3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.
Abstract
Des de l’any 2000, l’expansió del comerç mundial ha estat molt notòria, amb taxes de creixement per damunt del PIB. Les exportacions catalanes de béns, per la seva banda, han assolit també una gran expansió, amb un creixement fins al 2016 del 92,3% en termes corrents. Només s’ha experimentat un retrocés en els fluxos exportadors l’any 2009, corregit amb escreix durant els anys posteriors, fet que ha donat a l’expansió exportadora un caràcter estructural. Les quotes de mercat de les exportacions catalanes a nivell mundial es mantenen al llarg del període 2000-2016 a l’entorn del 0,5%, tot i la irrupció amb força de la Xina i d’altres noves economies industrialitzades al comerç mundial. El comportament de les exportacions catalanes ha estat millor que el de les economies del seu entorn, fet que ha permès també augmentar la quota de mercat dins les exportacions europees. Com assenyala Antràs (2011), el cas espanyol (i per extensió el català) són excepcionals davant l’afebliment de la posició competitiva revelada de les principals economies avançades. Aquesta expansió, sorgida de la reacció pro-activa de l’empresa exportadora catalana en millorar productes i buscar nous mercats, en particular després del col·lapse de 2009, reflecteix sobretot una ampliació del marge intensiu (el valor mitjà exportat per empresa), però també un eixamplament de la base exportadora regular els darrers anys. Reforçar la diversificació i el dinamisme de les exportacions de més valor afegit són estratègies cabdals per al futur de l'economia catalana. Un altre factor que ha reforçat la tendència creixent de les exportacions a partir de 2009 és el procés de devaluació interna que mostren els índexs de competitivitat basats en els costos laborals unitaris.
Abstract Des de l’any 2000, l’expansió del comerç mundial ha estat molt notòria, amb taxes de creixement per damunt del PIB. Les exportacions catalanes [...]
3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.
Abstract
L’economia catalana és una economia molt oberta i els reptes de la globalització l’afecten molt directament. Tot i les dificultats, durant la crisi, l’economia catalana va continuar obrint mercats exteriors i ho ha continuat fent des de l’inici de la recuperació. Això explica el seu important superàvit comercial, un dels aspectes més positius de l’economia. La capacitat exportadora de Catalunya està directament lligada a la seva activitat industrial, un altre pilar bàsic de l’economia. Però parlar d’indústria, vol dir també parlar dels serveis que la indústria externalitza i, en general, dels serveis d’alt contingut tecnològic derivats de la creixent digitalització de l’economia. El potencial de creixement de l’economia catalana els propers anys vindrà condicionat per la seva capacitat de millorar la productivitat, que serà garant de la competitivitat, i per la seva població i capital físic i humà. Fins a quin punt s’aprofiten bé els recursos productius disponibles? En aquest treball es presenta una mesura de la productivitat total dels factors (PTF) complementària a l’aproximació de l’estadística oficial (Idescat) que té en compte els canvis en la qualitat dels factors de producció (capital i treball), a partir de les dades de l’IVIE i la Fundació BBVA. L’anàlisi de la productivitat aparent del treball i del capital suggereix un estancament de la productivitat del treball i una caiguda de la productivitat del capital que és simptomàtica d’un baix aprofitament del potencial productiu de les inversions (tot i ser de les comunitats autònomes amb una productivitat del capital més elevada). Amb tot, aquesta evolució continguda de la PTF no ha estat obstacle per un procés d’internacionalització molt destacat, sobretot des de l’esclat de la crisi.
Abstract L’economia catalana és una economia molt oberta i els reptes de la globalització l’afecten molt directament. Tot i les dificultats, durant la crisi, [...]