Francesc Moner (c. 1462-c. 1492), autor català de notable talent, es distingí, gràcies a la seva producció tant en català com en castellà, en els cercles literaris de Barcelona durant la dècada de 1480. A partir de la seva meditació sobre la condició de l’amant, Moner construeix una al.legoria que comprèn dues dimensions espacials, una de l’«espai» pròpiament dit i l’altra de la «vivència» espiritual. En el present treball segueixo el camí contemplatiu de la persona poètica de Moner des de l’espai psíquic a la vivència de l’ànima. Inherent a l’exploració ací esbossada, es perfila l’intertext monerià, que harmonitza la temàtica de l’amor passional i la de la devoció religiosa.
Published on 30/09/12
Accepted on 30/09/12
Submitted on 30/09/12
Volume 27, Issue 2, 2012
DOI: 10.7203/caplletra.53.4630
Licence: CC BY-NC-SA license
Are you one of the authors of this document?