Impacte econòmic en el territori dels Ajuts d'Inversió LEADER en el marc del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014 – 2022: Balanç inversions 2016 – 2020.

Abstract

La present comunicació té per objecte avaluar l’impacte econòmic en el món rural català de les inversions executades a través de la iniciativa LEADER (Liaison Entre Actions de Développement de l'Économie Rurale) de la Unió Europea, en el marc del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya en el període comprés entre els anys 2016 i 2020. L’impacte econòmic generat per les inversions amb ajuts LEADER s’ha avaluat en termes de producció bruta total, en termes de Valor Afegit Brut (VAB), en termes de llocs de treball mitjançant Unitats de Treball Equivalents (UTE), i en termes de retorn fiscal via Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), Impost de Societats (IS) i Impost sobre el Valor Afegit (IVA), i tenint en compte dos tipus d’impacte: un impacte puntual i un impacte recurrent en el temps.

A partir d’una anàlisi d’impacte econòmic ex post, la present avaluació posa el focus en la quantificació del grau d’efectivitat i impacte econòmic real d’una política pública concreta.

Paraules clau

Avaluació de polítiques públiques, LEADER, Impacte econòmic, taula input output, món rural, Grup Acció Local

1. El programa LEADER: antecedents i objectius

Creat l’any 1991, el programa LEADER és un pilar fonamental de la política de desenvolupament rural de la Unió Europea, dirigit al desenvolupament econòmic i social de les zones rurals europees, que, tradicionalment, han estat més vulnerables a problemes estructurals com la despoblació, la manca de recursos i la dependència econòmica del sector primari. L’acrònim LEADER significa Liaison Entre Actions de Développement de l'Économie Rurale, que es tradueix com a “Vinculació entre Accions de Desenvolupament de l'Economia Rural". Aquest nom reflecteix l'enfocament multisectorial i integral del programa, que busca la cooperació entre diversos actors locals per millorar les economies rurals, dinamitzar-les i generar llocs de treball.

El marc del programa LEADER forma part del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), que finança el desenvolupament de les zones rurals a través de projectes destinats a augmentar la seva competitivitat i la seva sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. Cada estat membre de la Unió Europea ha desenvolupat els seus propis Programes de Desenvolupament Rural (PDR), adaptats a les necessitats específiques dels seus territoris. A Catalunya, el PDR 2014-2022 és l'instrument clau que integra les ajudes LEADER dins d'un pla més ampli de desenvolupament territorial.

El PDR de Catalunya 2014-2022 es centra en diverses prioritats estratègiques:

1. Fomentar la competitivitat de l'agricultura, la silvicultura i el sector agroalimentari.

2. Millorar la sostenibilitat mediambiental de les activitats productives en les zones rurals.

3. Fomentar la diversificació econòmica, especialment a través del suport a noves activitats com el turisme rural i les microempreses.

El programa LEADER s'inscriu dins d’aquestes tres prioritats, proporcionant ajudes específiques per a projectes que contribueixen a l'objectiu general de dinamitzar les economies rurals, crear ocupació i revertir la despoblació.

En aquest sentit, els ajuts LEADER engloben diversos sectors econòmics com l’agricultura, el turisme, l’artesania i els serveis, amb l’objectiu que les economies rurals puguin diversificar la seva activitat econòmica i reduir la seva dependència dels sectors més tradicionals vinculats al sector primari. A tot això cal afegir que els ajuts LEADER busquen assolir tots aquests objectius fomentant, alhora, solucions innovadores basades en noves tecnologies, tant per a modernitzar sectors tradicionals, com l’agrícola, com fomentant nous models de negoci en sectors emergents, la producció d’energia renovable.

El programa LEADER es conceptualitza de manera descentralitzada, fet que permet que siguin els mateixos municipis els que dissenyin i implementin les seves estratègies de desenvolupament, de manera que els municipis tenen un paper clau a l’hora de decidir quins projectes són prioritaris en el seu territori. És gràcies a aquesta descentralització que els ajuts LEADER permeten abordar els problemes reals del territori rural i cobrir les necessitats reals del territori tot garantint un repartiment equitatiu dels mateixos. Per assolir aquest objectiu, els municipis són agrupats pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya (DACAAR) en els anomenats Grups d’Acció Local (GAL), que són els encarregats de gestionar els ajuts LEADER.

2. Els Grups d’Acció Local (GAL)

Com s’avançava anteriorment , l'organització del programa LEADER a Catalunya es realitza a través dels GAL, que són, en essència, entitats supramunicipals que tenen la responsabilitat de gestionar els ajuts LEADER a les zones rurals. Els GAL es configuren com a xarxes locals compostes per representants de diferents sectors (públics, privats i civils) que treballen conjuntament per definir les estratègies de desenvolupament del seu territori i supervisar la implementació dels projectes.

El DACAAR delimita el món rural i els GAL a partir dels indicadors proposats per la Comissió Europea en el Common Monitoring and Evaluation Framework adaptats a Catalunya, com l’evolució de la població, la densitat demogràfica, l’envelliment de la població, el percentatge d’atur, la taxa de masculinització i la dependència de l’agricultura, i on, a cada paràmetre, se li assigna una ponderació distinta segons la importància que se li hagi atorgat.

Així doncs, els resultats dels paràmetres anteriors, aplicats a nivell municipal, són els que determinen si un municipi es pot considerar rural i, per tant, si pot participar del programa LEADER.

Una vegada definits els municipis que poden participar dels ajuts LEADER, el DACAAR realitza l’agrupament de cada municipi dins un entorn territorial més ampli que acaba esdevenint el GAL en qüestió.

En el cas del PDR de Catalunya 2014-2022 es delimiten un total de 11 GAL:

• GAL de la Catalunya Central I (GAL 1): inclou la comarca del Berguedà, del Moianès, part de la comarca d’Osona i part de la comarca del Bages.

• GAL de la Zona Nord Oriental de Catalunya (GAL 2): inclou la comarca de la Garrotxa, part de la comarca de l’Alt Empordà, part de la comarca d’Osona, part de la comarca de Pla de L’Estany, part de la comarca de la Selva i part de la comarca del Gironès.

• GAL del Ripollès Ges Bisaura (GAL 3): inclou la comarca del Ripollès i part de la comarca d’Osona.

• GAL del Camp (GAL 4): inclou la comarca de l’Alt Camp, de la Conca de Barberà, del Priorat, del Baix Camp, i part de la comarca del Baix Penedès i del Tarragonès.

• GAL de l’Alt Urgell–Cerdanya (GAL 5): inclou la comarca de l’Alt Urgell i de la Cerdanya.

• GAL del Baix Ebre i Montsià (GAL 6): inclou la comarca del Baix Ebre i del Montsià.

• GAL de Ponent (GAL 7): inclou les comarques del Pla d’Urgell, l’Urgell, les Garrigues i part de la comarca del Segrià.

• GAL de la Noguera – Segrià Nord (GAL 8): inclou la comarca de la Noguera i part de la comarca del Segrià.

• GAL Pirineu Occidental (GAL 9): inclou l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran.

• GAL de la Catalunya Central II (GAL 10): inclou les comarques de la Segarra, el Solsonès, part de la comarca del Bages i part de la comarca de L’Anoia.

• GAL de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta (GAL 11): inclou les comarques de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

Delimitació territorial dels Grups d’Acció Locals (GAL)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades DACAAR

Com es pot observar en el plànol anterior, la classificació dels GAL a nivell municipal comporta dues restriccions metodològiques en el moment d’abordar l’impacte econòmic en el territori de les inversions vinculades a finançament LEADER. D’una banda, no es disposa de la suficient informació econòmica a nivell municipal com per abordar amb solidesa i robustesa una anàlisi d’impacte econòmic a nivell municipal mitjançant la metodologia Input – Output regionalitzada, de manera que cal agrupar els municipis en entitats majors que, en el cas que ens ocupa, equival a l’àmbit comarcal, àmbit del que sí es disposa d’informació econòmica suficient com per a regionalitzar la taula Input – Output de Catalunya.

