Resum: En combinar el concepte de llengua identitària i el de llengua personal adoptiva, i a partir de l’experiència de la societat valenciana, aquest article intenta mostrar de quina manera l’activitat traductora pot col·laborar al redreçament de qualsevol llengua europea minoritzada. S’hi presenten les polítiques lingüístiques de la Unió Europea que podrien posar-se en pràctica sense suposar greus problemes de pressupost per als Estats membres, entre les quals ocupa un lloc de privilegi la traducció. Paraules clau: traducció, redreçament, llengües identitàries, llengües adoptives, català.
Published on 04/06/17
Accepted on 04/06/17
Submitted on 04/06/17
Volume 32, Issue 1, 2017
DOI: 10.7203/caplletra.62.9570
Licence: CC BY-NC-SA license
Are you one of the authors of this document?