Abstract
A Catalunya, com en molts altres països del nostre entorn, el subministrament d’aigua a poblacions és un servei públic de titularitat municipal. Quan el subministrament d’aigua va esdevenir legalment servei públic, aquest servei no es va crear del no res, sinó que en la major part de poblacions era un servei més o menys consolidat que ja s’estava prestant des de molts anys abans, ja fos des de l’àmbit públic o del privat.
A diferència de molts altres serveis públics, el subministrament municipal d’aigua es presta en règim de monopoli i requereix d’unes infraestructures costoses. La preexistència del servei de subministrament en el moment de la seva configuració legal com a servei públic, i les seves especials característiques, fan que la seva gestió sigui complexa i, sovint, controvertida.
L’administració titular d’un servei públic té la potestat de decidir com el porta a terme. Si el presta amb mitjans propis o a través d’una empresa mercantil de la seva titularitat. O bé si l’externalitza, i de quina manera: creant una empresa mixta? a través d’un contracte de serveis o d’un contracte de gestió de servei públic (concessió)? etc. Cada forma de gestió comporta pros i contres. I sens dubte, la forma de gestió genera un debat que no està exempt d’un component ideològic important. Ans tot al contrari. Però sigui quina sigui la forma de gestió, la titularitat del servei continua essent de la pròpia administració, amb les potestats i responsabilitats que comporta.
En aquest treball no es pretén discernir sobre quina forma de gestió resulta més apropiada per a la prestació del servei públic del subministrament d’aigua. Suposaria entrar en un debat més ideològic que tècnic. És una decisió que sempre ha de recaure en els legítims representants municipals. No obstant això, per les característiques del servei i de la seva gestió, la forma de prestació del servei va molt més enllà dels mandats municipals. I sigui quina sigui la forma de gestió, l’administració municipal és el titular del servei i, com a tal, li pertoca regular-lo. Així, la funció de regulador sempre recau en l’administració local, funció que esdevé essencial quan el servei es presta de forma externalitzada.
Així doncs, analitzarem diverses situacions amb les que es troben els responsables de l’administració quan han de regular un servei preexistent o un contracte adjudicat en anteriors mandats per diversos anys. I des d’aquest punt de vista, tractarem aspectes com la normativa d’aplicació, els canvis normatius sobre els contractes vigents, els indicadors de la qualitat del servei, les tarifes d’aplicació en el servei i qui les ha de percebre dels beneficiaris (si l’administració o el propi prestador del servei), així com l’aplicació i revisió de les tarifes.
I dins de l’àmbit de les revisions de tarifes, abordarem de forma especial les revisions periòdiques. I en aquest sentit, analitzarem diferents aspectes tals com: la viabilitat econòmica del servei i la recuperació de costos, el tractament dels costos licitats, oferts i els costos realment incorreguts, el risc i ventura dels contractes, l’aparició de nous factors de cost així com l’abaratiment d’altres factors per millores en la productivitat o el desenvolupament tecnològic, quins costos es poden considerar legítimament repercutibles en les tarifes del servei i quins no, com es compatibilitza la llibertat de l’acció empresarial amb les limitacions de repercussió dels costos d’operació en les tarifes d’un servei públic, la indexació o no de les revisions tarifàries a determinats índexs, el grau de transparència i de bon govern què s’ha d’esperar i exigir al prestador del servei, quina ha de ser la rendibilitat adequada d’un servei com el d’abastament d’aigua, que es presta en règim de monopoli etc.
En definitiva, aquest treball pretén aportar diferents elements de reflexió sobre la prestació d’un servei públic essencial tant pel benestar de les persones com per la competitivitat d’una bona part de les empreses del país i, en la mesura del possible, aportar certs criteris que puguin ser útils per la regulació del servei públic d’abastament d’aigua.