Detecció de les principals barreres per a una col·laboració publicoprivada àmplia i eficaç

Participació al 4t Congrés d’economia i empresa de Catalunya

Proposta de contribució de l’Institut Cerdà

Eix 3: La musculatura del sistema empresarial català

Títol: Detecció de les principals barreres per a una col·laboració publicoprivada àmplia i eficaç.

Autors: Institut Cerdà.

Abstract previ:

La globalització ha comportat profundes transformacions, fent que els desafiaments socials i econòmics esdevinguin cada cop més complexos, multidimensionals i interconnectats. La col·laboració publicoprivada emergeix en aquest sentit com una eina imprescindible per donar solucions als reptes contemporanis. D’una banda, perquè gran part del coneixement i de les solucions innovadores, així com la capacitat operativa per implementar-les, es troba en mans del sector privat. De l’altra, perquè les administracions públiques no solen disposar dels recursos econòmics suficients per afrontar les necessitats creixents i complexes de la societat.

L’Institut Cerdà ha identificat en el marc del seu Observatori 17.17 vuit reptes globals que exigeixen una col·laboració estreta entre el sector públic i el privat: la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, la descarbonització de l’economia i la transició energètica, la consolidació de l’economia circular, l’equilibri territorial, la transformació urbana cap a models sostenibles, la promoció d’iniciatives beneficioses per la societat, la transformació digital i la inversió en R+D+i.

En conseqüència, cal adoptar una visió més àmplia del ventall d’àmbits en què resultaria beneficiosa la col·laboració publicoprivada a Catalunya, explorant noves oportunitats i creant marcs de cooperació en qüestions on no és habitual considerar aquesta opció, a més de buscar noves maneres d’incidir en àmbits en què tradicionalment s’ha produït però necessita un impuls renovat.

Amb aquest propòsit, és fonamental reconèixer l’existència de diverses barreres funcionals del model actual, que en dificulten o impedeixen la implementació efectiva, a fi de superar-les. En aquesta ponència s’abordaran les tres principals:

1. La rigidesa del marc jurídic. El model predominant de relació entre sector públic i privat és la licitació pública, mitjançant concessions o contractes d’obra o serveis. Aquestes fórmules no faciliten la cerca conjunta de solucions innovadores, en tractar-se de contractes d’adhesió de l’entitat privada a les condicions establertes per part de l’administració pública, en els quals la capacitat d’introduir elements de flexibilitat o de millora durant la seva execució és molt limitada. Com a conseqüència, els processos culminen sovint en una excessiva judicialització.

2. La insuficiència de cooperació entre actors. Les agendes públiques i privades s’articulen separadament i sovint no estan sincronitzades en sectors que proporcionen serveis a la societat. A més, els canals de comunicació actuals no afavoreixen l’establiment d’una relació de confiança entre els actors implicats ni una cultura de col·laboració dins d’ambdós sectors.

3. El qüestionament de determinats sectors socials a les fórmules de col·laboració publicoprivada. Les reticències polítiques i els moviments contraris, influïts per l’opinió dels diversos agents, condicionen sovint el desenvolupament de projectes en col·laboració. Rebutjar la col·laboració publicoprivada implica limitar greument la capacitat de resposta del país davant els desafiaments que se li presenten.

La identificació concreta i l’anàlisi d’aquestes barreres és una condició necessària per a potenciar la col·laboració publicoprivada davant els reptes existents en molts sectors. En aquesta ponència, s’analitzaran específicament les relacionades amb la promoció de l’habitatge assequible i la descarbonització del transport públic.