Abstract
Abstract
L’Organització Internacional del Treball (OIT) defineix els aturats com les persones que estan desocupades, fent recerca activa de feina i disponibles per treballar. Les persones desocupades que no compleixen una de les dues condicions es classifiquen com inactives. Aquesta definició té consideració d’oficial i és la que fan servir l’àmplia majoria d’organismes internacionals, com per exemple Eurostat (a la Labour force survey) o l’INE (a l’Enquesta de població activa, EPA). Tot i això, la pròpia OIT o Eurostat complementen aquesta informació amb altres indicadors menys restrictius sobre la desocupació, que permeten quantificar situacions que no es recullen en la definició oficial d’atur. En concret, Eurostat calcula el que anomena Labour market slack, que consisteix en afegir als aturats de la definició oficial els inactius que compleixen una de les dues condicions i als ocupats a jornada parcial que volen treballar més hores i estan disponibles (subocupats).
El present estudi adapta la metodologia d’Eurostat a les microdades de l’EPA i quantifica la força de treball infrautilitzat (FTI) a Catalunya, els seus components, perfil, evolució i una comparativa amb altres territoris. Per tant, els resultats de l’estudi permeten aprofundir i complementar els estudis ja existents sobre atur, de vital importància pel mercat laboral català i espanyol, ja que la seva incidència es considera una anomalia endèmica a nivell europeu. L’estudi aporta evidència en favor de la incorporació dels inactius inclosos en la FTI, ja que tenen una probabilitat de passar a l’ocupació molt similar a la dels aturats. També aporta arguments sobre la idoneïtat de la definició que es fa de subocupació en front de les que fan servir altres estudis (treballadors parcials involuntaris).
Amb aquesta metodologia s’obté per 2023 una FTI a Catalunya de 629.700 persones (front a les 384.500 de la definició oficial d’atur), que suposa una taxa de FTI del 14,8% (la taxa d’atur oficial és del 9,3%). El component que més aporta a la FTI és el propi atur, que suposa més de la meitat, però també destaca la subocupació amb un de cada cinc. En conseqüència, generalment els col·lectius amb major taxa d’atur són també els de major taxa de FTI. Tot i això, alguns col·lectius mostren una incidència més important de la FTI de la que tenen a l’atur. És el cas de les dones (especialment les majors de 45 anys), les persones amb educació superior i les de la província de Lleida i Tarragona. Cal destacar que Catalunya és la comunitat autònoma amb menor taxa de FTI (segons la taxa d’atur oficial és la quarta més baixa), com a conseqüència d’una menor incidència de la subocupació i les persones disponibles que no busquen feina. Comparat amb la Unió Europea, Catalunya té una taxa de FTI superior a la mitjana (12,0%).
La força de treball infrautilitzat a Catalunya 
