Abstract

La rèplica a Catalunya del treball que Frey i Osborne van fer per a l’economia nord-americana l’any 2017 estima que el 35% dels llocs de treball existents en l’actualitat a la nostra economia tenen una alta probabilitat de ser automatitzats a mitjà termini. Paral·lelament, a partir del treball que Vogler-Ludwig, Dull i Kriechel van fer per a Alemanya l’any 2016 s’estima que l’economia catalana veurà un augment de la seva ocupació degut a la digitalització de 13.000 persones fins l’any 2030, amb diferències de signe entre els resultats de la indústria i dels serveis. Aquest resultat permet desdramatitzar l’impacte laboral de la indústria 4.0 a Catalunya i s’oposa a la idea de que la digitalització s’hagi de traduir en importants pèrdues d’ocupació agregada.

Abstract

En els darrers temps el sector financer està vivint la irrupció de nous actors que estan ocupant part del l’espai tradicional de la banca formal: les fintechs. A dia d’avui, les fintechs tenen un cost operatiu molt menor que la banca, doncs no suporten el pes d’una gran infraestructura d’oficines ni d’un tractament rigorós per part del regulador. La banca formal, en canvi, treu profit del seu elevat coneixement dels clients i d’un accés molt més barat als diners, gràcies a la política monetària del Banc Central Europeu. Actualment, però sembla que la situació podria començar a canviar equilibrant en part les condicions. Què passarà llavors? Aquest paper analitza el rol de banca i fintechs, així com quina podria ser la relació entre elles: competència, compres, fusions? 

Abstract

La finalitat d’aquest treball és presentar els resultats obtinguts en el marc del projecte europeu: Digital Missions for Care Social Economy's Resilience (DIMCARE :SMP-COSME-2021-RESILIENCE 101074115-DIMCARE). L’objectiu del projecte, entre d’altres, és analitzar i concloure sobre el nivell de digitalització assolit per les organització socials que desenvolupen la seva activitat en el sector de la cura de persones. L’anàlisi es farà a tres països: Croacia (Varazdin), Espanya (Mataró) e Italia (Prato). En el projecte hi ha participat la Universitat Pompeu Fabra que, juntament amb Barcelona Social Business City, ha liderat el projecte. Els altres participants han estat la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró, Polo Universitario di Prato, Ajuntament de Prato, Universitat de Zagreb (Faculty of Organisation and Informatics) i el Varazdin County. En aquest treball ens centrarem en els resultats obtinguts a Mataró.

La metodologia utilitzada per l’anàlisi ha estat tant qualitativa (entrevistes en profunditat) com quantitativa (qüestionaris enviats per correu). Els resultats permeten concloure que, tot i que les empreses mostren interès en el procés de digitalització, encara hi ha molt camí per recórrer. En aquest camí és molt important el desenvolupament de polítiques públiques que fomentin la digitalització de les empreses de l’economia social.

L’estudi és una contribució a la promoció del procés de digitalització en les organitzacions socials que es dediquen a la cura de les persones i els avantatges de la seva implementació. Des de el punt de vista de la l’organització, la digitalització incrementa l'eficiència dels processos i dels serveis. Des del punt de vista dels usuaris, la digitalització té una funció de prevenció, incrementa l'accés de les persones als serveis a i, per tant, incrementa la qualitat de vida dels usuaris. En resum, la digitalització contribueix a fer més igualitària i inclusiva a la societat; per tant han de ser objecte del desenvolupament de polítiques públiques.