Aquesta agrupació deriva en una segona restricció, i és que les característiques que a nivell municipal fan que un municipi es consideri rural i, per tant, apte per a participar dels ajuts LEADER, escapen a la delimitació comarcal; és a dir, dins d’una mateixa comarca pot haver-hi municipis que poden optar als ajuts LEADER i altres que no. A tall d’exemple, dins de la comarca del Segrià el municipi de Lleida no es considera rural, mentre que municipis com els d’Aitona, Alcanó o Alfés, entre d’altres, sí que es consideren rurals. També es pot donar el cas que, dins d’una mateixa comarca, alguns municipis es trobin inclosos en un GAL i altres en un altre GAL, de manera que cal trobar un punt d’encontre entre la classificació dels municipis aptes per participar en els ajusts LEADER i les restriccions metodològiques dins del marc d’anàlisi Input – Output.

Per superar aquestes dues restriccions, i tenint en compte que tots els GAL agrupen com a mínim una comarca sencera dins del seu territori, l’estudi d’impacte econòmic en el territori GAL de les inversions vinculades a finançament LEADER pren com a referència l’estructura productiva de les comarques complertes incloses en cadascun dels GAL. Això implica que es pren com a referència la delimitació administrativa més petita sobre la qual es disposa de suficient informació econòmica com per efectuar una anàlisi d’impacte econòmic mitjançant la taula Input – Output de Catalunya regionalitzada i específica pel territori GAL.

Comarques incloses en cada GAL

GAL de la Catalunya Central (GAL 1): Berguedà i Moianès	GAL de la Zona Nord Oriental de Catalunya (GAL 2): La Garrotxa	GAL del Ripollès Ges Bisaura (GAL 3): Ripollès
Gal del Camp (GAL 4): Priorat, Conca de Barberà i Alt Camp	GAL de l’Alt Urgell - Cerdanya (GAL 5): Alt Urgell i Cerdanya	GAL del Baix Ebre i Montsià (GAL 6): Baix Ebre i Montsià

Continua pàgina següent

Segueix pàgina anterior

Comarques incloses en cada GAL

GAL de Ponent (GAL 7): Garrigues, Pla d’Urgell i Urgell	GAL de la Noguera – Segrià Nord (GAL 8): Noguera	GAL Pirineu Occidental (GAL 9): Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i Pallars Jussà
GAL de la Catalunya Central II (GAL 10): Solsonès i la Segarra	GAL de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta (GAL 11): Terra Alta i Ribera d’Ebre

Font: Elaboració pròpia PROMO Assessors Consultors

3. La inversió total executada i la seva distribució

Als efectes de l’estudi d’impacte econòmic, els ajuts LEADER es consideren com una font de finançament d’un pla d’inversions global, tota vegada que la inversió total executada és sempre superior a la xifra dels ajuts LEADER. En aquest sentit, els ajuts LEADER es configuren com una font de finançament que canalitza un conjunt d’inversions que, d’altra forma, o no es durien a terme, o no serien de tanta envergadura.

Val a dir que tot i que el marc PDR de Catalunya engloba el període comprès entre 2014 i 2022, l’estudi d’impacte econòmic es realitza incloent únicament els volums d’inversió realitzats entre els anys 2016 i 2020, que és el marc temporal màxim sobre el qual es disposa no només d’informació ex-ante de la previsió d’inversió a efectuar, sinó també d’informació ex-post, és a dir, que les inversions realitzades dins d’aquest període temporal s’han pogut contrastar una vegada la inversió s’ha fet efectiva.

Partint d’aquest marc temporal, doncs, el sumatori dels ajuts LEADER durant el període 2016 – 2020 en el total dels territoris GAL ha estat de 41,05 M€, volum d’ajuts que ha permès vehicular un volum de inversió total igual a 156,35 M€.

Aquest 156,35 M€ s’han traduït en un total de 1.411 projectes duts a terme entre els anys 2016 i 2020, projectes que no es concentren únicament en millores en el sector primari, sinó que tenen la voluntat de permetre l’emancipació d’altres activitats econòmiques que permetin diversificar l’activitat productiva d’aquests territoris, tot permetent assolir els objectius del programa LEADER exposats en el primer capítol.

La distribució de la inversió en sectors econòmics permet entreveure el grau d’assoliment dels principis i objectius dels ajuts LEADER. En aquest sentit, la inversió total executada i cofinançada amb recursos provinents dels ajuts LEADER durant el període 2016 – 2020 s’ha concentrat en el sector no agroalimentari, que ha aglutinat el 73% de la inversió total executada, mentre que el sector agroalimentari ha aglutinat el 22% del total.

La inversió restant no vinculada a aquests dos grans grups s’ha vehiculat cap a la recuperació del patrimoni cultural i natural (2%), cap a les infraestructures públiques per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic (1%), i cap a infraestructures recreatives que generin activitat econòmica i ocupació (2%).

Com es pot deduir, el sector on s’acumulen la major part de les inversions executades mitjançant ajuts LEADER és el no agroalimentari. Dins aquesta denominació s’hi troben activitats econòmiques com l’artesania, l’estètica, l’oci, serveis mèdics i tècnics, tallers de vehicles, el sector tèxtil, el turisme i altres. Tot i aquesta varietat d’activitats econòmiques, el turisme acapara pràcticament la meitat de la inversió en el sector no agroalimentari (40%), mentre que la resta de sectors es reparteixen de manera més o menys homogènia el volum d’inversió restant.

Pel que fa al sector agroalimentari, que aglutina el 22% del total de la inversió, aquest sector inclou activitats econòmiques com les agrobotigues, el sector càrnic, el vitivinícola, la cerveseria, la fruita, l’oli, productes làctics, els forns i altres. D’aquestes activitats, els altres sectors agroalimentaris, el càrnic, el vitivinícola i l’oli són els que tenen majors volums de inversió, si bé la inversió es distribueix de manera força homogènia dins de la totalitat del sector agroalimentari.

De les dades anteriors es pot concloure que la major part de les inversions vinculades a finançament LEADER es concentren en l’activitat turística.

A nivell territorial, la distribució de la inversió és també molt homogènia, i la pràctica totalitat dels GAL mostren volums d’inversió totals d’entre 13 M€ i 15 M€, el que demostra la voluntat integradora i equitativa del programa LEADER en termes territorials.

Inversió total executada PDR 2016 – 2020 / Distribució sectorial
	Inversió executada (€ totals)	Inversió executada (%)	Ajuda LEADER (€ totals)	Ajuda LEADER (%)
01 - Sector agroalimentari	34.231.930	22%	9.652.457	24%
Vi	5.537.182	16%	1.742.078	18%
Agrobotiga	834.551	2%	236.574	2%
Altres sectors agroalimentaris	9.297.161	27%	2.590.796	27%
Càrnic	5.303.280	15%	1.437.303	15%
Cerveseria	1.097.990	3%	340.731	4%
Forn / Pastisseria	3.001.844	9%	792.291	8%
Fruita	2.111.640	6%	562.545	6%
Oli	4.519.056	13%	1.243.906	13%
Productes làctics	2.529.226	7%	706.232	7%
02 - Sector no-agroalimentari	114.260.776	73%	27.600.902	67%
Altres sectors no agroalimentaris	52.022.327	46%	11.705.094	42%
Artesania	185.735	0%	503793	0%
Estètica / Bellesa	472.059	0%	126.622	0%
Oci	2.557.804	2%	772.683	3%
Serveis mèdics	3.931.941	3%	948.971	3%
Serveis tècnics	3.327.213	3%	806.198	3%
Tallers vehicles	2.502.259	2%	569.423	2%
Tèxtil	3.065.419	3%	698.330	3%
Turisme	46.196.019	40%	11.922.789	43%
03 - Recuperació del patrimoni cultural i natural	2.824.779	2%	1.491.774	4%
04 - Infraestructures públiques mitigació/adaptació canvi climàtic	1.621.534	1%	806.661	2%
05 - Infraestructures recreatives	3.414.275	2%	1.498.566	4%
Total general	156.353.294	100%	41.050.361	100%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades DACAAR

4. Metodologia

L’estudi d’impacte econòmic en el territori de les inversions vinculades a finançament LEADER avalua, d’una banda, l’impacte econòmic puntual derivat de la inversió total executada i, d’altre banda, també avalua l’impacte econòmic recurrent en el temps generat per l’increment de l’activitat econòmica que impulsa aquesta inversió. Aquests dos impactes, puntual i recurrent, es desglossen, a la seva vegada en tres vectors d’impacte econòmic, el vector d’impacte directe, el vector d’impacte indirecte i el vector d’impacte induït.

