Anàlisi de les exportacions de béns catalanes i la seva complexitat econòmica

Anàlisi de les exportacions de béns catalanes i la seva complexitat econòmica: Abstract pel "IV Congrés d’Economia i Empresa: Eix 2. Determinants del context macroeconòmic"

Helena Linares-Arlanzón¹ i Maximilian Schäfer-i-Paradís¹

¹Generalitat de Catalunya, Departament d'Economia i Hisenda, Direcció General d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Carrer del Foc, 57 08038 Barcelona

Catalunya gaudeix d’una base industrial i d’una orientació exportadora destacable, que la situen com la primera comunitat autònoma en volum d’exportacions de béns, amb el 26,3% del total estatal el 2023. Aquest treball analitza l'evolució de les exportacions de béns de Catalunya i les seves províncies (i.e., Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) des de dues perspectives. D'una banda, s'explora la seva evolució històrica, destacant els components clau i els trets distintius de l'estructura exportadora catalana. D'altra banda, es du a terme una anàlisi de la complexitat econòmica i l'avantatge competitiu de les exportacions, oferint una visió integral del panorama exportador del territori.

Per tal d'analitzar la competitivitat sectorial, s'ha calculat l'índex d'avantatge comparatiu revelat (RCA, per les seves sigles en anglès) que mesura el grau d'especialització en les exportacions d'un producte (Balassa, 1963). Com a mesura de qualitat de les exportacions, hem utilitzat l'índex de complexitat econòmica (ICE), definit per Hidalgo i Hausmann (2009), que calcula el coneixement acumulat d'un territori per tal d'exportar productes que són escassos en el mercat internacional. Un nivell d'ICE alt es relaciona així amb un desenvolupament econòmic pronunciat i, tanmateix, amb una capacitat exportadora futura més elevada. Els indicadors de complexitat de l'economia catalana s'han basat en les dades proporcionades per COTEC.

Els resultats indiquen una disminució de la complexitat econòmica en les exportacions de béns de Catalunya entre el 2017 i el 2022. Tot i això, en els darrers 2 anys s’observa una millora de l’ICE de Catalunya que ha permès tornar a situar a la regió en la tercera posició del rànquing autonòmic, gràcies sobretot a l’evolució favorable dels productes químics i del material de transport. En termes més desagregats, Barcelona és la quarta província de l’Estat amb major nivell de complexitat el 2022, mentre que la resta de províncies catalanes mostren una sofisticació negativa (Girona, Tarragona i Lleida, se situen a la posició 12, 25 i 34, respectivament).

Pel que fa a l’avantatge competitiu, dels productes analitzats per Catalunya el 2022, gairebé un 52% mostren un valor competitiu de l'RCA (i.e., RCA superior a 1), on destaquen els productes animals i els químics. No obstant això, d’aquests productes especialitzats, menys del 10% tenen una complexitat del producte (PCI) positiva.

Finalment, s’aplica un model economètric (vegi's l'Equació (1)) per inferir l’impacte del nivell de l'ICE sobre el valor total de l'exportació de cada producte (i) produït dins de cada província catalana (z). S’observa un efecte positiu i estadísticament significatiu. De fet, la magnitud de l'efecte és superior al d'altres variables clau (e.g., l’RCA, el nivell de les infraestructures de transport i la mida del teixit empresarial provincial).

${\textstyle \mathrm {ln} \,\left({\frac {{exp}_{iz}}{{PIB}_{z}}}\right)=\,\alpha +}$$\beta \mathrm {ln} \,\left({ICE}_{z}\right)+\varphi \mathrm {ln} \,\left({RCA}_{iz}\right)+$$\mu \mathrm {ln} \,\left({X}_{z}\right)+\,{\epsilon }_{iz}\quad \,\,$

(1)

Fig. 1. Evolució de la complexitat de les exportacions catalanes (2017-2022). Nota: La mida dels punts augmenta segons el valor RCA de cada producte.

Taula 1. Regressions OLS.

Bibliografia

Balassa, Bela. An empirical demonstration of classical comparative cost theory, The Review of Economics and Statistics (1963): 231-238.

Hidalgo, Cesar A., and Ricardo Hausmann, The building blocks of economic complexity, Proceedings of the national academy of sciences (2009): 10570-10575.