Climate change as a risk and an opportunity for catalan companies

Title

El Canvi Climàtic com un risc i una oportunitat per a les empreses catalanes

Keywords

Climate change, TCFD, Climate opportunities, Catalonia

Abstract

La humanitat coneix l’existència del canvi climàtic des de que el 1896 el científic suec Svante Arrhenius va preveure que un increment en la concentració de CO2 a l’atmosfera podria incrementar l’efecte hivernacle. Mentre la ciència avançava per buscar un consens sobre el vincle entre l’activitat humana i el canvi climàtic, les agencies multilaterals començaven a centrar els seus esforços en el tema. A nivell internacional, la primera Conferència de les Parts (COP) del Convenci Marc de Nacions Unides pel Canvi Climàtic es va portar a terme el 1995 a Berlín i va suposar el principi d’una era. Des de llavors, el canvi climàtic ha sigut una de les temàtiques que han despertat més interès científic, tensions geopolítiques i noves tendències econòmiques. A dia d’avui, la problemàtica del canvi climàtic s’enfoca principalment des de la mitigació – coneguda també com descarbonització – i des de l’adaptació als riscos derivats de les conseqüències generades pels canvis en el clima. Ambdós línies d’actuació incorporen de forma inherent una vessant de riscos per a determinats sectors econòmics, ubicacions geogràfiques o tecnologies però alhora una oportunitat. A la COP28 de Dubai es va acordar la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 43% pel 2030, un 60% a 2035 i aconseguir ser Zero Net al 2050 respecte les emissions de referència de 2019. En paral·lel es va acordar també triplicar l’energia renovable instal·lada i doblar el rati d’eficiència energètica a 2030. Aquests acords ens indiquen la necessitat urgent d’una transició accelerada a una economia descarbonitzada que asseguri operar en un entorn segur a nivell climàtic. Els propers anys semblen destinats a una transició socioeconòmica accelerada i un increment en les afectacions físiques conseqüència del canvi climàtic. Aquesta transició portarà a riscos i oportunitats en matèria (i) política-legal per canvis en normativa vinculada a l’emissió de GEI, litigació ambiental o limitacions a productes o serveis intensius en carboni. Per altre costat, també serem testimonis de (ii) canvis tecnològics vinculats a noves tecnologies de producció energètica, increment de l’eficiència d’equips, nous productes o serveis descarbonitzats i similar. En la mateixa línia s’espera un canvi en (iii) les tendències dels mercats per canvis de comportament dels compradors, increments en el cost de matèries primeres o canvis en la demanda. La manera com les empreses afrontin aquests canvis també pot suposar afectacions a nivell de (iv) reputació vinculades a preocupacions de clients, estigmatització de sectors o falta d’acció estratègica. Si ens centrem en la part física del canvi climàtic és on podem observar riscos i oportunitats vinculades a les modificacions dels patrons meteorològics i climàtics globals i locals. En aquest sentit estem parlant d’increment en la freqüència i severitat d’esdeveniments extrems com sequeres, temporals, inundacions o similars. En paral·lel continuarem observant com els patrons de precipitació, temperatura o nivell del mar acceleren la seva tendència a allunyar-se de la mitjana i provoquen conseqüències greus per ecosistemes naturals, la base de la societat. Com en qualsevol canvi, l’economia de mercat farà aflorar guanyadors i vençuts. S’erigiran com a guanyadors aquelles empreses que hagin sabut llegir el context de transició del mercat global i apostin per models de negoci descarbonitzats, resilient a riscos climàtics i que aprofitin els canvis polítics, legals, tecnològics i de mercat per posicionar-se positivament de cara a la nova economia. Fallaran als seus accionistes i parts interessades aquelles empreses que no adaptin la seva activitat a un context amb més vulnerabilitat operatives vinculades a menor disponibilitat d’aigua, major risc d’incendis o probabilitat d’inundació i no aconsegueixin transformar els seus actius per adaptar-se a una demanda de productes o servies baixos en emissions.