Josep M. de Sagarra va marcar un punt d’inflexió respecte a les traduccions prèvies de les obres de Shakespeare al català, principalment pel nombre d’obres traduïdes (vint-i-vuit) i pel fet que fossin unes traduccions representables dalt d’un escenari. Aquest article fa un repàs dels comentaris més significatius dels crítics sobre les traduccions de Shakespeare de Sagarra, entre els quals es troba l’afirmació que algunes solucions que Sagarra ofereix sagarregen. L’objectiu de l’article és afinar el concepte sagarrejar i identificar els principals trets de la manera de traduir de Sagarra a partir de l’anàlisi d’aspectes lingüístics clau de la seva traducció de Macbeth: el registre, la intensificació, les paraules preferents, l’addició i supressió d’informació, els canvis totals de significat i la mètrica.
Published on 06/10/20
Accepted on 06/10/20
Submitted on 06/10/20
Volume 35, Issue 2, 2020
DOI: 10.7203/caplletra.69.17265
Licence: Other
Are you one of the authors of this document?