Teletreball i mobilitat: tendències i beneficis ambientals a l'àrea metropolitana de Barcelona

Eix temàtic: Infraestructures i gestió sostenible del territori. La gestió de la mobilitat

Autors/res: Núria Pérez Sans, Xavi Bach Coma, David Andres Argomedo, Manel Pons Sanvidal i Elene Domene Gómez

Resum:

Teletreball i mobilitat: tendències i beneficis ambientals a l'àrea metropolitana de Barcelona

Fins a la primavera de 2020 el teletreball era poc freqüent a Catalunya, tot i ser tecnològicament factible. Malgrat les recomanacions des de les polítiques de conciliació laboral i de reducció de les externalitats ambientals dels desplaçaments per treball, no va ser fins a la irrupció de la pandèmia per covid-19 que aquesta modalitat passà a esdevenir habitual en determinats entorns laborals. Mentre que el 2019 el 2% de la població ocupada de l’àmbit metropolità de Barcelona teletreballava en dia feiner, un any més tard s’arribava al 17%. Després de superar la crisi del coronavirus, el teletreball s’ha estabilitzat al voltant del 10%.

Des del punt de vista de polítiques que busquen reduir els impactes socioambientals de la mobilitat per feina, és crucial conèixer l’impacte que el teletreball té sobre els hàbits de mobilitat quotidiana i sobre les emissions contaminants globals i locals. Cal considerar que els desplaçaments laborals són els que comporten externalitats ambientals més elevades, atès un major ús del vehicle privat i unes distàncies recorregudes superiors als de la resta la mobilitat en dia feiner. En aquest context, l’objectiu de l’estudi és la penetració del teletreball i el seu impacte en la mobilitat de la població a l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona durant l’any 2023, així com estimar els potencials beneficis ambientals derivats dels canvis en els consums d’energia, l’estalvi d’emissions de diòxid de carboni i altres contaminants locals.

La principal font de dades és l’Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF) 2022, que permet analitzar els patrons de desplaçament de les persones teletreballadores respecte de les persones que no teletreballen segons els diverses variables de mobilitat i de característiques sociodemogràfiques (modes de transport, distàncies, temps diaris dedicats a la mobilitat, sexe i edat, nivell de renda, etc.) i observar les diferències en relació amb les externalitats ambientals.

Els resultats mostren que la persones que teletreballen algun dia a la setmana presenten una quota modal dels desplaçaments a peu lleugerament superior a les que no teletreballen mai. També presenten quotes inferiors en transport públic i en vehicle privat, i augmenten els desplaçaments al municipi de residència per l’efecte dels dies que sí que es fa teletreball. Aquestes xifres s’accentuen els dies que es fa treball remot, amb unes quotes d’autocontenció municipal i d’ús dels modes actius encara més elevades. Des del punt de vista del temps persona, els dies de teletreball es guanya al voltant de mitja hora diària de temps lliure o per a desenvolupar altres activitats personals. Si s’observen les jornades presencials de les persones que tenen teletreballen algun dia a la setmana, s’observa un patró de viatge molt similar tant en termes de repartiment modal, autocontenció i distàncies al de les persones que no teletreballen mai. Els canvis en els patrons de mobilitat derivades de la pràctica del teletreball contribueix a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i de contaminants locals de la mobilitat quotidiana de la població activa ocupada.