Pel que fa a l’impacte directe, aquest s’erigeix com l’estímul inicial en la cadena de valor productiva, que en el cas de l’impacte directe puntual pren la forma d’augment de demanda derivada de l’activitat directament vinculada a la inversió executada, i que en el cas de l’impacte directe recurrent equival a l’increment de l’activitat econòmica recurrent directament vinculada a la inversió executada.

Pel que fa a l’activitat econòmica generada de forma directa i puntual, aquesta es troba ja definida pel total de la inversió vinculada a finançament LEADER. Les dades disponibles d’aquesta inversió permet distingir entre inversió en execució d’obra, en equipament i mobiliari, i en honoraris de professionals tècnics, de manera que la inversió total executada es troba classificada en cada un dels 3 grups, aplicant-se als sectors econòmics pertinents dins el marc de la Taula Input – Output.

L’activitat econòmica generada de forma recurrent s’ha estimat a partir de l’increment de la facturació de les empreses de cadascun dels sectors econòmics involucrats en les inversions executades i, en el cas del sector turístic, afegint-li l’impacte econòmic vinculat a l’economia del visitant (el major nombre de places generades gràcies a la inversió finançada mitjançant ajuts LEADER permet l’afluència de turistes que, a la seva vegada, generen una despesa diària en forma de transport, menjar i begudes, oci, compres, etc.. aquesta despesa no inclou l’allotjament, import ja inclòs al vector d’increment de facturació).

Pel que fa a l’impacte indirecte, aquest es defineix com la resposta en forma d’increment d’activitat econòmica de la resta de sectors econòmics de l’economia a l’estímul inicial produït per l’impacte directe dels dos escenaris objecte d’avaluació. És a dir, l’impacte indirecte respon a l’efecte en cadena sobre el total de la producció que provoca tant la inversió realitzada de forma puntual com l’increment de l’activitat econòmica recurrent derivada d’aquesta inversió, i que es transmet a través dels vincles proveïdors-clients que es generen entre les diferents empreses implicades.

Pel que fa al darrer vector d’impacte, l’impacte induït, és aquell que es genera derivat dels ajustaments en l’oferta productiva, és a dir, dels increments ocasionats pels augments de renda en el conjunt de consumidors com a conseqüència de l’augment de l’activitat econòmica que generen els vectors d’impacte directe i indirecte. En el cas que ens ocupa, els efectes induïts es defineixen com els augments en l’activitat econòmica generats pels augments de renda dels consumidors locals com a conseqüència de la creació de llocs de treball generats de forma puntual al realitzar la inversió i, de forma recurrent, a l’incrementar-se l’activitat econòmica una vegada s’ha finalitzat la inversió.

Per un detall sintètic dels tres vectors d’impacte, veure diagrama següent.

Impacte econòmic territorial: impactes econòmics avaluats

Font: Elaboració pròpia

El marc d’anàlisi de l’estudi d’impacte econòmic pren com a referència metodològica les taules Input - Output, que és el marc analític on s’analitzen les interdependències dels sectors en l’economia d’un territori. En aquest sentit, l’estudi utilitza la darrera taula Input - Output de Catalunya complerta publicada per Idescat: la Taula Input Output de l’any 2011².

La metodologia establerta per a l’elaboració de la Taula Input-Output del 2011 segueix les pautes establertes en el Sistema Europeu de Comptes (SEC 2010), que proposa la construcció de la taula de destinació, la taula d’origen i la taula simètrica³.

La taula simètrica és una taula que es deriva de les taules d’origen i destinació i que, gràcies al seu caràcter simètric, permet l’elaboració de les matrius de coeficients tècnics i les matrius de Leontief, que són la base fonamental per a l’anàlisi econòmica estructural que possibilita el marc input output.

Aquesta Taula Input - Output de Catalunya ens informa de les interrelacions econòmiques de l’economia catalana. Tanmateix, l’objectiu de l’estudi d’impacte econòmic és adaptar aquestes interrelacions econòmiques al territori objecte d’anàlisi, l’àmbit territorial GAL, i poder així calcular quin és l’impacte econòmic de les inversions executades, tant des del punt de vista puntual com recurrent, en el món rural.

Per assolir aquest objectiu, l’estudi d’impacte econòmic pren com a punt de partida la Taula Input - Output de Catalunya, i aquesta es regionalitza pel territori GAL. La tècnica per regionalitzar la Taula Input - Output de Catalunya es basa en l’aplicació dels coeficients de localització simple, metodologia que s’engloba dins les tècniques de regionalització semidirectes.

A partir de la Taula Input – Output de Catalunya també es pot estimar l’efecte fiscal en termes d’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), d’Impost sobre la Renta de les Persones Físiques (IRPF) i d’Impost de Societats (IS).

La Taula Input - Output té dues maneres de ser entesa: de manera vertical (columnes) mostra tant els requeriments d’inputs d’una branca productiva respecte de la resta de branques d’activitat, com els requeriments d’altres inputs necessaris (capital i treball). Analitzada de forma horitzontal (files) aquesta ens mostra com s’ha empleat la producció de cada branca d’activitat, ja sigui dins d’un altra branca d’activitat (consums intermedis), o bé amb destinació a consum final (demanda final interna, inversió i exportacions).

En altres paraules, les files ens indiquen la relació d’inputs necessaris per a la producció de cada branca d’activitat respecte de la resta de branques d’activitat, de capital i de treball (que també són inputs necessaris per a la producció) i les columnes ens indiquen el destí final dels outputs, bé sigui dins d’una altra branca d’activitat en forma d’inputs (consums intermedis) o bé sigui la destinació el consum final intern, les exportacions, o la formació bruta de capital (inversió).

Gràcies a la Taula Input - Output es pot observar la matriu de relacions intersectorials (consums intermedis), que en el cas de la Taula Input - Output Catalana considerada està formada per una matriu 82x82. Dins d’aquesta matriu, el sumatori final de cada columna/fila o compres/vendes (inputs/outputs) és coincident per a cada branca d’activitat, garantint la simetria de la taula.

Esquema marc Taula Input - Output

Font: Elaboració pròpia

Val a dir que el model d’anàlisi Input - Output té quatre assumpcions bàsiques que cal posar de manifest i assumir des d’un inici:

• L’anàlisi tradicional del model Input - Output assumeix que l’economia és totalment demand-driven, és a dir, que no existeixen restriccions a la producció de cap producte, el que significa que totes les branques d’activitat tenen les capacitats suficients per satisfer qualsevol increment de demanda.

• Les relacions entre branques d’activitat del model Input – Output són fixes. És a dir, les necessitats d’inputs d’una branca d’activitat són proporcionals a la nova quantitat d’output que han de generar. En el curt termini les implicacions són limitades, però en el llarg termini aquesta assumpció implica que la tecnologia és fixa, i no té en compte els canvis de preus dels productes, la possibilitat d’economies d’escala, etc.

• El model d’anàlisi Input - Output no incorpora la variació de preus (els preus són fixes), element rellevant a l’hora de decidir els patrons de consum de la demanda intermèdia i final.

• Les taules Input - Output no tenen en compte canvis en la producció d’indústries mixtes. Per exemple, una indústria manufacturera que tingui la seva pròpia flota de camions per distribuir la seva producció, tot i que la flota hauria d’estar comptabilitzada dins del sector de transport, es troba comptabilitzat dins del sector de productes manufacturats.

