L’any 2022 la inflació es va situar en màxims històrics. Darrere d’aquest augment de la inflació, hi ha diversos factors: els colls d’ampolla en les cadenes globals de subministraments i canvis en els hàbits de consum arran de la pandèmia, i també l’escalada dels preus energètics arran de la invasió russa d’Ucraïna. La pandèmia i el xoc inflacionari han afectat el comportament dels consumidors i la distribució de la seva despesa. Tal com argumenta l’article del Banc Central Europeu1 (2024), els consumidors segueixen diferents estratègiques per afrontar la inflació: ajustar el consum, reduir els estalvis i/o incrementar els ingressos. Val a dir, que amb l’aixecament de les restriccions de contenció de la Covid-19, una part de l’estalvi acumulat va aflorar i la demanda “embassada” va esdevenir una de les palanques de la recuperació econòmica.
L’Enquesta de pressupostos familiars (EPF), que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publica anualment, proporciona informació sobre la despesa realitzada per les llars en béns i serveis al llarg de l’any, i sobre altres variables socioeconòmiques d’aquestes. A partir de les microdades de l’Enquesta adrecem alguna de les preguntes que se’ns plantegen: Com és la cistella de consum de les llars catalanes? La inflació ha afectat a totes les llars de la mateixa manera? Han canviat els patrons de consum d’ençà de la pandèmia i de les tensions inflacionistes?
En primer lloc, aquest treball introdueix el consum mitjà de les llars catalanes, que el 2022 va ser de 33.085 euros anuals (preus corrents), segmentat segons la classificació ECOICOP (vegeu Taula 1). Aquí cal fer un incís, i és que la cistella de productes que conforma l’Índex de preus de consum (IPC) procedia, fins al 2022, precisament de les dades de l’Enquesta de pressupostos familiars. Des de llavors, la font principal que utilitza l’INE és la Comptabilitat Nacional, en substitució de l’EPF. Aquesta correspondència de grups permet analitzar amb més detall la inflació, i també deflactar els consums i obtenir l’evolució de la despesa, un cop descomptat l’efecte dels preus.
En segon lloc, es fa una agrupació de les llars en funció dels seus ingressos (per quintils de renda) i s’estudia com la inflació ha estat diferent en la mesura que la cistella de consum de cada quintil divergeix de la cistella mitjana. Es demostra que el 2022 les llars més vulnerables van suportar una inflació més elevada, ja que el consum de productes alimentaris o energètics ocupen bona part de la seva despesa total, i són precisament els que van registrar un augment més significatiu dels preus, mentre que el 2023 aquests situació es capgira.
A continuació, també s’estudien canvis en la composició del consum per franges d’edat i també per tipus de productes (béns duradors, béns de primera necessitat, serveis etc.), des del 2019, seguint la classificació més habitual (ECOICOP) i també altres agrupacions proposades en altres treballs (Banc d’Espanya, 2019).
Finalment, l’anàlisi es complementa amb els comptes econòmics trimestrals de Catalunya, segons els quals la fortalesa en l’evolució de la despesa de les llars és un dels pilars en l’avenç del PIB, i les dades de despesa en targetes de CaixaBank (a temps real), que assenyalen un creixement més intens del consum dels joves de menys de 29 anys i de les persones de més de 65 anys.
(1) Banc Central Europeu (2023). “The impact of the recent inflation surge across households). ECB Butlletí econòmic 03/2023.
Document information
Published on 31/05/24
Submitted on 27/05/24
Licence: CC BY-NC-SA license
