La productivitat amb que s’utilitzen els recursos és crucial per a les millores sostingudes de renda. Les anàlisis preliminars entre l’any 2000 i 2019 assenyalen entre una feblesa en l’evolució relativa de la productivitat a Catalunya, un fet que és coherent amb la pèrdua de posicions relatives en el PIB per habitant respecte a les principals economies avançades.
Primer, aquesta anàlisi proporciona una comparativa de l’evolució de la productivitat agregada de Catalunya, en relació a les economies més avançades. Segon, s’aborden les tendències en productivitat total dels factors (PTF), productivitat del treball i del capital, en 22 sectors d’activitat de l’economia catalana. Tercer, es proporciona una anàlisi de quins són els sectors que més contribueixen a l’evolució agregada dels indicadors de productivitat. Finalment, es descompon el creixement de la productivitat en efectes intra-sectorials i de canvi estructural.
Fins a quin punt la feblesa de la productivitat és generalitzada des d’un punt de vista sectorial? Com ha canviat el patró sectorial de l’evolució de la productivitat entre les diferents etapes? Quin paper han jugat les diferències inter i intra sectorials? Entendre aquestes qüestions ens ha de permetre fer un balanç de la productivitat, un dels principals reptes que afronta l’economia catalana.
Abstract La productivitat amb que s’utilitzen els recursos és crucial per a les millores sostingudes de renda. Les anàlisis preliminars entre l’any 2000 i [...]
3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.
Abstract
Les perspectives sobre el potencial de creixement de l’economia catalana es troben condicionades en bona mesura pel context demogràfic, la qualitat dels factors de producció i el creixement de la productivitat total dels factors (PTF). La baixa productivitat del capital és des de l’any 2000 la principal font de divergència en l’evolució de la PTF de l’economia espanyola respecte a la de les economies més dinàmiques, com la nord-americana (Serrano et al., 2017). Els resultats per al cas català també assenyalen la mateixa tendència, tot i presentar una productivitat del capital destacada dins del conjunt de l’Estat. L’esforç inversor ha disminuït des de l’esclat de la gran crisi, si bé la reorientació del patró inversor ens permet ser més optimistes pel que fa a la productivitat del capital.
Abstract Les perspectives sobre el potencial de creixement de l’economia catalana es troben condicionades en bona mesura pel context demogràfic, la qualitat dels factors [...]
3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.
Abstract
L’elevat endeutament públic és un dels llegats de la gran crisi, i en especial pel que fa a les comunitats autònomes. Aquesta situació és especialment preocupant atesa la responsabilitat d’aquestes en la prestació de serveis bàsics de l’estat del benestar. Els treballs de Bohn (1998) i Gosh et al. (2013) ens permeten plantejar una aproximació al llindar on la sostenibilitat del deute pot ser qüestionada. L’any 2015 la ràtio del deute se situava a la banda baixa de la regió que comprèn aquest llindar, en concret, entre el 24% i el 36% del VAB. La prudència aconsella disposar d’un marge de maniobra suficient (en termes de capacitat d’endeutament) per poder afrontar xocs negatius plausibles.
Abstract L’elevat endeutament públic és un dels llegats de la gran crisi, i en especial pel que fa a les comunitats autònomes. Aquesta situació és [...]
3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.
Abstract
L’economia catalana és una economia molt oberta i els reptes de la globalització l’afecten molt directament. Tot i les dificultats, durant la crisi, l’economia catalana va continuar obrint mercats exteriors i ho ha continuat fent des de l’inici de la recuperació. Això explica el seu important superàvit comercial, un dels aspectes més positius de l’economia. La capacitat exportadora de Catalunya està directament lligada a la seva activitat industrial, un altre pilar bàsic de l’economia. Però parlar d’indústria, vol dir també parlar dels serveis que la indústria externalitza i, en general, dels serveis d’alt contingut tecnològic derivats de la creixent digitalització de l’economia. El potencial de creixement de l’economia catalana els propers anys vindrà condicionat per la seva capacitat de millorar la productivitat, que serà garant de la competitivitat, i per la seva població i capital físic i humà. Fins a quin punt s’aprofiten bé els recursos productius disponibles? En aquest treball es presenta una mesura de la productivitat total dels factors (PTF) complementària a l’aproximació de l’estadística oficial (Idescat) que té en compte els canvis en la qualitat dels factors de producció (capital i treball), a partir de les dades de l’IVIE i la Fundació BBVA. L’anàlisi de la productivitat aparent del treball i del capital suggereix un estancament de la productivitat del treball i una caiguda de la productivitat del capital que és simptomàtica d’un baix aprofitament del potencial productiu de les inversions (tot i ser de les comunitats autònomes amb una productivitat del capital més elevada). Amb tot, aquesta evolució continguda de la PTF no ha estat obstacle per un procés d’internacionalització molt destacat, sobretot des de l’esclat de la crisi.
Abstract L’economia catalana és una economia molt oberta i els reptes de la globalització l’afecten molt directament. Tot i les dificultats, durant la crisi, [...]
3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.
Abstract
The present analysis addresses the primary balance response to the debt of the Spanish Autonomous Communities (ACs) from 1987 to 2015. Overall, the results of this study provide evidence on a nonlinear relationship, which point to a situation of fiscal fatigue and reduced fiscal space. The empirical framework builds mainly on the works of Bohn (1998) and Gosh et al. (2013), thereby focusing also on uncertainty issues. In 2015 the debt ratio stood at 26.8% of ACs’ Gross Value Added, slightly above our estimates for the lower limit (24%) and well below the upper limit (36%). These results have a backward-looking orientation, that is, fiscal reaction for the coming years is not necessarily determined by past behaviour. That being said, a reduced fiscal space of ACs calls for measures to ensure a sustainable debt trajectory and regain some room to deal with potential negative shocks.
Abstract The present analysis addresses the primary balance response to the debt of the Spanish Autonomous Communities (ACs) from 1987 to 2015. Overall, the results of this study provide [...]