4.1. Càlcul dels impactes directes, indirectes i induïts

L’impacte directe

Com ja es comentava anteriorment, l’impacte directe es subdivideix, als efectes de l’estudi d’impacte econòmic en el territori dels ajuts d’inversió LEADER, entre l’impacte directe puntual i l’impacte directe recurrent.

L’impacte directe puntual es troba composat per la despesa en inversió, mentre que l’impacte directe recurrent es troba format pels increments de l’activitat econòmica derivada de la inversió puntual realitzada, en termes d’increment de facturació de les empreses que realitzen la inversió, així com també de la despesa diària que genera l’economia del visitant derivada de les inversions en el sector turístic.

Aquests fluxos econòmics directes generats per la inversió executada, tant del vector puntual com del vector recurrent, es distribueixen en funció de les branques productives en forma de vector (D), i equival a l’impacte directe de la inversió executada i l’increment de l’activitat econòmica recurrent generada una vegada aquesta inversió s’ha executat.

Aquest vector Dⁱ (on i = p en el cas del vector d’impacte directe puntual i i = r en l’impacte directe recurrent) té la forma d’un vector n = 82, on cada fila representa una branca d’activitat. El vector Dⁱ és un vector amb totes les files iguals a 0 menys aquelles que configuren la despesa directa i distribuïda en la seva branca d’activitat corresponent. El vector D s’expressa de la següent forma:

Dⁱ = ${\textstyle \left({\begin{matrix}{x}_{1}\\{x}_{2}\\\vdots \\{x}_{82}\end{matrix}}\right)}$

S’ha de tenir en compte que aquests estímuls inicials provoquen un efecte en cadena sobre la resta de sectors de l’economia. Així doncs, quan la demanda final d’una branca d’activitat s’incrementa, les empreses d’aquesta branca d’activitat necessiten incrementar la quantitat d’inputs en una relació equivalent a la quantitat d’inputs que necessiten per unitat de producte, multiplicat per l’increment de demanda final. Amb posterioritat, totes aquestes indústries requeriran de més inputs d’altres indústries, factors de producció, importacions, etc., per a satisfer aquest augment de demanda provinent de les altres branques d’activitat. La idea essencial en aquest punt és considerar que un canvi en la demanda final provoca un efecte en cadena que amplifica l’estímul inicial, i que el producte final generat en termes econòmics és major que l’estímul inicial o efecte directe.

La relació entre la quantitat d’inputs per unitat de producte per a cada branca d’activitat es construeix a partir de l’anomenada matriu de coeficients tècnics. Aquesta matriu es forma a partir de l’agregació matricial dels coeficients tècnics, que es defineixen de la forma següent:

${a}_{ij}=\,{\frac {{x}_{ij}}{{X}_{j}}}$

On

${\textstyle {a}_{ij}}$ = coeficient tècnic de l’input “i” en relació a l’output “j”

${\textstyle {x}_{ij}}$ = quantitat de producte “i” que requereix la branca “j” per produir l’output ${\textstyle {X}_{j}}$.

${\textstyle {X}_{j}}$ = producte output total de la branca d’activitat “j”.

Una vegada calculats els coeficients tècnics per a cadascuna de les branques d’activitats s’obté la denominada matriu de coeficients tècnics (Matriu A). Aquesta matriu permet analitzar l’impacte que té una variació en la demanda sobre la resta de les branques d’activitat de l’economia, tenint en compte que un augment de demanda de l’output ${\textstyle {X}_{j}}$ provocarà un augment de la demanda del producte “i” equivalent a les necessitats d’inputs que té la branca de producció “j” del producte “i”, o el que és el mateix, ${\textstyle {a}_{ij}}$.

La matriu de coeficients tècnics té la següent forma:

Matriu A = ${\textstyle \left({\begin{matrix}{a}_{11}&{a}_{12}&...&{a}_{1n}\\{a}_{21}&{a}_{22}&...&{a}_{2n}\\\vdots &\vdots &...&\vdots \\{a}_{n1}&{a}_{n2}&...&{a}_{nn}\end{matrix}}\right)}$

Així doncs, en el cas que ens ocupa, si multipliquem la matriu A pel vector Dⁱ obtindrem la Primera Resposta a l’Estímul Inicial (PREIⁱ) immediat a l’increment de demanda generat per l’efecte directe, és a dir, els inputs necessaris per satisfer l’augment de demanda inicial, ja sigui la demanda inicial puntual o recurrent, en cada cas.

PREIⁱ = ${\textstyle \left({\begin{matrix}{a}_{11}&{a}_{12}&...&{a}_{182}\\{a}_{21}&{a}_{22}&...&{a}_{282}\\\vdots &\vdots &...&\vdots \\{a}_{821}&{a}_{822}&...&{a}_{8282}\end{matrix}}\right)}$ * ${\textstyle \left({\begin{matrix}{x}_{1}\\{x}_{2}\\\vdots \\{x}_{82}\end{matrix}}\right)}$

l’impacte indirecte

L’efecte resposta immediat a l’increment de demanda generat per l’efecte directe no s’acaba en aquesta primera resposta, sinó que per satisfer els requisits necessaris per a la producció dels outputs de la primera resposta es requeriran més inputs d’altres branques d’activitat, que a la seva vegada necessitaran inputs d’altres branques d’activitat, i així successivament.

Aquest procés retroactiu input-output, tot i repetir-se ad eternum, mostra rendiments decreixents, és a dir, l’efecte tendeix a 0. Així doncs, aquesta darrera assumpció significa que cada nova ronda de nous requeriments és menor a l’anterior.

Aquest procés es pot expressar algebraicament de la següent forma:

Yⁱ =(I + A + ${\textstyle {A}^{2}}$ + ${\textstyle {A}^{3}}$ + ${\textstyle {A}^{4}}$ + ${\textstyle {A}^{5}}$ + .... + ${\textstyle {A}^{n}}$) * Dⁱ

On

I = matriu identitat, matriu on els valors diagonals són iguals a una unitat i la resta són 0

A = matriu de coeficients tècnics

Yⁱ = efecte total generat

Dⁱ = vector d’impacte directe

Aquesta expressió anterior també es pot reordenar de la següent manera, expressió que es coneix com a matriu inversa de Leontief. La matriu inversa de Leontief recull els coeficients (multiplicadors econòmics) que mesuren l'efecte successiu en l'economia com a conseqüència de l'increment inicial en la producció d'una branca d'activitat econòmica. És a dir, si un increment de producció suposa inicialment una major demanda de consums intermedis per a poder dur-la a terme, aquests consums intermedis al seu torn, són produïts per altres branques, a partir de la utilització de nous consums intermedis, i així successivament.

És el que es coneix com l'efecte d'arrossegament que es produeix entre les diferents branques d'activitat d'una economia i, matemàticament, s’expressa com:

Yⁱ = [I – A]^-1

On

I = matriu identitat, matriu on els valors diagonals són iguals a una unitat i la resta són 0

A = matriu de coeficients tècnics

Així doncs, l’impacte indirecte s’obté multiplicant els vectors d’impacte directe per la matriu inversa de Leontief, i després aïllant-la restant-li el vector d’impacte directe corresponent, o expressat de forma matemàtica:

Efecte Indirecteⁱ = [I – A]^-1 * Dⁱ – Dⁱ

Així doncs, cadascun dels dos vectors d’impacte directe (el puntual derivat de la inversions vinculades a finançament LEADER i el recurrent derivat de l’increment de l’activitat econòmica generada per aquesta inversió una vegada aquesta s’ha executat) esdevé generador dels impactes indirectes corresponents.

L’impacte induït

Fins aquest punt, s’ha calculat l’impacte directe i indirecte, puntual i recurrent, a partir de la matriu de coeficients tècnics del bloc de relacions intersectorials de la Taula Input - Output que, com s’ha comentat, està formada per les relacions entre les diferents branques d’activitat, on les columnes mostren les compres o inputs i les files mostren les vendes o outputs. En aquest sentit, el consum domèstic esta considerat com a exogen del model i no s’ha tingut en compte, encara.

