Diego Guri i Jordi Serret
Entre els trets més significatius que caracteritzen l’economia catalana està, sens dubte, la seva obertura exterior. Milers d’empreses -la majoria pimes- han incorporat, poc o molt, la presència en els mercats internacionals com a element indefugible de la seva estratègia empresarial. Administracions i organitzacions empresarials, en paral·lel, han estructurat programes i serveis de suport tendents a reforçar aquest procés, generant-se un ecosistema d’internacionalització amb una multiplicitat d’actors que porten a la pràctica la seva visió, les seves receptes, no sempre del tot alineades, amb l’objectiu que l’empresa les tradueixi en el seu compte de resultats.
En un escenari com l’actual, on un conjunt de megatendències estan incidint de ple en el procés d’internacionalització, tendències que no es poden afrontar de manera lineal, cal una visió holística, sistèmica, amb noves maneres de plantejar l’estratègia.
Poden les empreses seguir actuant com quan s’anunciava l’adveniment d’un món pla, de la fi de la història de Fukuyama, o han de fer front a les conseqüències d’un món multipolar en crisi permanent?
No es pot parlar de digitalització, d’intel·ligència artificial, ni d’innovació sense considerar els mercats exteriors, que són motors i destinataris d’aquests processos.
Avui, més que mai, els valors socials i ambientals estan qüestionant els fonaments del nostre sistema econòmic i les regulacions associades estan afegint complexitat a la internacionalització. Una empresa no pot obviar la sostenibilitat si vol ser capdavantera.
Si donem resposta a aquestes i d’altres variables, no serà inevitable que el sistema productiu català es plantegi una nova aproximació per afrontar la internacionalització del segon quart del segle XXI?
Es proposaran els elements clau que haurien de caracteritzar una nova estratègia guanyadora de internacionalització del teixit productiu català en aquest nou entorn.
Published on 23/09/24
Submitted on 29/07/24
Licence: CC BY-NC-SA license