Intertextos: sobre les fonts i els motius literaris de «Lo desengany» de Fontanella

Resum

En aquest article s’estudien les fonts i els préstecs literaris que es poden detectar en «Lo Desengany», una notable peça dramàtica en dos actes escrita per Francesc Fontanella cap al 1650. Bon coneixedor de la literatura clàssica i de les iteratures més importants del seu temps (la castellana, la francesa i la italiana), Fontanella reflecteix en aquesta obra les seves lectures, i concretament les dels «Idil·lis» de Teòcrit, les «Metamorfosis» d’Ovidi, la «Farsàlia» de Lucà, «La Araucana» d’Alonso de Ercilla (1569-1589) o «L’illusion comique» de Pierre de Corneille (1636). També hi ha la influència de temes populars castellans (les «coplas de trescientas cosas más»), i coincidències que no suposen necessàriament una imitació, sinó una mateixa visió del món i de la literatura, compassa amb Luis de Góngora, Juan Ruiz de Alarcón («Las paredes oyen») o Calderón de la Barca («El mágico prodigioso»). Tot aquest repàs constitueix un bon exemple de com es va anar construint aquest gran patrimoni literari que és el barroc europeu.

Text complet