Tanmateix, el consum domèstic, aquell realitzat per les llars, té una importància capital en l’economia. Per una banda, les llars representen un factor de producció vital en forma de treball, pel que reben un ingrés de les branques d’activitat en forma de remuneració salarial. A canvi, aquestes llars gasten una part molt important d’aquests ingressos en béns i serveis necessaris per a la seva subsistència i per al seu benestar. Així doncs, l’increment d’activitat econòmica generat per l’estímul inicial (impacte directe) i per l’efecte en cadena posterior (impacte indirecte) provocarà un augment de demanda del factor productiu treball, incrementant la renda de les llars i el consum d’aquestes. Aquest increment de consum derivat de l’increment de rendes degut a l’augment d’activitat econòmica provocarà, a la seva vegada, més activitat econòmica degut a que l’increment de rendes produeix un augment del consum, que representa un augment de la demanda de productes.

Així doncs, als efectes del present estudi d’impacte econòmic, es considera la llar com si d’una branca d’activitat més es tractés, introduint les llars dins el bloc de relacions intersectorials. Això implica tractar les llars com un factor endogen del model. Aquest procés requereix introduir una fila addicional dins de la matriu (bloc) de relacions intersectorials pel nou sector “llars”, convertint la matriu (vector Dⁱ) en una matriu 83x83 on la nova fila fa referència al factor de producció treball en forma de salaris (input) de cada branca productiva i la nova columna ens mostrarà la distribució del consum de les llars en cada branca d’activitat.

Per a calcular l’impacte induït s’aplicarà de nou la mateixa metodologia explicada anteriorment (càlcul de coeficients tècnics i càlcul matriu inversa de Leontief ampliada). Una vegada obtingut el resultat, per aïllar estrictament l’efecte induït únicament hem de restar l’efecte directe i l’efecte indirecte de la matriu original 82x82 sobre el resultat d’impacte econòmic total calculat a partir de la matriu ampliada 83x83.

Per tant, l’efecte induït (EIⁱ) es pot expressar de la manera següent:

EIⁱ = [I – ${\textstyle {\overline {A}}}$]^-1 * ${\textstyle {\overline {D}}}$ⁱ – ${\textstyle {\overline {D}}}$ⁱ – ( [I – A]^-1 * Dⁱ – Dⁱ)

On

I = matriu identitat, matriu on els valors diagonals són iguals a una unitat i la resta són 0

${\textstyle {\overline {A}}}$ = matriu de coeficients tècnics ampliada 83x83

A = matriu de coeficients tècnics original 82x82

${\textstyle {\overline {D}}}$ⁱ = vector d’impacte directe ampliat a 83x1

Dⁱ = vector d’impacte directe original 82x1

4.2. Regionalització de la Taula Input Output de Catalunya

Existeixen tres metodologies que s’utilitzen habitualment per a la regionalització de taules Input - Output d’àmbit superior: els mètodes directes, els mètodes semidirectes i els mètodes indirectes. Els tres mètodes difereixen entre ells en la informació estadística que utilitzen per a calcular els coeficients de localització, que són els coeficients que s’apliquen a la taula Input - Output d’àmbit superior per a estimar la taula Input - Output de la regió objecte d’anàlisi.

Els mètodes directes són els que requereixen més informació, ja que suposa construir una taula Input - Output específica per a la regió objecte d’estudi, però a la seva vegada són els que generen uns resultats més fiables. A l’altre costat de la balança tenim els mètodes indirectes, que no utilitzen informació regional pel càlcul dels coeficients de localització, amb el que se suposa que l’estructura tècnica superior i regional són equivalents i idèntiques.

Els mètodes semidirectes es troben a mig camí entre els dos extrems de regionalització de les taules Input - Output, i consisteix en corregir l’estructura de la Taula Input - Output d’àmbit superior a partir de les dades regionals disponibles, considerant d’aquesta manera les característiques pròpies i específiques de la regió objecte d’estudi.

Per a l’estimació de la Taula Input - Output del territori GAL, a partir de la regionalització de la Taula Input - Output de Catalunya, l’estudi d’impacte econòmic utilitza el mètode d’estimació semidirecte a partir de coeficients de localització simple.

La fórmula de càlcul dels coeficients de localització simple és la següent:

${q}_{i}=\,{\frac {\frac {{x}_{i}^{R}}{{x}^{R}}}{\frac {{x}_{i}^{C}}{{x}^{C}}}}$

On

${\textstyle {q}_{i}}$ = coeficient de localització simple del sector “i”

${\textstyle {x}_{i}^{R}}$ = producte regional del sector “i”

${\textstyle {x}_{i}^{C}}$ = producte català del sector “i”

${\textstyle {x}^{R}}$ = producte regional total

${\textstyle {x}^{C}}$ = producte català total

Així doncs, en el numerador hi tenim la proporció entre la producció del sector “i” respecte el total regional, i el denominador s’interpreta com la proporció de la producció del secor “i” respecte el total català. Així doncs, si q_i > 1 vol dir que, proporcionalment, la producció del sector “i” a la regió és més gran que la mitjana catalana. Aquest darrer fet, implica que la regió és autosuficient i exporta excedent de producció “i” a l’àmbit superior.

Per tant, el coeficient de localització simple no pot ser major que 1, doncs implicaria tenir una producció major a la regió de la que té l’àmbit superior, fet que deriva en una incoherència matemàtica, doncs la Taula Input - Output regional no pot ser major que la Taula Input - Output de l’àmbit superior. Així doncs, s’aplica la següent restricció a ${\textstyle {a}_{ij}^{R}}$:

${a}_{ij}^{R}\,\left\{{\begin{matrix}{a}_{ij}^{C}\,{q}_{i}\,si\,{q}_{i}\,<\,1\\{a}_{ij}^{C}\quad \quad si\,{q}_{i}\,\geq \,1\end{matrix}}\right.\quad$

Aquesta darrera restricció implica que, com a màxim, el coeficient de localització simple regional pot ser la proporció del producte català “i” respecte el total de producte català i, per tant, el coeficient de localització simple pot ser com a màxim 1.

Així doncs, per a la regionalització de la Taula Input - Output de Catalunya al territori GAL, es requereix d’informació regional específica que permeti l’estimació dels coeficients de localització simple. En aquest sentit, en el present treball, els coeficients de localització simple s’estimaran a partir del Valor Afegit Brut (VAB) dels grans sectors i branques d’activitat que publica Idescat a nivell comarcal.

El problema d’utilitzar el VAB com a informació regional per a l’obtenció de coeficients de localització simple és que el VAB es publica amb un detall màxim de 11 sectors econòmics/branques d’activitat, de manera que solament es podran obtenir 11 coeficients de localització simple, que seran els que s’aplicaran a les 82 branques d’activitat de la Taula Input Output Catalana⁴.

Per aplicar els 11 coeficients de localització simple a les 82 branques d’activitat de la Taula Input - Output Catalana es realitza una equivalència entre les 82 branques d’activitat de la Taula Input - Output Catalana i els 11 sectors econòmics/branques d’activitat que publica Idescat.

Per a regionalitzar el consum de les llars de la matriu ampliada 83x83, s’aplica com a coeficient de localització la relació entre la Renda Familiar Disponible Bruta total de les comarques íntegrament incloses en el territori GAL i la total de Catalunya.

El coeficient de localització aplicat al consum queda definit en l’expressió següent:

${q}_{ll}=\,{\frac {{RFDB}_{}^{R}}{{RFDB}_{}^{C}}}$

On

${\textstyle {q}_{ll}}$ = coeficient de localització simple del consum de les llars

${\textstyle {RFDB}_{}^{R}}$ = Renda Familiar Disponible Bruta regional

${\textstyle {RFDB}_{}^{C}}$ = Renda Familiar Disponible Bruta Catalunya.

