Abstract

The main focus of the social protection and labor portfolio is on strengthening client's institutional capacity in the design and implementation of programs, but projects are not well equipped to track progress in this area. Correspondingly, there is a need to strengthen approaches to measuring and monitoring a 'missing middle' of service delivery, precisely those areas for which counterpart institutions are responsible during the course of a project. In particular, better measures of the primary functions of social protection and labor agencies are needed, such as identifying and enrolling beneficiaries, targeting, payment systems, fraud and error control, performance monitoring of service delivery providers, responsiveness to citizens, transparency, efficiency, management information systems and monitoring and evaluation systems. New World Bank initiatives particularly standard core indicators by sector and the introduction of results based investment lending call for substantial improvements in the use of monitoring and evaluation (M&E). Impact evaluations are included in about half of projects and should continue to be used selectively and strategically, particularly when the program is innovative, replicable and/ or scalable to reach a broader set of beneficiaries, addresses a knowledge gap and is likely to have a substantial policy impact. Structuring evaluations around core themes with common outcome measures is fundamental to building a global knowledge base on development effectiveness. Document type: Book

Abstract

L’objectiu de l’anàlisi és mesurar la desigualtat  d’ingressos de les llars a Espanya i a Catalunya en temps real a partir de dades de moviments bancaris. Els ingressos de les famílies en els últims anys han estat sotmesos a xocs econòmics com la pandèmia de la COVID-19 o la recent crisis inflacionària afectada per la guerra d’Ucraïna. Conèixer l’impacte que aquests xocs tenen sobre la desigualtat dels ingressos és clau per a poder donar una resposta de política pública. Molts cops, però, el retard en la publicació d’estadístiques de desigualtat fan difícil reaccionar ràpidament a canvis sobtats. Els indicadors oficials es construeixen a partir d’enquestes que es publiquen amb varis anys de decalatge i no permeten una diagnosi en el curt termini.

L’ús de dades bancàries, d’altra banda,  permet analitzar en temps real fenòmens econòmics de manera acurada i s’està mostrant cada cop més important per a l’estudi de l’economia. En estudis previs, juntament amb altres co-autors (veure Aspachs et al, 2021[1] i Aspachs et al, 2022[2]) vam analitzar l’impacte que va tenir la pandèmia de la COVID-19 sobre la desigualtat dels ingressos dels assalariats a Espanya mitjançant la utilització de dades massives de nòmines domiciliades a CaixaBank completament anonimitzades, així com les transferències públiques percebudes pels treballadors (subsidis d’atur i ERTO). D’aquesta manera, vam poder seguir tant l’impacte de la pandèmia en els ingressos dels assalariats com el paper de les ajudes públiques en mitigar-ho. Al portal d’economia en temps real de CaixaBank Research actualitzem mensualment els indicadors desenvolupats a partir d’aquest estudi inicial. (https://realtimeeconomics.caixabankresearch.com/#/monitor ).

En aquest estudi, ampliem l’anàlisi de la desigualtat amb dades bancàries al conjunt d’individus de la llar, no només als assalariats. Així, inclourem els ingressos dels treballadors autònoms, dels jubilats així com d’altres membres de la llar. L’ús de dades bancàries massives permetrà obtenir indicadors de desigualtat representatius, en temps real i de manera mensual, del conjunt de la població així com també de diferents grups poblacionals (edat, gènere, país de naixement), geografies o activitat professional (assalariat, autònom, jubilat). La major granularitat de les dades ens permetrà també estudiar l’evolució de la desigualtat entre grups poblacionals, i veure en quina mesura l’evolució general de la desigualtat d’ingressos es deu a canvis dins d’un mateix grup poblacional o als canvis d’ingressos entre grups poblacionals (p.ex., treballadors vs. jubilats). Finalment, la inclusió de manera diferenciada de diferents tipus d’ajudes públiques (subsidis d’atur, pensions, IMV), permetrà quantificar en quina mesura cada ajuda redueix la desigualtat d’ingressos de mercat i la seva importància relativa entre elles (p.ex.  en quin percentatge els ingressos de pensions públiques o del IMV redueixen la desigualtat de les llars).