Resum: En aquest article estudiem l’evolució de les oracions exclamatives-qu de grau des del català antic al català modern i contemporani. Tracem dos grans canvis que han fet passar aquestes construccions d’un patró general en les llengües romàniques antigues, sense inversió obligatòria ni conjunció al s. xvi, a un patró menys comú, amb inversió obligatòria ja al s. xviii i la presència encara opcional de la conjunció durant el s. xix. Per donar compte d’aquests canvis, defensarem que la inversió obligatòria és un fenomen general relacionat amb la comprovació del tret [qu] o [focus], que afecta, doncs, les interrogatives i les focalitzacions. En canvi, he defensat que l’aparició de la conjunció que és el fruit de la lexicalització del nucli Force exclamatiu i, per tant, un fenomen específic i restringit. Mots clau: exclamatives, inversió subjecte-verb, conjunció, Force, focus.
Published on 19/07/16
Accepted on 19/07/16
Submitted on 19/07/16
Volume 31, Issue 2, 2016
DOI: 10.7203/caplletra.60.8454
Licence: CC BY-NC-SA license
Are you one of the authors of this document?