4.3. Càlcul de l’impacte econòmic a la resta de Catalunya, resta d’Espanya i a la resta del món

La idea principal d’aquest càlcul és que, tot i que la despesa inicial, o vector d’impacte directe, ja sigui recurrent o puntual, es realitza en el territori GAL, aquest impacte tindrà ramificacions a altres territoris més enllà del territori GAL, derivats de les relacions interterritorials de les activitats econòmiques implicades més enllà del territori GAL, com la resta de Catalunya, la resta d’Espanya i la resta del món.

L’augment de l’activitat econòmica en un territori concret també genera efectes spillover en d’altres àmbits territorials amb els que es mantenen relacions comercials i de les que es requereixen inputs.

En aquest sentit, per traslladar l’impacte econòmic del territori GAL a la resta d’àmbits inclosos en aquesta anàlisi (resta de Catalunya, resta d’Espanya i resta del món) s’utilitzaran una sèrie de multiplicadors simples.

4.4. Càlcul de l’impacte econòmic en termes de producció, Valor Afegir brut i Ocupació

En el moment d’avaluar l’impacte econòmic d’un augment de demanda, aquest s’ha quantificat en termes d’augment de VAB, en termes de nous llocs de treball mitjançant el càlcul d’Unitats de Treball Equivalents (en endavant UTEs⁵), i en termes de producció. Així doncs, cal traslladar els resultats i transformar-los en aquestes variables de resultat.

Per traslladar els resultats d’augment d’output a VAB, nous llocs de treball equivalents a temps complert i producció, es partirà igualment de la Taula Input - Output Catalana. El marc de la Taula Input - Output recull, a més a més de les importacions, el VAB a preus bàsics (que inclou la remuneració dels assalariats, l’excedent brut d’explotació, altres impostos sobre la producció exclòs IVA), i el valor de la producció a preus bàsics (valor afegit a preus bàsics més valor total del consum intermedi a preus bàsics).

La taula Input - Output Catalana, addicionalment, també ens informa dels llocs de treball totals equivalents a temps complert de cadascuna de les branques d’activitat de la taula.

Així doncs, a partir d’aquesta informació es pot relacionar quina quantitat de VAB, producció i UTE es generen per cada unitat de producte, de manera que multiplicant aquesta relació per l’augment generat pels efectes directes, indirectes i induïts a cada territori ens permet estimar els efectes en termes de VAB, de producció i de UTE a cada territori.

---

(²) En el moment de redacció del present treball, Idescat es troba elaborant el marc complert Input-Output de Catalunya per a l’any 2021, però encara no es troba publicada.

(³) L’elecció de la Taula Input Output del 2011, i no la del 2014 o la del 2016, és deguda a que, per aquests darrers anys 2014 i 2016, solament estan disponibles les taules d’origen i de destí, mentre que l’any 2011 es disposa del marc complert, que inclou la taula simètrica. En aquest sentit, el present treball assumeix aquesta limitació metodològica.

(⁴) L’equivalència ve donada pels productes/grups d’activitat econòmica que s’inclouen dins de cada branca d’activitat, que es deriva de la classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE). Així doncs, la CNAE assigna un codi a cada activitat econòmica (codi inclòs a la Taula Input Output Catalana) i classifica cada codi a un sector econòmic o branca d’activitat econòmica.

(⁵) Unitats de Treball Equivalent (UTE): Total d'hores treballades dividit per la mitjana anual d'hores treballades en llocs de treball a temps complet en el territori econòmic objecte d’anàlisi.

5. Estimació dels vectors d’impacte directe

Pel que fa a l’estimació del vector d’impacte directe puntual, es parteix del volum total final de la inversió executada, amb independència de la font de finançament (pública o privada). Aquest volum es troba completament acotat i identificat (156,35 M€) i es distribueix en un 55% en execució d’obra (85,26 M€), un 44% es destina a equipament i mobiliari (68,82 M€), i el restant 1% es destina a honoraris de professionals tècnics (2,28 M€).

Pel que fa al càlcul del vector d’impacte directe recurrent s’ha estimat a partir de dues vies: d’una banda la facturació de les empreses que han executat una inversió vinculada a finançament LEADER i, d’altra banda, per la despesa diària dels nous visitants que proporcionen les inversions executades vinculades al sector turístic (economia del visitant).

En referència a l’estimació de l’increment de la facturació de les empreses que han executat inversions amb ajuts LEADER, aquest increment s’ha estimat a partir de la productivitat per treballador. En aquest sentit, el DACAAR de la Generalitat de Catalunya ha realitzat un seguiment de l’execució de la inversió ex post i on, entre d’altres, es comptabilitza el nombre de llocs de treball de l’empresa, en termes d’UTE, abans i després d’executar la inversió, de manera que es pot aïllar l’efecte en termes d’ocupació de la inversió executada.

A diferència dels llocs de treball, les UTE tenen en compte les hores treballades al llarg d’un any, de manera que un lloc de treball anual a mitja jornada es considera 0,5 UTE. Per traslladar aquest increment de UTE en facturació, es parteix de la productivitat del treballador estimada a partir de les dades per el Instituto Nacional de Estadística (INE) referents al Producte Interior Brut per sector econòmic i les UTE per sector econòmic⁶.

Tenint en compte que les inversions executades amb ajuts LEADER han generat 1.326 UTE en tot el territori GAL, s’estima un increment de l’activitat econòmica directa, en termes d’increment de facturació de les empreses, igual a 115,93 M€ anuals.

La despesa diària derivada de l’economia del visitant que proporcionen les inversions executades en el sector turístic s’han estimat a partir de l’increment del nombre de places turístiques generades per inversions executades en establiments turístics (dades disponibles pel DACAAR de la Generalitat de Catalunya), l’ocupació d’aquestes noves places, disponible a partir de les dades d’ocupació publicades per Idescat l’any 2019 als establiments de turisme rural, i la despesa diària dels visitants, estimada a partir del darrer Informe Activitat Turística publicada per la Diputació de Barcelona (2020)⁷.

Les inversions executades amb els ajuts LEADER generen un increment de 1.125 noves places turístiques, que s’estima generin un volum de 92.491 pernoctacions anuals al territori GAL.

Tenint en compte una despesa diària de 49,43 € (despesa que no té en compte la despesa en allotjament, despesa ja inclosa dins l’increment de la facturació de les empreses), i un total de 92.491 pernoctacions anuals, s’estima en un total de 4,57 M€ anuals.

---

(⁶) Als efectes del present estudi s’ha pres com a hipòtesis un comportament de rendiments del treball lineals. Per mitjà d’aquesta anàlisi es pot estimar quin volum de facturació genera cada UTE tot distingint entre 44 branques d’activitat, que posteriorment s’han creuat amb els 82 sectors econòmics de la taula Input-Output de Catalunya de l’any 2011. La productivitat de les UTE a nivell regional a partir de l’INE no permet realitzar-la per àmbits territorials menors que la comunitat autònoma. Així doncs, el rati de productivitat emprat en el present treball és la productivitat mitjana d’un treballador en un sector econòmic concret a nivell de Catalunya, any 2019.

(⁷) S’utilitza l’ocupació de l’any 2019 com a referència per tal de seguir una coherència tant amb el període temporal on es realitzen les inversions (2016-2020) com amb l’anualitat de referència de l’informe Activitat Turística de la Destinació Barcelona de l’any 2020, que és d’on s’extreuen el ratis de despesa diària dels visitants.

6. Resultats d’impacte econòmic puntual de la inversió executada

A partir de tot el que s’ha anat exposant al llarg del present treball, l’impacte econòmic puntual total de la inversió finançada a través dels ajuts LEADER s’estima, en termes de producció bruta, en 386,40 M€ (156,35 M€ d’impacte directe, 177,20 M€ d’impacte indirecte i 52,84 M€ d’impacte indirecte), dels que el 82% es generen al territori GAL, un 8% a la resta de Catalunya, un 5% a la resta d’Espanya i el restant 5% a la resta del món.

