Empreses i empresaris: percepció i opinió sobre les polítiques públiques
Rosa Nonell
En aquesta comunicació es tracta d'analitzar la reacció de les empreses davant dels xocs econòmics i polítics des del 2009 i que agenda de polítiques públiques estan plantejant. Es tracta de posar en valor el rol de les empreses i els empresaris, sobretot arran de les crítiques a la funció empresarial que es gesten des dels partits de l'esquerra, que a més han tingut o tenen responsabilitats polítiques.
En primer lloc, es tracta d'identificar com ha impactat a les empreses catalanes les contraccions que ha experimentat l'economia catalana des de la crisi financera del 2008-2009, passant per la crisi sanitària (COVID-19) i la crisi de preus energètics i de subministrament de les cadenes de producció provocades per la guerra d'Ucraïna.
Els efectes econòmics d'aquestes crisis s'han vist reflectits als comptes de resultats de les empreses, a la sostenibilitat del negoci i la generació de valor afegit, per continuar sent la font de riquesa del país. Es tracta d'identificar els canvis principals que estan transformant el teixit empresarial català i analitzar el discurs dels empresaris a través dels reptes assolits, i la demanda de polítiques públiques més complexes. El seguiment dels fons Next Generation i la inclusió en projectes de col·laboració públic privats, com els PERTEs determinan la implicació als eixos de transformació digital i sostenibilitat ambiental, principalment, així com l'especialització en sectors que produeixen alt valor afegit. Aquests reptes porten associats la demanda de polítiques públiques que impulsin la productivitat de l'economia catalana.
En segon lloc, Catalunya s'ha vist immersa en un procés de discussió política i social intens sobre la bondat o no de l'autodeterminació i la consecució d'un procés d'independència. En aquest debat, les posicions de les empreses catalanes han reflectit el sentir de la societat. Les empreses grans i mitjanes molt internacionalitzades han prioritzat el consens, l'estabilitat política i el fort risc a la inseguretat jurídica d'opcions rupturistes. Davant d'aquesta posició les mitjanes i petites empreses han prioritzat la necessitat de recursos fiscals i la sobirania per decidir les infraestructures necessàries per impulsar la competitivitat. En aquest eix s’ha plantejat que la independència podia ser l’instrument per aconseguir un territori millor.
La metodologia utilitzada es basa en les fonts de dades que permeten seguir l’impacte dels fons europeus, l’anàlisi del discurs empresarial a través de diferents enquestes de percepció empresarial, l’estudi dels documents que han elaborat les organitzacions empresarials catalanes més rellevants, les cambres de comerç i les institucions representatives del món econòmic. Així com el discurs d'empresaris rellevants duts a terme aquests anys explicant els reptes i les transformacions a què s'han enfrontat, a més del reclam de les polítiques públiques que consideren rellevants per permetre la seva sostenibilitat a llarg termini.
Els resultats estimats apunten a la manca d'unanimitat, un lideratge feble i molt focalitzat en algunes associacions i l'enfortiment individual de determinats empresaris davant de l'acció col·lectiva.
Published on 07/06/24
Submitted on 24/05/24
Licence: CC BY-NC-SA license