Abstract

• L’economia del s. XXI és l’economia de les ciutats, l’economia urbana

• A les ciutats es concentra cada cop més el gruix de la producció i del consum

• A les ciutats és on genera la innovació i on s’originen i es contrasten les tendències del consum que seran hegemòniques en un futur immediat

• L’economia de les ciutats es basa en els serveis

• Els serveis penetren i esdevenen hegemònics en tota la cadena de valor, inclosa la indústria

• El contingut físic de qualsevol mercaderia cada vegada representa una paret menor dels costos de producció. La resta són afegits immaterials, són serveis

• A les economies desenvolupades, la possessió de béns materials passa a un segon terme entre les preferències dels consumidors i aquests es centren en l’adquisició de serveis, per als que no hi ha sostre evident

• La tendència creixent de substituir com a objectiu de consum la propietat dels béns duradors per l’ús reforça el component de servei del consum (servitització)

• Les preferències dels consumidors no obeeixen només a raons objectives, sinó que tenen una gran dosi de subjectivitat, a vegades en contradicció amb l’estricta racionalitat econòmica

• La integració vertical atorga a la logística i la comercialització un paper determinant en la funció de producció

• L’economia urbana incorpora com a variable determinant l’espai, el seu rang urbà, el seu ús i la seva accessibilitat

• L’espai urbà cada vegada és més cobejat per tota mena d’usos

• L’ús de l’espai urbà esdevé una mercaderia especialment rellevant a causa dels turisme de ciutats

• La funció comercial torna a les ciutats i les grans corporacions creen grans establiments emblemàtics que serveixen d’aparador i de referència i confien la resta del consum a internet

• L’ús adequat de l’espai urbà condiciona decisivament l’èxit de les ciutats

• L’èxit d’una economia està directament vinculat i condicionat per l’èxit de les seves ciutats

Abstract

En l’última dècada, el teletreball i el comerç electrònic han anat guanyant importància a la nostra societat gràcies al ràpid impuls de les tecnologies de la informació i de la comunicació. A més, des de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19 hem assistit a una acceleració d’ambdós fenòmens. Aquests canvis en els hàbits de consum i de compra, en l’organització del treball i, fins i tot, en les formes de producció també estan provocant canvis dràstics a les nostres ciutats. Entre els més importants trobem els associats el sector del transport i, en particular, amb la mobilitat de persones i mercaderies.

La mobilitat a les nostres ciutats depèn de com hi vivim, treballem i consumim. Viure a prop o lluny de la feina o treballar a casa, consumir bens produïts localment o provinents de llocs llunyans, comprar per internet o presencialment són només alguns exemples de decisions que prenem i que afecten als fluxos de mobilitat. La proliferació del teletreball pot comportar una reducció dels fluxos de mobilitat tant pel que fa als desplaçaments i a la seva freqüència: menys persones que viatgen només en alguns dies concrets de la setmana. D’altra banda, l’augment del comerç electrònic pot augmentar els fluxos de mobilitat: més camions i furgonetes per lliurar més ràpidament més compres freqüents i fragmentades.

Si bé la mobilitat és una característica clau per entendre l’èxit i l’existència de les ciutats, també és el principal factor responsable de les emissions de contaminants atmosfèrics. Segons la Comissió Europea (2021), la mobilitat urbana representa el 40% de les emissions de CO₂ del transport per carretera i fins al 70% dels contaminants de l’aire.

Aquest treball estudia els efectes del teletreball i el comerç electrònic sobre la contaminació de l’aire a les principals ciutats catalanes. Per fer-ho, utilitzem dades horàries de mobilitat i de contaminació de l’aire per tots els dies entre 2020 i 2023. La nostra estratègia empírica es basa en un model de regressió amb  múltiples efectes fixes (panel data) que permet controlar els efectes temporals (vinculats al dia de la setmana (laborals vs. festius), a la setmana i mes de l’any (estacionalitat), als anys, ...) així com les diferents condicions meteorològiques, socioeconòmiques i demogràfiques de les ciutats. El període escollit per a l’anàlisi d’especial rellevància ja que ens permet explotar el període excepcional de la pandèmia de la COVID-19 i, en particular, dels diferents períodes de confinaments com un experiment natural.