Impacte econòmic puntual de la inversió executada en termes de Producció Bruta

Font: Elaboració pròpia

En termes de VAB, l’impacte econòmic puntual total de la inversió executada és igual a 117,67 M€ (44,47 M€ en forma d’impacte directe, 55,82 M€ en forma d’impacte indirecte, i 17,38 M€ en forma d’impacte induït), dels que 94,43 M€ (un 80% del total) es genera en el territori GAL.

En termes de UTE, els 156,36 M€ d’inversió generen un total de 1.982 llocs de treball, dels que 1.597 es generen al territori GAL (81% del total), 227 UTE a la resta de Catalunya, 93 UTE a la resta d’Espanya i 65 UTE a la resta del món.

La inversió total executada genera un retorn fiscal tant de la pròpia activitat directa, com un retorn derivat de les activitats indirectes derivades de l’increment de demanda que suposa l’activitat directa i dels efectes multiplicadors i d’arrossegament en l’economia.

Pel que fa a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), s’estima un retorn fiscal equivalent a 9,33 M€ derivat dels efectes directes, indirectes i induïts. Referent a l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), considerant els efectes directes, indirectes i induïts, aquest s’estima en 17,81 M€. Referent a l’Impost de Societats (IS), s’estima un retorn equivalent a 16,00 M€.

Resum impacte econòmic puntual
Impacte producció bruta (Total €)	386,40
Efecte multiplicador producció bruta	2,47
Impacte UTE (Total UTE)	1.982
Efecte multiplicador UTEs	2,58
Impacte VAB (Total €)	117,67
Efecte multiplicador VAB	2,65
Retorn fiscal (Total €)	43,14
IRPF (Total €)	9,33
IS (Total €)	16,00
IVA (Total €)	17,81
Efecte multiplicador retorn fiscal	0,28

Font: Elaboració pròpia

Així doncs, els 156,36 M€ del vector d’impacte directe puntual derivat de la inversió executada s’estima hagi generat un retorn fiscal equivalent a 43,14 M€, o el que és el mateix, per cada euro de despesa directa en inversió es genera un retorn fiscal de 0,28 euros.

7. Resultats d’impacte econòmic recurrent de la inversió executada

L’impacte econòmic recurrent en termes de producció bruta s’estima en 249,75 M€ anuals (120,50 M€ en forma d’impacte directe, 99,48 M€ en forma d’impacte indirecte, i 29,76 M€ en forma d’impacte induït).

Destacar el pes relatiu de l’increment de l’activitat econòmica de les empreses (un 96% de l’impacte directe recurrent), pes molt per sobre de l’increment de l’activitat econòmica vinculada a l’economia del visitant derivada de les inversions executades en el sector turístic (4% del total d’impacte directe recurrent).

Pel què fa a la distribució territorial de l’impacte econòmic recurrent, la major part d’aquests 249,75 M€ anuals es localitzen en el propi territori GAL (207,88 M€, un 83% del total) mentre que els efectes sobre la resta de territoris són molt reduïts, del 6% a la resta de Catalunya, del 6% a la resta d’Espanya, i del 5% a la resta del món.

Impacte econòmic recurrent de la inversió executada en termes de Producció Bruta

Font: Elaboració pròpia

En termes de VAB, l’impacte econòmic recurrent anual de la inversió executada és igual a 85,06 M€ (42,88 M€ en forma d’impacte directe, 29,82 M€ en forma d’impacte indirecte, i 12,36 M€ en forma d’impacte induït), dels que 72,04 M€ (un 85% del total) es genera al territori GAL.

En termes de UTE, els 156,36 M€ de inversió generen un total de 1.995 UTE, dels que 1.788 UTE (un 90% del total) es generen al territori GAL, 116 UTE a la resta de Catalunya, 54 UTE a la resta d’Espanya i 37 UTE a la resta del món.

Pel que fa al retorn fiscal, els 120,50 M€ d’impacte directe recurrent anual s’estima generi un retorn fiscal total igual a XXXX (5,37 M€ anuals IRPF, 14,75 M€ anuals IVA i 13,98 M€ anuals IS).

Així doncs, els 120,50 M€ del vector d’impacte directe recurrent derivat de l’increment de la facturació de les empreses que han executat alguna inversió vehiculada mitjançant ajuts LEADER i de la despesa diària generada per l’economia del visitant, s’estima generin un retorn fiscal anual equivalent a 34,10 M€, o el que és el mateix, per cada euro de despesa directa en inversió es genera un retorn fiscal anual de 0,31 euros.

Taula Resum resultats impacte econòmic recurrent
Impacte producció bruta (Total €)	249,75
Efecte multiplicador producció bruta	2,07
Impacte UTEs	1.995
Efecte multiplicador UTEs	1,50
Impacte VAB (Total €)	85,06
Efecte multiplicador VAB	1,98
Retorn fiscal (Total €)	34,10
IRPF (Total €)	5,37
IS (Total €)	13,98
IVA (Total €)	14,75
Efecte multiplicador retorn fiscal	0,31

Font: Elaboració pròpia

8. Conclusions

El present treball ha tingut per objecte avaluar l’impacte econòmic en el món rural català de les inversions executades a través de la iniciativa LEADER (Liaison Entre Actions de Développement de l'Économie Rurale) de la Unió Europea, en el marc del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya en el període comprés entre els anys 2016 i 2020.

L’impacte econòmic generat per les inversions amb ajuts LEADER s’ha avaluat en termes de producció bruta total, en termes de Valor Afegit Brut (VAB), en termes de llocs de treball mitjançant Unitats de Treball Equivalents (UTE), i en termes de retorn fiscal via Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), Impost de Societats (IS) i Impost sobre el Valor Afegit (IVA), i tenint en compte dos tipus d’impacte: un impacte puntual derivat de la inversió executada i un impacte recurrent en el temps com a conseqüència de l’activitat econòmica generada.

A partir d’una anàlisi d’impacte econòmic ex post, la present avaluació posa el focus en la capacitat per avaluar, en termes quantitatius, el grau d’efectivitat i impacte econòmic real d’una política pública concreta.

Dels resultats exposats en els capítols anteriors es pot deduir com els ajuts LEADER rebuts pels municipis catalans durant el període 2016-2020 han permès generar activitat econòmica amb efectes multiplicadors que oscil·len entre un mínim de 1,50 i un màxim de 2,65, en funció de la variable i el tipus d’impacte avaluat.

En aquest sentit, els 41,05 M€ d’ajuts LEADER han finançat una inversió total de 156,35 M€, inversió que ha generat un impacte econòmic puntual de 386,40 M€ i un impacte econòmic recurrent de 249,75 M€ anuals, en termes de producció bruta, el que posa de manifest els efectes multiplicadors d’aquestes ajudes en el món rural.

Pel que fa a l’impacte econòmic puntual total de la inversió executada canalitzada a través dels ajuts LEADER, aquest mostra el següent comportament:

• Impacte econòmic total puntual en termes de producció bruta igual a 386,40 M€ (156,36 M€ en forma d’impacte directe, 177,20 M€ en forma d’impacte indirecte, i 52,84 M€ en forma d’impacte induït). La major part d’aquest impacte econòmic es produeix en el propi territori GAL (82% del total), i només una petita part es transfereix a la resta de Catalunya (un 8% del total), mentre que a la resta d’Espanya i a la resta del món l’impacte econòmic és residual.

• En termes de producció bruta, s’assoleix un efecte multiplicador total igual a 2,47 si es té en compte l’impacte directe, indirecte i induït.

• En termes de VAB, l’impacte econòmic total puntual de la inversió executada és igual a 117,67 M€ i un 80% d’aquest impacte es materialitza en el territori GAL. En termes de VAB, s’assoleix un efecte multiplicador puntual de 2,67 si es té en compte l’impacte directe, indirecte i induït.

