experiència acumulada els darrers anys, es vol projectar cap al futur tenint en compte la redacció de les diverses figures jurídiques contingudes a la Directiva de Normes Comuns del Mercat Elèctric Intern (2019/944) i la Directiva d’Energies Renovables (2018/2001) i entendre els canvis socials necessaris per garantir l’empoderament de la ciutadania a l’hora de liderar un nou paradigma energètic, basat en canvis a nivell social i digital. No és suficient oferir la possibilitat de participar, sinó que cal buscar el lideratge per tal que el canvi sigui sostingut en el temps.