• La inversió total executada s’estima hagi generat un total de 1.982 llocs de treball puntuals en termes d’Unitats de Treball Equivalents (UTE), sumant l’efecte directe, indirecte i induït. D’aquests 1.982 llocs de treball, 1.597 UTE es generen al territori GAL (81% del total), 227 UTE a la resta de Catalunya, 93 UTE a la resta d’Espanya i 65 UTE a la resta del món. En termes de llocs de treball, s’assoleix un efecte multiplicador de 2,58 si es té en compte l’impacte directe, indirecte i induït.

• Pel que fa al retorn fiscal, els 156,36 M€ del vector d’impacte directe puntual derivat de la inversió executada s’estima hagin generat un retorn fiscal equivalent a 43,14 M€ (IRPF, IVA i IS), o el que és el mateix, per cada euro de despesa directa en inversió es genera un retorn fiscal puntual de 0,28 euros.

Pel que fa a l’impacte econòmic recurrent total de la inversió executada canalitzada a través dels ajuts LEADER, aquest mostra el següent comportament:

• Impacte econòmic recurrent en termes de producció bruta igual a 249,75 M€ anuals (120,50 M€ en forma d’impacte directe, 99,48 M€ en forma d’impacte indirecte, i 29,76 M€ en forma d’impacte induït).

• Destacar el pes relatiu de l’increment de l’activitat econòmica de les empreses (un 94% de l’impacte directe recurrent); pes molt per sobre de l’increment de l’activitat econòmica vinculada a l’economia del visitant derivada de les inversions executades en el sector turístic (4% del total d’impacte directe recurrent).

• Pel què fa a la distribució territorial d’aquest impacte econòmic recurrent, la major part d’aquests 249,75 M€ anuals de producció bruta es localitzen en el propi territori GAL (83% del total) mentre que els efectes sobre la resta de territoris són molt reduïts, del 6% a la resta de Catalunya, del 6% a la resta d’Espanya, i del 5% a la resta del món.

• En termes de producció bruta, s’assoleix un efecte multiplicador recurrent de 2,07 si es té en compte l’impacte directe, indirecte i induït.

• En termes de VAB, l’impacte econòmic recurrent de la inversió total executada finançada a través dels ajuts LEADER s’estima pugui assolir els 85,06 M€ anuals (la major part d’aquest impacte en termes de VAB es genera al territori GAL, un 85% del total). En termes de VAB, s’assoleix un efecte multiplicador de 1,98 si es té en compte l’impacte directe , indirecte i induït.

• El total de la inversió executada a través dels ajuts LEADER s’estima pugui generar un total de 1.995 llocs de treball recurrents en termes d’Unitats de Treball Equivalents (UTE), sumant l’efecte directe, indirecte i induït (un 90% del total d’aquestes UTE es generen en el territori GAL). En termes de llocs de treball, s’assoleix un efecte multiplicador de 1,50 si es té en compte l’impacte directe, indirecte i induït.

• El retorn fiscal anual recurrent derivat de l’increment de l’activitat econòmica generada per la inversió executada a través dels ajuts LEADER s’estima en un total de 34,10 M€ anuals (IRPF, IVA i IS). Aquest retorn fiscal suposa que, per cada euro que es genera de forma recurrent, es genera un retorn fiscal de 0,31 euros derivat de tota la cadena d’impactes (directes, indirectes i induïts).

9. Bibliografia

AGENCIA TRIBUTARIA (2022), “Mercado de Trabajo y pensiones en las Fuentes tributarias 2022”

CAÑADA MARTÍNEZ, A. (1985), “La estimación de multiplicadores Input-Output por el método de Burford y Katz: una aplicación empírica”

CASTILLO CUERVO-ARANGO, F. Y MARTÍNEZ GALBETE, J. (1986), “Sobre la utilización de la matriz inversa de Leontief en economías abiertas.” Estadística Española, Núms. 112-113, pp 45 – 58

DACAAR (2023), “Inventari inversions amb ajuts LEADER 2016-2020.” Generalitat de Catalunya

DACAAR, (2023), “Pla de Desenvolupament Rural 2014-2022.” Generalitat de Catalunya

DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADARIA, PESCA, ALIMENTACIÓ I MEDI RURAL (ara Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural), (2014), “Proposta de delimitació de les zones rurals pel LEADER de Catalunya 2014-2020.” Generalitat de Catalunya

DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2020), “Activitat turística de la Destinació Barcelona, Informe anual de la província de Barcelona 2020 (dades 2019).” Gerència de serveis de turisme

E. MILLER, R. i D. BLAIR, P. (2009), “Input-Output Analysis, Foundations and Extensions.” Cambridge University Press, New York

GAROLA CRESPO, A. (2018), “Infraestructures i gestió de la mobilitat: aspectes econòmics, territorials i rendibilitat social.” Universitat Politècnica de Catalunya, BarcelonaTech, Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental

GENERALITAT DE CATALUNYA (2014), “ORDRE AAM/387/2014, de 19 de desembre, per la qual es fa pública la convocatòria per a la selecció de grups d'acció local, es dicten les normes per a la seva presentació i els criteris de selecció d'estratègies de desenvolupament rural per a l'aplicació a Catalunya del desenvolupament local participatiu en el marc del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020, i s'aproven les bases reguladores dels ajuts per a la preparació de les estratègies de desenvolupament local.”

GENERALITAT DE CATALUNYA (2017), “Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni.” Departament d’Economia i Hisenda, Direcció General de Tributs i Jocs.

GENERALITAT DE CATALUNYA (2022), “ORDRE ACC/96/2022, de 3 de maig, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts destinats a l'aplicació del desenvolupament local participatiu Leader en el marc del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022 (operació 19.02.01).” Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

GENERALITAT DE CATALUNYA (2022), “Resolució ACC/1894/2022, de 13 de juny, per la qual es convoquen els ajuts destinats a l'aplicació del desenvolupament local participatiu Leader en el marc del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022 (operació 19.02.01) corresponents a l'any 2022 (ref. BDNS 634221).” Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

IDESCAT (2023), “Indicadores de rentabilidad del sector hotelero” https://www.idescat.cat/pub/?id=adr&lang=es

IDESCAT (2023), “Marc Input-Output de Catalunya 2011”, https://www.idescat.cat/pub/?id=mioc2011

IDESCAT (2023), “Marc Input-Output de Catalunya 2014”, https://www.idescat.cat/estad/mioc

IDESCAT (2023), “Marc Input-Output de Catalunya 2016”, https://www.idescat.cat/estad/mioc

IDESCAT (2023), “Producto Interior Bruto (PIB)”, https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15338&t=201900:P&lang=es

IDESCAT (2023), “Renta familiar disponible bruta territorial”, https://www.idescat.cat/pub/?id=rfdbc&n=13301&by=com&t=201900&lang=es

PEREIRA LÓPEZ, X., QUIÑOÁ LOPEZ, J. L. i CARRASCAL INCERA, A. (2015), “¿Es posible aplicar el método RAS directamente sobre la inversa de Leontief?.” Estadística Española, volumen 57, Núm. 186, pp. 67 -81

RAMOS CARVAJAL, C. (1998), “Estimación indirecta de coeficientes Input-Output.” Documentos de trabajo, Universidad de Oviedo, Facultad de Ciencias Económicas, Núm. 153

SISTEMA EUROPEU DE COMPTES (SEC 2010), “Reglamento UE Nº 549/2013 del Parlamento Europeo y del Consejo de 21 de mayo de 2013 relativo al Sistema Europeo de Cuentas Nacionales y Regionales de la Unión Europea.”

TADAYUKI (TAD) HARA (2012), “Introduction to Input-Output Framework for Analysis of Tourism as an Industry,” Visions for Global Tourism Industry - Creating and Sustaining Competitive Strategies, Dr. Murat Kasimoglu (Ed.)

TARANCÓN MORÁN, M.A. (2003), “Técnicas de anàlisis económico Input-Output.” Editorial Club Universitario

WANG, X. i VOM HOFE, R. (2007), “Research Methods in Urban and Regional Planning.” Tsinghua University Press, Beijing and Springer-Verlag GmbH Berlin Heidelberg